Protegit: Latine theatrum egimus: Fabula belli Troiani
Escriviu la vostra contrasenya per veure els comentaris.
Author Archives: Margalida Capellà Soler
Els nostres papirs a la VIII Magna Celebratio
Les nostres plantes de papir (Cyperus papyrus) no són del Nil. Són papirs nascuts, crescuts i tallats a l’institut Premià de Mar. El professor d’educació física del centre, en Ramon Pradas, ens els ha regat fins i tot durant les vacances i ens els ha preservat de les fortes gelades del passat hivern. Ni el mateix Josefet Fuentes, professor de clàssiques de l’institut Can Mas de Ripollet, expert en tallers experimentals de papir, creia que aconseguiríem uns papirs de tija tan robusta i d’un verd tan obscur, per tallar-los a la VIII Magna Celebratio, aixafar les làmines de la tija amb un martell, fer-ne tirades entrecreuades, horitzontals i verticals, premsar-los per deixar anar la saba i deixar-los llestos per escriure amb calamus després de polir-los una mica. A la Magna Celebratio,el taller va tenir molt èxit entre els i les aràcnides i el públic visitant. Vàrem regalar les flors que posades cap per avall en aigua treuen tiges i d’aquí sorgeix una nova planta de papir. A molts instituts i escoles, ja han començat a plantar-los i a regalar-los per fer paper (precisament el seu nom prové del llatí papyrus i aquest del grec πάπυρος) de papir, fins i tot la Teresa Devesa de l’Albéniz s’ha apuntat a aquesta papiromania i la seva flor ja ha tret tiges.
N.B.: Tot el meu agraïment i més a Ramon Pradas i a Josefet Fuentes sense ells no haguéssim aconseguit fer realitat l’experiment de fer papir. Si nosaltres ho hem aconseguit, vosaltres també. Esperem la vostra opinió i els resultats dels vostres tallers experimentals amb planta de papir sembrada, si pot ser, al mateix centre. Ja veieu que és possible!
Pompeia, el final
El curs s’acaba i, com cada any, Pompeia en serà la guinda. Afortunadament enguany no només ho podrem fer amb tots els apunts que tenim ja publicats a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila sinó també amb el docudrama de la BBC,L’últim dia de Pompeia, que ens ajudarà a inspirar-nos per enllestir la tasca del Fil Moodle: Epístula a un habitant de Pompeia.
https://www.bbc.co.uk/programmes/b0074c6d
vid. Els misteris de Pompeia.
Un tap de suro romà no perd les seves propietats!
És increïble! Nosaltres, quan vàrem visitar en la nostra sortida a Girona el 2010 el CASC (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) vàrem veure el tap de suro i ja ens va semblar increïble que es conservés!
Aquests dies és notícia ja que el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries juntament amb l’Institut Català del Suro ha presentat l’estudi que demostra que el suro del coll d’una àmfora romana de fa dos mil anys, trobat en el fons marí entre les restes d’un vaixell enfonsat a prop del Port de la Selva entre els anys 10 aC i 10 dC, encara conserva la seva durabilitat i resistència. El tap de suro romà ha mantingut els seus components principals, els mateixos que donen al suro les seves propietats de tapar de forma perfecta, amb les propietats que el fan elàstic i compressible fins a adaptar-se al coll d’una ampolla.
En conclusió, els romans ja van demostrar la idoneïtat de la utilització dels taps de suro per a conservar el líquid que transportaven en les àmfores vinàries, i dos mil·lennis després segueix essent el material per excel·lència a l’hora de preservar vins i caves i alhora contribueix a mitigar el canvi climàtic.
Podeu veure la notícia al Telenotícies Comarques del 23 de maig de 2012:
Sobre les propietats del suro (TN Comarques… per Classiques_Motion
L’ARA parla de nosaltres: Facebook a classe!
En aquest article de dissabte, el diari Ara es fa ressò d’algunes de les metodologies en xarxa que s’utilitzen a l’Institut Premià i de l’ús del Facebook.
- Diari Ara dissabte 26/05
De l’article de Vicenç Moliné, m’agradaria reproduir aquí, per després saber-ne la vostra opinió, el següent:
La idea de fugir de la pissarra i de la rutina els agrada i arriben als ordinadors animats. A l’entrada els espera el professor, Bernat Ancochea, que també és el director del centre… els apressa a seure i posar en marxa els ordinadors…
Els alumnes, però, no tenen tot el cap posat en les matemàtiques. Abans que la pàgina de Sangakoo, en molts ordinadors hi ha aparegut una altra pàgina web: Facebook… El Bernat ho sap i passeja buscant els que no paren atenció a Sangakoo. “El Facebook és un problema i vam intentar bloquejar-lo, però és impossible. Sempre troben algun truc per obrir-lo”, es lamenta… “no tenen interioritzat l’ordinador com una eina per aprendre”.
