Yearly Archives: 2009

S.O.S. la revista Auriga!

Laura i Uri de 1r de batxillerat 2009

Auriga a Secundària

A Secundària, tant a l’ESO com al batxillerat, és molt útil als i a les alumnes consultar la revista Auriga per documentar-se a l’hora de fer un treball personal escrit tradicional, un article al bloc, un muntatge audiovisual, una exposició oral a classe … Esdevé una font inesgotable d’inspiració per emprendre treballs de recerca a segon de batxillerat. Fomenta, entre altres, la lectura i permet gaudir d’una actualització contrastada i actualitzada del món clàssic en català.

Des dels seus orígens sóc subscriptora a casa de la revista Auriga i a l’institut, també. Gràcies a la gentilesa del Departament d’Educació l’hem rebuda de franc als centres docents, però de cara al curs vinent se’ns acaba de confirmar que per raons pressupostàries en treu la subscripció. Per una banda es vol que fomentem la lectura, per altra se’n demana que a classe fem recerca i ens actualitzem però Xtecblocs i Àgora no rutllen (ahir volia escriure i publicar aquest apunt, però no hi havia connexió!) i una revista com l’Auriga que arribava puntual als centres aquest any nou 2010 deixarà d’arribar si no es demana la subscripció de nou donant les dades bancàries del centre (SUBSCRIPCIÓ). JO JA HO HE FET A L’INSTITUT, a casa sempre l’he pagada jo, tot i que rebia els exemplars d’autora, per tant la continuaré rebent a casa i a l’institut. Fa temps em van convidar per formar part del Consell de redacció de l’Auriga i hi vaig declinar, però sé de bona tinta que la revista subsistia de la subscripció pagada pel Departament d’Educació. S.O.S. l’Auriga! No la deixem morir, ni canviar de rumb! A secundària la necessitem tal com és! Són sols 36 euros a l’any!

Quan l’Auriga va celebrar el número 50 jo també hi era i es va brindar per fer-ne molts i molts més! De tots nosaltres depèn!

auriga51

La revista Auriga (vid. hemeroteca) sempre m’ha publicat tot el que he enviat a la redacció des de l’any 2002 quan ningú no em coneixia i ara, tot i la projecció virtual, hi ha gent que em reconeix sols com a col·laboradora de la revista: setze són fins ara els articles que hi tinc publicats!. Crec que em van publicar llibres, com el de Les poetes gregues antigues el 2004 a Publicacions de l’Abadia de Montserrat, perquè Auriga m’havia fet un nom, quan vaig començar ara fa dos anys el bloc i totes les meves publicacions digitals tot i els temors de la Montserrat Tudela, no he deixat d’escriure articles a Auriga, i ja disposo ara d’altres vies. No he cobrat mai res i sempre que la Montserrat m’ha demanat un Lèxicon o un article determinat per tancar un número de la revista li he respost amb celeritat amb la feina encomanada sabent que tampoc cobraria res, gratis et amore, perquè la bona causa de difusió del món clàssic s’ho mereix i Auriga ja forma part d’aquest nostre patrimoni. Jo guardo gelosament a la meva biblioteca particular i a la de l’institut tots els exemplars de la revista Auriga inclòs el 0 i fins a l’últim, el 56 en què tinc la sort de veure publicat un article meu sobre Itineraris romans per Mallorca ja que Montserrat volia més presència mallorquina a la revista i jo anava de vacances a Mallorca, l’illa que em va veure néixer i va despertar en mi l’amor per les clàssiques. En aquest article i en l’anterior sobre etimologia (“Mots actuals i topònims de l’antiga Grècia” Auriga 55: 29-30), ja he fet un pont entre el paper i la xarxa i ad hoc vaig fer un Google maps perquè si algú viatja a Mallorca amb els alumnes o de cap de setmana, aquestes vacances de nadal o quan sigui tingui a mà els itineraris proposats. No tenia intenció de publicar-ho al bloc, perquè no publico tot el que faig ni a classe ni a fora, però ateses les circumstàncies el teniu hic et nunc:


