Per ampliar una mica els materials dels dos articles anteriors “Jocs de llengua oral” us adjunto un esquema de classificació de jocs lingüístics i alguns recursos més que a mi m’agraden.
Jocs de Llenguatge Oral by Montserrat on Scribd
El llibre Ser jo i paraula. Cada MES un joc oral MES, elaborat per Felipa Flexas, Catalina Quetglas i Magda Solanas, i amb Il.lustracions de Pep Miquel Garaurecull, editat a les Illes Balears, és un recull molt interessant de jocs de llengua oral.
Han fet molt bona feina. M’agrada molt. El comparteixo amb vosaltres.
L’expressió oral implica el coneixement d’un lèxic, i al mateix temps el
coneixement d’unes estructures morfosintàctiques i textuals.
Hi ha diverses maneres per a treballar-ho.
Avui us proposo fer-ho a través de jocs d’expressió oral o jocs lingüístics.
Aquí teniu alguns recursos. Clicant les imatges podreu accedir a materials.
Interessant article de la Montserrat Fons sobre el llegir i l’escriure.
Trobareu aquest article, i molts d’altres a Leer.com.
En els betlems de Catalunya és molt típica la figura del “caganer”. Aquesta figureta, en postura escatològica, pot personalitzar-se cada any en figures de la política, de l’esport, dels espectacles…
L’origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, i en aquell moment, la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.
Al voltant d’aquest personatge de pessebre, l’any passat es va popularitzar el Caganer, una nadala que no té res de cançó ensucrada!
EL CAGANER
En un pessebre ha d’haver-hi
un nen Jesús i el Sant Josep
també la Verge Maria,
una vaca y una mula
y mal penjat un angelet.
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
Hi ha d’haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata,
pastorets i pastoretes
al voltant d’un foc rogent.
En un pessebre hi ha d’haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres sueltes
i una iaia castanyera
i un dimoni dins l’infern.
Agafeu la cartolina
retalleu un cel immens
i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets.
També hi ha d’haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que vénen des de l’Orient,
carregats, porten presents.
Què bé que ens ho passarem!
Al pessebre hi ha d’haver,
hi ha d’haver-hi un tamboret
perquè hi segui Sant Josep.
I si no hi ha tamboret,
que el pobret s’estigui dret.
No us en oblideu mai més
en un pessebre hi ha d’haver
en un pessebre hi ha d’haver-hi
hi ha d’haver-hi un caganer.
(Albert Pla, Estopa, Quimi Portet, Gerard Quintana, Estopa, Joan Miquel Oliver i Manel)
Manel, és el nom del quartet barceloní format per Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé.
Què faria un camell de l’Orient, si el rei se li adormís profundament la nit més màgica de l’any?
Doncs…repartir tots els presents que porta al gep mentre el rei cau en un son profund.
Aquesta és la història que canten els Manel a la nadala ‘Un camell d’Orient’.
Aquí la teniu:
UN CAMELL D’ORIENT
Un camell d’Orient entra a la ciutat,
Carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu Rei quin camí han de seguir,
però l’home està ben adormit,
el camell vol despertar-lo amb un crit
que es perd en la nit.
“Disculpi taxista, em podria orientar?
Som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant,
portem uns paquets de molt lluny,
però el Rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut!”
Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
Descansa al balcó del pis principal,
es topa amb pa i aigua que li han preparat,
però el Rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l’ocasió
de tastar unes neules i un torró.
I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa, travessant un riu,
però no queda temps i s’apropa al sofà,
amb les dents treu, amb cura, del sac,
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.
Un camell d’Orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera buida de regals!
El Rei es desperta i pregunta on estan.
“Pot estar tranquil Majestat”,
contesta la bèstia avançant per l’asfalt,
“ja l’avisaré en arribar”.
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!
(Nadala de Manel)
El conte de fades, també anomenat conte fantàstic o meravellós, és un dels gèneres més comuns en la literatura infantil.
Segons Propp, la simbologia que hi apareix es fonamenta en rituals d’iniciació antics, els quals es celebraven en passar de la infantesa a l’adolescència. Altres símbols tenen a veure amb creences religioses arcaiques, herència d’un període en què la religió constituïa una part fonamental en la vida de les persones.
Per a B.Bettelheim el conte de fades esdevé una obra d’art amb un valor terapèutic immens.
Sigui com sigui, molts dels contes que narrem avui dia contenen una simbologia ancestral. Conèixer la simbologia dels contes de fades pot ajudar en el desenvolupament emocional i intel.lectual dels nens i nenes, i a través dels contes podem treballar temes com les relacions entre germans, la por, el fer-se gran, l’enveja…
El contingut essencial dels relats acostuma a mantenir-se invariable perquè transmet sentiments i mecanismes psicològics fonamentals de l’ésser humà.
Andrew Lang va fer un recull de contes de fades, que trobareu en una col.lecció Els llibres de fades on hi ha contes de fades de tot el món, inclosos alguns de catalans.
Per a infants a partir de cicle mitjà podeu utilitzar la webquest Això vol dir que era…
Com s’ensenya la llengua oral?
És clar que a parlar se n’aprèn parlant, però sobretot cal que l’ensenyant tingui el propòsit deliberat d’ensenyar llengua, i tenir en compte alguns aspectes:
Us proposo un clàssic del cinema d’animació, Tom i Jerry. Treballeu l’ús literari del llenguatge i proveu de posar-hi text oral amb els alumnes.
Set minuts intensos, plens de matisos, descripcions i informacions que ens permeten treballar l’habilitat de parlar i la d’escoltar.
La millora de les habilitats de llengua oral ha estat una assignatura pendent fins fa pocs anys.
Darrerament, s’ha començat a atorgar a la llengua oral el valor que li correspon com a habilitat fonamental per al desenvolupament integral de la persona.
En el seu llibre Aprenent i ensenyant a parlar, Manuel Sánchez es proposa donar a coneixer eines per analitzar les situacions comunicatives i lingüístiques que tenen lloc a l’escola, i a més, presenta una serie d’estrategies útils per a millorar les situacions quotidianes. D’aquest autor trobareu bibliografia diversa i molt recomanable.
Us proposo fer una ulla da a l’article “Les estratègies de la gestió de la conversa amb els alumnes nouvinguts”.
Les rutines d’aula són una de les estratègies més comuns a l’hora de planificar el treball de llengua oral. Cal però fer una anàlisi sobre quines rutines són més afavoridores de la interacció oral, i sobretot com es duen a terme i quin ha de ser el paper de l’ensenyant i el de l’alumnat.
La rutina de mirar el temps és una de les més habituals a les aules d’educació infantil i cicle inicial.
Aquest home del temps us pot ajudar.
Mestra, assessora LIC del Departament d'Educació. M'agrada llegir, escriure i bloguejar. Si t'agrada el bloc, comparteix!
