Ahir tots els alumnes de llatí del nostre institut, 4rt ESO, 1r i 2n de batxillerat, vàrem visitar les restes romanes de Baetulo, Bètulo, a l’actual Badalona, i aquest és el vídeo resum de la nostra estada amenitzat amb el tema musical Nimbus, creat per Nini:
Ara us demano que redacteu en forma de comentari les impressions de la jornada en unes 150 paraules, formaran part de la nota de competència comunicativa.
A nosaltres també ens fa il·lusió saber què us han semblat les restes romanes de Badalona. Ens sentim orgullosos del nostre passat. Seguirem a amb atenció els vostres comentaris, encara que la nota de competència comunicativa estrà en mans de la Margalida…
És una llàstima que aui no ens haguem pogut retrobar, però tal com ha dit la Margalida en un coemntari, esperem que amb motiu de la “Magna celebratio” ens poguem reveure. Els de 4t es van quedar amb les ganes de conèixer-vos i els de 1r de batxillerat també volien fer-vos d’amfitrions.
Fins aviat!
Moltes gràcies, Teresa! Moltes gràcies, Núria! Segur que hi haurà aviat una altra ocasió!
La sortida a Bètulo va ésser una bona experiència per a visitar unes altres de les tantes coses conservades dels romans. És admirable, veure com han reconstruït i adaptat les restes arqueològiques per a poder-nos fer a la idea de com era la vida en una ciutat com aquella.
Comparant-la amb Empúries per exemple, Bètulo era una polis més aviat petita, la qual es pot recórrer amb molt poc temps.
Aquesta ciutat, gràcies a romandre bastant organitzada, amb les seves parts bastant ordenades i ben conservades, fa imaginar-nos com era la vida de llavors.
Haver reconstruït cada una de les parts ens va causar una sensació de realitat i ens vàrem poder traslladar uns quants segles enrere per a veure com era el dia a dia al fòrum, a una domus o veure per exemple com es distribuïa l’aigua a cada un dels establiments. Dintre del museu, vàrem veure quins eren els elements més destacats i més representatius del moment que s’han anat trobant fins ara, com per exemple la Venus de Badalona, estris utilitzats en la vida quotidiana, etc.
Allò que més em va impactar i em va interessar va ser la domus dels Dofins i el jardí de Quinti Licini, ja que estan representades i innovades d’una manera bastant real i ens van fer recordar allò que havíem estudiat sobre la vida quotidiana o la vida a les ciutats a l’època romana.
Una de les coses que menys em va agradar va ser entrar en els aqüeductes de l’aigua ja que la meva claustrofòbia em va impedir poder introduir-m’hi. Tot i així s’ha d’admetre que està molt ben conservat i és honorífic que coses com aquestes encara romanguin.
Les explicacions del noi que ens va fer de guia em van semblar molt productives i molt interessants tot i que, amb el seu refredat, no se’l sentís gaire i hi hagués moments en què ens perdéssim o no entenguéssim alguna de les coses.
En general, però, la visita va estar molt aprofitada. Tant aprofitada que fins i tot sense estar previst vàrem parar-nos a dinar al Mcdonals, el thermopolium dels romans!
La sortida va ser genial, crec que és increíble que encara podem gaudir d’aquestes restes romanes que ens mostren com vivien els romans. Apart de ser una visita didàctica, perquè vam aprendre conceptes sobre el tema de la ciutat romana, les parts d’una domus o els jardins, (com decumanus, que era la via que anava d’est a oest de la ciutat, o Triclinium, que seria el nostre menjador) vam gaudir tots plegats juntament amb el guia, que era molt graciós.
També cal dir, que estar tant de rato dempeus va ser una mica cansat, però com dius Lida, serà perquè no estem acostumats a sortir!
En general, a mi em va agradar molt. És una manera molt dinàmica d’aprendre. Repetirem no?
