Ara farem cinc cèntims sobre l’alimentació a la Grècia antiga, tot preparant la sortida del proper dilluns al mercat de la Boqueria per fer un taller de cuina grega amb Eulàlia Fargas, (directora dels tallers de cuina per a escoles de primària i instituts de secundària que es realitzen des de l’any 2000 a l’aula gastronòmica, cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes…). No fa gaire vam fer el seu taller de cuina romana amb els alumnes de llatí!
El menjar
L’aliment principal dels grecs era un tipus de menjar compost només de cereals. També menjaven llegums (faves, llenties, cigrons, mongetes i pèsols) i força verdures i hortalisses (enciam, lletsó o pixallits, carxofa, col, ceba, all, etc), fins al punt que el poeta còmic del segle IV aC Antífanes va anomenar els grecs “uns menjaires de fulles”. Apreciaven els fruits salvatges, així com les figues fresques i seques, les pomes, les peres, els codonys, els préssecs, els aranyons, les magranes, les prunes, els dàtils, el raïm, les móres, les olives, les nous, les glans, les castanyes i les ametlles. Menjaven molts bolets, dessecats, crus, a la brasa o bullits; degustaven la tòfona fresca o torrada. Engreixaven per a l’alimentació el porc, el bou, la cabra, el xai, la llebre i el conill. Del porc, en conservaven els pernils. Consumien tot tipus d’ocells: la merla, l’estornell, la griva, el tord, l’oriol, el rossinyol, els coloms, el faisà i la perdiu. Criaven gallines i galls. La carn era una menja exquisida i la gent senzilla només en tastava en els sacrificis de les celebracions religioses. Es menjaven els ous de manera ben diversa. Els peixos, frescos o salats, van ser la base de l’alimentació grega; apreciaven l’esturió, l’anguila, el congre, el lluç, la sardina, l’anxova i la tonyina. També consumien els crustacis i els mol·lucs; les ostres ja anaven ben cares. Entre les begudes, la llet i el vi (generalment barrejat amb aigua) van ser les més importants; tot i que també bevien aigua i hidromel (beguda feta amb una part de mel i dues d’aigua). Ben aviat van elaborar formatge a fi de conservar la llet que no es consumia. Condimentaven els aliments amb orenga, oli i sal, i els endolcien amb mel.
Àpats
Els grecs, al matí, només prenien un desdejuni lleuger, que consistia a menjar pa (en tenien de diferents tipus) sucat amb vi; al migdia, feien un refrigeri, sovint fora de casa. L’àpat principal era al capvespre i hi participaven convidats; després de sopar, hi havia el simposi. Els convidats, ajaguts, menjaven sense beure i, quan l’àpat estava a punt d’acabar, el vi hi feia acte de presència per fer una libació religiosa en honor del déu Dionís. Tot seguit, els esclaus retiraven les taules i netejaven el terra; les dones, si havien pres part del sopar, se n’anaven a les seves habitacions i començava el simposi, que podia durar fins a la matinada. Es parlava de filosofia, de política, de literatura, d’art o de ciències, enmig de la gatzara de les músiques, ballarines, acròbates,…
A Grècia, també van tenir molt bons cuiners i de molt bona reputació i els grecs que tot ho classificaven en ser (els set savis, les set meravelles) també van tenir els set cuiners més famosos que eren: Egis de Rodes que covia molt bé el peix; Nereu de Quios, un artista de la carn; Caríedes d’Atenes, el cuiner més important de Grècia; Lampria, que inventà la salsa negra de sang; Apctonete, que inventà la tècnica d’embotir la carn dins els intestins dels animals; Euthyno, que realitzava plats molts suculents amb llegums i Ariston, que ja emprava la cuina d’evaporació.
Els grecs eren sobris i senzills a l’hora de menjar, tot i que eren bons gurmets. A Síbaris, una ciutat opulenta de la Magna Grècia, el refinament va ser molt sumptuós i els sibarites lliraven patents als seus cuiners per tal de protegir les seves receptes. Ara ja sabeu perquè encara avui es diu sibarita a la persona donada als refiaments d’una vida regalada.