Veure Itineraris romans per Mallorca en un mapa més gran

La revista Auriga és un autèntic catalitzador del món antic a casa nostra i a través del seu correu difon les notícies que cada dia arriben a la seva redacció, que sovint després es donen a conèixer a la xarxa a través de blocs d’actualitat clàssica,  tot creant una autèntica teranyina de saber clàssic: notícies sobre jaciments, museus, producció editorial, conferències, recreacions històriques, sortides culturals, activitats didàctiques de tots nivells, congressos científics et cetera de les quals van informant als seus lectors i amics que han volgut formar part de la llista de distribució de correu; també utilitza les noves tecnologies i des de les noves xarxes socials d’Internet (Facebook i Lenkedin), informa del nostre passat amb rigor. Des de fa molts anys dedica la secció de Plèomen a l’actualitat de les eines virtuals. Fa deu anys ja vaig dirigir un treball de recerca de segon de batxillerat, el meu alumne ben mereixedor del deu que el tribunal li va posar va començar la seva recerca a partir de la secció Plèomen de l’Auriga. QUI DIU QUE L’AURIGA NO ÉS ÚTIL PER A SECUNDÀRIA?. Ja forma part del patrimoni digital de Catalunya “Padicat” per tal de preservar el seu llegat a les generacions futures. Promou el debat i formula enquestes digitals. Ja heu fet l’última?

El Fòrum Auriga, un autèntic espai de divulgació d’activitats professionals i alhora de debat de l’actualitat clàssica, que se celebra cada any a la Capital de la Cultura Catalana, enguany s’ha celebrat a Figueres tot retrent homenatge a la poeta, col·laboradora i amiga de l’Auriga Maria Àngels Anglada i el VI è a Badalona. Cada any atorga els Premis Auriga: el 2005 el nostre institut va obtenir amb Astèrix més que un còmic d’Alba Lòpez el Premi d’estudiants Núria Tudela i Penya i el 2008 el Didascàlia per aquest nostre bloc. La revista Auriga també  ha iniciat el primer inventari papirològic de Catalunya.

 

Moltes gràcies a tots i a totes que feu possible l’Auriga i especialment als germans Tudela, Montserrat i Xavier, i a tot el Consell de Redacció i al Consell Assessor, a Miquel i a Lídia Fernàndez  per aquesta joia que es diu Auriga, una aportació al món clàssic que no s’ha de perdre tot i que siguin temps de crisi i de noves tecnologies. S.O.S. la revista Auriga!

ANNUM NOVUM FAUSTUM FELICEM AURIGAE PRECOR!

N.B.: Ja sabeu, la subscripció a l’Auriga pot ser un bon regal de Nadal, i ben original! Que cap centre de secundària, biblioteca pública, Universitat, Centre de Recursos Pedagògics, amant del món clàssic d’arreu, etc. es quedi sense l’Auriga, l’única publicació del món clàssic en català.

Si voleu contactar amb la Revista Auriga:
Ronda Universitat, 7
08007 Barcelona
T.934 123 294
auriga@ccc.cat  
www.auriga.cat

El Fil de les Clàssiques fa dos anys!

 

Amb el funcionament pèssim de Xtecblocs i amb les parades tècniques de tot el cap de setmana i de totes les nits i d’algun dia sencer entre setmana, entre alegries i llàgrimes El Fil de les Clàssiques celebra el segon aniversari. Va néixer a Xtecbloc amb un article al bloc de català Llegir molt i escriure de Joan Marc Ramos, ja que personalment pertanyo al Departament de català i clàssiques. Era un article dels alumnes Sara i Oriol arran de la nostra gimcana mitològica al Museu d’Arqueologia, que després vàrem traslladar aquí. Seguint la línia de Joan Marc Ramos, vaig publicar el meu primer article sobre una lectura de llatí i una de grec. El bloc va anar creixent, es va anar nodrint dels comentaris de tots vosaltres, va formar part de Chiron, va anar obrint-se nous horitzons, nous visitants, van arribar els premis i el reconeixement, va necessitar d’una aula virtual i va néixer El Fil Moodle i després  va engendrar la nineta dels seus ulls: el bloc dels estudiants Aracne fila i fila, obert a la col·laboració, dos canals al YouTube, Vimeo, Google Maps…. Ens va caldre esperar aquest curs per poder escriure en grec! Tenim un rap: El rap de les Clàssiques!

