Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Les kenianes fan vaga de sexe tot emulant…

Les dones de Kènia han decidit fer una vaga de sexe, fartes del caos governamental des del frau de les eleccions de l’any passat per part del president Mwai Kibaki. A què us recorda tot plegat? Creieu que amb una setmana en tindran prou per aconseguir la pau i la tranquil·litat que volen? Esperem que se’n surtin!

Si no us ve al cap res, escolteu l’àudio d’una versió sonora de la Lisístrata traduïda al català per Cristian Carandell i que la van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans en un acte en contra de la guerra d’Iraq. Actors de tot el món van triar després de vint-i cinc segles la Lisístrata d’Aristòfanes per reivindicar la pau i ara, potser sense saber-ho, pretenen emular la comèdia aristofànica les kenianes:

Si voleu llegir Lisístrata o representar-la, ara també la teniu a la xarxa. És molt divertida a més de ser completament actual. Els clàssics no moren mai i per això són clàssics!

Potser heu vist la versió amb clau d’humor de Francesc Bellmunt amb Maribel Verdú i Juan Luis Galiardo, versió lliure de l’autor de còmics alemany Ralf König: Lisístrata, 2002.

Nîmes i el cocodril de Lacoste

lacoste_logo.jpg 

Tots coneixem el logo caracterític de la marca Lacoste; però potser poc ens imaginàvem que també tinguis a veure amb els romans. Personalment, ho vaig descobrir de la mà de la doctora Isabel Rodà de Llanzà, en el decurs de les III Jornades de Clàssiques. La curiositat que em va despertar m’ha portat fins aquí:

Nîmes al sud de França té un poderós passat romà, el més conegut del qual és la Maison Carré però el seu escut, el seu emblema dissenyat per Philippe Starck el 1985, l’escut de futbol, el cocodril i la columna de la plaça du Marché de Martial Raysse, a part dels quatre cocodrils dissecats i penjats a l’entrada del seu ajuntament,  ens recorden les monedes romanes:

monedasnimes2.jpg

Nîmes va ser fundada en temps d’August. Atès que bona part dels seus fundadors eren veterans que provenien d’Egipte, van encunyar una moneda fundacional amb la victòria de la batalla naval d’Acci (31 aC) a Egipte, simbolitzada amb un cocodril lligat a una palmera amb la llegenda COL.NEM. Colonia Neumausensis, nom derivat de l’expressió llatina “des del Nil“. El fet d’estar lligat a la palmera significa el domini romà d’Egipte, que a partir d’aleshores esdevindria el graner de Roma.

 El tennista francès René Lacoste va rebre el nom de “el Cocodril” per la seva agressivitat en la pista una vegada va obtenir com a regal una maleta de cocodril que li feia molta il·lusió. El 1933, quan es va retirar, va llançar una samareta de tennis blanca de màniga curta  i amb botonets fins al coll ribetejat i amb un emblema d’un petit cocodril verd primavera amb una mica de vermell a la boca oberta. Aquestes samarretes, els polos, han estat de moda des del 1930 i, a partir de 1970, s’hi van posar també altres peces de roba amb una àmplia gamma de colors i de models. 

Creieu que Lacoste es degué inspirar en el cocodril de les monedes romanes de Nîmes: posició, direcció… Què n’opineu?

L’imprudent i benefactor Prometeu

grec1 Teide

  • Els alumnes de grec de primer ens faran la traducció d’aquest text de Plató.
  • Què en sabem de Prometeu? Què va fer i per què Zeus el va castigar? Per què els déus no volien que el gènere humà disposés del foc?

  • En què consisteix l’anomenat complex de Prometeu?
  • Quina relació pot tenir el mite de Prometeu amb el dia del treball, que celebrem demà?
  • Sabeu què és una acció prometeica?
  • Considereu Prometeu: culpable o innocent?
  • Podríeu establir algun paral·lelisme amb Frankenstein?
  • El mite de Prometeu ha inspirat nombroses composicions literàries, plàstiques i musicals.  De Prometeu en podeu fer un bon article a Aracne fila i fila,si voleu. Hic et nunc, us demano de llegir i comentar “Prometeu” d’El llibre de les Hores de Salvador Espriu:

El somni de llibertat esdevé la cadena

que em lliga ja per sempre al meu cant dolorós.

M’he compadit dels homes, de la freda tritesa

de l’estrany temps dels homes endinsats en la mort,

i els portava cristall i remor de paraules,

clarosos noms que diuen els vells llavis del foc.