La sortida de l’altre dia, principalment va estar molt i molt bé! De primeras, va estár bé anar tots els alumnes de l’institut que fem llatí, per així poder disfrutar i aprendre tots de la escursió i la visita al Bètulo, i no només uns cuants. En general ens vam portar bé(Aunque es normal despistar-se una mica a causa d’anar tots junts per el carrer…) i la explicació del guía que ens va estar explicant tot una mica, també va estar molt bé, perque ens va ajudar a seguir millor la sortida i a guiar-nos per ententre-ho tot millor.
Vam visitar diferentes coses. Una de les que em va impresionar mas va ser la Casa dels dofins. Ens vam cansar de fer fotografíes. El Jardí de Quint Licini també va estár bé. La idea de fer-ho en dos grups va ser bona, perque eram masses per estar avaix tots junts. Cuan vam baixar, moltes coses del dosier que teniem que fer, las vam poder contestar gracies a les mostres i les informacions que hi havien abaix. En el moseu també vam fer bastantes fotografíes a les mostres que hi havía radera dels vidres.
Va quedar pendent fer la prova o joc que teníem d’haver fet, pero queda pendent de fer-ho un altre dia!! Desde aquí també vull dir, que les escursións que fem amb bastants grups, i nem bastanta gant, podríem agafar un Bus, i es molt mes comode i no es tant liós ni porta tans problemes com anar en tren. Potser surt una mica mes car, pero val la pena, es molt mes comodo i mes rapid!
En definitiva, la excursió al Bètulo va estar molt bé, vam aprendre tots moltes coses que no sabíem, i espero que tinguem mes sortides com aquestes, per seguir aprenent i descobrint coses noves.
Aquesta excursió a la Bètulo romana ha estat una experiència enriquidora i ben a la romana des del principi, amb les visites a les restes arqueològiques, fins al final de l’excursió, amb el dinar col·lectiu improvisat al McDonalds, com els romans amb el seu particular fast-food de fa segles.
Les explicacions de l’Abel conjutament amb les restes que vàrem visitar ens van ajudar a fer-nos una idea bastant realista de com vivien els nostre veins de Bètulo. També és bo, com ens va dir ell, comprovar que hi havia ciutats més petites que les que estem acostumats a visitar quan ens referim a l’Imperi Romà (tals com Pompeia o Roma, que essent la capital de l’Imperi havia de mostrar tot el seu esplendor) però que en el seu espai reduït imitaven exactament una d’aquestes grans ciutats.
El primer lloc que vam visitar van ser les entranyes de la ciutat romana: els conductes d’aigua. Després va continuar amb la domus tota decorada, seguidament dels jardins de Quint Licini ens monstraven llocs concrets de les ciutats i més privats com són les cases i els jardins i la vida més íntima de les famílies. Ens va explicar com es divertien al triclini o com cada matí pregaven a un déu concret pel benestar de la casa al larari i alguna altra cosa bastant rara com que el cubículum comunicat amb el menjador d’hivern. Al museu també vam descobrir moltes curiositats com les supersticions i els falus que portaven per atreure la sort.
A mi personalment em va agradar molt. Crec que va ens va servir per aprendre moltes coses de la vida dels romans i, com ja he dit, les explicacions ens ho feien “viure” (d’alguna manera) i veure-ho com ho veien els romans mateixos.
Hola sóc en Francesc, aquesta excursió a la Betulo va ser molt interessant, tot el que vem veure de la vida dels romans va ser molt inquietan, havien coses que no les savia, que vaig apendre en la excursió. Tot i que el guia parlava molt baix i llovorns hi han coses que no em van quedar molt claras.
Però en general va ser molt interasant coneixa la vida dels romans, les seves cases, les seves costums etc..
ola soc mariano diaz surto al video y em va agradar molt l’excursio.
I la Margalida em diu ave Mariano!
Em va agradar molt l’excursió, ens va servir per aprendre com vivien els romans i crec que va ser molt interessant apredre-ho, em sebla molt bé que es conservi això encara. tot i que jo em vaig cansar molt m’ho vaig passar molt bé
Salve Lida!
