En els betlems de Catalunya és molt típica la figura del “caganer”. Aquesta figureta, en postura escatològica, pot personalitzar-se cada any en figures de la política, de l’esport, dels espectacles…
L’origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, i en aquell moment, la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.
Al voltant d’aquest personatge de pessebre, l’any passat es va popularitzar el Caganer, una nadala que no té res de cançó ensucrada!
EL CAGANER
En un pessebre ha d’haver-hi
un nen Jesús i el Sant Josep
també la Verge Maria,
una vaca y una mula
y mal penjat un angelet.
Però sobretot hi ha d’haver-hi,
hi ha d’haver-hi un caganer.
Hi ha d’haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata,
pastorets i pastoretes
al voltant d’un foc rogent.
En un pessebre hi ha d’haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres sueltes
i una iaia castanyera
i un dimoni dins l’infern.
Agafeu la cartolina
retalleu un cel immens
i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets.
També hi ha d’haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que vénen des de l’Orient,
carregats, porten presents.
Què bé que ens ho passarem!
Al pessebre hi ha d’haver,
hi ha d’haver-hi un tamboret
perquè hi segui Sant Josep.
I si no hi ha tamboret,
que el pobret s’estigui dret.
No us en oblideu mai més
en un pessebre hi ha d’haver
en un pessebre hi ha d’haver-hi
hi ha d’haver-hi un caganer.
(Albert Pla, Estopa, Quimi Portet, Gerard Quintana, Estopa, Joan Miquel Oliver i Manel)
