URBANITZACIÓ

CAP A UN MÓN DE CIUTATS

facana-edifici.jpg

Geografia urbana a la BBC (en anglès)

  1. Diferenciació d’emplaçament i localització.
  2. Definició de ciutat. Urbanització.
  3. Les funcions urbanes i la diferenciació interna de la ciutat.
  4. Els agents socials urbans.
  5. Factors d’exclusió i segregació social en l’espai urbà
  6. La morfologia urbana. Tipus de plans urbans.
  7. Origen i evolució de la forma urbana.
  8. Els sistemes urbans
  9. La jerarquia de la xarxa urbana espanyola
  10. La jerarquia de la xarxa urbana catalana
  11. La ciutat com a ecosistema
  12. El planejament urbanístic: el Pla d’Ordenació urbana Municipal. Figures del planejament urbà

1. Diferenciació entre emplaçament i localització)

Emplaçament (lloc): Marc físic d’un assentament territorial.Conjunt de característiques com el relleu, l’accés als recursos naturals, l’abastiment d’aigua i la disponibilitat de terres fèrtils que poden condicionar la l’assentament originari.

Localització (situació): Ubicació o posició geogràfica d’un assentament. La situació també pot estar en referència a un indicador o rànking i per tant en una situació relativa, al posicionament respecte d’altres assentaments.

EXEMPLE: Gibraltar, el seu emplaçament és abrupte (el lloc és dolent) però la seva localització és estratègica respecte al trànsit marítim intercontinental (bona situació).

Ampliació sobre Emplaçament i localització.

2. Definició de ciutat i d’urbanització

2.1 Definició de ciutat

2.1.1 Existeix un únic criteri per a definir què és ciutat i que no ho és?

  • Criteri quantitatiu: total d’habitants, densitat de població
  • Criteri econòmic: tipologia de les activitats econòmiques que es donen.
  • Criteri morfològic: continuitat de l’espai construit, tipologia d’habitatges, tipus d’entramat urbà
  • Criteri en funció de la capacitat d’organitzar el territori:àrea d’influència, jerarquització urbana.
  • Criteri social: dinamisme de les relacions socials i dels canvis?
  • Criteri funcional: usos del sòl urbà, predomini de les funcions residencial i comercial, i important presència de les funcionas financera, cultural, d’oci, político-administrativa, etc.

2.1.2 Algunes definicions de ciutat

  • INE, Nomenclátor de población (1981): continu urbà o llocs de població situats a menys d’un quilòmetre de distància entre ells amb més de 10.000 habitants.
  • Nova Carta d’Atenes (2003): Asentament humà amb cert grau de consistència i cohesió, que inclou no només la ciutat compacta convencional sinò també les ciutats en xarxa i les regionsciutat.

2.2 Definició d’Urbanització

  • Definició d’urbanització des del punt de vista geogràfic (LópezTrigal): Ocupació, transformació física del territori per part de la ciutat.
  • Des del punt de vista històric: procés de concentració de la població en certs llocs del territori coma resposta al procés d’intercanvi i comerç en les societats, apareixent com a resultat de l’increment de la producció agrícola, l’intercanvi comercial i el sedentarisme.
  • Hiperurbanització: ràpida urbanització deguda a una forta migració del camp a la ciutat i a una alta taxa de fecunditat, no acompanyada per un creixement econòmic paral.lel, font de greus mancances i problemes econòmics i socials en les ciutats més grans del TercerMón.

3. Les funcions urbanes i la diferenciació interna de l’espai de la ciutat

3. 1 Definició de funcions urbanes (Jordi Dolcet): conjunt d’activitats realitzades pels habitants d’una determinada ciutat i relacionades amb la regió més o menys extensa que l’envolta.

Les funcions urbanes segons Jordi Dolcet

Les principals funcions urbanes són:

  • Funció residencial
  • Funció comercial
  • Funció industrial
  • Funció administrativa i de serveis
  • D’altres funcions: cultural, militar, religiosa.