Els àpats de casament eren ben suculents. Escolteu les paraules que el ric Mnesi digué al seu cuiner, extretes del programa de Catalunya Ràdio, En Guàrdia, L’alimentació a Grècia i a Roma:
Després d’escoltar l’àudio, com creieu que eren els banquets de casament grecs? Tiraven la casa per la teulada com passa avui?
La caja de Pandora ens ofereix unes quantes receptes de l’antiga Grècia, a veure qui s’atreveix a fer-les?
Llegums (llenties, monjetes, faves…), olives, oli, derivats de la llet (iogurts, formatge de cabra…)
carn de porc…
Moltes són les coses que ens van nombrar ahir a la excursió de a la cuina Grega a la Boqueria!
Molts productes que actualment tenim com a normals i els menjem amb cantitat.
Em va sorprendre que fessin servir la ”Maza” Com a plat per menjar!
Realment trobàven primitiu menjar-se el plat després?
Em fa gràcia pensar que els de classe´baixa ho feien.
Aquesta és una de les curiositats que actualment no fem!
Bon dia!
I la pizza o les coques de recapte, què són?
Hola soy Friné y he visto tu blog, bueno no me enterado de nada porque no se catalan.
Pero me gusta la musica que tienes de tierra santa, me puedes decir a que disco pertenece.
Gracias.
Saludos:
Friné
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Taller de cuina grega antiga a la Boqueria
frine se trata de el album “grandes exitos de tierra santa”
alli encontraras las canciones quee buscas =_=
byeeee
mmmmh la dieta dels grecs ja s’assemblava a la nostre, tot i que sense els aliments que provenen d’amèrica.
Em va sorprendre quen la cuinera va remarcar que el gos per a ells era un animal de granja com qualsevol altre, i em fa gràcia penar que ja apreciaven les tòfones i els rovellons tant com nosaltres! També va dir que tenien més de 70 varietats diferents de pa! aixo són moltes!
Recordo que a l’hora de buscar la botiga, ja ens vas dir el que volia dir Simposyon.
M’agraderia trobar més receptes gregues, tant antigues com modernes, però és difícil trobar-ne per internet. Tu saps on n’hi pot haver? Ja em diràs quan podem portar plats a classe, que jo cuino encantada!
Bet, trobaràs més receptes si cliques damunt l’enllaç d’aquest article: receptes de l’antiga Grècia i si vas a La recerca de la parada de productes gregues en trobaràs de la cuina grega actual. Divendres en parlem i fixem el dia.
Hola Xavi martin, gracias por la informacion.
Saludos:
Friné
Exercici 5 de la pàgina 16 del llibre de grec de segon:
L’àpat principal el feien al capvespre i després feien el simposi, que ja sabem tots que és.
Els banquets passaven per diferents etapes, primer els convidats menjaven sense veure absolutament res i després s’atipaven amb vi. Als simposi les dones no hi podien assistir, només les esclaves, prostitutes…
Veure? Camila, voldràs dir beure!
Hi there!
No he pogut escoltar l’audio, però he estudiat detalladament el menjar i els àpats. No és per res, però puc assegurar que no hi havia obesitat per mala alimentació, com a molt per excés o per problemes endocrins. Segur que no haurien volgut provar ni una sola hamburguesa!
(on estigui una bona amanida…)
Els grecs disfrutaven menjant i veure pel que fa referencias el text.Suposo que els grecs tenien també molta varietat d’ aliments gràcies al clíma tant bo.
Quan es feia un casament a Grècia, com s’ hi convidava tanta gent, s’ havia de fer un molt bon banquet per mostrar a la gent la boan teca que es menja en aquella casa i celebrar-lo amb ganes.
Les verdure no entraven en el menjar ja que era un menjar diari, i menjaven més carn i peixos.
Ara sí que l’he escoltat. El que deia, excés… UN SUICIDI COL·LECTIU!
Com ja han dit, trobo que la dieta dels grecs és bastant semblan a la nostra, tot hi que nosaltres no fem un simposi cada dia i si podem beure enmig de l’àpat.
