Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona, una ciutat del centre d’Itàlia, el vint de març del 43 aC; era, per tant, contemporani del gran poeta Virgili. Pertanyia a una família benestant de l’ordre eqüestre que l’envià a Roma per completar la seva educació i formar-se en l’art de la retòrica. Va fer un viatge d’estudis a Grècia i va visitar Egipte, Àsia Menor i Sicília. De tornada a Roma, va exercir alguns càrrecs públics, però aviat es consagrà íntegrament a la poesia. Va pertànyer al cercle literari de Messala, grup que no compartia els objectius polítics de l’emperador August. Allà va conèixer altres poetes de l’època, entre els quals cal destacar Tibul i Properci, que van influir en la seva poesia. Aviat Ovidi es va convertir en un poeta d’èxit, fins que August va desterrar-lo, l’any 8 dC a Tomis (l’actual Costança, a Romania), que llavors era una colònia romana situada a la riba occidental del mar Negre, un lloc inhòspit per a un romà. Les causes del desterrament mai no han estat clares. El mateix Ovidi hi fa referència i esmenta un error i un poema obscè. Sembla que l’error té a veure amb el fet que es va veure implicat en una conspiració de la família imperial sobre la successió d’August, o bé amb els adulteris de les dues Júlies, la filla i la néta de l’emperador, totes dues també desterrades. Pel que fa al poema, es tracta de l’Art amatòria, que pel seu contingut eròtic i sensual va molestar August, que intentava reconduir la societat de l’època cap als valors tradicionals romans. August mai no va perdonar Ovidi, que va morir a l’exili, l’any 17 o 18 dC.
OBRA
La major part de les obres d’Ovidi pertanyen al gènere de la poesia elegíaca, escrita en dístics elegíacs (un hexàmetre i un pentàmetre), i les seves composicions expressen els seus sentiments més íntims, com ara la pena, l’amor, la tristesa, l’enyorament… També va escriure poesia èpica, escrita en hexàmetres.
La seva primera obra és un recull de poemes amorosos, els Amors, que canten les relacions del poeta amb una tal Corinna, un personatge fictici que pren el nom de la poetessa grega de Tànagra. Les Heroides són vint-i-una cartes, quinze escrites per heroïnes mítiques als seus amants absents. L’Art amatòria és un poema didàctic per a amants; la seva temàtica s’ha posat en relació, com hem vist, amb les causes que van motivar el seu desterrament. També va escriure Receptes de bellesa, un curiós receptari de bellesa femenina, i Remeis a l’amor, on explica com un es pot defensar de la passió amorosa i els mals d’amors.
De la poesia elegíaca, Ovidi va passar a la poesia èpica. Aquest cop de timó el va portar a la mitologia grega i a les antigues tradicions romanes; va compondre dos grans poemes didàctics: les Metamorfosis i els Fastos, un poema inacabat, a causa del seu desterrament i posterior mort, sobre les festes del calendari romà.
Recordeu Narracions de mites clàssics? És una adaptació de les Metamorfosis, de fet, el poema més important d’Ovidi, acabat el 7 dC, just un any abans de ser desterrat. És una obra sensual i imaginativa. Ovidi volia que fos immortal i, de fet, ha esdevingut l’obra mestra de la poesia narrativa universal. Les Metamorfosis formen un conjunt de quinze llibres, escrits en hexàmetres, amb unes dues-centes cinquanta llegendes mitològiques que se succeeixen, sense pausa i per imperatiu literari, en el temps des dels orígens del món fins a la l’apoteosi i transformació de l’ànima de Juli Cèsar en estel. L’argument comença amb l’ordenació del caos inicial, la creació de l’univers i l’aparició dels déus i dels homes; continua amb la victòria dels déus olímpics contra els gegants; el diluvi universal; el mite de Deucalió i Pirra, els únics humans supervivents; i a partir d’aquí se succeeixen un reguitzell d’històries mitològiques i metamorfosis relacionades amb divinitats, herois i mortals que es transformen en animals, vegetals i minerals. I així fins a arribar a les vicissituds de la guerra de Troia i, després de la destrucció de Troia, amb l’arribada de l’heroi Eneas a Itàlia, continua amb el cicle de mites romans fins a la deïficació de Juli Cèsar. Cal cercar les fonts mitològiques d’Ovidi en tota la tradició literària anterior: Homer, Hesíode, els poetes tràgics grecs i els hel·lenístics Teòcrit, Apol·loni de Rodes i Cal·límac. Les metamorfosis ja eren un tema conegut en la literatura grega, però s’havien desenvolupat com a relat autònom sobretot en Nicandre de Colofó (segle III aC) i en Parteni de Nicea (segle I aC). Segons Ovidi, les Metamorfosis era una obra inacabada. Considerava que el text no estava del tot polit fins al punt que va decidir cremar el manuscrit de l’obra abans de partir cap a l’exili. El poema es va poder publicar a partir de les còpies que els seus amics havien conservat.
En el seu viatge a l’exili, torna a l’elegia tot abandonant la temàtica amorosa, i comença a escriure Tristes, cartes sense un destinatari determinat, que contenen passatges autobiogràfics. Les Pòntiques són un grapat d’elegies de súplica, de nostàlgia, adreçades a parents, a amics, a l’emperador i a personatges ficticis per tal d’implorar el perdó d’August i del seu successor Tiberi. Va escriure altres obres, entre les quals cal destacar Ibis, una invectiva plena de mitologia contra un enemic anònim al qual acusa de ser el responsable dels seus infortunis, i Halièutica, un tractat d’autoria discutida sobre els peixos i la pesca.
Gràcies a la seva fama, la seva obra, variada i amplíssima, s’ha conservat pràcticament sencera. Entre les obres perdudes, cal destacar una tragèdia, Medea. Ha aconseguit amb escreix, allò que desitjava al final de les Metamorfosis “Viuré en la fama per tota l’eternitat, si és que són certs els presagis dels poetes”.
RESPONDE LATINE: De Ovidio poeta
1. On i quan neix Ovidi?
2. On va anar a estudiar?
3. Què li deia el seu pare, quan Ovidi volia estudiar ars poetica, en comptes d’ars oratoria?
4. Quins poetes va conèixer Ovidi a Roma?
5. Quines obres va escriure i de què tracten?
6. Qui el va desterrar i per què?
7. Quines obres va enviar als seus amics des del seu exili?
8. Quan i on va morir?