Aquestes funcions es localitzen dins l’espai urbà de manera diferenciada en el que es coneix com a segregació d’usos (distribució dels usos del sòl dins l’espai urbà):

  • Funció comercial i administrativa: es concentra en el centre de la ciutat.  És una zona que es diferencia del centre històric per la presència d’edificis d’oficines, i en especial, a les grans ciutats nord-americanes, per la presència de gratacels. Aquests centres comercials i administratius responen a les sigles CBD (Central Business District). En el cas de la ciutat de Barcelona, el model de CBD és més difuminat com a la majoria de ciutats europees i d’aquesta manera trobem diferents concentracions com la del tram de l’avinguda Diagona entre la zona universitària i la Pl. Francesc Macià, l’eix que uneix la Torre Agbar amb la Torre Maphre o el Passeig de Gràcia amb Pl. Catalunya inclosa.
  • La funció residencial: s’estableix sobretot en els eixamples, que solen ser ocupats per la població de renda mitjana o alta. També a les perifèries es localitzen barris de residencials amb diferents característiques socials (des de les zones residencials d’alt standing als barris marginals aml comunicats i dotats d’escasos serveis).
  • La funció industrial i logística: S’ha traslladat a la perifèria urbana degut a que consumeix molt d’espai i en aquestes àrees el preu del sòl és més barat (polígons industrials periurbans). També cal tenir present els problemes de contaminació acústica, atmosfèrica i aquàtica que pot generar. En quan a la funció logística, es concentra en plataformes logístiques a la perifèria o bé a prop de ports i aeroports.

3.2 La diferenciació interna de l’espai urbà

3.2.1 El centre urbà

Àrea de la ciutat on es concentra l’activitat administrativa i comercial, i lloc de passeig i d’animació de la ciutat.

El centre urbà pot no coincidir necessàriament amb el centre geomètric o amb el centre històric, ja que en moltes ocasions s’ha desplaçat cap a espais més accessibles.

Característiques:

– Concentració de negocis que aprofiten la centralitat

– Alt grau d’accessibilitat, hi conflueixen diferents modes de transport

– Circulació intensa

– Pressió sobre el sòl, competència i els valors del sòl méselevats de la ciutat.

3.2.2 Les àrees residencials

Eixamples: Terrenys dedicats a noves construccions als afores de la ciutat pre-existent. Propi de les ciutats industrials.

Comunitats tancades: Zones residencials exclusives, separades de la resta de la ciutat per murs i tanques, amb garanties de seguretat i privacitat.

Suburbis: Extensió d’edificacions i territori urbanitzat en la perifèria urbana. Tant pot ser compacte (ciutat-jardí) com difusa (com els suburbia dels EUA). Extraradi

3.2.3 El centre de negocis (CBD)

Principal nucli de decisió de la ciutat. Inclou:

1- els edificis més alts del perfil de la ciutat (skyline)

2- els valors més alts del sòl i dels immobles, locals d’oficines, comerços i habitatges.

3- elevada concentració de trànsit d’automòbils i de peatons en hores laborals, així com un ús elevat dels transports públics.

CBD: Central Business District

 

Pràctica sobre les parts de la ciutat del curs 2012-13

4. Els agents socials urbans

4.1 Els diferents agents socials urbans

La construcció de la ciutat és deguda a la contribució de diferents actors socials:

  • Propietaris privats del sòl urbà
  • Promotors immobiliaris (compra-venda d’habitatges)
  • Constructors
  • Societats financeres i hipotecàries
  • Empresaris (industrials i de serveis, localització instal.lacions, accessibilitat)
  • Ciutadans (benestar)
  • Poders públics

4.2 Els conflictes entre agents socials urbans.

5. Factors d’exclusió i segregació social en l’espai urbà

5.1 Definicions sobre segregació de l’espai urbà

  • Segregació urbana: manifestació espacial de la desigual distribucióde la població a la ciutat en funció de la renda, els mercats laborals o l’ètnia o procedència dels immigrants.
  • Guetto: Secció d’una ciutat on resideix una agrupació de persones que comparteixen les mateixes característiques ètniques i culturals.Acostumen a configurar àrees marginals, d’aïllament prolongatrespecte la resta de la ciutat, i degradades. Guetització
  • Àrea degradada: espais urbans amb presència d’habitatges en malestat de conservació i mancances en infraestructures i equipaments.
  • Gentrificació: Procés urbà de requalificació d’àrees residencials degradades. Els inquilins obrers són substituits per població jove i per professionals (gent acomodada, gentry en anglès)

5.2 Factors d’exclusió social

FACTORS SOCIOECONÒMICS

  • Renda disponible per a l’adquisició de l’habitatge
  • Dotació en equipaments: serveis públics (assistència sanitària, educació, biblioteques, …)
  • Accessibilitat: situació respecte les xarxes de transport públic.

