Hem conegut la Grècia d’avui, hem fet un viatge virtual a Grècia, un recorregut poètic per les terres gregues i ara un passeig arqueològic en vídeo amb el Google maps de Grècia:
Vid. Grècia en un mapa més gran
Hem conegut la Grècia d’avui, hem fet un viatge virtual a Grècia, un recorregut poètic per les terres gregues i ara un passeig arqueològic en vídeo amb el Google maps de Grècia:
Vid. Grècia en un mapa més gran
De mica a mica, anem coneixent la geografia de Grècia a classe de Cultura Clàssica i de Grec. Avui us presento un mapa col·laboratiu, obert a la participació de tothom: Mapa poètic de Grècia. Es tracta d’anar posant poemes o fragments de diferents autors i èpoques, fins i tot de creació pròpia, sobre indrets de l’antiga Grècia. Qui s’hi anima?
Vid. Mapa poètic de Grècia en un mapa més gran
Reprenent el tema de l’enginyeria romana, ha arribat l’hora dels aqüeductes (caldria llegir abans aquest apunt).
Si arrossegueu la imatge del visor descobrireu un emblemàtic aqüeducte romà. Resseguint l’enllaç, sabríeu dir de quina ciutat es tracta?
[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/~mcapella/Player/visor_aquesducte.swf" width="450" height="270" wmode="transparent" /]
Per saber més sobre els romans i la gestió de l’aigua, aneu aquí. Després localitzeu altres aqüeductes romans. Al grup Flichr de Chiron trobareu moltes imatges d’aqüeductes romans amb llicència Creat¡ve Commons i podeu anar emplenat aquest Google maps obert a la col·laboració, Aqüeductes a la vista!
Veure Aqüeductes romans a la vista! en un mapa més gran
[youtube]http://youtu.be/d3c5Lc3K5J0[/youtube]
Aquests dies hem començat en el Moodle Fil i a classe a treballar l’imperi romà. Què n’era de gran (en algun moment de la seva llarga història)! A poc a poc l’anirem abastant; avui, després de visionar el vídeo i els mapes Ciutats i províncies de l’imperi romà, veurem amb quines ciutats actuals es corresponen les antigues ciutats de l’imperi romà. Com ho treballarem? Doncs, amb Google Maps!
Veure Les ciutats de l’Imperi Romà avui en un mapa més gran
Quines se semblen? Quines coneixies? …
D’aquest Google Maps, tria cinc ciutats actuals de cinc països diferents i escriu en forma de comentari el seu nom en llatí i un xic d’informació que podrem afegir al Google Maps. Condició: no es poden repetir fins que no les tinguem totes, però sí millorar la informació dels companys.
Tot va començar com un joc i de mica en mica s’omple la pica. Si mireu aquest mapa amb els topònims catalans de procedència clàssica, sobretot llatina, podem afirmar que Roma és sens dubte la primera fita definitòria de Catalunya i n’és una prova l’origen llatí de bona part dels seus topònims.
Mostra Toponímia clàssica de Catalunya en un mapa més gran
Ara entre tots i totes hauríem d’anar completant el mapa de toponímia d’Hispània romana en Google Maps tal com ja tenim tots els jaciments romans al mapa d’Hispània a Chiron, a més del de El Fil de les clàssiques. Teniu l’èxit ben assegurat perquè un percentatge aclaparador dels topònims té origen llatí. Qui s’hi apunta?.
Google maps, a més d’ésser una bona eina, per estudiar els monuments de la Hispània romana, també pot servir per localitzar geogràficament els topònims i comprovar que perviuen en diferents llengües:
Veure Mots actuals i antiga Grècia en un mapa més gran
En el proper número de la revista Auriga, tindreu un exercici d’etimologia en què hi trobareu el topònim grec (encara no puc escriure en grec al bloc!)