En els banquets de casament, els grecs feien un gran àpat, amb gran quantitat d’aliments i variantl-los per a no repetir la dieta de cada dia.
Es veritat que els grecs menjen bastant bé, ja que els plats s’asseblen molt als nostres.
A quart, quan vam anar a Londres, a l’Ariadna i a mi, ens va tocar una familia “adoptiva” que provenia de Xipre, la dona era grega i ens feia molts bons plats, i utilitzava l’oli d’oliva per cuinar! cosa que les dues vam agraïr molt. Vam tenir sort perquè vem menjar molt bé, cosa que els nostres companys van envejar. El menjar era molt similar.
Hola!
Aquest comentari del menjar a l’antiga Grècia,penso que és molt complet.
Jo vaig a explicar un anècdota.Quan vaig anar a Londres de viatge l’any passat, la dona que em va acollir a mi i a la meva amiga Jessica era de Xipre, una dona grega.
A part d’aprendre anglès també vaig poder veure costums grecs.Veia la televisió en grec, escoltava la ràdio en grec.
Vam jugar a un joc i vem comprovar que deien els números en grec..
En els menjars que ens feia també podiem comprovar els costums grecs, utilitzava oli, i molts de productes que nosaltres també utilitzem.
Jéssica i Ariadna, com és possible que no m’ho hagéssiu expicat en tornar del viatge? Ja sé que a 4t només fèiem llatí, però no em digueu que no sabíeu com m’agrada el grec. En fi, més val tard que mai, és una experiència que us servirà per entendre millor el món grec antic i modern. M’imagino que enmig de la dieta anglosaxona, amb tanta mantega i llard, trobar oli d’oliva amb regust mediterrani deu ser una meravella…
Doncs si! t’ho hauriem d’haver explicat abans, però no s’ens va ocòrrer al tornar del viatge. Tot s’ha de dir, sopavem molt bé a casa pero a l’hora del dinar, la dona ens feia un ” sanwitch” a cadascuna i la veritat és que passavem molta gana. Té raó l’Ariadna, veia la televisió en grec i parlava amb la seva amiga que es deia Androulla com ella, també en grec. El que més gracia ens va fer, va ser quan li vam ensenyar a jugar a un joc de cartes, cosa que li va agradar molt. Comptava les cartes molt ràpid en grec. Va ser una bona experiència tot i que com casa nostra cap lloc!
No us perdeu aquest excel·lent apunt per a un convit de noces grec: http://derecoquinaria-sagunt.blogspot.com/2011/03/invitados-una-boda-griega.html?spref=fb
Ahir a l’excursió del menjar grec a la boqueria vaig apendre molt sobre el que menjaven els grecs! no sabia que no tenien tomaquèts encara, i que no sapiguessin que el color vermell existia als dinars també!
Em va semblar interessant la veritat. El menjar estava “bo”, estem acostumats a menjar malament, no menjem sa o al menys en el meu cas!
Bon article sobre el menjar grec i els productes que tenien 🙂
http://diariodegastronomia.com/blogs/cocina-e-historia/9772-la-cocina-en-la-antigua-grecia.html
Salve.
Em va agradar el taller que bem fer a la Boqueria de cuina grega, tot i que s’em va passar el temps molt depresa, em vaig divertir molt. Sobretot em va agradar el llibre de cuina que ens va regalar l’Eulàlia.
Vale.
Χἀιρετε!
L’explicació d’aquest article sobre el menjar, els àpats… coincideix força amb la que ens va donar la cuinera Eulàlia el passat 9 de maig.
El perquè de que la dieta mediterrània sigui tan rica i equilibrada és pels nostres progenitors, els grecs. Tenien un munt d’aliments, que els combinaven de diferentes formes i els conservaven en sal, oli i orenga.
Però el que em sembla que no va explicar va ser l’existència d’aquests meravellosos cuiners hel·lens: Egis de Rodes, Nereu de Quios, Caríedes d’Atenes, Lampria, Apctonete, Euthyno i Ariston.
Estic d’acord amb la Eulàlia, es veritat que la cuinera ens va comentar aixó.
