Com cada any, el dia 21 de febrer es celebra el dia internacional de les llengües maternes. Aquest dia podeu dedicar uns minuts a parlar de les llengües amb els vostres alumnes.
Podeu fer-ho a partir d’aquesta preciosa infografia de la il.lustradora Minna Sundberg
Il.lustració de Minna Sundberg
I també podeu fer un cop d’ull als dos concursos,
Feliç diada!
“…En mi corazón vive un niña que siempre se esconde en el rincón, pero sólo por un rato. Es porque necesita un poco de tiempo para volver a encontrar su lugar en el mundo.”
Barbara Fiore (Editora del llibre)
Un llibre fantàstic de Jimmy Liao, que parla dels sentiments, les emocions, el temps i l’espai personal.
Intimisme i estètica acurada per reflexionar amb infants i joves sobre els sentiments, els conflictes i les necessitats emocinals de cadascú. Cada pàgina ofereix un “racó” on refugiar-se.
Un llibre per a joves lectors que ajuda a construir la pròpia identitat, un camí cap al “fer-se gran”.
Fantàstic!
Font: http://elpetittresor.blogspot.com.es
Si ja heu experimentat amb les biografies, ara podeu provar que els alumnes escriguin la seva autobiografia.
Primer planificar i després escriure el text.
Il.lustració d’Alma Larroca
El 2016 és un any de commemoracions literàries a Catalunya, a l’Estat Espanyol i a Europa,
Fent llegir la biografia d’aquests escriptors els vostres alumnes descobriran qui eren i perquè van ser importants. Segur que s’ho passaran bé, perquè en molts casos la realitat supera qualsevol llibre de ficció.
A més, llegint relats biogràfics descobriran i aprendran com s’ha d’escriure una biografia.
Us proposo un guió, espero que us sigui útil.
Il.lustració de Johanna Wright
L’storytelling és la tècnica que s’utilitza en el món de la publicitat per connectar amb el públic i captar seguidors. Es tracta d’un relat digital en el qual es destaquen les virtuts d’una marca comercial per sobre les altres, a partir d’una narració que desencadena les emocions del públic i que enganxa, de manera que genera empatia i lleialtat.
La narració que es presenta en un storytelling destaca per la imatge de sinceritat i honestedat i sempre porta implícita una moral.
Solen tractar sobre la vida i la mort, l’amor i l’odi, el bé i el mal, la seguretat i la por, la veritat i la mentida, l’esperança i la desesperació… La força del record, la utilització de fets que ens han marcat en moments determinats de la nostra vida, per exemple, la infantesa, l’adolescència, el record dels avis… La història ha de poder tenir un lligam històric, literari o amb la cultura popular, que li doni legitimitat com a història narrada i esdevingui un element que el públic reconegui. I té l’estructura i els elements propis d’una narració.
Conèixer aquest tipus de narracions i la forma com s’estructuren permetrà aprofundir en el llenguatge de la publicitat i desenvolupar el sentit crític d’infants i joves.
Us proposo una activitat a partir del visionat d’un storytelling.
foto de Quentin Blake/Metro
El 2016 es celebra el centenari del Naixement de Roald Dahl.
Segur que les vostre biblioteques són plenes dels seus llibres… i si no ara és un bon moment per conèixer aquest autor.
Alguns de les seves històries més coneguts són, Matilda, Les bruixes, Charlie i la fàbrica de xocolata, El dit màgic, El Gran Amic Gegant, Els culldolla, En James i el préssec gegant, Agu trot , El fantàstic senyor Guillot,…
Fixeu-vos en els anys que fa que les va escriure i encara continuen agradant i engrescant a molts lectors!
Si voleu endinsar-vos en l’univers Dahl us recomano que feu una passejada pel web Gènius de la Diputació de Barcelona. I si voleu fer descobrir l’autor als vostres alumnes feu un cop d’ull a la tria de textos que ha fet la Lola Casas i que són adients per ser llegits en veu alta.