FACTORS POLÍTICS

  • Recursos de l’administració destinats a la millora de les infraestructures i els equipaments

Definicions al voltant de les barraques

Ampliació sobre segregació social

Cartografiant la segregació social a la ciutat de Chicago

6. La morfologia urbana. Tipus de plans urbans.

  • Entramat urbà: teixit de la ciutat resultant de la suma la xarxa viària (carrers), el parcelari (illes de cases) i les contruccions(edificis).
  • Pla urbà: document cartogràfic que reflecteix l’entramat urbà i on es disposen els usos del sòl.
  • Els tres plans urbans més coneguts són l’irregular, el radiocèntric il’ortogonal (R.E. Dickinson, 1950).

7. L’evolució de la forma de les ciutats

8. Els sistemes urbans

  • Sistema urbà: Texit de relacions i interconnexions entre nuclis urbans en una àrea més o menys densa, policèntrica i discontínua.
  • Jerarquia urbana: Organització esglaonada de ciutatssegons la seva àrea d’influència, donada per les seves dimensions demogràfiques i les seves funcions centrals i de serveis.
  • Àrea metropolitana: Àrea d’influència d’una ciutat central vers d’altres de la seva rodalia, que registren una intensitat molt elevada en els fluxos de persones, de béns i d’informació entre elles.
  • Conurbació: conjunt format per dues o més ciutats, amb les seves àrees metropolitanes. Són espais urbans continus i multipolars propis de països amb una organització política federal com els EUA o Alemanya. Són ciutats que en un principi es van generar per separat i que en el seu procés d’expansió s’han ajuntat.
  • Megalòpolis: Sistema urbà policèntric molt extens, format per la unió d’àrees metropolitanes contigües i expandides. L’exemple més espectacular es troba a la costa est dels EUA entre Boston, Nova York, Filadèlfia i Washington.

Metròpolis i megalòpolis per Jordi Dolcet

La xarxa de ciutats i el creixement urbà actual


L’evolució d’una àrea metropolitana per Josep Pons Granja

9. La jerarquia urbana espanyola


(GUTIÉRREZ PUEBLA,Javier: “Capítulo 11. Los caracteres del poblamiento. 1. Elsistema de ciudades” a MENDEZ, R i MOLINERO, F.,Geografía de Espanya. Ariel. Barcelona. 1993. Pág. 534-548)

EIXOS URBANS

  1. Franja atlàntica gallega
  2. Franja del nord o cantàbrica
  3. Franja mediterrània oriental
  4. Subsistema urbà andalús:a) Eix litoral, b) Eix del Guadalquivir

CARACTERÍSTIQUES DE LA DISTRIBUCIÓ DE LES AGLOMERACIONS URBANES ESPANYOLES (Gutiérrez Puebla)

  • La distribució de les aglomeracions urbanes espanyoles és molt desigual: es tracta d’un anell de ciutats sobre la perifèria peninsular, centrat a Madrid, que apareix envoltat d’un espai central poc urbanitzat.
  • Causes d’aquesta distribució: A les zones litorals i prelitorals les funcions econòmiques poden ser més abundants i variades que als espais de l’interior.
  • Conseqüències d’aquesta distribució: les ciutats tendeixen a concentrar-se a la perifèria peninsular i a les illes, mentre que a diverses àrees de l’interior apareixen buits importants.
  • De les 21 aglomeracions urbanes espanyoles de més de 250.000habitants (1991), només dues (Valladolid i Madrid) es troben a la Meseta, que ocupa gairebé el 50% del territori peninsular.
  • Les principals aglomeracions es troben al quadrant NE, als vertex: Madrid, Bilbao, Barcelona i València (*Saragossa). Fluxos intensos entre aquestes aglomeracions.

Les jerarquies urbanes a Espanya

  1. Metròpolis nacionals: exerceixen influència sobre tot el territori de l’Estat, estretament vinculades amb l’altres metròpolis mundials. Barcelona i Madrid
  2. Metròpolis regionals de primer ordre: Població entre 500.000 i 1.500.000 hab. Fluxes intensos amb les metròpolis nacionals, àread’influència extensa. El seu abast acostuma a coincidir amb els límits administratius (CCAA). València, Sevilla, Bilbao i Saragossa.
  3. Metròpolis regionals de segon ordre: Població entre 200.000 i 500.000 hab. Fluxos intensos amb les metròpolis regionals de primer ordre. Múrcia, Alacant, Santander, Oviedo i A Coruña.
  4. Ciutats mitjanes: Població entre 50.000 i 200.000 habitants, la major part són capitals de província.

Municipis de l’Estat espanyol amb més de 20.000 habitants, 2002

 

Elaboració pròpia amb Google Fusion Tables a partir de dades de l’INE.

La nova àrea de Barcelona emergeix com el contrapès de Madrid, El Periódico, 301/2010

10. La jerarquia de la xarxa urbana catalana

 

Elaboració pròpia amb Google Fusion Tables, a partir de dades www.idescat.cat

    1. En el nivell més alt: Àrea metropolitana de Barcelona. Amb més del 60% de la població catalana. Exerceix funcions de centralitat administrativa, econòmica i de serveis. És constituïda per una conurbació central (Barcelona i municipis més propers, com Badalona, Hospitalet, Sant Adrià,Sta.Coloma…) i dues corones de poblacions en les comarques veïnes. La segona corona inclou Mataró, Granollers, Terrassa,Sabadell, Martorell, Vilanova i la Geltrú… (ciutats industrials i capitals de comarca).

  1. En el segon nivell: Capitals de província (Tarragona, Lleida, Girona) poblacions dels voltants.
  2. Tercer nivell: Ciutats mitjanes capitals comarcals, amb forta influència (supracomarcal) en el seu entorn: Tortosa, Manresa, Vic, Figueres, Olot, Igualada, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès…
  3. Quart nivell: Capitals de comarca més petites o nuclis subcomarcals importants (turisme, indústria), com la Seu d’Urgell, Berga, Roses, Palamós, Amposta, Cambrils…

Causes del creixement urbà de la regió metropolitana de Barcelona

– la població de Catalunya s’ha anat concentrant al llarg del segle XX al voltant de Barcelona per una sèrie de factors antròpics:

Raons econòmiques:

  • Més oferta de llocs de treball en la indústria, des dels inicis del proces d’industrialització. Actualment, les instal.lacions industrialses concentren a la Depressió pre-litoral, Vallès, i Baix Llobregat.
  • Actualment, major oferta de llocs de treball en el sector serveis i amb una diversitat d’activitats més gran. Paper reforçat per la localització de seus centrals de les empreses així com de l’Administració estatal i autonòmica

Raons polítiques:

  • la planificació centralitzada d’insfraestructures ha reforçat la centralitat de Barcelona i ha donat que des dels anys noranta delsegle XX s’hagi produit un procés de dispersió de la població del Barcelonès, amb la conseqüent pèrdua de població de la ciutat deBarcelona, principalment.

La destinació d’aquesta població han estat comarques com Garraf, Alt Penedès, Vallès Oriental i Occidental, Baix Llobregat i Maresme

El debat de la ciutat dispersa o ciutat difusa?

M. Jordi. “Urbanització de baixa densitat a Catalunya. Debat” a Anuari territorial de Catalunya. Barcelona. 2004.

Característiques d’aquest model de ciutat dispersa:

  • creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació
  • segregació d’usos
  • Elevat consum de territori
  • Àrees residencials formades per habitatges unifamiliars amb jardí

Riscos de la ciutat dispersa:

  • major consum de sòl, energia i aigua
  • encariment dels serveis públics
  • transformació del paisatge amb elements aliens al model mediterrani (urbanalització*)
  • segregació social
  • augment de la mobilitat basada en el transport privat

Causes del poblament dispers (NOGUÉ. J. “Los paisajes híbridos”, Suplement Culturas, La Vanguardia, 29/12/2004)

