El referent musical de les sirenes

Què sabem de les sirenes? Qui són? Com són? Amb qui es confonen? Per què? i en anglès quina diferència hi ha entre “sirens” i  “mermaids”? Què vol dir avui cant de sirena? Per què encara són motiu d’inspiració de relats literaris, d’anuncis i de composicions musicals? Quina d’aquests cançons us ha agradat més i per què?

Ana Torroja, Como sueñan las Sirenas 

Imatge de previsualització de YouTube

Imma Serrano, Cantos de sirena:

Imatge de previsualització de YouTube

Kabah, La calle de las sirenas:
Imatge de previsualització de YouTube

Tierra Santa, El canto de las sirenas:

Imatge de previsualització de YouTube

Canada, Mourir les Sirènes:

Imatge de previsualització de YouTube

Ens ajudeu a buscar-ne més?

11 thoughts on “El referent musical de les sirenes

  1. Carla

    Les sirenes son éssers fabulosos clarament originaris de la mitologia grega, però que amb el pas del temps s’han extés en les narracions occidentals i la seva veritat o el seu origen a variat bastant.
    Primer de tot les sirenes tenien forma de dona i d’au.
    Després es va atribuir a aquets èssers el cos de dona i cua de peix.

    Mitologia grega

    Les sirenes apart de ser uns essers amb la forma originària de dona i d’au, tenien una veu musical magnífica, atractiva.

    A la època preclàssica aquests éssers fabulosos van comensar a identificar-se com les nayàdes, éssers amb la veu tant fabulosa i atractiva que encegaven als mariners, els portava a la perdicció amb l’atractivitat de la seva pròpia veu, del seu pròpi cant.
    Molts dels relats les fan venir de la descendència dels deus fluvials.

    Els antropòlegs debateixen si aquets éssers eren les mateixes Portes de la Mort, emparentades amb Escilia i Caribidis.
    Figuren amb freqüència en episodis mítics.

    En l’actualitat les sirenes es representen com a éssers replets d’ una abrumadora bellesa, en els seu primer moment el seu atractiu només es tractava de la seva pròpia veu, dels seus propis càntics ja que la seva figura arribava a ser monstruosa.

    A la wikipèdia d’on he extret la informació he trobat una referència que fa Horaci sobre els hibrid de dona i peix com a una persona que no toca del tot de peus a terra.

    desinat in piscem mulier formosa superne;
    spectatum admissi, risum teneatis, amici

    Sabeu el que vol dir??

    Si us enrecordeu l’altre dia vam veure un troç de la pel·lícula que estaven veien els de 3r d’Eso, L’Odissea.
    Nosaltres ens tenim que llegir el llibre, pot ser que ja l’hagueu llegit o esteu llegint-lo peo hi ha un troç un episodi on Ulisses te que passar per un lloc on hi han sirenes. Ell sap que no es podra resistir a elles i per aixó demana als seus mariners que el lliguin al pal major de la nau amb força per poder sobreviure a elles havent-les escoltat. Ell demana que per a molt que insisteixi en que el deslliguin no li fassin cas.
    Ulisses fa posara tots els mariners cera a les orelles per a poder passar.
    Evidenment quan hi pasen els mariners no les escolten ja que s’han posat cera a les orelles com a taps, però Ulisses les escolta, s’encega per al seu maravellós cant i demana am totes les seves forçes que el deslliguin.
    Quan aconsegueixen passar Ulisses es l’únic home que gràcie sal seu enginy i astúcia sobreviu al cant de les sirenes havent-lo escoltat, havent escoltat el maravellós cant sense haver sofrit una mort perillosa.

    Cant de sirenes, actualment vol dir algo molt bonic però perillós, dolent, significa un engany.
    Com be reflexa l’episodi de l?odissea en que Ulisses te que passar per a la illa de les Sirenes.

  2. Raquel

    L’origen de les sirenes no és clar. Eren filles de Forcis, o d’un déu fluvial, el riu Aqueloos, segons uns mites la seva mare era la musa Melpòmene, segons altres Terpsícore o Cal·líope. Les sirenes de la mitologia grega eren nàiades (nimfes marines), meitat dones i meitat aus, no molt diferents de les Harpies. A partir de la Edat Mitjana es va considerar que tenien el cos de dona i cua de peix. Els noms de les sirenes, companyes de la deessa Persèfone, sembla ser, que depenen del seu nombre: si són tres són Leucòsia (blanca), Ligeia (cridanera), i Partènope (veu de donzella). Quan eren dues: Himeropa (dolça veu) i Telxiepea (parla encantadora). Si són quatre: Telxiepea, Aglafoe (bella veu), Pisínoe (persuasiva), i Molpe (cançó). La sirena Partènope està lligada a l’origen de Nàpols. Vivien a la illa Antemessa (florida).

