Si voleu ampliar el vostre vocabulari i rebre cada dia un mot al vostre correu, doneu-vos d’alta a Rodamots, una iniciativa de la Xarxa de Mots, amb la idea i la coordinació de Jordi Palou (l’enhorabona!). És a la xarxa des del 1999 i té milers de subscriptors, molts dels meus alumnes o exalumnes (ja l’havia recomanat a classe i a aquí). A més els mots d’aquesta setmana són d’origen llatí, un bon moment per començar:
“Després de fer rodar uns quants mots derivats de topònims dels cinc continents, aquesta setmana tornem als orígens: i els nostres són ben llatins, ens agradi o no. Els mots que veurem aquests dies són formats a partir d’expressions llatines, tot i que no sempre en siguem conscients.”
A veure, qui ens enllaça en comentari el mot de demà i els de tota la setmana, i tots els que durant el curs tinguin origen llatí. Si us despisteu, els trobareu tots a Llatinòrum.
Per cert , sabeu què és un sinecura i quins són els seus dos ètims llatins? Si sine és una preposició, què en podeu dir de cura? Quins altres mots derivats en coneixeu? En podríeu fer una frase?…”
Salve !
La paraula és oldre
DEFINICIÓ :
1 Aspirar l’aire pel nas a fi de sentir l’olor que fa una cosa o l’olor que hi ha en l’ambient.
2 Fer olor.
Que bé que ol el pa acabadet de coure!
ETIMOLOGIA:
Del llatí olere, ‘fer olor’. «En català sembla haver caigut en desús ja en el segle XVI, amb l’excepció del parlar de València, en el qual ha continuat fins avui al costat d’olorar» (J. Coromines).
Ave !
SALVE LIDAA 🙂
La paraula és ser com la bóta de sant Ferriol
DEFINICIÓ:
No acabar-se mai una cosa. L’expressió durar com la bóta de sant Ferriol es fa servir per indicar que una cosa és inacabable o dura molt més del que hauria de durar.
ETIMOLOGIA:
Derivat de bot (cuir per a contenir vi i altres líquids, del llatí vulgar buttis) amb terminació femenina per influx de tunna, ‘tona, bóta’.
VALEE;)
SALVE LIDAA 🙂
La paraula és malaguanyat -ada adj
DEFINICIÓ:
No aprofitat; perdut abans d’hora.
ETIMOLOGIA:
De l’adverbi antic mala, segurament procedent de construccions modals com en mala hora, i guanyat, de guanyar, en català antic guadanyar, guaanyar, primitivament, ‘guanyar amb treball manual’, del germànic waidanjan, ‘treballar la terra amb el conreu o el pastoreig’, derivat de waida, ‘aliments; obtenció d’aliments’.
VALEE 😉
la frase es :anar-li a algú la processó per dins
DEFINICIÓ
Dissimular un estat de torbació de l’ànim (por, disgust, pena, etc.).
ETIMOLOGIA
Del llatí processio, -onis, ‘anar endavant’.
la paraula es : llei
DEFINICIÓ:Gens (Empordà, Gironès, Garrotxa).
FRASE:
La passió pel lloc que us ha fet i que cal comprendre, explorar amb la màxima meticulositat possible, és la font de tota literatura. La geografia explica tots els nostres llibres.
la paraula es :rossinyol
la definicio :DEFINICIÓ:
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids (Luscina megarhynchos), amb les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares, fortament territorial i que s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, apreciat pel cant del mascle.
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar lusciniolus, diminutiu de luscinia o luscinius, mateix significat, amb dissimilació consonàntica de la primera l en r i vocàlica de roissinyol en rossinyol.
SALVE LIDAA 🙂
PARAULA:
no veure-hi de cap ull
DEFINICIÓ:
Estar molt content; sentir una gran satisfacció.
VALEE;)
Salve!
La paraula és: ull de vellut.
Definició: Ull voltat d’un morat a conseqüència d’una contusió.