Jo us deixo amb un fragment del llibre El gran amic gegant,
| “Sophie no solament estava decandida sinó que també tenia molta set. A casa seva, ja faria molta estona que hauria esmorzat. -Segur que per aquí no hi ha res més per menjar que aquests fastigosos i pudents cogombrolls?-preguntà. -Ni una cuixa de mosquit -respongué el Gran Amic Gegant. -Si és així, em pots donar una mica d’aigua? -va dir. -Aigua? -respongué el GAG amb un gran arrufament de celles-. Què és aigua? -Nosaltres en bevem -contestà Sophie-. Què beveu vosaltres? -Litinèsia -aclarí el GAG-. Tots els gegants bevem litinèsia. -És dolenta com els cogombrolls?-li preguntà Sophie. -Dolenta! -cridà el GAG-. Mai de la vida no és dolenta! La litinèsia és dolça i engresquejadora! El GAG s’alçà i se n’anà cap al segon gran armari. L’obrí i en tragué una ampolla de vidre que potser feia dos metres. Era mig plena d’un líquid de color verd clar. -Mira la litinèsia! -exclamà el GAG aixecant l’ampolla i contemplant-la tot cofoi com si fos una ampolla de vi molt especial-. Litinèsia llaminerosa i efervescent! -cridà. La sacsejà una mica i aquell líquid verd començà a bombollejar de mala manera. “ |
Us hi animeu?
Salut!
Il.lustració de Valerie Lorimer
Si us esteu preguntant … Què puc fer per celebrar el dia de la pau a l’aula i a l’escola?
… aquí teniu algunes idees.
CANTAR I LLEGIR, APRENDRE I RECITAR POEMES QUE PARLIN DE PAU I CONVIVÈNCIA:
APROFITAR LES METÀFORES DELS CONTES PER ENTENDRE EL CONCEPTE DE PAU I NO VIOLÈNCIA
AJUDAR A APRENDRE A DEBATRE, ARGUMENTAR I A REFLEXIONAR
Quino. Felipe y los deberes
L’escola ocupa un espai molt significatiu en la vida dels infants, per tant, el temps que els nens i nenes no són a l’escola haurien de poder jugar i passar temps en família, adquirir formació que l’escola no ofereix i que és important per als infants i joves en la societat d’avui dia, i a millorar objectius escolars on els alumnes poden mostrar dificultats.
En aquest context quin ha de ser el tractament dels deures? n’hi ha d’haver? quants? com?
Segons algunes opinions d’experts, fer deures no és negatiu si es segueixen algunes pautes. Per començar, el temps de dedicació, que hauria de seguir la regla dels 10m per curs. És a dir, a cada curs augmentar 10m la dedicació del temps a l’hora de fer deures a casa, seguint una línia ascendent de 10m a 120m a l’etapa escolar obligatòria (PRI-SEC)
Un altre aspecte important és la temporalització. S’aconsellen dos o tres dies a la setmana. Menys dies, els efectes són insignificants, més dies els efectes són decreixents.
I finalment cal analitzar el contingut dels deures, que han de ser el més personalitzats possible i amb objectius d’aprenentatge clars. Evitant activitats mecàniques.
Si en teniu ganes mireu aquesta intervenció sobre els deures escolars que va fer el José Luís Pazos el passat mes de desembre, en el marc de les jornades Encuentro familias y escuela,
En altres ocasions ja havia parlat del deures escolars. Podeu llegir les entrades anteriors sobre aquest tema a:
El plantejament que es fa de les activitats a l’aula té un paper decisiu en el procés d’aprenentatge de l’alumne. Cal tenir present quins són els objectius d’aprenentatge, els continguts curriculars, el paper de l’alumne en el desenvolupament de l’activitat, les estratègies de revisió i la interacció entre l’alumnat.
Per no caure en la rutina de proposar activitats mecàniques i sense sentit, comparteixo un mapa d’idees que a mi m’ajuda a dissenyar propostes competencials.
Bon inici de trimestre!
Mestra, assessora LIC del Departament d'Educació. M'agrada llegir, escriure i bloguejar. Si t'agrada el bloc, comparteix!