Àguila, vinguda del naixement del llamp,

d’on veus com és pensada la blancor de la neu,

cerca, per a la llum, la més secreta vida:

per al sol, palpitant, tota nua la vida.

Obriràs amb el bec eternament camins

a la sang que ofereixo com a preu d’aquest do.

S.ESPRIU, Les Hores “Prometeu”

Viatjar: soluciona els nostres problemes?

 

Calçada romana de la vall del Besaya, Cantàbria (Wikimèdia)

Els alumnes de segon de batxillerat podeu traduir aquest fragment de Sèneca en què diu que encara que viatgem, no solucionem els nostres problemes perquè aquests viatgen amb nosaltres:

Admiraris quasi rem nouam quod peregrinatione tam longa et tot locorum varietatibus non discussisti tristitiam grauitatemque mentis? Animum debes mutare, non caelum. Licet uastum traieceris mare, licet, ut ait Vergilius noster,”terraeque urbesque recedant”: sequentur te, quocumque perueneris, uitia.   SÈNECA, Epist. 28, 1

Què n’opineu? Estaran d’acord les agències de viatge i els seus reclams publicitaris? Quins consells dóna Sèneca? Què en sabeu d’aquest hispà?

Si els de quart voleu viatjar a l’antiga Roma, feu aquesta webquest! Hi ha alguna diferència entre els viatges a l’antiguitat i a l’actualitat?

Cap a Ullastret, s’ha dit!

No us perdeu les visites teatralitzades organitzades pel  Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret: Indiketa, Ultibeles i Bintar.
En aquesta visita singular i gratuïta, Indiketa, una antiga habitant d’Ullastret, en companyia dels seus veïns Ultibeles i Bintar, us conviden a passejar pel jaciment i a recordar plegats un moment clau de la història: l’arribada dels romans.
Si mireu aquest vídeo que vaig fer quan hi vaig anar amb la família, segur que us vindran ganes d’anar-hi i de conèixer millor els ibers:

[youtube]https://youtu.be/ggNCsKwvJCQ[/youtube]

També podeu fer una visita virtual al jaciment d’Ullastret.

Triumphum Caesari senatus decreuit

Mantegna

Magna multitudo per forum est. Ascendit in montem Capitolinum. Sequuntur sacerdotes et hostiae ornatae. Triumphator vestimento purpureo Iovis indutus et sceptro eburneo et lauro ornatus est. Servus coronam supra caput tenens dicit: “Memento te hominem esse”.

Quin nom rep aquesta cerimònia que ens descriu el text anterior? Quan i per què se celebrava? El del dibuix de Mantegna en honor de quin general romà se celebra? Quina relació té  aquesta cerimònia romana amb els arcs de Triomf? Quins arcs triomfals coneixes i per què es van aixecar?

Montserrat!

Avui és el dia de la patrona de Catalunya i, des de El Fil de les Clàssiques, el volem celebrar i felicitar totes les Montserrat (i especialment Montserrat Tudela, Camps, Jufresa, Reig, Navarro, Nogueras, Dalmau, Soler, Cuní …) amb una cançó de l’edat Mitjana, Stella Splendens,  del Llibre Vermell de Montserrat, interpretada per la Companyia Elèctrica Dharma (Catalonia, Llibre Vermell, 2002):

Stella splendens in monte
Ut solis radium
Miraculis serrato,
Exaudi populum.

Concurrunt universi
Gaudentes Populi,
Divites et egeni,
Grandes et parvuli,

Ipsum ingrediuntur,
Ut cernunt oculi,
Et inde revertuntur
Graciis repleti.

 

Qui ens la tradueix? i qui ens diu què vol dir l’antropònim Montserrat? quin és el seu origen i per què?

Endimió o l’eterna joventut

Quin referent mitològic trobeu a Monsieur Verdoux, una obra mestra de Charles Chaplin?


Carregant vídeo…

Què en sabeu d’Endimió?  Quina és la llegenda més famosa?

 Selene, Goddess of the moon, pg 95 in your handmade fine art book You and the Universe

Aquest mite ha gaudit d’una llarga tradició artística i literària. Què en destacaria? Us recomano un article que m’ha agradat molt del bloc La oscuridad es otro sol: Borges y el mito de Endimión y Selene.

 Com a exemple de pervivència del mite dels amors d’Endimió i Selene, teniu aquí Endimión en Latmos (Historia de la noche, 1977), de l’argentí Jorge Luis Borges:


Com interpreteu aquest poema de Jorge Luis Borges?

Què opineu de desitjar l’eterna joventut a qualsevol preu?