La frase: La meva companya és va barallar i li a quedat l’ull de vellut.
Conclusió: Amb els rodamots hem aprés moltes paraules noves, i nous significats, a sigut una expèriencia molt interessant.
SALVE LIDAA 🙂
PARAULA:
ull de vellut
DEFINICIÓ:
Ull voltat d’un morat a conseqüència d’una contusió.
ETIMOLOGIA:
Derivat del llatí villus, ‘pèl dels animals’, a partir d’un català vell, desaparegut de bona hora.
VALE;)
SALVE LIDAA 😉
PARAULA:
bac m
DEFINICIÓ:
1 Caiguda forta d’una persona a terra.2 Cop violent, batzac.
ETIMOLOGIA:
Probablement d’origen onomatopeic i expressiu.
VALEE;)
SALVE LIDAA 😉
PARAULA:
caure de memòria
DEFINICIÓ:
Caure d’esquena pegant de cap a terra.
VALEEE;)
SALVEE LIDAA 🙂
PARAULA:
patacada f
DEFINICIÓ:
Cop fort donat o rebut amb la mà, amb una eina, etc., o a causa d’una caiguda.
Un ball de patacada és un ball que se celebra en un local de poca categoria.
ETIMOLOGIA:
De patac, ‘cop violent, batzac’, d’origen onomatopeic.
VALEE;)
SALVE LIDAA;)
PARAULA:
aterrar v
DEFINICIÓ:
Fer caure en terra, abatre.
ETIMOLOGIA:
De terra, del llatí terra, mateix significat, d’on també provenen altres mots com ara soterrani, terreny, terrissa i territori.
VALEE;)
SALVE LIDAA 😉
PARAULA:
qui no té memòria ha de tenir cames
DEFINICIÓ:
Comentari que es fa quan algú s’ha descuidat d’emportar-se una cosa d’un lloc i hi ha de tornar per a recollir-la’n.
També: qui no té cap, ha de tenir cames
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar camba, mateix significat, d’origen incert, potser preromà.
VALEE;)
SALVE LIDAA;)
PARAULA:
caure de memòria
DEFINICIÓ:
Caure d’esquena pegant de cap a terra.
Li va donar una empenta que el va fer caure de memòria.
També: caure de tos
VALEE;)
SALVE LIDAA:)
PARAULA:
caure l’ànima als peus
DEFINICIÓ:
(a algú) (fig.) Decebre’s, desil·lusionar-se; tenir un gran desengany.
ETIMOLOGIA:
Del llatí anima, ‘aire, alè, ànima’; aquest cultisme suplantà l’antic i hereditari arma a causa de l’equívoc amb arma de guerra.
VALEE;)
SALVE LIDDA 🙂
PARAULA:
caure de l’escambell
DEFINICIÓ:
(fig.) Perdre la importància, la influència, els privilegis.
També: caure del candeler, caure de la banca, caure de la trona
ETIMOLOGIA:
Del llatí scabellum, ‘escambell, tamboret’, diminutiu de scamnum, ‘banc, escon’; la -m- del català prové d’aquest mot i d’una altra variant del diminutiu scamellum.
SALVE LIDDA 🙂
PARAULA:
caure de l’escambell
DEFINICIÓ:
(fig.) Perdre la importància, la influència, els privilegis.
També: caure del candeler, caure de la banca, caure de la trona
ETIMOLOGIA:
Del llatí scabellum, ‘escambell, tamboret’, diminutiu de scamnum, ‘banc, escon’; la -m- del català prové d’aquest mot i d’una altra variant del diminutiu scamellum.
VALEE;)
Salve Lida 🙂
La paraula es: saó.
La definicio es: Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la.
I la meva frase: Sort que ahir va caure un gran saó, aixo li va alegrar molt al meu pare.
Vale lida 🙂
Salve
La paraula es: fremir
La definicio es: Tremolar fortament, estremir-se, especialment per efecte d’una forta emoció.
I la meva frase: Davant d’aquella escena el meu pare es va fremir molt.
Vale lida 🙂
SALVE LIDAA;)
PARAULA:
estar si cau no cau
DEFINICIÓ:
Estar, una cosa, a punt de desprendre’s o (en sentit figurat) d’esdevenir-se.
També: estar per caure, leri-leri
VALEE;)
Salve !
La paraula és ull de vellut
DEFINICIÓ :
Ull voltat d’un morat a conseqüència d’una contusió.
També: ull a la funerala
ETIMOLOGIA DE VELLUT:
Derivat del llatí villus, ‘pèl dels animals’, a partir d’un català vell, desaparegut de bona hora.
Vale !
Salve!
Jo la veritat que si apres bastantes paraules gracies al rodamots, paraules actuals que fa un temps tenien un altre significat, es molt interessant saber aquestes coses 😀
Salve Lida !
La paraula és riure per sota el nas
DEFINICIÓ:
Riure discretament, dissimulant; alegrar-se d’alguna cosa sense deixar-ho veure.
ETIMOLOGIA DE SOTA:
Del llatí vulgar subta, variant del clàssic subtus, mateix significat (origen de la variant en català antic sots) .
Ave !
Salve !
La paraula és rialla
DEFINICIÓ:
Acció de riure.
ETIMOLOGIA:
Probablement d’un llatí plural neutre risualia, derivat de risus, mateix significat, pres com singular femení.
Ave !
SALVE LIDAA 🙂
PARAULA:
a ulls veients loc adv
DEFINICIÓ:
De manera visible, palesament.
VALEEE 😉
SALVEEE LIDAA 🙂
PARAULA:
riure per sota el nas
DEFINICIÓ:
Riure discretament, dissimulant; alegrar-se d’alguna cosa sense deixar-ho veure.
A banda de riure’s per baix (o per davall) del nas, en valencià també s’usen, amb el mateix sentit, riure’s per davall del bigot, riure’s a barra catxa i riatxar-se.
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar subta, variant del clàssic subtus, mateix significat (origen de la variant en català antic sots), segons el model del llatí infra i d’altres duplicats llatins com super/supra, inter/intra, circum/circa, foris/foras.
VALEEE 😉
SALVEE LIDDA 🙂
PARAULA:
rialla f
DEFINICIÓ:
Acció de riure.
ETIMOLOGIA:
Probablement d’un llatí plural neutre risualia, derivat de risus, mateix significat, pres com singular femení.
VALEE;)
SALVEE LIDDA:)
PARAULA:
riure per les butxaques
DEFINICIÓ:
Riure molt.
També: riure pels colzes
ETIMOLOGIA DE BUTXACA:
Probablement del francès antic bouge, ‘sac de cuiro’, o l’occità bolja, ‘bosseta’, amb la terminació -aca atribuïble al plural basc -ac tingut per singular.
VALEE;)
SALVEEE LIDAA 🙂
PARAULA:
de per riure loc adv
DEFINICIÓ:
No de debò; de burla, no seriosament.
VALEE;)
SALVE LIDAA 🙂
PARAULA:
rioler -a adj
DEFINICIÓ:
Propens a riure, que riu fàcilment; rialler.
ETIMOLOGIA:
De riure, del llatí ridere.
VALEEE;)
SALVE LIDAA:)
PARAULA:
caure del cavall, com sant Pau.
DEFINICIÓ:
Veure la llum, la veritat; adonar-se de l’error en què es vivia; canviar sobtadament de parer, en al·lusió a l’episodi bíblic (Ac 9,1-18) en què Saule de Tars, perseguidor dels primers cristians, cau a terra, camí de Damasc, enlluernat per una llum provinent del cel; després de passar tres dies cec, un deixeble de Jesucrist fa que recobri la vista i Saule (posteriorment, sant Pau) es converteix i es fa batejar. Curiosament, l’evangeli no indica en cap moment que Pau anés a cavall, però la tradició l’en fa caure.
VALEEE;)
SALVE LIDAA:)
PARAULA:
qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra
DEFINICIÓ:
Frase que es diu quan tots som culpables o corresponsables d’un fet, en al·lusió a l’episodi de l’evangeli de Joan (8,1-11) en què els mestres de la llei volien lapidar una dona acusada d’adulteri. Jesús els respon amb aquesta frase, davant la qual tots es retiren. Ell tampoc no la condemna.
VALEE;)
SALVE LIDAA:)
PARAULA:
anar d’Herodes a Pilat
DEFINICIÓ:
Anar repetidament d’un lloc a l’altre sense profit,sense obtenir els resultats esperats.
Aquesta expressió s’origina en el passatge evangèlic en què Pilat envia Jesús a Herodes Antipes (tetrarca de Galilea) perquè sigui ell qui el jutgi, però ell el fa tornar al cònsol romà. La parla popular ha fet degenerar.
VALEE;)
SALVE LIDAA:)
PARAULA:
ser un Judes
DEFINICIÓ:
Ser un traïdor.
ETIMOLOGIA:
Del nom d’un dels dotze apòstols de Jesús, Judes Iscariot, que el va trair. Judes va acompanyar els fariseus fins a l’hort de Getsemaní on, segons que havien acordat, va besar Jesús perquè el poguessin identificar i capturar.
VALEE;)
SALVE LIDAA:)
PARAULA:
anar-li a algú la processó per dins
DEFINICIÓ:
Dissimular un estat de torbació de l’ànim (por, disgust, pena, etc.).
ETIMOLOGIA:
Del llatí processio, -onis, ‘anar endavant’.
VALEE;)
SALVE LIDAA:)
PARAULA:
rossinyol m
DEFINICIÓ:
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids (Luscina megarhynchos), amb les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares, fortament territorial i que s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, apreciat pel cant del mascle.
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar lusciniolus, diminutiu de luscinia o luscinius, mateix significat, amb dissimilació consonàntica de la primera l en r i vocàlica de roissinyol en rossinyol.
VALEEE;)
SALVE LIDAA:)
PARAULA:
errívol -a adj
DEFINICIÓ:
1 Que erra, que no roman fix en un lloc; errabund, errant.
2 Errador, que es presta a ser errat.
ETIMOLOGIA:
D’errar, del llatí errare, ‘vagar’, ‘vagabundejar’, ‘equivocar-se’.
VALEE;)
SSALVE LIDAA:)
PARAULA:
cornucòpia f
DEFINICIÓ:
1 Corn de l’abundància, corn o banya buidada vessant de flors, fruites i riqueses que representa l’abundància.
2 Mirall de marc ornamentat i daurat, basat en el tema del corn de l’abundància, sovint amb un o més braços per a posar-hi espelmes.
ETIMOLOGIA:
Del llatí cornu copiae, ‘corn de l’abundància’, és a dir, ple a vessar de fruites.
VALEE;)
Salve Lida!
Et deixo uns cuants rodamots junts:
– La paraula és: sentor.
Definició: olor.
La frase és: M’agrada l’olor del mar.
Hanae El Mouden diu:
maig 23rd, 2011 at 13:12
Salve!
La paraula és: oldre.
Definició: Aspirar l’aire pel nas a fi de sentir l’olor que fa una cosa o l’olor que hi ha en l’ambient.
La frase és: A l’Helena li agrada oldre la muntanya.
– La paraula és oldre
DEFINICIÓ:
1 Aspirar l’aire pel nas a fi de sentir l’olor que fa una cosa o l’olor que hi ha en l’ambient.
2 Fer olor.
ETIMOLOGIA:
Del llatí olere, ‘fer olor’.
– LA paraula és sentor
DEFINICIÓ:
Olor, flaire.
ETIMOLOGIA:
De sentir, del llatí sentire, ‘percebre amb els sentits; adonar-se; pensar’.
Vale Lida 🙂
Aquest es el meu ultim comentari posant Roda mots, ja que crec que ja he fet bastants, al seguent comentari posare la meva valoració.
Vale 🙂
Salve Lida, a continuació faré una valoració general sobre els rodamots.
Personalment, crec que els rodamots són algo que ens serveix a tots, perquè encara que no ho sembli, poc a poc augmentes el teu vocabulari, i només que obriel el mail diariament mirant la paraula i la definició se’t pot quedar si li prens una mica d’atenció així que penso que és alguna cosa que tothom hauria de saber que existeix.
Vale Lida! 😉
Salve Lida !
La paraula és sanglot
DEFINICIÓ:
Sospir en què la inspiració i l’expiració es produeixen amb un moviment convulsiu, com els que solen acompanyar el plor desfet.
ETIMOLOGIA:
Del llatí singultus, mateix significat, de singultare, ‘exhalar sanglots, sospirar desoladament i amb veu plorosa’. Singlotar és una variant de sanglotar i d’aquí ve el mot singlot.
Vale !
Salve Lida !
La paraula és tramuntar
DEFINICIÓ :
Passar a l’altre costat d’una muntanya, collada, etc.
ETIMOLOGIA:
Del prefix tra-, del llatí trans, usat per a formar adjectius de lloc amb la significació de ‘dellà’ (oposat a cis-), i muntar, de munt, del llatí mons, montis, ‘muntanya’.
Vale !
Salve Lida! 😀
Poso uns quants rodamots aquí junts:
Etimologia: Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
Exemple: Com aneu, nois? – Anem fent.
-FINESTRER/A-
Definició: Que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra.
Hi ha un refrany que fa Dona finestrera, dona malfeinera (n’hi ha moltes variants).
Etimologia: De finestra, del llatí fenestra, mateix significat.
Exemple: Aquella dona no hauria de ser finestrera.
-REVENJA-
Definició: Acció de revenjar-se, que és prendre’s una satisfacció d’un dany o perjudici que s’ha rebut d’algú, o bé prendre l’avantatge sobre algú que havia estat guanyador anteriorment.
Etimologia: De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’.
Exemple: Vam quedar empatats, però demà farem la revenja.
-DRAC-
Definició:
Animal fabulós o infernal al qual s’atribueix la figura d’un serpent corpulent proveït de potes i d’ales, contra el qual lluiten els déus i els herois .
Etimologia: Del llatí draco, -onis, i aquest, del grec drákon, -ontos, ‘monstre fabulós’.
Exemple: Els dracs sòn uns del protagonistes de les noveles fantàstiques
-treure foc pels queixals-
Definició:
Manifestar una gran indignació, irritació.
Etimologia:
De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer .
Exemple: van perdre i l’aficció estava que treia foc pels queixals.
Pingback: De Rodamots, mots catalans d’arrel llatina | L'univers clàssic dels nostres mots
Dolors Clota: “M’impressiona la tasca ingent de Jordi Palou, ànima del projecte Rodamots, que comparteix amb generositat significats, etimologies i textos on apareixen les paraules triades setmanalment sota un denominador comú: temàtica nadalenca, mots balears, riallers i un llarguíssim etcètera. Va ser la Margalida Capellà qui en El fil de les clàssiques em descobrí aquesta web on seguir aprenent i estimant les paraules. De tant en tant, aprofito algun d’aquests mots que roden per començar una classe. Ho faig amb la intenció clara de veure si es produeix aquell moment màgic de connexió entre adolescents i etimologia, i arriben aquells clics que tenen prou força com per fer que els brillin els ulls. Sí: hi ha molts adolescents a qui els brillen els ulls quan aprenen. Sí: és un gran regal ser-ne testimoni!”… https://lilladelter.blogspot.com/2020/01/plaers-etimologics.html