Tag Archives: Escriure

ESCRIURE BÉ

luis-silva4

La il.lustració és de Luís Silva

“Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col·loques en el lloc adequat. Quan em surt una frase amb un gir diferent, tinc una petita sensació de victòria. Tota la gràcia d’escriure radica a encertar el mitjà d’expressió, l’estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d’altres triguen molt, d’altres no el troben mai. […]”

Mercè Rodoreda.

Pròleg a Mirall trencat. Edicions 62 i “la Caixa”.

Escriure bé costa. És un acte que requereix pràctica i temps. Per això és important que a l’escola fem  escriure tot tipus de textos, i ensenyem a tenint cura de les propietats de l’escrit, més que no pas a dedicar temps a omplir espais de fitxes.

Per escriure un text fa falta una bona estona, potser… més d’un dia i tot!

En primer lloc s’ha de contextualitzar i planificar.

  • Han de poder pensar a qui ho volem escriure o dirigir. I Imaginar el text.
  • Han de fer pluja d’idees, organitzar la informació, ordenar-la, classificar-la.

En segon lloc s’ha d’escriure un primer esborrany, és el que anomenem textualitzar.

  • Han d’escriure. Fer el primer esborrany.
  • Rellegir el text, detectar els errors i confirmar els encerts. Revisar el contingut.

En tercer lloc cal edita el text escrit.

  • Decidir la tècnica d’edició, passar a mà, a l’ordinador, il.lustrar-lo.

I finalment, cal valorar el procés i el resultat.

Com veieu, tot això no es pot fer en un sol dia.

Si volem millorar l’escriptura dels nostres infants i joves, fem-los escriure cada dia.

ESCRIURE HAIKÚS

El Kaihú és una forma poètica japonesa que amaga un món en tres versos.
Quan el llegim tenim la impressió d’estar davant d’una pintura o una fotografia.
Aquests petits poemes conviden a gaudir de les petites meravelles de la vida.

Podeu trobar coses interessants al Racó del haikú, també recomenar-vos que feu un cop d’ull al bloc de poesia infantil i juvenil, on hi trobareu haikús d’animalets, bestioles i d’arbres de Francesc Arnau i Chinchilla.


Haikús by Montserrat on Scribd

DOMINAR EL TECLAT

ag00003_

El domini del gest gràfic possibilita la part motora de l’escriptura.

El treball de domini del traç és una activitat en la que s’hi dediquen molts esforços, sobretot en els infants de P-5 i 1r.
Però per altra banda, ràpidament posem els alumnes en contacte amb el maquinari informàtic. I sovint els demanem que escriguin els seus textos sense haver fet prèviament cap treball de coneixement del teclat, ni cap activitat específica amb l’objectiu de treballar la part motora de  l’escriptura amb el teclat.

Penso que és important que, de la mateixa manera que dediquem un temps al treball del traç, també hauríem de dedicar un temps al coneixement i domini del teclat.

Algunes escoles ho fan dedicant una sessió setmanal(mitja horeta) a la pràctica mecanogràfica. És una activitat interessant a partir de 4r de PRI.

A continuació us  proposo alguns programes que  podeu utilitzar.

Mecagratis.com

MecaNet

http://www.mecanografia.cat/

http://www.vedoque.com/juegos/mecano/

http://www.sense-lang.org/typing/#

Recull de 28 jocs online per practicar mecanografia

FEM DICTATS

dictat1thumbnail

El dictat és un exercici que s’utilitza per treballar l’ortografia, però també pot servir per treballar la lectura en veu alta, la comprensió lectora, la retenció, l’atenció, etc.

És una tècnica en la qual es practica les habilitats lingüístiques d’escoltar, escriure i llegir.

El dictat pot ser una tècnica d’avaluació per mesurar:

–         la comprensió oral

–         el domini de l’ortografia

Però també pot ser una eina d’aprenentatge. Per això cal:

–         variar sovint la tècnica del dictat

–         variar sovint el tipus de text dictat

–         variar la interacció i els papers. Treballar en petit grup, parelles, individual…

–         Donar un paper actiu a l’alumne. Pot ser ell qui busqui i triï els textos.

–         Posar èmfasis en les parts del dictat: la preparació del dictat, la revisió, la correcció.

L’avaluació pot ser:

–         quantitativa (si es valoren els errors). En aquest cas cal seleccionar quins ítems es corregiran de forma pactada amb els alumnes.

–         qualitativa, En aquest cas l’objectiu principal consisteix en  avaluar el progrés de l’alumne. De manera que l’error doni  informació sobre l’estadi d’aprenentatge de l’alumne.

ABECEDARI O ALFABET?