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Bc0RahKoOyQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Després de visionar aquest vídeo sobre l’extensió del món romà, observa aquest mapa flash de l’Imperi romà i escriu el nom de les províncies romanes que comencin per:
AC-, AE-, AR-, BA-, BR-, DA-, IU-, LU-,MA-, NU-, SY-,TA-
A veure si saps, amb l’ajut dels mapes flash de Sebastià Giralt i d’un atles actual si s’escau, amb quina ciutat actual es corresponen els noms de les ciutats de l’Imperi romà següents:
Augusta Vindelicorum, Vindobona, Corduba, Emerita, Lutetia, Brundisium, Neapolis, Tingis, Olisipo, Tomis, Byzantium, Damascus.
Què en saps de les províncies de l’imperi romà? Com era la societat provincial? Quan i qui va extendre el dret de ciutadania a totes les persones lliures de l’Imperi romà? En quin moment l’Imperi gaudeix de la màxima extensió?
Hispània Romana: Quines són les províncies i quina és la capital en diferents èpoques?
[youtube]https://youtu.be/UMQQ-PXwIqc[/youtube]
Demà us portaré a classe el mapa de l’Imperi romà de Justus Perthes (ediciones eureka) i parlarem de l’Imperi romà en llatí. Cada un haurà de preparar-se cinc preguntes sobre la geografia de l’Imperi romà i el company triat per mi haurà de respondre. Per tal de saber les preguntes i demà dir-les de cap, cal llegir aquest text i formular-les en el Moodle de llatí. No es poden repetir. També us demanaré de localitzar in situ les províncies i ciutats de l’article Ciutats i províncies de l’Imperi romà.
Imperium Romanum magnum est: a Gallia usque ad Asiam, ab Africa usque ad Britanniam exercitus imperium ingens paravit. Romani omnes terras ad Mare Nostrum habebant. Roma est caput Italiae. Monumenta urbis splendida sunt! Ostia portus Romae est. Hispania, Scandinavia Italia et Graecia paeninsulae sunt. Italia, Graecia, Germania, Gallia, Britannia, Scandinavia, Dacia et Sarmatia in Europa quoque sunt. Nilus est in Africa. Nilus magnus fluvius est. Ubi est Syria? Syria non in Africa sed in Asia est. Romanum Imperium plenum viarum erat.
HISPANIA
Nos habitamus in Hispania. Sumusne in Europa? In Europa sumus. Hispania magna ac formosa paeninsula in Europa est. In Hispania Romana tres provinciae sunt: Hispania Tarraconensis, Lusitania et Baetica. In Hispaniae provinciis viae magnificae inter praecipua oppida sunt: Via Augusta, quam Romani quoque appellabant Herculeam, et via Argentea.
Quid est Tarraco? Tarraco oppidum in Hispania Tarraconensi est. Estne magnum oppidum? Tarraco magnum oppidum est. Ubi est Barcino? Barcino in Hispania est. Quid est Iluro? Iluro oppidum in Hispania Tarraconensi est. Estne magnum oppidum? Iluro non magnum, sed parvum oppidum est. Suntne multa oppida in Hispania? Multa oppida in Hispania sunt. In Hispania sunt multa oppida quoque multi fluvii et multae silvae.
Estne Baetica in Hispania? Baetica in Hispania est. Ubi est Hispalis? Hispalis est in Baetica. Ubi est Emerita? Emerita in Lusitania est.
GALLIA
Gallia est omnis divisa in tres partes, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam Galli. Quid est Lutetia? Lutetia magnum oppidum non est. Ubi est Lutetia? Lutetia in Gallia est. Massilia quoque in Gallia est. Quod flumen Gallos ab Aquitanis dividit? Gallos ab Aquitanis Garumna flumen dividit.
GERMANIA
Ubi est Germania? Germania in Europa est. Ubi Germani incolunt? Germani in Germania incolunt. Ubi est Colonia Agrippina? Colonia Agrippina in Germania est. Quid est Rhenus? Rhenus fluvius est. Ubi est Rhenus? Rhenus inter Belgium et Germaniam est.