La sortida a Baetulo va ser excel•lent! Crec que a tots als que hi varem anar ens ha agradat molt, ens ho hem passat molt bé com a grup i sens dubte varem aprendre un munt de coses noves.
L’ambient era relaxat i agradable, hi va haver una bona interacció entre el guia i nosaltres, ja que, el guia explicava molt bé i els dubtes que li plantejàvem els resolia amb molt de gust.
Pel que fa als conceptes que allà hem après, he de dir que gairebé tot el que ens va explicar era bastant nou per a nosaltres. Els museus eren increïbles, ja que estaven molt ben distribuïts i els objectes els he trobat molt bonics i curiosos.
Apart de quedar-me amb tots els conceptes que ens van explicar, sobretot recordaré la bona estona que varem passar junts; els somriures, totes les fotografies que ens varem fer, les estonetes en que parlàvem, el moment en que tots varem córrer a fer les fitxes per a entregar-les a temps…
Me’n alegro molt d’haver fet aquesta sortida!
Valee! 😀
Salve
Per lo que he pogut llegir en els comentarias,i veure en els videos que heu penjat sembla que el motiu de la sortida va ser coneixer com vivien els romans a la baetulo antiga.
En primer lloc,la ciutat subterranea,els aqueductes.Mes endavant la domus romana,amb les seves decoracions.Els jardins,les parts de les ciutats,estris que feien servir a la seva vida quotidiana,etc.
Ara crec que va ser un mirada al passat molt enriquidora.
Vale
Hola Lida !!!!!!!!!!!!
Llastima jo no hi he anat ,m’haguès agradat molt anar =(, devia de ser molt divertit =)en el vídeo es veu que era molt interessant .
=)
L’excursió va ser genial.
És increible que encara es puguin veure les restes d’una ciutat de fa tants segles amb tants esdeveniments que hi ha hagut desde aleshores.
Vaig fer un munt de fotografies i espero poder fer algun videomuntatge, però amb tants exàmens…
Igualment ho intentaré.
Vale
Hola!!!
L’excursió va ser molt divertida i m’ho vaig passar molt bé. El que em va sorprendre bastant va ser que no em vaig aburrir gens en cap moment de la sortida, tot el contrari, em vaig estar divertitnt tota l’estona. El que em va agradar més va ser el conducte d’aigua que estaqva sota terra, encara que provoquès una mica de claustrofòbia, però estasba molt bé.
Aquesta sortida m’hja servit per conèixer una mica més als romans, les seves vivendes, els jardins, la vida que portaven, etc. La casa dels dofins estava molt bé perquè per fora era molt moderna però per dintre era tal com era abans, l’unic que estava en ruines però s’apreciaven bé les habitacions, el menjador, la sala d’estar… llàstima que no funcionès l’ordinador que hi havia a la sala, però en general la casa dels dofins em va agradar. El jardí de Quinci Linci també estava molt bé, sobretot la recreació del jatrdi amb els romans, que estava molt ben feta.
El museu també estava bastant bé perquè hi havien molts objectes interessants per veure i així, completar el treball.
En general, l’excursió va anar perfecte, perquè no vem tenir cap problema ni cap conflicte.
Salve!!!!
Quan ens van dir que aniriem de sortida a Badalona a veure les restes romanes no sé que em vaig imaginar exactament, pèrò està clar que res a veure amb el que va resultar ser en realitat. Em costava de creure que realment poguéssim tanir tant a prop restes d’una cultura, d’un món que va existir fa tant de temps. La veritat és que el meu contacte amb ruines i restes d’aquest estil, em sap greu dir-ho, ha sigut escàs. M’agradaria poder dir que he tingut oportunitat de veure’n moltes, però no seria veritat.