Noves perspectives
Pere Marqués és professor de tecnologia educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona i comparteix aquest punt de vista. Per ell, la feina d’un professor és obrir noves perspectives als alumnes, i fer que vegin un ordinador com una eina per aprendre també és part d’aquesta feina… (vid. Facebook també serveix)
Els alumnes tenen la seva pròpia perspectiva… “Quan estigui estudiant per a un examen i no entengui un problema, el podré posar a Sangakoo i un company de classe em podrà ajudar”. Tot i això, reconeix que per a això ja té Facebook, on la classe hi té un grup. El professor també en reconeix alguns avantatges, però també perills, com l’augment de les distraccions.
En canvi, Margalida Capellà, que imparteix llengües clàssiques als alumnes de batxillerat humanístic, no els prohibeix entrar al Facebook. De fet, part de l’assignatura s’articula al voltant seu. Per ella, estudiar les llengües clàssiques també és estudiar tot el que les envoltava i demana als alumnes que comparteixin tot el que trobin per internet relacionat amb l’antiga Roma i la Grècia clàssica. La professora explica que no li agradava gaire però que s’ha adonat que “és una eina més pròxima, ja que sempre hi estan connectats”. “Crec que té una part útil i s’ha de saber aprofitar abans que recórrer a la prohibició”.
Hi ha lloc per al Facebook a l’aula? Encara hem d’aprendre a veure l’ordinador, les xarxes socials com a eines per aprendre? Com podem centrar-nos i no distreure’ns? Com treure el màxim profit de les noves tecnologies i de les xarxes socials i no caure en la distracció per infotoxicació o xafarderia? Com podem controlar la tafaneria que no ens porta enlloc i ser un furoners dels bits per crear coneixement? S’ha de bloquejar el Facebook a l’institut?…
Per a mi és molt senzill i es redueix a ganes d’aprendre, tenir interès per a ser competent en el segle XXI i tenir autocontrol per fer el que toca, com toca i quan toca.
Ja ho varen dir els grecs: ΜHΔEΝ ΑΓΑΝ!
1r Premi Hèracles 2012! Feliciter, Rubén!
L’alumne de segon de batxillerat Rubén Florencio Alcántara acaba de ser guardonat amb el primer premi Hèracles per la secció catalana de la SEEC a propòsit del seu treball de recerca Can Ferrerons: un jaciment romà excepcional a Premià de Mar (vid. el text de presentació del premi). Aviat, a més de veure la Presentació a l’institut Premià de Mar, podreu llegir el seu treball i veure les gravacions de les seves converses amb els arqueòlegs de Can Ferrerons.
FELICITER, Rubén Florencio! vid. Somnis i reportatge fotogràfic a la pàgina de la secció catalana de la SEEC!
Les TAC al centre i a l’aula de Clàssiques
Les TAC al centre i a l’aula. Sessions d’intercanvi.
2a sessió, adreçada al professorat de llengües:
- Dinamitzem la lectura mitjançant els blocs. Utilització d’Audacity i Voki a la classe de llengua.(Maribel Vidal INS de Teià).
- El Fil de les Clàssiques: Moodle, blocs i xarxes socials. (Margalida Capellà INS Premià de Mar).
Lloc: CRP d’Alella Carrer la Vinya 47-51 Escola La Serreta.
Què són les TAC? Quina diferència hi ha entre les TIC i les TAC?… Són preguntes que em vénen al cap just abans d’acceptar la invitació d’aquesta tarda al CRP d’Alella destinada a professors de llengües, no només de clàssiques, a més demà és el dia d’Internet i des de fa anys ja no concebo les meves classes sense la xarxa i és un dia en què reflexionem a classe sobre aprendre a aprendre amb Internet a l’aula.
Podríem dir que les TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement) són les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) al centre i a l’aula. Les tecnologies no només ens faciliten la vida a l’aula sinó que suposen una millora en els diferents processos d’ensenyament–aprenentatge, d’avaluació i d’organització, mitjançant noves metodologies i continguts que aprofiten els recursos d’Internet per a l’aprenentatge i la generació compartida de coneixement, la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital, la innovació metodològica,… Els alumnes són nadius digitals. Ja naveguen sols, ja utilitzen les TIC però que cal educar-los per saber quina informació han de buscar, on buscar-la i com gestionar-la per crear coneixement i ser respectuosos amb els drets d’autor i així aplicar les TIC a l’aula (TAC). El pla TAC de centre ha de proporcionar els instruments i les competències per aprendre a aprendre en un context digital, mitjançant noves metodologies i continguts que aprofitin els recursos d’Internet per a l’aprenentatge i la generació compartida de coneixement. D’aquesta manera, les TAC guien l’aprenentatge més autònom i personalitzat de l’alumnat, adaptant-lo als temps que ens ha tocat viure amb la finalitat de preparar-lo per a la vida i el món laboral.