BRITANNIA
Ubi est Oceanus Britannicus? Oceanus Britannicus inter Britanniam et Galliam est. Londinium, Luguuallium, Callena atque Eburacum sunt in Britannia.
ITALIA
Ubi est Roma? Roma in Italia est? Quid est Roma? Roma magna urbs est. In Italia multae viae sunt: via Appia quae inter Romam et Brundisium est; via Latina, inter Romam et Capuam; via Flaminia inter Romam et Ariminum, via Aurelia inter Romam et Genuam. Ubi sunt Roma, Ariminum, Genua et Capua? In Italia sunt.
GRAECIA
In Graecia multae insulae sunt, aliae magnae et aliae parvae. Creta magna insula est. Ubi est Thessalonica? Thessalonica in Graecia est. Ubi est Sparta? Sparta quoque in Graecia est.
Hispania romana de Chiron
Veure Hispania Romana en un mapa més gran
Demà a l’hora de llatí de quart i de primer de batxillerat, visitarem els balnea de la vil·la romana de Can Farrerons a Premià de Mar, de la mà de les explicacions de l’arqueòleg Ramon Coll. El curs passat també hi vàrem anar i, com a record de la visita, l’ex-alumna Marta Molina ens va fer un vídeo. Fa uns dies el vaig penjar en el Google maps de Chiron, un mapa col·laboratiu sobre les restes romanes a Hispània. En el Google maps d’Hispània romana de El fil de les clàssiques, només hi penjo els indrets romans prescrits per les PAU Catalunya, que també he afegit al de Chiron.
Fitxa tècnica:
Gènere: Fantasia / Aventures
Nacionalitat: Itàlia / França
Director: Giorgio Rivalta
Actors: Steve Reeves, Carla Marlier, Liana Orfei, Giacomo Rossi-Stuart, Gianni Garko, Mario Ferrari, Lulla Selli, Maurice Poli, Luciano Benetti, Pietro Capanna, Enzo Fiermonte, Charles Band, Benito Stefanelli, Nerio Bernardi, Adriano Vitale.
Productor: Albert Band i Giorgio Venturini
Guió: Albert Band i Ugo Liberatore
Fotografia: Angelo Lotti
Música: Giovanni Fusco
Qualificació moral: No recomanada a menors de 13 anys
Duració: 97 minuts.
Sinopsi: Eneas arriba al Laci per fundar una nova pàtria, en una lliure adaptació dels últims sis cants de l’Eneida de Virgili en forma de pèplum.
Recordeu que a classe de llatí de quart aprenem història amb cinema de romans (tema d’actualitat! i si no us ho creieu llegiu l’article d’aquest cap de setmana de Rosa Montero a Babèlia) i començarem avui pels orígens de Roma amb Eneas quan arriba al Laci a la recerca d’una nova pàtria. Abans de res, caldria deturar-nos en qui va ser Virgili i quin és el resum de l’Eneida en què es basa la pel·lícula La llegenda d’Eneas. Per a tots i especialment per a aquells que no heu llegit l’Eneida o la seva adaptació, la presentació del professor Luis Inclán us serà de gran ajut per situar-vos ràpidament.
També us recomano els viatges d’Eneas en flash del professor Sebastià Giralt, aquests viatges no apareixen a la pel·lícula ja que aquesta sols es basa en els llibre VII-XII de l’Eneida de Virgili i malauradament no tracta el viatge d’Eneas ni els seus amors amb Dido, ni la baixada al món dels morts.
Ara ja estem a punt per visionar el fragment inicial i després llegireu aquest text en traducció de Miquel Peix de l’Eneida de Virgili (cant VII 45-127), hi comentareu quines diferències i quines semblances hi detecteu entre el fragment de la pel·lícula visionat i la lectura atenta del text? Què us ha semblat l’heroi Eneas interpretat per Steve Reeves? Bla, bla, bla… Us recordo que us havia recomanat els excel·lents articles de J.L. Cano i de Fernando Lillo.
Si algú s’anima a fer-ne un muntatge, pot ser de gran ajut la pàgina de Maria Jesús Espuña.