Al arrbiar-hi, em va sorprendre com tot el passat romà de a ciutat hi era tant present (el símbol de Badalona és un dofí degut a la casa dels dofins, per exemple) però a l’hora costava tant de veure a simple vista: tant la casa dels dofins com el jardí de Quint Licini estaven sota cobert, no es podien apreciar des del carrer. El mateix passava am el canal que transoprtava l’aigua. La porta al terra, al mig del carrer, semblava que hagués de portar a una clavaguera actual i no a un lloc amb tant història. Això hi donava un toc misteriós: qui et podia assegurar que allò que semblava un edifici normal no guardava uns grans secrets històrics?
A poc a poc, i gràcies a l’ajuda del guia, de les professores que ens acompanyaven i d’alguns companys amb qui ho anavem comentant tot, em vaig poder fer una idea (més o menys encertada, això ja no ho sé) de com es devia viure fa tants milers d’anys. Em va semblar increïble que nosaltres no fóssim els primers d’inventar el doble vidre com a aillant a les finestres, i cmo fa tant de temps tothom podia disfrutar d’aigua corrent neta a casa seva. Com vaig sentir dir a una de les professores, en el fons no hem inventat res que no existís abans.
La visita va concluir amb el museu, on es guardaven objectes tant petits però que estic segura de que si parlessin tindrien un munt d’històres per explicar. Potser alguna d’aquelles monedes havia arribat fins a la mateixa roma, els plats i la vaixella haurien estat testimonis de converses de fa moltíssims anys o algun d’aquells intruments mèdics va ajudar a salvar la vida d’algú important… i mai no arribarem a saber aquest secrets.
Suposo que això és el que té visitar les restes d’una civilització ja inexistent. Fan venir ganes de viure allà, de veure com devia ser aquella ciutat quan encara era Baetulo, una part del gran imperi romà.
Beatulo va ser fundada al segle 98 a.c.Es el que avui es coneix com Badalona.Aquesta sortida m’ha anat molt bé,tant per la part historica com per la social.
Historica perquè he pogut coneixer la Casa dels Dofins i les seves parts com OPUS SECTILE,TABLINIUM,CUBICULUM i moltes altres.I social perque he pogut coneixer la gent de primer i segon de batxillerat.La veritat em sento molt bé i feliç perque hem pasejat per molts llocs important con el conducte d’aigua i el jardí de Quint Licini on els romans aprofitaven per gaudir de la tranquilitat i els amics.
El jardi Quint Licini va ser fundat el segle I d.c i estava format per una piscina i el seu voltant estava format per plantes exotiques,aquatiques i arbres,com el pi,roure,marbre.etc.Després hem anat al museu on són les restes dels edificis i també el que per mi ha estat el més curiós de tot són uns ossos humans que hi ha a necropoli,i aqui s’ha acabat la nostra visita.
vale lida!!!
AVE:
En primer lloc la excursió va estar bastant be sobretot la claveguera romana en la que vem entrar em va agradar molt. vaig veure en la excursió unes pedres que estaven al terra que eren currículums però mare meva si això es un currículum i ara nosaltres el nostre currículum no es així crec que això vol dir que quan mes gran sigui la pedra abans podràs tenir el treball, vaig veure també el pati roma i la cangur aquella que volia fer callar al nen en braços que tenia i també la vigilància que tenien.
el profe ens va ensenyar més o menys com era l’antic romà sobretot les estàtues que hi havien i com eren les àgores.
Vale!!
Aue Lida!
La excursió a Baetulo va estar molt bé, em va agradar moltisim. Va ser impressionant veure les restes romanes, i em vaig poder imaginar com serien els carrers, les clavegueres, les cases, els seus estris, els seus patis… en el seu moment, que maca seria.
Em va fer molta impressió les clavegueres, Peró em vaig poder endinsar per culpa de la meva claustrofòbia.
També em vaig fixar en el museu hi havia uns escrits en pedra d’una necropoli Ibera, em va fer gracia veure això. Quin cambi van fer de escriptura, van passar de la ibera que era molt més tosca, a la romana que és molt més artística i fina.
En definitiva em va agradar moltisim, va ser molt interessant coneixe una miqueta més el món roma i els seus estris.
Vale!
OLa!!! Bueno aki explico un poco del tema d Baetulo!!