  • Terciarització de l’economia o explosió terciària.
  • Revolució tecnològica: comunicacions (internet, telefonia mòbil I televisió digital)
  • Evolució dels preus del sòl
  • Boom immobiliari.
  • Crisi de l’espai públic
  • Marc legal o planejament urbanístic poc eficient
  • Explosió del transport privat i de la construcció de vies ràpides (autopistes, autovies, …)

TED TALKS: The walkable cities by Jeff Speck

11. La ciutat com a ecosistema

LA CIUTAT COM A ECOSISTEMA (ZÀRATE MARTÍN, Antonio, El espacio interior de la ciudad. Síntesis. Madrid. 2003)

Modificació del cicle hidrològic

  • El consum d’aigua a les ciutats varia en funció del clima, costums locals, nivell de vida i grau de desenvolupament.
  • La creixent urbanització ha triplicat el consum d’aigua per a usos agrícoles, industrials, domèstics i comercials en els darrers trenta anys.
  • La necessitat d’abastiment d’aigua i els problemes derivats de les aigües residuals, procedents tant d’abocaments domèstics com industrials, han convertit les ciutats en el principal agent de modificació del cicle hidrològic
  • La desigual distribució espacial dels recursos hídrics en relació a la localització de la demanda obliga a construir importants infraestructures d’abastiment d’aigua a les ciutats.
  • A banda de l’increment dels abocaments industrials i de la creixent urbanització, una de les principals causes de contaminació de les aigües és la utilització massiva  de detergents en l’economia domèstica, ja que dificulten la regeneració dels rius pel seu alt contingut en fosfats.
  • La pavimentació de places i carrers afavoreix la ràpida evacuació  de les aigües cap a la xarxa de clavegueram, redueix la infiltració i augmenta l’evaporació.

Abastiment d’aliments i matèries primeres

Abastiment d’aliments

  • El creixement de la població urbana aguditza la seva dependència de les àrees rurals i imposa uns sistemes de producció d’aliments amb un ús massiu de maquinària, fertilitzants i pesticides, que consumeix una gran quantitat d’energia i trenca les relacions d’equilibri que l’activitat agrària mantenia al passat amb el medi natural.
  • Davant la creixent demanda d’aliments, moviments ecologistes, comportaments rururbans i poders públics afavoreixen la creació de jardins urbans i l’ocupació de sòls vacants en benefici d’una agricultura natural i de tasques agrícoles a temps parcial que estan entre l’autoabastiment, l’especialització agrícola en productes de qualitat i les activitats d’oci.

Abastiment de matèries primeres

  • L’expansió física de la ciutat genera una forta demanda de materials de construcció (…) L’extracció de sorres, graves, argiles, degrada sovint els sòls i altera els ecosistemes, mentre que la fabricació de materials de construcció consumeix molta energia i contribueix a contaminar les aigües.

 

Contaminació atmosfèrica

  • Els processos industrials i la combustió de fonts d’energia fòssils són les principals fonts de contaminació de l’aire.
  • La intensitat de la contaminació depèn de la naturalesa de les fonts contaminants, de la densitat de població, de les condicions físiques del medi geogràfic i de la circulació atmosfèrica. Les pitjors condicions es donen quan les ciutat s’emplacen entre barreres muntanyoses o valls estretes de rius que dificulten la circulació de les masses d’aire, i quan s’estabilitzen situacions anticiclòniques durant l’hivern, provocant forts fenomen d’inversió tèrmica.

Escombraries i residus sòlids

  • La ciutat produeix contínuament gran quantitat de material de rebuig, procedent de recursos no renovables com material de runa, residus industrials i escombraries dels habitatges.
  • Les escombraries urbanes continuen constituint un greu problema per a l’entorn pel seu volum i naturalesa (…). Fins i tot, la incineració, que redueix a cendres els materials combustibles, deixa entre un 5% i un 25% del volum original dels abocaments, i a això cal afegir els problemes derivats de la contaminació atmosfèrica per la combustió de productes tòxics.

Contaminació acústica

  • Les ciutats es defineixen també com a llocs de soroll incessant i continu, que provoquen efectes nocius sobre la salut i el comportament dels seus habitants. La importància del seu impacte ambiental es posa de manifest si considerem que el soroll típic d’un carrer és de 80 a 90 decibels, quan els índex estimats tolerables de soroll arriben a 55 decibels durant el dia i de 45, a la nit, en una escala logarítmica que va de 0 a 160.
  • El trànsit urbà, l’activitat industrial, la proximitat a aeroports, estacions i vies de ferrocarril, són les principals causes de l’increment del soroll a la ciutat, amb efectes tant més perjudicials quan més prolongada és l’exposició.
  • La contaminació acústica és un dels elements més estressants de la ciutat i dels seus efectes sobre l’organisme són de tipus fisiològic i psicològic, afectant cada cop més a un nombre major de persones.
  • Entre les solucions generals adoptades per a amortir els soroll provocat pel trànsit es troben les pantalles (en molts casos, rengleres d’arbres), asfalts especials que redueixen dels vibracions dels rodaments dels vehicles, l’apertura de vies subterrànies, la implantació d’un únic sentit de la circulació als principals carrers i les millores als motors.

Modificació del paisatge

  • La construcció d’edificis, obres públiques i parcs s’efectuen sobre les condicions naturals preexistents. Les formes urbanes construïdes a partir d’obres de buidatge i d’ompliment donen lloc a paisatges de buidatge i d’acumulació, respectivament.
  • La forma urbana, disseny i tipus de materials utilitzats a la construcció, poden agreujar els efectes dels desastres naturals.
  • El desenvolupament tecnològic i la planificació han reduït la vulnerabilitat de les ciutats davant d’alguns desastres naturals, com les inundacions, però no davant d’altres, com els terratrèmols i els ciclons. En situacions de moviments sísmics, els riscos poden augmentar i originar una veritable cadena d’efectes catastròfics si prèviament no s’han pres les mesures de previsió, especialment amb la construcció d’edificis.

Alteració de les comunitats biòtiques

  • Plantes introduïdes per les persones amb finalitat ornamental o científica han acabat extenent-se com a males herbes.
  • El mateix ha passat amb certs animals com els coloms, que avui proliferen a totes les ciutats o els hamsters. Aquests segons han acabat resultant un problema imporant per a cultius i magatzems.
  • Els corredors de transports, corresponents a vies de ferrocarril, carreteres d’acces a la ciutat, espais de reserva de línies d’alta tensió, constitueixen  rutes de penetració d’espècies vegetals i d’animals cap el interior de les àrees urbanes.

Salut i malatia a la ciutat

  • El medi urbà és menys sa que el rural. Les malalties que més proliferen són les que es transmeten per contacte directe de les persones, així doncs, destaquen les afeccions de les vies respiratòries i les malalties provocades per la contaminació de les aigües o transmeses per paràsits


Models de desenvolupament urbà sostenible (Font: Càtedra Unesco sobre desarrollo sostenible y educación ambiental,Universidad del País Vasco.)

El trànsit

  • Cal reduir la necessitat de desplaçar-se: la ciutat de les distàncies curtes.
  • Limitar l’ús del cotxe a la ciutat
  • Fomentar l’ús de mitjans de transport menys contaminants.
  • Facilitar l’ús del transport col.lectiu.

Els residus

  • Els abocadors i les incineradores són un focus de conflicte per l’escassetat de sòl disponible i l’impacte al medi
  • Les tres “ERRES”: reduir, reutilitzar, reciclar són les tres direccions cap a on s’han de concentrar els esforços.

La biodiversitat urbana

  • Crear i rehabilitar espais verds
  • Fomentar l’agricultura urbana i fins i tot la permacultura a escala domèstica, així com plantar espècies autòctones.
  • Utilitzar sistemes de microrrec amb aigües residuals depurades i adobs orgànics.

La participació ciutadana

  • La participació ciutadana és essencial per a un canvi de rumb cap a ciutats més habitables.

EL CONSUM D’AIGUA PER A USOS DOMESTICS A CATALUNYA 2009

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Elaboració pròpia a partir de l’Anuari Estadístic de Catalunya, www.idescat.cat



vista-de-barcelona-amb-smog-feb11Imatge de la ciutat de Barcelona un dia de febrer de l’any 2011, en una situació atmosfèrica anticiclònia on es pot apreciar perfectament la contaminació atmosfèrica.