20090706191108-lluvia-de-letras1Per anomenar la sèrie ordenada de lletres es poden fer servir dues paraules:

  • abecedari, que està formada per les quatre primeres lletres de la sèrie llatina
  • alfabet, que està formada per les dues primeres paraules de la sèrie grega.

Potser, el més utilitzat és el mot alfabet, tanmateix, és igual com l’anomenem, però el cas és que a les aules de l’escola de primària sempre n’hi sol haver un de penjat a la paret, com a referent per els alumnes.

Aquests alfabets/abecedaris, algunes vegades es representen amb la lletra sola. D’altres vegades, la lletra acompanyada amb una imatge referent.

Si optem per acompanyar la lletra amb un dibuix o foto hem d’ensenyar el nom de les lletresso de les lletres .

Aquí teniu un quadre amb l’alfabet català, i un amb els dígrafs.

L’alfabet:

lletra

Nom de la lletra

Exemples

A, a a ànec, ràpid, casa
B, b be (alta) bona, sabata, àrab
C, c ce casa, cel, coca, parrac
Ç, ç ce trencada març
D, d de didal, David
E, e e ètica, paper, cafè, mare
F, f efa feina, elefant
G, g ge gat, Girona, germà
H, h hac hora
I, i i (llatina) tia, ric
J, j jota Jaume, roja
K, k ca kiwi
L, l ela Laura, pila, sol
M, m ema mina, cama, ram
N, n ena nena, ren
O, o o or, coll, camió
P, p pe pera, espina, estrep
Q, q cu quina, quatre, esquena
R, r erra roc, cara, remar
S, s essa sucre, rosa, arròs
T, t te taula, torta, curt, alt
U, u u una, cuina, cacau
V, v ve (baixa) verd, pólvora
W, w ve doble whisky, watt
X, x ics, xeix xilòfon, caixa, taxi
Y, y i grega Nova York
Z, z zeta zona, colze

Els dígrafs:

lletra

nom de la lletra

exemples

ll ella lloc, callar, coll
l·l ela geminada col·legi
rr (erra doble) carrer
ss (essa doble) massa
ny (ena i grega) nyandú, canya, pany
qu (cu u) quatre, màquina
gu (ge u) guerra, àguila
ig (i ge) maig
tx (te ics) cotxe, despatx

QUADERNS DE LLEGIR I ESCRIURE PER A CICLE INICIAL

portada-quaderns-teide-copia1

PUNT I SEGUIT
Col.lecció de quaderns de llegir i escriure per a cicle inicial
Editorial Teide

Autores:
Montserrat Bertran, Margarita Falgàs i Rosa Marzo

Disseny gràfic:
Marta Isorna i Martirià Pagès

Il.lustradores:
Esther Burgueño, Maria Castelló, Txell Darné i Maria de Castellarnau

 

MILLORAR L’ORTOGRAFIA

ortografia2

Interessant la proposta de Daniel Gabarró i Conxita Puigarnau, on proposen estratègies per a treballar i millorar  l’ortografia a l’escola primària i a la secundària.

La seva proposta es basa en afavorir i ensenyar estratègies visuals, partir del vocabulari bàsic i treballar les normes ortogràfiques imprescindibles.

Llibre per a docents i quadern de treball per a CI, CM i CS

La descripció

nens

La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén dir amb paraules com són les persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, situacions…

Per fer una descripció cal:

  1. Establir un tema.
  2. Caracteritzar (què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s’assembla?).
  3. Relacionar-ho amb el món exterior.

El text descriptiu pot ser informatiu  o literari.

La descripció informativa té l’objectiu d’informar i fa un ús objectiu del llenguatge.

La descrició literària té com objectiu destacar la bellesa del llenguatge. Hi ha predomini del to emotiu i subjectiu.

Tenint en compte aquests aspectes us proposo dos exercicis per a fer amb alumnes de cicle mitjà i superior (cadascú al seu nivell):

  • Entre 2 descripcions, una literària i una informativa, demaneu-los que enumerin les semblances i diferències.
  • Feu que trïin un objecte, animal, paisatge… La meitat de la classe farà la descripció informativa i l’altra meitat la literària. Al final les llegirem amb veu alta i les compararem.

Molts fragments de l’obra de Mercè Rodoreda ens poden servir de model de descripció literària.

A continuació quatre ratlles de Aloma.

Com a activitat,  podeu demanar els alumnes que llegeixin, interpretin i dibuixin aquets paràgraf.

El taronger, amb les taronges agres com fel, tenia les fulles més verdes. El roser feia més roses. Era una pena que per aquell carrer no passés mai ningú. Acabava dos jardins més enllà amb una paret alta, el vent a penes movia les herbes que naixien ran de les pedres i hi havia una gran quietud com si cada dia fos diumenge.

taronges-del-meu-taronger