Category Archives: llegir

UNTRANSLATABLE WORDS, EL LLIBRE DE LES PARAULES QUE NO ES PODEN TRADUIR

576_1432647037Marija-Tiurina-Untranslatable-words-15-600x600

Coneixeu el llibre Untranslatable Words de l’autora Marija Tiurina?

Si hi feu un cop d’ull trobareu el significat de Torschlusspanik (alemany), Cafuné (portuguès del Brasil), Gufra (àrab)

Es tracta d’una publicació que es situa entre un àlbum il.lustrat i un diccionari.

El llibre proposa definicions visuals de mots que no tenen traducció a altres llengües. Paraules i conceptes singulars.

Una meravella visual i lingüística.

Us atreviu a fer la versió en català?

ÀLBUMS IL.LUSTRATS

Els àlbums il.lustrats permeten potenciar l’hàbit lector i el plaer de llegir. Són recomanables per a tothom, però per a lectors novells fantàstics tant per les imatges com per la brevetat del text. A més, són un bon recurs per treballar els elements interpretatius a partir de les il.lustracions que presenten. Si voleu aprofundir en el tema feu un cop d’ull a l’estudi d’Olivé l‘àlbum il.lustrat com a eina educativa i emocional dels lectors novells,.

També el programa El gust per la lectura dedica un monogràfic als àlbums il.lustrats els àlbums i els llibres il.lustrats, una descoberta.

Però avui, vull compartir amb vosaltres un àlbum il.lustrat per a lectors experts. Es tracta de La caputxeta vermella de Roberto Innocenti. Un conte clàssic en versió metropolitana, explicat amb ulls del segle XXI.

Una àvia virtual explica el conte de la caputxeta vermella. Una Caputxeta que viu en una ciutat, i que ha de travessar un bosc urbà, un paisatge suburbial, ple de decadència i degradació, des d’on la Caputxeta es va obrin pas fins arribar a casa l’àvia, que viu en una caravana destartalada d’on en surt una antena parabòlica.

Qui és el llop? I qui és el caçador?

Un llibre que dóna per molt, que fa pensar i fa parlar.

ENGRESCAR A LLEGIR

Il.lustració de Míriam Miras

Il.lustració de Míriam Miras

El bon lector literari és un cercador d’històries que busca ser sorprès per allò que llegeix i que troba plaer en les lectures que fa (font: revista Articles n 63).

Segurament un bon lector literari és moltes més coses, però a mi m’agrada aquesta mirada.
Una manera d’engrescar a llegir textos literaris és a partir de les converses i recomanacions dels amics. Compartir entre companys opinions sobre les lectures que ens han fascinat és una de les millors maneres de fer venir ganes de llegir un llibre. Les biblioteques (escolars, de barri, ciutat o poble) en saben molt i dinamitzen activitats amb l’objectiu d’encomanar les ganes de llegir un llibre.

Alguns espais de recomanacions:

La lectura de textos literaris és quelcom meravellós, fascinant i engrescador, així que, per què l’hem de carregar d’obligacions?

Deixar espais i temps per llegir, i temps per parlar del que s’ha llegit és l’objectiu del Temps de lectura diària tant infantil, a primària com a secundària.

 

ALGUNES REFLEXIONS AL VOLTANT DEL TEXT DIGITAL VERSUS TEXT IMPRÈS

Digital reading

Digital reading

No es llegeix de la mateixa manera en suport  paper o en pantalla.

Tot i que hi ha afinitats, les diferències són considerables, i vénen donades, fonamentalment, per la manera com s’hi estructuren i entrellacen els textos.

  • El lector digital competent és aquell que és capaç de combinar, en la lectura, diferents gèneres digitals (correu electrònic, chats, blocs, webs, apps), és a dir, a fer zapping lector.
  • Mentre el text imprès és un text fix amb uns límits definits, el digital és un text o textos amb eines i característiques de navegació que requereixen una lectura no seqüencial. Cada lector es construeix un text “a mida” a partir de la informació que troba en els enllaços que segueix. En el suport digital, generalment només s’hi veu una petita part del text i sovint es desconeix l’extensió total del text disponible.
  • Les eines i característiques de navegació tenen un paper molt important en el suport digital. Els lectors competents de textos digitals han d’estar familiaritzats amb l’ús d’aquests dispositius. A més, una bona part d’activitats de lectura digital impliquen l’ús d’una gran quantitat de textos, de vegades triats a partir d’un conjunt pràcticament infinit.

Si teniu interès en aprofundir en aquest tema podeu llegir el document Lectura en digital, editat pel Departament d’Ensenyament.

També és molt recomanable el llibre de Daniel Cassany, En línia. Llegir i escriure a la Xarxa.

Una altra lectura interessant Llegir en pantalles, una lectura multimodal, de Jordu Jubany.

 

ALGUNES RAONS PER FER PRESENT LA POESIA A L’AULA

Il.lustració de Lucy Campell

Il.lustració de Lucy Campell

M’he adonat que sovint la poesia només és present a l’escola a l’educació infantil, i a mida que els nens es van fent grans es deixa de llegir i només es treballa puntualment, per exemple per Nadal.

Avui vull reivindicar la pràctica de llegir i fer llegir poesia, i ho faré enumerant algunes de les raons que crec que ho justifiquen,

  • Estimula la imaginació i la creativitat.
  • Ajuda a desenvolupar la sensibilitat i l’observació de l’entorn.
  • Potencia la capacitat de reflexió.
  • Millora l’expressió oral.
  • S’aprenen noves paraules.
  • Permet expressar sentiments i emocions.
  • Esdevé un exercici de memòria.
  • … i podríem continuar!

Al llarg d’aquests anys de vida del bloc he compartit amb vosaltres moltes propostes per treballar la poesia a l’escola, feu un cop d’ull a la pàgina Poemes on espero que hi trobeu inspiració.

Altres fonts interessantíssimes de les quals ja n’he parlat en altres ocasions:

 

23 I 24 D’OCTUBRE TROBADA DE LECTURA FÀCIL

logolf (Copiar)

Alguns dels premis d’edicions anteriors van ser:

  • Núria Martí Constants amb l’obra “Les mateixes estrelles”
  • Froilà Alexandre amb l’obra “Jerusalem”
  • Sílvia Llorente amb l’obra “Un rellotge amb dues inicials”

40 ANYS DEL MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

mecanoscrit pedroloAquest 2014 ha fet quaranta anys de la primera edició del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Una novel·la de ciència – ficció que durant dècades ha estat una de la més llegida de la literatura catalana.

Si us animeu a llegir-la amb els alumnes, aquí teniu alguns enllaços  interessants que poden ajudar a dinamitzar un club de lectura:

 

i
Joc brut

CARNAVAL

Llegir en veu alta exercita la imaginació, millora la capacitat d’autoexpressió, aporta coneixements …

Avui us proposo fer la lectura en veu alta del poema Carnaval de Josep Carner, amb els alumnes de cicle superior. Si voleu, abans de començar feu un cop d’ull al taller de lectura en veu alta que proposa la Gemma Martínez.

 

CARNAVAL -Josep CArner.docx by Montserrat