Vaig aprendre moltisimes coses, sobretot que no tenien tomaquets.
Salve!
Jo també estic d’acord amb vosaltres, va ser una gran experiencia fer cuina grega i vem aprendre coses noves sobre com s’alimentaven els grecs.
La dieta dels grecs s’asembla a la dels romans, la dieta grega es basa en l’oli el vi i blat.L’Eulàlia ens va estar informant de més aliments, el que em va sorpendre més es que no utilitzesin el tomaquet.
Es vritat, tot el que diu aqui ho va dir la cuinera!
Es veu que menjaven molt bé i eren sans.
Salve!
A mi personalment l’excursio a la cuina em va agradar per una part,perque va estar be poder ser nosaltres els ”cheffs” per una vegada,pero el menjar no em va agradar gaire.
Per altre banda podem comprovar que menjaven coses molt sanes
VALE
Salve!
Aquest vídeo ens mostra imatges com: Fruita, blat, carn, vi,oli, etc.
L’aliment principal eren els cereals. També menjaven faves, llenties, cigrons, mongetes, pèsols, verdures i hortalisses.
Antífanes va dir que els grecs ern:“uns menjaires de fulles”.
La carn era un privilegi i el poble només en tastava en festivitats religioses. Els peixos, frescos o salats,els salaven perquè es conservesin millor i més temps ja que no disposaven d’electrodomèstics. Peixos que menjaven:
l’esturió, l’anguila, el congre, el lluç, la sardina, l’anxova i la tonyina.
Les begudes eren tres: llet, vi i aigua.
També va aparèixer el formatge, feta de llet.
Els grecs també seguien àpats i tenien horaris com nosaltres. A més, igual que nosaltres tenim cuiners reconeguts com Ferran Adrià doncs ells també tenien els seus cuiners privilegiats. Aquests són uns exemples:
Egis de Rodes
Nereu de Quios
Euthyno
Caríedes d’Atenes
Lampria
Ariston
Està molt bé fer un apunt de gastronomia grega ja que molts dels plats que menjem els van crear ells i tots els aliments esmentats són indispensables per a la nostra piràmide alimentícia.
Salve!
Menjaven aliments que mengem nosaltres ara, però també hi ha aliments impensables que nosaltres no menjariem mai, consumien tot tipus d’ocells com la merla, l’estornell, la griva, el tord, l’oriol, el rossinyol, els coloms, el faisà i la perdiu.
Avui en dia, hi han moltes receptes gregues, com per exemple l’arros a la grega:
INGREDIENTS:
Arròs, 300 grams
Puré de tomàquet, 50 grams
Ceba 1
Brou vegetal, ½ litre
Olives negres, 50 grams
Sal
I a partir dels ingredients:
1 – Col · locar en una olla oli quan estigui calent afegir la ceba picada fina, i deixar que es dauri una mica, afegir el puré de tomàquet i també l’arròs. el brou bullint, es remou i es deixa cuinar per 15 minuts.
2 – Retirar del foc, rectificar de sal i afegir les olives picades.
3 – Tapar l’olla i deixar que reposi l’arròs per 2 minuts. Servir calent.
I queda així: http://sobrecocina.net/arroz-a-la-griega/
Salve!
L’alimentació a l’Antiga Grècia es fonamentava en el pa de blat, el vi, oli d’oliva, el porc i els embotits, l’ús d’ herbes aromàtiques i la cuina del peix. Menjaven asseguts en bancs d’on deriva el nom de banquet. El mateix pa podia servir de plat però amb més freqüència utilitzaven estris de terrissa o de metall. No coneixien la forquilla però si el ganivet i la cullera. Els cuiners grecs eren famosos i gaudien d’alta posició social.
Els cereals (σῖτος / sĩtos) constitueixen la base de l’alimentació grega, principalment el blat, tal i com diu al vídeo. L’ordi es reservava per alimentar els animals. També s’utilitzaven el sègol i l’espelta. Del blat se’n feia sèmola, utilitzada per a ser bullida i també farina (ἀλείατα / aleíata). La farina amassada amb llevat i al forn servia per fer un pa simple o amb formatge i mel.