    Segons altres versions vivien a l’estret entre Escil·la i Caribdis, a la costa occidental de la Itàlia Meridional.
    Segons el mite dels argonautes, Orfeu tapà amb la seva veu el cant de les sirenes, i així evitaren xocar contra les roques del Sirenum Scopuli, on habitaven les nimfes. Butes va sentir el cant de les nimfes i es va llançar per la borda, però Afrodita el va salvar. Segons la llegenda les sirenes, abatudes, es transformaren en pedra, mentre segons altres versions moriren ofegades a la mar.

    Segons l’ Odissea, d’Homer, Ulisses, aconsellat per Circe, va poder evitar el perill del seu cant tapant les orelles dels seus companys amb cera, mentre ell, que volia escoltar el seu encisador cant, es va fermar al pal del vaixell, ordenant als seus companys que quan demanàs que el deslliguassin l’havien de fermar més fort.

    Segons Ovidi (cant V de les Metamorfosis) Persèfone fou raptada per Plutó (anomenat també Hades) i les sirenes la van buscar per la terra sense trobar-la, per la qual cosa imploraren als déus unes ales per poder cercar-la també per la mar.

    Com s’hi pot veure, hi han varies versions, ja que encara cap saben si és la certa o no.
    Tot això hi he tret de:
    http://ca.wikipedia.org/wiki/Sirena

    A mi el video que més m’agrada és el tercer, perquè pel meu gust els altres videos són com una mica més aburrits, encanvit el tercer és més entretingut!

  3. Carla

    la canço que m’agradat més a sigut la de l’Ana Torroja encara que es una mica “ñoña” i el tercer video de tierra Santa.

  4. Oriol García

    Quín es l’origen de les sierens i que poden ser per diferents agrupacions o concepctes ja ho han dit aquí adalnt la Raquel i la Carla, per tant, no cal repetir-ho.

    En les aventures d’Ulisses, les sirenes son la causa d’aquella cuantitat d’enfonsaments que es donen en aquelles aigües, on amb els seus cants conseguien que tots els tripulants que passaven per allá s’ofeguessin. Pero Ulisses va tenir l’idea de tapar-se les orelles de tots els tripulants perque el vaixell es pogués salvar, mentres que ell volía escoltar els cants de les sirenes i així poder-se tots salvar.

    Tots aquets videos que es mostren a dalt tenen alguna cosa o altre que veure amb les Sirenes, i el video que m’agrada mes es el de l’Ana torroja i el de Terra santa (Partint de la base que no m’agrada ningun d’aquest tipus de música, pero sempre tenen un toc que m’agraden, ja que la música amb referents classics té molta riquesa en contingut i son originals).

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    Per què, Uri, creus que les sirenes encara ens atreuen en el segle XXI? Què tenen? Per què inspiren tant els compositors de tota mena de música?…

  6. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Starbucks i les clàssiques

  7. Margalida Capellà Soler Post author

    Uri, amb tot això, amb Siren d’Alan Parson, amb Le chant des Sirènes de Robert i amb aquest apunt dels companys Les ales de Pegàs: http://lesalesdepegas.blogspot.com/2009/01/las-sirenas-del-metal.html pots començar a treballar de valent el tema de les sirenes. Abans, però, consulta aquests treballs: http://www.slideshare.net/Isra/referentes-clsicos-de-las-manifestaciones-culturales-modernas
    http://www.ucm.es/centros/cont/descargas/documento7730.pdf

    De les classes de mitologia, recordo també unes canços relacionades amb el tema de les sirenes que hauries de comentar: La sirena varada d’Héroes del silencio i La lluna i el navegant de Sangtraït.

  8. Oriol García

    Tant el primer video, com tots els altres, la influencia es bén clara. Es refereix com a les Aventures d’Ulisses, cuan en el mar, s’imposaben les sierenes, on amb els seus cants feien enfonzar a tot aquell que pasava per allá amb la seva tripulació, pero Ulisses, tapan les oídes amb cera i ell agafat al màstil, va poder soportar-lo i al final, salvar-se d’aquelles sirenes.