Sobreexposats a la llum que ens enlluerna, article de francesc Muñoz publicat a El Periódico de Catalunya, 4/03/11

    . En aquest article, Francesc Muñoz comenta el malbaratament d’energia que té lloc a les ciutats espanyoles per una il.luminació exagerada dels centres històrics, per una banda, així com les necessitats de la urbanització dispersa.

Londres estrena mañana el primer peaje urbano, El Pais de los estudiantes, 3/3/2003
La iluminación nocturna modela el nuevo rostro de la península Ibérica, Antonio Cerrillo, La Vanguardia 6/12/2011. En aquest article Antonio Cerrillo comenta la imatge nocturna de la Península ibèrica realitzada per l’Observatori de la Terra de la Nasa (imatge publicada en aquesta pàgina).
La Feria Smart City exhibe ciudades ecoeficientes, Antonio Cerrillo, La Vanguardia, 4/2/2012
Las ciudades que piensan, Informe semanal, RTVE, 11-02-2012

12. El planejament urbanístic: el Pla d’Ordenació urbana Municipal.
Figures del planejament urbà. Termes de planejament urbanístic d’acord amb la Llei2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.
12.1. Els plans d’ordenació urbanística.
Definició de Plans d’ordenació urbanística municipal(POUM) (art. 57): Instrument d’ordenació urbanística integral del territori que pot abastar un o més d’un terme municipal.
Correspon als plans, com a mínim:

  • classificar el sòl per establir-ne el règim jurídic
  • definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic
  • definir l’estructura general del territori i les pautes per al seu desenvolupament
  • determinar les circumstàncies que poden produir-ne la modificació o revisió.

12.2 Categories de sòl
Sòl urbà (art. 25): Constitueixen el sòl urbà els terrenys que compten amb tots els serveis urbanístics bàsics.
Sòl no urbanitzable (SNU) (art.32): Constitueixen el sòl no urbanitzable els terrenys que el POUM classifica com a tals per raó de sòl protegit, o bé la seva urbanització pot ser incompatible amb el el model de desenvolupament urbanístic sostenible.  També és classifiquen de sòl no urbanitzable els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals (art.34) no inclosos en sòl urbà nien sòl urbanitzable (carreteres, aeroports, parcs, …)
Sòl urbanitzable (art.33): Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que el POUM consideri necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, d’acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible. Ha d’ésser quantitativament proporcionat a les previsions de creixement del municipi i ha de permetre el desplegament de programes de sòl i d’habitatge.

PGOU DE SANT PERE PESCADOR, 2006

Bibliografia

  • Per a les definicions, adaptacions a partir de LÒPEZ TRIGAL,Lorenzo: Diccionario de términos sobre la ciudad y lo urbano. Biblioteca Nueva. Madrid. 2010.
  • Sobre morfologia urbana a ZÀRATE MARTÍN, Antonio, El espacio interior de la ciudad. Síntesis. Madrid. 2003.
  • Sobre l’evolució de la forma urbana des de l’antiguitat fins a laciutat barroca a ALONSO PEREIRA, J.R., Introducción a la historia de la arquitectura. Reverté. Barcelona. 2005.
  • Sobre l’evolució de la forma urbana a partir de mitjans del segle XIX fins mitjans del segle XX a GRAVAGNUOLO, Benedetto, Historia del urbanismo en Europa, Akal, Madrid, 1998.
  • Per a les característiques actuals de la urbanització MUÑOZ,Ferran i NEL.LO, Oriol: “Las ciudades hoy” a ROMERO, J (Coord.) Geografia humana. Ariel, Barcelona, 2007, pàg. 295-302.
  • Per a parlar dels canvis en el paisatge urbà NOGUÉ, Joan: “Los paisajes híbridos”, Suplement Culturas, La Vanguardia,29/12/2004 .
  • Sobre la jerarquia urbana a Espanya a GUTIÉRREZ PUEBLA,Javier: “Capítulo 11. Los caracteres del poblamiento. 1. El sistema de ciudades” a MENDEZ, R i MOLINERO, F.,Geografía de España. Ariel. Barcelona. 1993. Pág. 534-548.
  • Sobre l’ecosistema urbà, ZÀRATE MARTÍN, Antonio, El espacio interior de la ciudad. Síntesis. Madrid. 2003.

 

Exercicis

Exercici sobre el govern de les àmbits metropolitans

9 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

 
Go to Top