La ciudad de Baetulo aparece ya mencionada en las fuentes clásicas, que la califican de «parvus oppidum» (Mela) y de «oppidum civium romanorum» (Plinio). La ciudad fue fundada «ex novo» hacia el año 100 a. C. con pervivencia documentada hasta el siglo VI d. C. A l’Edat dels Metalls comencen a aparèixer restes de coure, or i plata. Als voltants de l’any 1.000, arriben a Catalunya els pobles dels “camps d’urnes” que van provocar una transformació progressiva a nivell polític, cultural, econòmic i social: apareixen els primers poblats, l’utilització del ferro, ritus d’incineració i enterrament de les cendres dins d’urnes ceràmiques… Aquesta cultura, que es desenvolupa als segles XI i VIII abans de Crist, deixa a Badalona els jaciments de Can Butinyà, prop de Sant Jeroni de la Murtra, i de Can Mora, al barri de Canyet, amb moltes restes de ceràmica.Al centre estava el fòrum, a l’actual carrer del Temple, amb el temple rectangular típic de les ciutats romanes, sota l’actual església de Santa Maria, i un edifici públic de caire comercial.
Hugo, ja t’has adonat que barreges castellà i català? Quines són les teves impressions del nostre matí romà a Bètulo?
El dia de l’excursió a les ruïnes de la ciutat romana de Bètulo, tots els alumnes de llatí del Cristòfol Ferrer ens vam trobar a davant de l’estació de Premià amb moltes ganes d’aprendre detalls sobre aquells avantpassats nostres que van habitar la costa fa més de mil anys, i que, de fet, eren molt més semblants a nosaltres del que ens puguem imaginar.
Després de caminar uns deu minuts pels carrers de l’activa Badalona actual, vam arribar al Museu de Badalona, on un guia ens va explicar alguns aspectes de l’Imperi Romà de l’època corresponent a aquelles ruïnes, i va apuntar-nos el recorregut que faríem durant el matí; baixaríem als conductes d’aigua, passaríem per la Casa dels Dofins, visitaríem el jardí de Quint Licini i, finalment, coneixeríem l’exposició del Museu.
Els conductes soterrats ens van provocar a alguns una certa claustrofòbia, perquè el sostre era molt baix i el passadís estret i sense final, cosa que va fer que jo fos de les últimes a entrar-hi, i la primera a sortir-ne.
La segona parada, la Casa dels Dofins, no vaig poder-la disfrutar tant com hauria volgut, per la simple raó que el guia no ens deixava respirar, amb tanta explicació que no vaig saber entendre’n la majoria dels significats; el quadern de la Lida era la prioritat màxima, i jo buscava tota l’estona els objectes del full, que no tenien nom. La veritat és que a mi m’hauria agradat una mica menys d’explicació i més estona per poder agafar-ne els detalls i observar detingudament les habitacions.
He de reconèixer que del Jardí de Quint Licini n’esperava molt més. Jo m’imaginava un jardí a l’aire lliure i tota la pesca que t’imagines quan et parlen dels antics romans, però, és clar, no vaig pensar que s’hi havia construït a sobre, i tot el que m’havia imaginat en un principi no va poder ser.Tot això va ser reemplaçat per un forat a terra, en una estança coberta on s’arribava baixant unes escales. Sort que la Margalida va insistir que ens posessin el vídeo de la recreació del jardí!
Finalment, vam arribar a l’última parada de la nostra “visita turística”: el museu (allà per fi vaig poder anar al labavo), que va resultar molt interessant i que ens va ajudar a completar el dossier amb el vocabulari.
En general, va resultar una visita molt interessant, amb els seus pros i contres!
La excursió a Baetulo m’ha semblat molt interessant.
Crec que fent aquesta sortida hem après més que si ho haguéssim fet a classe, perquè hem pogut veure com era una ciutat Romana.
Per exemple una de les primeres coses que vam veure, el túnel per on passava l’aigua neta, em va agradar bastant, ja que vam poder baixar a mirar-lo per dins.