    Anna torroja, es una cantant espanyola, va ser vocalista en el grup de Mecano, on amb ells va aconseguir l’èxit. Va començar la seva carrera musical en 1997, i amb el seu salt a la fama, podem trobar aquesta cançó(http://www.musica.com/letras.asp?letra=800068) amb referents clàssics de les Aventures d’Ulisses, amb el tema de les Sirenes, i la seva problemàtica amb els seus cants que feien enfonzar a les tripulacions.

    El segon video, amb Inma serrano, es una cantautora Espanyola que va neixer l’any 1968. En l’any 1997 va publicar el seu segon disc anomenat ”Cantos de sirena”, que va ser el Nº 1 en ”los 40 principales”, i una candidatura a artista revelació en premis ”Amigo” i premi selecció ”Cadena Dial”, també amb els referents en les cançons de les sierenes i els seus cants.

    El tercer video de Kabah, es un grup musical de gènere Pop, d’origen Mexicà que va ser format l’any 1992 i que es van separar l’any 2005. En 1996, el grup llança al mercat un segon disc titulat ”La calle de las sirenas”, produït per Marco Flores. L’àlbum va vendre més de 1 milió 500 mil còpies en la República Mexicana i es considera que aquest és el seu àlbum més reeixit. El tema ”La calle de las sirenas” es va mantenir per més de quatre setmanes en la primera llista del país mexicà i apareixent també en el Top 10 a Japó.

    Tierra santa es un grup de Heavy metal de la Rioja. En el 2003, van treure un disc anomenat ”Indomable” on apareix la cançó de ”El canto de las sirenas”, amb mes referents amb les Aventures d’Ulisses i referents clàssics. Aquest grup te un gran llistat en la seva discografía plena d’influencies de la mitología i d’influencies de tota mena.

  9. Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » El canto de la sirena, de Los Limones

  10. Pingback: Expressió “cant de sirenes” | L'univers clàssic dels nostres mots

  11. alexia.alvarez

    – Què sabem de les sirenes? Qui són? Com són?
    Les sirenes (en l’antic grec vol dir “encadenat”) són, actualment, éssers fantàstics i mitològics originaris de l’antiga Grècia. Als nostres dies, les sirenes són utilitzades a la literatura occidental d’històries fantàstiques. Encara que en la seva forma original eren genis marins de dona i au, posteriorment la representació més comú les descriu com a noies precioses amb cua de peix. A causa d’això, la majoria de llengües no llatines diferencien la sirena clàssica de la sirena amb cua de peix. Les sirenes eren criatures de les quals el seu origen era confos, probablement lligat al món dels morts. Segons el que les llegendes expliquen, es tractava d’ éssers amb cos d’ocell i rostre o pit de dona, vivien a una illa del Mar Mediterrània, davant de l’illa de Sorrento (costa de la Itàlia meridional). El seu punt característic era la veu musical que posseïen,que era atractiva, dolça i hipnòtica. El primer testimoni escrit que es té d’elles és la seva menció a l’ Odissea d’Homer.

    – Què vol dir avui cant de sirena?
    Avui en dia vol dir seduir als homes, tot i que segons s’explica les sirenes cantaven per atreure als mariners amb un cant dolç per tal de fer-los naufragar i Odisseu es va fer lligar al pal major de la nau i va tapar les oïdes amb cera dels seus mariners per tal de poder escoltar el seu melodiós cant i no sucumbir al seu parany, tal com ens relata Homer a l’Odissea.
    – Per què encara són motiu d’inspiració de relats literaris, d’anuncis i de composicions musicals?
    Perquè s’utilitzen per a anuncis que volen vendre algun producte relacionat amb la seducció o la sensualitat, o en el cas dels relats literaris perquè són una font d’inspiració apart de ser un model o un tòpic de la dona seductora. EN el cas de les composicions musicals perquè les sirenes es caracteritzen per la seducció gràcies ala seva veu, suposo que seran composicions musicals de tipus seductores.
    – Quina d’aquests cançons us ha agradat més i per què?
    La que més m’ha agradat ha sigut Cantos de sirena d’Imma Serrano, perquè era molt més passiva, relaxava.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *