Conferències de Selectivitat: grec i llatí

logo SEEC

 

Dilluns 25 de gener de MMX a la tarda, com cada any, els alumnes de segon de batxillerat de grec i de llatí de l’IES Cristòfol Ferrer assistirem a la primera sessió de les conferències que organitza la secció catalana de la SEEC per als alumnes de segon de batxillerat de tota Catalunya, en aquesta ocasió a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) :

  • 16:00 h-16:45 h
    Conferència de Llatí: Ovidi i les arts plàstiques.
    A càrrec del Dr. Javier Velaza Frías, Professor Titular de Filologia Llatina (UB).
  • 17:00 h-17:45 h
    Conferència de Grec: Els grecs i el mar: de la polis a la colònia.
    A càrrec de la Dra. Pilar Gómez Cardó, Professora Titular de Filologia Grega (UB).

Espero que tots plegats en gaudim i ens siguin de gran profit. Ambdós temes ja els hem treballat, per tant ja en deixareu  aquí en forma de comentari les vostres opinions, impressions  i suggeriments.

Ens trobem dilluns a les tres a l’estació de tren!

6 thoughts on “Conferències de Selectivitat: grec i llatí

  1. Anna Salas Tarré

    Ahir, dia 25 de Gener del 2010 vàrem anar els cinc alumnes de Grec i Llatí de 2n de Batxillerat a escoltar unes interesants conferències de grec i llatí.
    La primera es va efectuar entre les 16:00h i les 16:45h aproximadament tot i que es va allargar uns minuts més. Aquesta era de la matèria de llatí i tractava sobre Ovidi i les arts plàstiques, realitzada per Dr. Javier Velaza Frías, qui ens va saber transmètre molt agradablement aquelles idees que volia explicar tot mostrant-nos unes imatges de diferents tipus d’art que estàven centrats i orientats en algun mite de Ovidi, protagonista de la primera conferència.

    Tot seguit, després d’anar a fer un petit descans, vem reprendre el fil amb la segona i última conferència realitzada per Dra. Pilar Gómez Cardó que curiosament apart de la seva vocació com a professora a la universitat és l’actual coordinadora de les proves PAU a catalunya. El seu tema tractava sobre la colonització grega, i a partir d’uns textos i un power point va explicar-nos com mica en mica els grecs van anar fent de la polis una gran colònia.

    Personalment em van semblar unes conferències molt interesants i molt adequades al nostre nivell ja que són uns temes que justament estem estudiant i tenim al llibre per a repassar-los. (També tenim pendent un text de les competències comunicatives sobre Empuries, el qual està bastant relacionat amb la conferència de la colonització.)
    Penso, que la primera xerrada, va ser més dinàmica que la següent, ja que el qui la duïa a terme no va fixar-se més en com eren els mites exactament o amb la vida d’Ovidi (que també en va dir alguna cosa al començament, per a poder entnedre els mites) sinó que es va centrar en com relacionar les obres d’art amb els mites pertenens a les metamorfosis que fa anys aquest autor havia escrit.
    La segona conferència, també al ser l’última i al estar més cansats, se’ns va fer més pesada, ja que era la història de la colonització grega resumida per a poder-la explicar en 45 minuts i la conferent anava bastant depressa, cosa que se’ns va fer molt difícil seguir i prendre apunts. Tot i així trobo que van ser dues hores molt agradables i molt productives.
    M’agradaria repetir.

  2. alumnes Apel·les Mestres

    Som alumnes de 2n B de Batxillerat i també vam assistir a les conferències amb la nostra professora Coloma Jofre.
    Visitem molt sovint el vostre blog i ens agrada molt i aprenem moltes coses sobre el món clàssic.
    La conferència del professor Velaza va ser molt interessant perquè parlava d’un tema que ja haviam tractat a classe i ens va ajudar a ampliar els nostres coneixements d’historia de l’art.
    Alguns de nosaltres ens va agradar més l’exposició de la señora Gomez perquè va ser més dinàmica i entretinguda.

    Continuarem estant en contacte amb el bloc.
    Salvete

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies per deixar-ne constància! Passeu sempre que vulgueu i sentiu-vos com a casa. A Aracne fila i fila, fins i tot, hi podeu participar activament, tot publicant els vostres treballs de recerca, treballs, sortides…

    Quina llàstima no haver coincidit a la conferència! Nosaltres vàrem assistir a la primera sessió. Vosaltres, a la segona?

  4. Camila

    El Dilluns 25 de gener vam asistir a dues conferències, una feta pel dr. Javier Velaza i l’altra per la dra. Pilar Gómez Pardó. A continuació faré un petit resum de la conferència sobre “Ovidi i les arts plàstiques” feta pel Dr. Javier Velaza:
    Publi Ovidi Nasó, nascut a Sulmona el 43 aC i mort a Tomis el 17 dC, va ser desterrat fa 2000 anys per l’emperador August, al cap d’un temps va ser perdonat i va escriure: Amores, Art amatoria, Heroides, Fausti, Metamorphoseon, Ibis, Tristia, Epistulae ex Ponto.
    Ovidi va influenciar molt les arts plàstiques posteriors: als sarcòfags, a les Gemes, a les escultures de Miró, a alguns còmics, a les arts escèniques (òpera). Concretament, les Metamorfocis d’Ovidi és considerada la “Bíblia dels pintors” per a alguns artistes.
    El Dr. Velaza va explicar mitjançant les arts plàstiques els mites de Narcís, el de Deucalió i Pirra, el Apol·lo i Dafne, el de Píram i Tisbe, el d’Aracne i el de Faetont.
    Deucalió i Pirra ha estat representat per Oranza Fontana, per Tintoretto el 1542 a la pregària a Atenes, per P.P Rubens el 1636 cristanitzant el mite.
    El mite de Dafne el trobem representat en el Mosaic d’Antioquia, el s.II/III dC, al Manuscrit d’Ovidi el s.XIV, per Antonio del Polla i Uolo (1431-1498), per Paolo Veronese (1565-70), per Francesco Albani (1615-1630), per Lorenzo Bernini (1624), per Robert Lefèvre a “Paulina com Dafne figint d’Apol·lo” (1810) i per Rosemarie Beck (1982-83) on Dafne és representada com un home.
    Píram i Tisbe ha estat representat a un fresc pompeià (s.I dC), a un manuscrit de traducció d’Ovidi a l’anglès, per Hans Baldung (1530), per un anònim que va fer una paròdia del mite (s. XVII), per John William Waterhouse (1905).
    El mite d’ Aracne, ha estat representat per Flandes (1575-77), per Diego Velázquez a “la fàbula d’Aracne” (1657), per John William Waterhouse (1916) i per Picasso a “Arachnée montrant son traveil” (1931).
    I per últim, el mite de Faetont ha estat representat per Michelangelo Bounarroti a “La caduta di Fetonte” (1533), per Michael Knutson (1918), per Kurt Wenner a un còmic manga (2007) i a un còmic fet per Quino.

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    Has fet un bon resum, Camila, de la conferència del dr. Velaza; només hi trobo a faltar la teva opinió personal.

  6. Camila

    La meva opinió sobre aquesta conferència és que realment és molt útil i no només per els que farem la selectivitat, sinó que també per tots aquells que vulguin entendre les arts plàstiques i sobre tot el procés de creixement, l’evolució d’aquestes.
    El Dr. Velaza va aconseguir fer-nos entendre que a totes les etapes de l’art hi trobem mitologia, concretament algun o alguns dels mites descrits a les Metamorfocis d’Ovidi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *