Extremoduro acaba d’utilitzar el llatí, amb un afany cosmopolita, en la portada del seu disc Ley innata, però el cantant canadenc Neil Young fa trenta anys ja el va emprar en la contraportada del seu disc Re-ac-tor 1981 com si fos un emblema totèmic.
A veure qui aconsegueix traduir la frase latina de la contraportada de Re-ac-tor:
‘Deus, dona mihi serenitatem accipere res quae non possum mutare,
fortitudinem mutare res quae possum,
atque sapientiam differentiam cognoscere’.
N.B.: Deus és l’inusual vocatiu en el llatí decadent de deus, -i.
Demà a l’hora de llatí de quart i de primer de batxillerat, visitarem els balnea de la vil·la romana de Can Farrerons a Premià de Mar, de la mà de les explicacions de l’arqueòleg Ramon Coll. El curs passat també hi vàrem anar i, com a record de la visita, l’ex-alumna Marta Molina ens va fer un vídeo. Fa uns dies el vaig penjar en el Google maps de Chiron, un mapa col·laboratiu sobre les restes romanes a Hispània. En el Google maps d’Hispània romana de El fil de les clàssiques, només hi penjo els indrets romans prescrits per les PAU Catalunya, que també he afegit al de Chiron.
Què té a veure aquest article, Dia d’Internet segura, amb un bloc d’aula de clàssiques? Doncs, des de El Fil de les Clàssiques ens agrada està connectats amb el món i amb l’actualitat, tot i que tractem temes de fa milers d’anys. Clàssiques i Internet, Clàssiques i blocs, Clàssiques i Moodle, Clàssiques i Google maps… una manera de difondre i d’actualitzar el llatí i el grec i de fer-los útils en aquest món nostre tan canviant, tan diferent cada dia, tan ple de nous perills i obstacles… Aguns de vosaltres m’heu comentat que no podeu treballar des de casa perquè teniu PROHIBIT Internet i jo sempre us responc però, malgrat tots els inconvenients, hi ha una part educativa, no tot és lúdic i això els pares també ho han d’entendre i potenciar. Avui 10 de febrer, el dia d’Internet segura, vull reivindicar un ús segur i educatiu de la xarxa, per això uns adjunto un manual de nom clàssic perquè us el llegiu i el compartiu també amb els vostres pares i no caigueu en els perills d’Internet.
Feu un bon ús d’Internet avui i SEMPRE!
P.S.: Per què creieu que des de C.L.I. han posat al manual aquest nom (per cert, de quin nom es tracta?), qui era aquest personatge mitològic, què va fer i per què el van castigar, què té a veure amb el present i la privacitat a Internet, què opines dels perills de la manca de privacitat, quin ús en feu vosaltres, sou conscients del perill que la xarxa pot provocar, bla, bla, bla…?
Què sabem de les sirenes? Qui són? Com són? Amb qui es confonen? Per què? i en anglès quina diferència hi ha entre “sirens” i “mermaids”? Què vol dir avui cant de sirena? Per què encara són motiu d’inspiració de relats literaris, d’anuncis i de composicions musicals? Quina d’aquests cançons us ha agradat més i per què?
Ana Torroja, Como sueñan las Sirenas
[youtube]http://youtu.be/2TJEqExYVaw[/youtube]
Imma Serrano, Cantos de sirena:
[youtube]http://youtu.be/eVlQ6FImYN4[/youtube]
Kabah, La calle de las sirenas:
[youtube]http://youtu.be/XCSHiHj8mTc[/youtube]
Ara farem cinc cèntims sobre l’alimentació a la Grècia antiga, tot preparant la sortida del proper dilluns al mercat de la Boqueria per fer un taller de cuina grega amb Eulàlia Fargas, (directora dels tallers de cuina per a escoles de primària i instituts de secundària que es realitzen des de l’any 2000 a l’aula gastronòmica, cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes…). No fa gaire vam fer el seu taller de cuina romana amb els alumnes de llatí!
El menjar
L’aliment principal dels grecs era un tipus de menjar compost només de cereals. També menjaven llegums (faves, llenties, cigrons, mongetes i pèsols) i força verdures i hortalisses (enciam, lletsó o pixallits, carxofa, col, ceba, all, etc), fins al punt que el poeta còmic del segle IV aC Antífanes va anomenar els grecs “uns menjaires de fulles”. Apreciaven els fruits salvatges, així com les figues fresques i seques, les pomes, les peres, els codonys, els préssecs, els aranyons, les magranes, les prunes, els dàtils, el raïm, les móres, les olives, les nous, les glans, les castanyes i les ametlles. Menjaven molts bolets, dessecats, crus, a la brasa o bullits; degustaven la tòfona fresca o torrada. Engreixaven per a l’alimentació el porc, el bou, la cabra, el xai, la llebre i el conill. Del porc, en conservaven els pernils. Consumien tot tipus d’ocells: la merla, l’estornell, la griva, el tord, l’oriol, el rossinyol, els coloms, el faisà i la perdiu. Criaven gallines i galls. La carn era una menja exquisida i la gent senzilla només en tastava en els sacrificis de les celebracions religioses. Es menjaven els ous de manera ben diversa. Els peixos, frescos o salats, van ser la base de l’alimentació grega; apreciaven l’esturió, l’anguila, el congre, el lluç, la sardina, l’anxova i la tonyina. També consumien els crustacis i els mol·lucs; les ostres ja anaven ben cares. Entre les begudes, la llet i el vi (generalment barrejat amb aigua) van ser les més importants; tot i que també bevien aigua i hidromel (beguda feta amb una part de mel i dues d’aigua). Ben aviat van elaborar formatge a fi de conservar la llet que no es consumia. Condimentaven els aliments amb orenga, oli i sal, i els endolcien amb mel.
Àpats
Els grecs, al matí, només prenien un desdejuni lleuger, que consistia a menjar pa (en tenien de diferents tipus) sucat amb vi; al migdia, feien un refrigeri, sovint fora de casa. L’àpat principal era al capvespre i hi participaven convidats; després de sopar, hi havia el simposi. Els convidats, ajaguts, menjaven sense beure i, quan l’àpat estava a punt d’acabar, el vi hi feia acte de presència per fer una libació religiosa en honor del déu Dionís. Tot seguit, els esclaus retiraven les taules i netejaven el terra; les dones, si havien pres part del sopar, se n’anaven a les seves habitacions i començava el simposi, que podia durar fins a la matinada. Es parlava de filosofia, de política, de literatura, d’art o de ciències, enmig de la gatzara de les músiques, ballarines, acròbates,…
A Grècia, també van tenir molt bons cuiners i de molt bona reputació i els grecs que tot ho classificaven en ser (els set savis, les set meravelles) també van tenir els set cuiners més famosos que eren: Egis de Rodes que covia molt bé el peix; Nereu de Quios, un artista de la carn; Caríedes d’Atenes, el cuiner més important de Grècia; Lampria, que inventà la salsa negra de sang; Apctonete, que inventà la tècnica d’embotir la carn dins els intestins dels animals; Euthyno, que realitzava plats molts suculents amb llegums i Ariston, que ja emprava la cuina d’evaporació.
Els grecs eren sobris i senzills a l’hora de menjar, tot i que eren bons gurmets. A Síbaris, una ciutat opulenta de la Magna Grècia, el refinament va ser molt sumptuós i els sibarites lliraven patents als seus cuiners per tal de protegir les seves receptes. Ara ja sabeu perquè encara avui es diu sibarita a la persona donada als refiaments d’una vida regalada.
Els àpats de casament eren ben suculents. Escolteu les paraules que el ric Mnesi digué al seu cuiner, extretes del programa de Catalunya Ràdio, En Guàrdia, L’alimentació a Grècia i a Roma:
En la nostra propera visita al mercat de la Boqueria de Barcelona, haureu de trobar una parada en què pogueu comprar productes típics de Grècia (ouzo, feta, iogurt grec, retzina, plats cuinats típics, tzatziki …):
El bloc dels estudiants de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer, Aracne fila i fila, nascut aquest curs escolar, és, juntament amb El fil de les clàssiques, el nostre bloc d’aula, un dels més actius entre els gairebé tretze mil blocs de la XTEC. Amb uns mesos de vida ja té 68 articles publicats pels alumnes, 460 comentaris i 1696 visites. Feliciter, dicipuli et discipulae!
Al setembre vàrem començar curs i us vaig fer un regal: “…un bloc per a vosaltres: Aracne fila i filaperquè sigui vostre, el gestioneu vosaltres, hi convideu altres alumnes d’arreu i hi plantegeu enigmes, hi pujeu vídeos i música, etc. L’única condició és que els temes han de ser de cultura i civilització grecollatina i la seva pervivència al llarg del temps fins a arribar a l’actualitat. La música, el cinema, els jocs us permetran fer una recerca de referents clàssics arreu. Ja filaveu tant o més que la mestra per tant ja podeu filar sols. Alguns no heu filat mai perquè per primera vegada arribeu a les meves classes. No patiu n’aprendreu aviat, a més amb la nova llei cal aconseguir les competències digital, audiovisual, etc. A la xarxa hi ha molts recursos i molts blocs d’estudiants, començarem per Chiron, una blogosfera del món clàssic amb moltes aracnografies. Bonam fortunam habeatis!”
Heu estat molt agraïts i heu acceptat el meu regal amb molt d’entusiasme. A més, heu aconseguit, potser el més difícil, compartir-lo tal com jo volia. Des d’aquí vull agrair públicament la participació, en Aracne fila i fila, dels alumnes de llatí de quart d’ESO de l’IES Isaac Albéniz de Badalona amb els seus articles i comentaris, instigats per la seva professora de Grec i de Llatí i coordinadora pedagògica, Teresa Devesa, que acaba de publicar un article, Classicae linguae hic et nunc (Les llengües clàssiques en l’ensenyament: una història de supervivència) al monogràfic del número 455 de la revista Escola catalana, on per cert deixa molt bé El fil de les clàssiques i Chiron, el grup col·laboratiu de clàssiques al qual pertanyo:
“En conseqüència, ¿hem de veure un futur ennuvolat per al món clàssic? De cap manera. Estic plenament convençuda que les nostres disciplines sobreviuran, com fins ara, per motius molt contundents. Per una banda, el valor intrínsec del llegat grecollatí com a base del nostre món occidental, indubtable i innegable, les continua fent indispensables per interpretar les nostres circumstàncies actuals. Per l’altra, gran part del professorat ha sabut aprofitar les infinites possibilitats de les noves tecnologies a l’aula i cada dia s’endeguen nous projectes per apropar-se a l’alumnat a través de l’infinit aparador de la xarxa. Un bon exemple n’és el grup de treball col·laboratiu de professorat de clàssiques Chiron , nascut per posar en comú materials accessibles des d’internet, al qual estan associats blocs educatius tan fructífers com El fil de les clàssiques de Margalida Capellà, recentment guardonat amb el Premi Didascàlia d’experiències docents en l’ensenyament secundari dels territoris de parla catalana.” pàg. 23
Fins ara, des de l’IES Isaac Albéniz ens han arribat, a més d’interessants comentaris, els articles següents:
Esperem més aportacions i més intercanvi d’opinions i de coneixements, així com incorporacions d’alumnes d’altres centres. Ara mateix, Montse Dalmau m’ho acaba de demanar des de l’IES Vil·la Romana de La Garriga, on amb la Majka Llibre tenen el bloc Clàssics a la romana, que us convido a visitar si encara no el coneixeu. Benvinguts a tots i a totes en aquest espai virtual que comença a prometre. Ja us ho vaig dir: Aracne teixeix millor que Minerva! Bona fortuna per a Aracne fila i fila! Moltes gràcies a tots i a totes!
L’astronomia és la més antiga de les ciències de la naturalesa. A la Grècia del segle VI aC, es va començar a desenvolupar a partir d’una concepció racionalista del món. El filòsof Anaximandre va dir que la Terra és un cos celeste, de forma cilíndrica, aïllat en l’espai i rodejat d’un cel amb forma d’esfera completa. Parmènides, al segle V aC, va proclamar que la Terra és esfèrica. Al segle IV aC, Plató va defensar l’esfericitat de la Terra i va suposar que la perfecció dels cels implicava que els cossos havien de seguir moviments circulars; Eudoxos va formular un sistema geocèntric; Heraclides del Pontos va anunciar, per primera vegada, el moviment de rotació de la Terra i va afirmar que Venus gira al voltant del Sol, cosa que el fa un precedent del sistema heliocèntric d’Aristarc de Samos (segle IIIaC); però, fins a Copèrnic en el segle XVI, va prevaldre la teoria geocèntrica de la Gran Sintaxi Matemàtica de Ptolomeu del segle II, que va ser traduïda a l’àrab amb el títol d’Almagest. Ptolomeu s’havia beneficiat de les observacions d’Hiparc (segle II aC), entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció d’un catàleg d’estels. Eratòstenes en el segle III aC ja havia mesurat amb notable precisió el meridià terrestre. Si voleu saber com va demostrar l’esfericitat de la Terra no us perdeu aquest vídeo presentat per Carl Sagan. Per cert, com ho va demostrar?:
Tampoc us perdeu aquest fragment d’un altre vídeo de Carl Sagan En la orilla del Océano Cósmico 5 en què hi ha una meravellosa recreació de la biblioteca d’Alexandria, de la qual va ser bibliotecària l’astrònoma, matemàtica i filòsofa Hipàtia d’Alexandria:
[youtube]https://youtu.be/tRm06LEN71k[/youtube]
La terminologia astronòmica és, d’una manera predominant, d’arrel clàssica: geocèntric, heliocèntric, eclipse, hemisferi, boreal, asteroide, astre, planeta, cometa, etc. Qui de vosaltres aporta més noms de terminologia astronòmica d’origen grecollatí, tot i que aquí no podem escriure en grec? Recordeu que els antics ja van batejar els planetes i constel·lacions amb noms mitològics! Per cert, quin nom rebia la musa de l’astronomia?
A veure si reconeixeu aquest conegut bolero del mexicà Agustín Lara en traducció llatina d’Arturo Escorza:
Solum Semel
Solum semel
amavi in vitam.
solum semel
non ultra.Semel et non ultra in meum hortum
spes fulguravit
spes illa qua splendet viam
meae solitudinis.Semel et non ultra
animam dedat
cum dulcis et totalis
renuntiatio.Quando miraculum ille facit
prodigium se amandi
sunt campanae festi
quae in corde cantant.Semel et non ultra
animam dedat
cum dulcis et totalis
renuntiatio.Quando miraculum ille facit
prodigium se amandi
sunt campanae festi
quae in corde cantant.