Dos anys a Xtecblocs han donat per molt: 7.392 comentaris i 566 articles. Va néixer sense cap pretensió, per tant, ni tan sols té comptador de visites. Ignoro, doncs, qui ens ha visitat i qui enllaça amb nosaltres si no ens deixen comentari!

Enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible! Feliciter!

PLURIMAS GRATIAS VOBIS AGO! ΕΥΧΑΡΙΣΤΩ  ΠΟΛΥ! 

Helena, de Joan Margarit

"Hèlena de Troia" d'Evelyn de Morgan

L’ahir és el teu infern. És cada instant

on, sense tu saber-ho, t’has perdut

i també cada instant on t’has salvat.

Quan el jove que fóres ja és molt lluny,

l’amor és la venjança del passat.

Ve d’una guerra on has estat vençut,

d’armes i campaments abandonats

en la Troia que dus a dins de tu.

Els aqueus en la nit et buscaran

i tancaran el setge. Tornaràs,

per una dona, a perdre la ciutat.

Helena és tots els somnis que la vida

s’ha anat quedant. Defensa-la amb coratge

per última vegada, desarmat.

MEMORANDUM: Us recordo que aquesta setmana treballarem a classe la Ilíada a grec 1 i l’Eneida a llatí 2.

Recuperació del teatre romà de Tàrraco

Visioneu aquest fragment del Telenotícies comarques de TV3 d’ahir i expliqueu quina notícia és actualitat i per què?

L’actualitat de la notícia ens ha de permetre recordar a uns (2n batx.) o esbrinar a altres (4rt i 1r) sobre una sèrie de qüestions que hi estan relacionades (les podeu contestar en forma de comentari i si el tema us agrada i us hi engresqueu en forma d’apunt): Què en sabem de la Tàrraco romana (visioneu els vídeos corresponents a la Tàrraco romana i comenteu aquí)? Com era l’edifici del teatre romà? En quin model es va inspirar? Com era la seva estructura? Quines parts tenia?

En el teatre s’hi feien les representacions teatrals, la part més noble i civilitzada dels espectacles públics romans. En què consistien? Com era el públic que hi assistia?…

Quins teatres romans coneixem? Els anem localitzant en aquest Google maps de teatres romans?


Veure Teatres romans arreu en un mapa més gran

Relats al Laberint

Fa dies que us vull penjar aquest vídeo de la nostra sortida al Laberint d’Horta, concretament del relat de les Miníades d’Ovidi, però amb el servei deficitari i intermitent de Xtecblocs m’ha resultat impossible fins ara.

XTECBLOCS torna a funcionar

Benvolguts i benvolgudes, alumnes i seguidors de El Fil de les Clàssiques  (i també d’Aracne), us faig saber que el bloc no s’ha actualitzat en dies ni ha funcionat per manca de servei de Xtecblocs. No us puc explicar el perquè ja que ni jo el sé. Va desaparèixer el divendres i ha tornat sencer ara, anit ho va fer Aracne. Silenci. Cap explicació. Estic tan enfadada i em sap tan de greu per vosaltres que necessitàveu accedir-hi ara més que mai, ja que hem tancat avaluació, que estic preparant les maletes, tot i que crec en el servei educatiu dels blocs i que un bloc d’educació ha d’estar hostatjat a la XTEC. 

Ho sento molt. 

Factum abiit; monimenta manent

Un matí romà a Baetulo amb tots els alumnes de llatí de l’IES Cristòfol Ferrer (ESO i batxillerat, primer i segon)  i no pas per cursos és un dia que pel que veig recordareu pel vincle d’amistat creat a l’entorn del nostre passat i amb aquestes fotografies fetes in situ, omnium consensu, segur que no l’oblidareu. Baetulo i llatí, llatí i Baetulo pro memoria .

Defensa numantina i canvi de l’inici d’any del calendari

Sabeu què és una defensa o resistència numantina i d’on li ve el nom? No us oblideu d’utilitzar l’expressió en una frase pròpia.