Els cereals se servien sovint amb un acompanyament anomenat genèricament ὄψον / ópson, que en l’època clàssica es tractava més aviat de verdures: cols, cebes, llenties, faves (sovint en puré com li agradaven a Heracles segons Aristòfanes) i salsa de peix (garum). A la ciutat les verdures fresques eren cares i es consumien poc, per això sovint es feien servir verdures dessecades.
Els fruits frescs o secs es menjaven en les postres. Eren principalment la figa, la magrana, la nou, l’ametlla i l’avellana. Un grapat de figues fresques o seques feia un menjar molt nutritiu a la que si de cas s’afegia llet quallada amb suc de figues o pa. «Aliment d’atletes per excel·lència», en dirà Plató.
A Rodes es fabricaven galetes, a Efes, el hemiarton, la forma de mitja lluna del qual es feia en honor d’Artemisa, deessa de la lluna. Plakon era una mena de galeta de farina de civada amb l’afegit de formatge blanc i mel. Hi havia altres pastissos molt imaginatius que s’acostumaven a fer per les grans festes.
El vi era la beguda estrella dels grecs. Ells van introduir o afavorir el cultiu del raïm a la Península Ibèrica, potser a partir del comerç a Empúries amb els encara ibers, que bebien cervesa. Els ceps autòctons van ser exportats a d’altres territoris de la Mediterrània. Plini deia que «les vinyes laietanes (Barcelonès i Maresme) són famoses pel molt vi que donen, però les de Tarragona i les de Laura ho són per la seva finor».
La dieta espartana http://spectaetdisce.blogspot.com.es/2013/02/la-dieta-espartana.html
El resurgir de la bebida de los dioses (hidromel) http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/resurgir-bebida-dioses_861977.html
Xaipe!
Bon apunt! És bo saber una mica del menjar de totes les cultures, per això m’ha interessat aquest apunt..
El vídeo mostra imatges com: Fruita, blat, carn, oli.. L’aliment principal eren els cereals.
El règim alimentari dels grecs antics es caracteritzava per la seva frugalitat , reflex de les condicions difícils de l’agricultura grega . Està fonamentat en la ” trilogia mediterrània” : blat , oli d’oliva i vi, com he dit abans ja que ens ho mostra en el vídeo.
També menjaven faves, llenties, cigrons, mongetes, verdures.. així que menjaven d’una forma bastant sana.
A l’Antiga Grècia els i va influenciar molt el vi, és important no només per a la indústria del vi grec sinó per al desenvolupament de gairebé totes les regions vinícoles europees i per a la pròpia història del vi.
Pingback: Coneixem la cuina grega | Menjar i beure a l'Antiga Grècia
Xaipete!
– Com creieu que eren els banquets de casament grecs? Tiraven la casa per la teulada com passa avui?
En l’Antiga Grècia les celebracions duraven tres dies, anomenats praílía, gámoi i epaílía. el primer dia consistia en la preparació de la núvia, el segon dia es preparava el nuvi i es realitzava una processó de la núvia cap a la casa del seu futur marit i finalment el tercer dia se’ls feia als nuvis una ofrena de regals ja passada la boda.
Dia del casament (gámoi)
En aquest segon dia començava un banquet que solia celebrar-se a casa del pare de la núvia. El nuvi es reunia amb tots els seus amics, mentre que ella s’asseia amb les seves en una taula a part. Era típic menjar pastissos de sèsam. Després un nen, coronat de fulles d’acant i glans, i els pares havien d’estar vius, repartia pa o roscos que portava en una cistella mentre repetia que “els nuvis han escapat d’un mal per trobar un bé”. Després del dinar el nuvi li treia el vel a la núvia en una cerimònia que es deia anakalipteria, i durant la qual es procedia a l’entrega dels regals del nuvi. En acabar el banquet, a la nit la núvia travessava la ciutat en un carro tirat per mules o cavalls fins a la casa del que passava a ser el seu espòs això era com una mena processó fins a la casa del nuvi.
A MI EM FAN MENJAR MEL I MATO, TAMBÉ SI ME FAN MENJAR PANSES