La domus romana em va agradat molt perquè la havien muntat intentant recrear com era quan hi vivia gent. Per exemple estaven col·locats els llits, els sofàs on menjaven, les taules, etc.
Gràcies a les explicacions del guia també vam poder saber altres coses sobre una domus. Com per exemple, els romans tenien un altar particular on cada dia feien rituals als diferents deus que veneraven.
També ens va parlar dels banquets dels romans i ens va explicar que menjaven estirats en llits, que s’organitzaven per importància social, i també que l’amfitrió demostrava el seu poder oferint el millor menjar i la millor beguda que tenia.
També vam visitar el jardí de Quint Licini., on em va semblar molt interessant la pel·lícula, ja que podíem veure la vida quotidiana d’una família romana en el jardí: vam veure com l’esclau grec donava classe als fills, també a una esclava preparant medicines amb herbes i a els propietaris de la domus parlant amb els seus amics.
I per últim, la exposició. En aquesta, vam poder veure la Venus de Badalona, els instruments que feien servir les dones per maquillar-se, els collars i anells, les monedes i fins i tot un esquelet romà.
Espero que durant aquest curs fem més sortides, ja que crec que aprenem molt i a sobre ens ho passem bé.
Ave Lida!:)
Amb els problemes de conexió del bloc i de casa meva no he pogut comentar abans, enfí aver si aconseguim que funcioni ja cirrectament, perquè just ens pasa quant es final de trimestre, encara que algun altre cop també ens havia pasat, quina mala sort!
Ja fa unes quantes setmanes que van anar al Baetulo de Bdalona, em va semblar una sortida molt enrequidora, ja que vam apendre molt sobre estris, la vida cuotidana, de tal manera que pràcticament vam fer un repàs a la vida antiga dels romans.
En resum de tot el que vam veure al llarg de l’excursió van ser: Les termes romanes (frigidarium, tempidarium i calidarium), encara que estaven en plena reconstrucció,els carrers, els que anaven de nord-sud s’anomenaven(cardo) i els que anaven de est-oest (decumano). D’altre banda vam visitar la domus dels dofins, on vam observar les parts de les cases, els elements més simbòlics i significatius, com ara els mosaics. Després vam veure el conducte d’aigua, es a dir com s’administrava i circulava l’aigua per tota la ciutat, el jardí de Quint Licini, representat virtualment desde que començava el dia fins que es feia de nit.Finalment vam acudir al museu de Badalona, a contemplar les restes romanes;estris de cuina, complements per vestir i decorar corporalment,l’estatua de Venus, les costums a l’hora d’enterrar els cadàvers, estris d’emmagatzematge, i altres.
En dedinitiva, l’excursió em va agradar molt, ja que ens van acompanyar els de 4rt d’ESO i els de 2n de Batxillerat.
valee!:)
Hola Margalida,
m’ha molat molt el video, perque he descobert coses que no vaig veure en la excursió, com per exemple l’esquelet ajaja!
Molt ben fet en serio, pero la musica..ja t’ho vaig dir en la clase, no m’ha grada molt, perque té sempre el mateix ritme ejej!
Pensaba que pusaries aquell tros que surto jo en la camara!!
Bueno Margalida que esperare mes videos..aveure si fem competencia, ja amb els meus i tu amb els teus, es BROMA!
Lida! Ja fa unes setmantes de l’excursió pero diuen millor tard que mai, no?
L’excursió va estar prou bé! El guia em va agradar bastant, i els llocs que van visitar realment eren molt interessants. Em va agradar sobretot la casa dels Dofins, però em va faltar temps per poder fer totes les fotos que volia -i molt més encara per poder escoltar l’explicació.
En resum, les fotos van quedar molt maques jaja
Júlia, Maria, Bet, com a alumnes de 4rt, podríeu fer un apunt per a la revista digital del centre tot recollint les impressions de la sortida a Bètulo i tot el material que hem anat publicant als dos blocs?