Encara que ho sabeu no us perdeu aquest interessantíssim documental d’ arteHistoria:

Què us ha semblat? Heu après moltes coses? On es troba Numància? Quin general romà i quan la va conquerir? Què en sabem de l’exèrcit celtiber? i de l’exèrcit romà? Què és una legió? Quines són les principals armes de l’exèrcit romà? Què vol dir SPQR? Per què el nostre calendari comença el mes de gener i des de quan?

LLegiu els textos següents sobre el canvi de l’inici de l’any en el calendari: Segeda, 153 aC

Consules anno quingentesimo nonagesimo octavo ab urbe condita magistratum [kal. Ian] inire coeperunt. Mutandi comitia causa fuit, quod Hispani rebellabant.

Tit Livi, Ab Urbe Condita 47, 15

“En l’any 598 de la fundació de la Ciutat, els cònsuls entraren en la magistratura en les calendes de gener. La causa d’aquest canvi va ser una rebel·lió a Hispania”.

 

Q. Fulvius et T. Annius. Hi primi consules kalendis ianuariis magistratum inierunt propter subitum Celtiberiae bellum.

Cassiodor (Chr. [601] {47})

“En el consulat de Q. Fulvivs i T. Annius. Aquests van ser els primers cònsuls en entrar a la magistratura en les Calendes de gener a causa d’una guerra en la Celtibèria”.

 

(Ann)us no(uus) (incipit) / quia eo die mag(istratus) ineunt quod coepit / (post Romam) condita a. DCI

Fasti praenestini. Calendari d’època imperial

“L’any comença perquè els magistrats entraren en les seves funcions per primera vegada en l’any 601 de la fundació de la ciutat”.

Apià, Iber. 44-47: explica la rebel·lió de Segeda, però no parla del canvi en el calendari.

Plutarc a Vida de Numa 18-19 atribueix a Numa que l’any comenci el mes de gener.

Un matí romà a Baetulo

Ahir tots els alumnes de llatí del nostre institut, 4rt ESO, 1r i 2n de batxillerat, vàrem visitar les restes romanes de Baetulo, Bètulo, a l’actual Badalona, i aquest és el vídeo resum de la nostra estada amenitzat amb el tema musical Nimbus, creat per Nini:

Ara us demano que redacteu en forma de comentari les impressions de la jornada en unes 150 paraules, formaran part de la nota de competència comunicativa.

Tot canvia i res no roman

Aquesta setmana ha estat l’aniversari del naixement de Sòcrates. Coincidint amb el natalici del filòsof grec se celebra a tot el món el Dia mundial de la filosofia (cliqueu i recordareu com el varen celebrar el curs passat).

A hores d’ara ja sabeu del meu amor per la filosofia i no em puc estar de festejar el seu dia altre cop aquí, però no pas igual perquè tot canvia.

Everybody is changing de Keane em recorda un filòsof grec que sempre m’ha apassionat (A la recerca del filòsof) i potser ara, per les circumstàncies de la vida, més que mai:

Sabeu a qui em recorda tot i que amb variacions? Què li passa al protagonista d’aquesta cançó envers el món que l’envolta?

Canviem nosaltres? Canvia tot? Quin filòsof grec deia que tot passa i res no roman, tot comparant allò existent amb el corrent d’un riu afirmava que no podríem endinsar-nos dues vegades en el mateix riu?
Tot i ser anomenat l’obscur el nostre filòsof és un gran creador d’imatges i ha influït i continua influint en el pensament de la humanitat, i si no us ho creieu llegiu els fragments següents:

Miquel de Unamuno La elegía eterna

La vida es un morir continuo,
es como el río
en que unas mismas aguas
jamás se asientan
y es siempre el mismo.
En el cristal de las fluyentes linfas
se retratan los álamos del margen
que en ellas tiemblan
y ni un momento a la temblorosa imagen
la misma agua sustenta…

Luis Cernuda, “Viendo volver”, Vivir sin estar viviendo

¿Un río
a cada instante
No es él y diferente?

Coneixeu altres cançons o fragments literaris o cinematogràfics sobre el canvi? Segur que sí, perquè és inherent a l’ésser humà, o no?