Tag Archives: Premsa

Gladiador, el vídeo motivacional

Mercè Otero m’ha donat a conèixer un vídeo motivacional d’autoajuda, de fa uns quants anys, amb imatges de la pel·lícula Gladiator. Lluny de criticar els artífexs del vídeo de Gladiator que van visionar els jugadors del Barça abans de guanyar la 3a Champions, em pot servir per motivar-vos en aquest final de curs: força per a la selectivitat, força per als exàmens de primer de batxillerat de la setmana vinent, força pel projecte de recerca de quart, força pel crèdit de síntesi.

Ànims, campions i campiones, i endavant que aquest curs ja s’acaba! Persevera, per severa, per se vera!

Gladiator estimulà el Barça a Roma

 

Set minuts i deu segons que demà podrem veure entre el Telenotícies nit de TV3 i Crackòvia (també a El Fil) van esperonar els jugadors del Barça just abans de sortir a la gespa de l’estadi olímpic de Roma i proclamar-s’hi emperadors.

La conversa dels matins de Josep Cuní (potser li hem d’ensenyar a pronunciar bé el nom de la pel·lícula!) us poden ajudar a fer boca així com l’article de portada de El Periódico del divendres o “Gladiator” como motivación a  El País. No us perdeu tampoc Las meditaciones de Pep, talment les de Marc Aureli.

Qui havia de dir que una pel·lícula de romans que nosaltres hem emprat per estudiar la història de Roma amb cinema tingués uns efectes tan emocionants en els jugadors blaugrana!

En el vídeo que Pep Guardiola va encarregar a Santi Padró per motivar la seva plantilla, els jugadors del Barça van veure imatges d’ells mateixos marcant gols, celebrant victòries i patint per arribar a Roma, tot amanit amb escenes de la pel·lícula Gladiator, la banda sonora de la qual cantaria pocs minuts després el tenor Andrea Bocelli en la inauguració de la final. La música del vídeo, però, no era de Gladiator, sinó l’ària més coneguda de l’òpera Turandot de Giacomo Puccini, “Nessun Dorma” que acaba amb un creixent vincero, i això precisament és el que van fer els gladiadors blaugrana: vèncer al colosseu romà!

Aquí us deixo l’ària de Puccini en la veu de qui la popularitzà, Luciano Pavarotti (1935-2007 RIP):

 

Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o, Principessa,
nella tua fredda stanza,
guardi le stelle
che fremono d’amore
e di speranza.

Ma il mio mistero e chiuso in me,
il nome mio nessun sapra!
No, no, sulla tua bocca lo diro
quando la luce splendera!

Ed il mio bacio sciogliera il silenzio
che ti fa mia!

(Il nome suo nessun sapra!…
e noi dovrem, ahime, morir!)

Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All’alba vincero!
vincero, vincero!

Procònsol de la Tarraconensis?

20090523elpepivin_2.jpg 

De què fa humor Forges en El  País de dissabte 23 de maig de 2009 a l’inici de la campanya de les eleccions al Parlament europeu? 

 En temps de la República romana, els procònsols acostumaven a ser excònsols nomenats governadors provincials.

La Hispania Citerior Tarraconensis amb capital a Tàrraco (Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco) fou el 27 aC per decisió de l’emperador August província imperial amb rang consular, mentre que Lusitània amb capital a Emèrita Augusta (Colonia Iulia Augusta Emerita) era imperial amb rang pretori i la Bètica, amb capital a Còrdova (Corduba Colonia Patricia) senatorial amb rang pretori. El governador de la Tarraconensis era el Legatus Augusti pro Praetore Prouinciae Hispaniae Citerioris Tarraconensis i tenia el seu officcium a Tàrraco amb tres llegats, al cap de tres legions, que en temps de Calígula es van reduir a dos i a un en temps de Neró.

Ateses les grans dimensions de la província Tarraconensis (val a recordar que abastava les dues terceres parts de la Península Ibèrica), el governador  va rebre com auxiliars en l’administració de justícia, nomenats directament per l’emperador, set llegats, els legati iuridici, al capdavant dels respectius conuentus iuridicus.

Les kenianes fan vaga de sexe tot emulant…

Les dones de Kènia han decidit fer una vaga de sexe, fartes del caos governamental des del frau de les eleccions de l’any passat per part del president Mwai Kibaki. A què us recorda tot plegat? Creieu que amb una setmana en tindran prou per aconseguir la pau i la tranquil·litat que volen? Esperem que se’n surtin!

Si no us ve al cap res, escolteu l’àudio d’una versió sonora de la Lisístrata traduïda al català per Cristian Carandell i que la van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans en un acte en contra de la guerra d’Iraq. Actors de tot el món van triar després de vint-i cinc segles la Lisístrata d’Aristòfanes per reivindicar la pau i ara, potser sense saber-ho, pretenen emular la comèdia aristofànica les kenianes:

Si voleu llegir Lisístrata o representar-la, ara també la teniu a la xarxa. És molt divertida a més de ser completament actual. Els clàssics no moren mai i per això són clàssics!

Potser heu vist la versió amb clau d’humor de Francesc Bellmunt amb Maribel Verdú i Juan Luis Galiardo, versió lliure de l’autor de còmics alemany Ralf König: Lisístrata, 2002.