Baetulo es una ciutat que esta ha badalona.Va ser fundada al segle 98a.c.Aquesta sortida m`ha anat molt be,tant per la part historica com per la social.Historica perquè he pogut coneixer la Casa dels dofins i les seves parts com OPUS SECTILES,TRIBLIRIUM,CUBLIVIUM i moltes altres.I social perquè he pogut coneixer a la gent de primer i segon de batxillerat.La veritat em molt bé perque hem passejat per molts llocs important com el conducte d’aigua i el jardí de Quing Licini on els romans aprofitaven per gaudir de la tranquilitat i els amics.
El Quing Licini va ser fundat el segle I d.c i estava format per una piscina i el seu voltant estava format per plantes exotiques,aquatiques i arbres,com el pi,roure,merbre.etc.Despre van anat al museu on són les restes dels edificis i també el que per mi ha estat el més curios de tot són uns ossos humans que hi ha a necròpoli,i aqui es va acabar la nostra visita.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Els mosaics romans de Baetulo
A bones hores opino!
Hem va agradar molt anar al Baetulo de Badalona, va ser una sortida educativa i divertida per mi.
Vui destacar la domus dels dofins. El mosaic representatiu d’aquesta domus (els dofíns) están molt ben treballats i son una bona herencia que s’ha conservat.
Quina sort de trobar un guia bó, visitant les restes que queden en la zona i els objectes que es conserven.
La excursió em va agradar molt, coma tothom suposo. Hem pogut d’aprendre mil coses dels romans, Com vivien ells, a que es dedicaven de que s’alimentaven com passaven el temps …
Crec que a sigut molt interessant i es una de les coses que m’han agradat més fins ara, ja que sempre m’han interessant la restes trobades dels nostres avantpassats. Fins i tot de petita volia ser arqueòloga seria impressionant poder trobar una de les coses com les que vem veure.
La domus era impressionant m’entres feia fotos m’hi imaginava per allà a la gent i ho comparava amb les cases d’avui.
A qui no li agradaria passar un dia a la antiga Roma?
Al menys a mi si.
Ave lida! he estat veient el fòrum de notícies del Moodle i he vist que tinc un munt de feina endarrerida, així que aquí et deixo el meu comentari sobre la sortida a Baetulo que per cert va estar molt bé.
Baetulo va ser fundada al 100 aC. Els romans van aplicar el model de ciutat quadrícula.
Varem visitar les termes, en els quals varem veure el calrdarium ( aigua calenta), tepidarium (aigua temperada)i frigidarium( agua freda). També varem visitar els aqüeductes que subministraven aigua a tot Betulo mitjançant uns túnels subterranis, altre edifici va ser la domus dels Dofins on varem veure les parts més importants de la domus, la qual hi tenia les següents parts:
-VESTIBULUM: entrada amb la porta d’ingrés a la domus.
– ATRIUM: pati principal de la domus.
– Impluvium: bertura que rebia la llum i la pluja i estaba decorat amb mosaics.
– COMPLUVIUM: dipòsit que recollia les aigua pluges.
-TABLINUM: sala ornada amb pintures, feia el paper d’oficina del pare de família.
– PERISTYLUM: amb tres columnes al voltant,pati envoltat per un jardí amb plantes i estàtues. Ho envoltaven, a més, els dormitoris (cubicula), la sala d’estar (eco), la cuina (culina), el menjador (triclinium) , la cambra de bany (balneum).
– EXEDRA : Sala de reunió per a asseure’s i conversar. Algunes d’aquestes grans cases, podien tenir una part alta per als criats, i en ocasions disposar d’entrada directa des del carrer i estar llogades a altres famílies.
Finalment varem veure el jardí de Quint Licini on les diapositives que es trobaven a la paret reconstruïen els moments en que els nens jugaven, el senyor de la casa prenia desicions, etc.
Lina, és millor fer la feina quan toca; però val més tard que mai. Me n’alegro!
Monimenta manent: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/11/23/factum-abiit-monimenta-manent/
Així com Apunts de Bètulo i Faunes a Badalona.