Nomofòbia, la patiu?
M’encanten les etimologies, com bé sabeu; en canvi, fins fa poc no he descobert per haver-lo llegit als diaris o sentir-lo a la ràdio i a la televisió un mot nou: nomofòbia. Sabeu què significa i quin és el significat i origen dels seus ètims. De no ser un híbrid, com seria amb els dos ètims en grec?
És una fòbia nova però ben estesa i malauradament cada dia la pateix més gent. En coneixeu els símptomes? La patiu vosaltres? Vigileu, doncs!
P.D.:
aPARAULA’m: “Pèlag”
És per Ulisses el savi, que el cor a mi se m’esderna,
pobre! que lluny dels seus pateix afanys en una illa
a banda i a banda banyada, on és el llombrígol del pèlag,
una illa tota d’arbredes, i hi té l’estatge una dea,
filla d’aquell Atlant maliciós, que de tota
mar coneix les fondàries…
Homer, Odissea I 50 (trad. Carles Riba)
En l’Any de la Paraula Viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ens adherim a la crida de Víctor Pàmies aPARAULA’m amb pèlag. Vaig descobrir aquest mot en català quan vaig llegir per primera volta l’Odissea d’Homer en la versió de Carles Riba; però aleshores no sabia que el mot provenia del llatí pelagus ‘alta mar, mar obert; aigües fondes’, alhora del grec πέλαγος. Ni m’havia aturat a pensar que el trobem a arxipèlag, palaia “peix semblant al llenguado”, penagal “mena de peix” i pelàgic “d’alta mar”. Tampoc sabia que pèlag “mar” pot ser sobretot a la comarca de l’Anoia, sinònim de toll, més concretament, en el sentit de “gorg”, un punt d’un riu en què el llit és més profund i l’aigua s’hi estanca. El trobem en topònims com el barranc dels Pèlags del Montsant, l’espai protegit dit els Pèlags de Vilobí del Penedès i el Pèlag de les Bruixes de la riera de Sant Quintí de Mediona.
Espero no haver despertat en vosaltres un pèlag de dubtes i, en canvi, el desig d’apadrinar avui a la catosfera un pèlag de mots!
El llegat de Sísif
Sísif, en grec Σίσυφος, era un rei llegendari de Corint, fill d’Èol. És un personatge cèlebre per la seva astúcia i per la manca d’escrúpols. És famós pel terrible càstig que li va imposar Zeus per haver revelat que ell mateix havia raptat Egina, la filla d’Asop. Zeus el va fulminar i el va enviar als Inferns, on el condemnà a empènyer eternament fins al cim un enorme roc que davallava dalt d’un pendent. Quan la roca arribava a terra, Sísif l’havia de tornar a pujar fins al cim.
Sísif vaig veure també, que sofria intenses tortures
per traginar un penyal enorme a força de braços.
Prou s’hi emperpalava amb les mans i els peus, per empènyer
costa amunt el penyal; però sempre que estava per fer-li
ja tramuntar el crestall, l’hi tirava enrera una força,
i rodolava al pla, la roca sense vergonya;
i ell aleshores de nou empenyia, tesant-se, amb els membres
tots amarats de suor i la pols nimbant-li la testa.
Homer, Odissea XI 593-600 (trad. Carles Riba)
…tu, Sísif, agafes i empenys amunt la roca que ha de tornar a baixar.
Ovidi, Metamorfosis IV 460 (trad. Ferran Aguilera)
El següent documental de tv3 El llegat de Sísif Sense ficció 2012 d’ Anna Barreda i Lluís Montserrat explica l’origen del debat sobre la “cultura de l’esforç” a Catalunya:
Per què creieu que han posat aquest títol a aquest programa? Creieu que és un títol adient? En què s’inspiren: en el mite grec o en l’obra d’Albert Camus? Què n’opineu de la cultura de l’esforç? Per què i per a què cal esforçar-se? “La cultura de l’esforç” gaudeix de bona o de mala salut? Quines faules d’Isop ens ensenyen la mateixa lliçó moral? Què ha quedat de Sísif, metàfora del sacrifici i el treball etern, repetitiu i absurd? Hem renunciat a ser hereus del seu llegat? La globalització ens està igualant en valors? …
Esperem que l’esforç per aprendre, per tirar endavant, per sortir-nos de la crisi … no sigui un treball de Sísif!