Tag Archives: Mapa

Google Maps de Carrers amb referents clàssics

Qui diu que el Facebook és una pèrdua de temps? Doncs, us presento dues iniciatives que han sorgit a través del Facebook: la primera, l’alumna Núria Yela va descobrir a través de les adreces d’unes amistats fetes a través del Facebook la possibilitat de fer un treball de recerca sobre els carrers mitològics de Valdemoro, a Madrid. Recordeu el seu article a Aracne: Valdemoro, carrers mitològics a dojo? A través del Facebook, vaig atendre a la crida de Victòria Bescós i vaig obrir aquest Google maps sobre els carrers de Barcelona amb referents clàssics que ara, gràcies a ella, va agafant forma, digna de donar-se a conèixer:


Veure Barcelona: carrers amb referents clàssics en un mapa més gran

Altres ciutats i pobles tenen noms i carrers amb referents clàssics arreu de l’estat (Alacant, Sevilla, Badalona…), podrà la Núria demostrar que Valdemoro és el municipi espanyol on es concentren el major nombre de carrers mitològics? Quina ciutat reuneix un nombre més elevat de carrers amb referents clàssics? Quin nom se’n porta la palma i per què?… La podríeu ajudar i anar completant aquest Google maps general, obert a la col·laboració de tothom? Ja sabeu allò que entre tots podem anar més lluny i que el que més m’atreu de treballar a la xarxa és el treball col·laboratiu…


Veure Carrers amb referents clàssics en un mapa més gran

Google maps col·laboratiu d’establiments clàssics arreu

Estem de vacances. Ja es nota, veritat! Ara més que mai sortim, viatgem i tenim l’oportunitat de fer fotografies a establiments amb referent clàssic, ja sigui grec o llatí, també s’hi valen els referents culturals, és a dir noms mitològics, literaris o de fets històrics que recordin la cultura i la civilizació de Grècia i Roma. Aquest mapa és obert a la col·laboració de qualsevol persona d’arreu del món per tant heu de ser, com sempre, respectuosos amb la feina dels altres i si la fotografia no és vostra, heu de posar el nom i l’enllaç si cal. Us recordo que a Aracne fila i fila  l’Anna Salas ens va demanar a De vacances amb referents qualsevol tipus de referent que trobéssim per tal que a finals d’estiu tinguéssim el nostre àlbum de vacances, també ens donava les normes per col·leccionar-los. En aquest Google maps, sols hi posarem els establiments de nom clàssic. Bones vacances i molt bon estiu amb bons referents clàssis!

 

Noms actuals i antics topònims llatins

De tornada amb Fundamentos léxicos en el aula de clásicas a les VI Jornadas de Cultura Clásica.com a Mèrida, on el llatí sobretot oral ha tingut un pes molt específic, he pensat que si bé teníem un Google maps amb la localització de mots actuals que provenen d’antics topònims grecs, el llatí no podia ser menys i també hauríem de començar a buscar noms actuals que provinguin d’antics topònims llatins. He posat fil a l’agulla i ja en tenim alguns. Ara serà qüestió de badar bé els ulls i anar completant els dos mapes o deixar els suggeriments en comentari.

 


Veure Mots actuals a partir de topònims llatins en un mapa més gran

Ponts romans a Google maps!

Qui no ha vist mai un pont romà? Sembla increïble però encara avui arreu podem observar i passar per damunt d’aquestes construccions romanes tan belles i tan útils. Els romans van construir els seus ponts per poder travessar un obstacle en el traçat de les vies, generalment un  riu, primer amb fustes, però després amb grans arcs de pedra fets amb enormes carreus units sense cap altre material sobre uns bons fonaments i reforços per als pilars, en la construcció perfecta d’una cintra (la bastida de fusta que aguantava l’arc mentre es construïa) i en l’ajustament exacte de les dovelles. Ara acabareu de localitzar en aquest Google maps obert a la col·laboració els ponts romans que encara s’aguanten arreu de l’Imperi. Com sempre us recordo que heu d’agafar fotografies que tinguin Creative Commons i posar el nom de l’autor. Feu una breu descripció del pont i poseu almenys un enllaç d’interès. Establim ponts amb el passat!


Veure Ponts romans en un mapa més gran

Topobiografies de poetes gregues antigues

En un dia com avui, que cada any celebrem a El Fil de les Clàssiques, és important de recordar dones gregues des de l’època arcaica fins a les acaballes de l’època hel·lenística que foren capaces de trencar el silenci de les seves vides tot conreant la poesia. Aquestes poetes són filles d’indrets geogràfics molt diversos del món grec i que hic et nunc us demano que les localitzeu en aquest Google maps, potser no trobeu d’alguna cap imatge perquè no ens n’ha arribat cap; però tot i que minsos coneixem fragments literaris de les seves obres, d’una gran vàlua i que traspuen una gran bellesa. Aquí i aquí, hi trobareu la informació necessària i, amb el permís de l’autora, agafeu el que més us agradi per retre tribut en el Dia Internacional de les Dones a unes dones excepcionals, a unes poetes consumades, que cal preservar de l’oblit i començarem per localitzar-les en aquest mapa:

<
Ver Topobiografies de poetes gregues antigues en un mapa más grande

Les importacions i les exportacions dels grecs

Àmbit colonial grec

Rutes comercials gregues. El Fil de les Clàssiques

Atenes, al llarg dels segles VII i VI aC, a causa de la posició geogràfica, va poder desenvolupar un gran comerç amb les colònies de l’Àsia Menor. Al port del Pireu, hi arribaven cereals (aliments necessaris però escassos a Grècia) del mar Negre i de les colònies, de Magna Grècia, Sicília, Egipte, Península Ibèrica.. i des d’allí s’expedien, sobretot, objectes de ceràmica. Atenes depenia de la importació de blat. Tant els mercaders com els comerciants eren metecs.  També hi havia funcionaris encarregats de vigilar el comerç per servir els interessos dels consumidors:

També eren anomenats per sorteig deu vigilants del gra (sitofílacs), cinc per al Pireu i cinc per a la ciutat; però ara n’hi ha vint per a la ciutat i quinze per al Pireu. Aquests tenen cura, de primer, que el gra es vengui a l’àgora a preu just i, després, que els moliners venguin la farina en proporció amb el preu de l’ordi, i els forners, el pa en proporció al del blat, i que el pa tingui el pes que ell fixin, ja que la llei els mana de fixar el pes. ARISTÒTIL, Constitució d’Atenes 51

L”escassetat del metalls també  va incitar a moltes polis gregues a l’aventura d’ultramar. El ferro s’extreia, a part del cap Màlea al Peloponnès, a Anatòlia, a la costa meridional del Pont Euxí i a Etrúria. L’or i la plata provenien de la zona de l’Egeu i de la mar Adriàtica, de la Ibèria i de la Gàl·lia. Però, sens dubte, els elements més indispensables eren el coure i l’estany, l’aliatge dels quals dóna lloc al bronze. A Xipre es troba molt de coure però també a Al Mina, a Etrúria, a la Gàl·lia, a Ibèria, en concret a Tartessos, i a Cornualla al sud-oest de Gran Bretanya.

Altrament, hi va haver un important comerç de salaons, fusta, sal, ambre, papir, espècies, béns de luxe i esclaus. Al seu torn, els grecs bescanviaven productes luxosos i manufacturats: vi, oli d’oliva, ceràmiques fetes amb torn, joies, perfums, teixits, productes metal·lúrgics elaborats, armes, etc.

Aquest tràfic va permetre que els comerciants i els naviliers s’enriquissin i que l’economia de moltes polis deixés de ser autàrquica per passar a formar part de grans xarxes comercials amb economia monetària.

Què n’opineu de les importacions i exportacions gregues? Avui passa el mateix amb el comerç, amb el control del pes i el preu del blat…? Entre tots, omplirem aquest Google maps de monedes gregues. Us recordo que les imatges que hi poseu han de tenir Creative Commons. Si no heu comentat aquest apunt, ara és el moment, així com de fer-ne un a Aracne fila i fila!


Veure Monedes gregues antigues en un mapa més gran

Els guerrers de Troia a Google Maps

¡Ah, cuando yo era niño
soñaba con los héroes de la Ilíada!
Áyax era más fuerte que Diomedes,
Héctor, más fuerte que Áyax,
y Aquiles el más fuerte; porque era
el más fuerte… ¡Inocencias de la infancia!
¡Ah, cuando yo era niño
soñaba con los héroes de la Ilíada!

Antonio Machado, Campos de Castilla


Quins herois de  la guerra de Troia són grecs? Quins són troians? Quins recordeu? Quins voleu localitzar en aquest mapa? En el cant II de la Ilíada hi trobareu el catàleg de les naus!


Veure Els guerrers de Troia en un mapa més gran

El poble grec i el seu marc geogràfic

Ha arribat l’hora de saber localitzar en un mapa el marc geogràfic del poble grec. Per fer l’exercici 1 pàg. 74 del llibre de text Grec 1 ed. Teide podeu confeccionar-vos el vostre mapa, emplenar un mapa buit o fer tots plegats aquest mapa col·laboratiu en Google maps tot seguint els colors i la tipografia dels companys que ja l’han començat:


Veure El poble grec i el seu marc geogràfic en un mapa més gran

Les set meravelles del món antic en Google maps

La llista de les set meravelles del món antic ens la forneix l’epigramatista grec Antípatre (Anthologia Palatina IX, 58):

καὶ κραναᾶς Βαβυλῶνος ἐπίδρομον ἅρμασι τεῖχος
καὶ τὸν ἐπ᾽ Ἀλφειῷ Ζᾶνα κατηυγασάμην,
κάπων τ᾽ αἰώρημα, καὶ Ἠελίοιο κολοσσόν,
καὶ μέγαν αἰπεινᾶν πυραμίδων κάματον,
μνᾶμά τε Μαυσώλοιο πελώριον ἀλλ᾽ ὅτ᾽ ἐσεῖδον
Ἀρτέμιδος νεφέων ἄχρι θέοντα δόμον,
κεῖνα μὲν ἠμαύρωτο † δεκηνιδε νόσφιν Ὀλύμπου
ἅλιος οὐδέν πω τοῖον ἐπηυγάσατο.

La muralla de la ruda Babilònia, per on poden córrer els carros,

i aquell Zeus al bord de l’Alfeu, els he vist jo;

i els jardins penjants i el colós d’Hèlios,

i l’immens treball de les altes piràmides,

i la tomba gegantina de Mausol; mes quan vaig veure

el temple d’Àrtemis, que abasta fins els núvols,

aquelles altres quedaren enfosquides; i què són fora de l’Olimp?

El sol no ha vist mai res semblant!

Heu reconegut les set meravelles de la il·lustració anterior? Quin nom reben i en quin país actual les situaríeu? Realment creieu que varen existir o tot fou fruit de la imaginació?

No us perdeu aquest interessant documental de Las 7 Maravillas de la Antigüedad:
[youtube width=”550″ height=”450″]http://youtu.be/aQVaeSEKTdM[/youtube]

Si localitzem en Google maps els set savis de Grècia, no deixarem les set meravelles! A El Fil de les Clàssiques ja les vàrem treballar en aquest apunt. Ara ha arribat el moment que introduïu en aquest Google maps de col·laboració oberta les set meravelles, les seves característiques i almenys un document gràfic.


Veure Les set meravelles del món antic en un mapa més gran

Recordeu amb quina de les set meravelles comparàvem l’estàtua de la llibertat?

A  la pel·lícula Àgora d’Amenábar, quina de les set meravelles encara es pot contemplar amb tot el seu esplendor? És possible que Antípatre hagués pogut visitar les meravelles que esmenta en el seu poema? Hi podríem establir equidistàncies sagrades? Quines són les meravelles del nostre món?

Els set savis de Grècia en Google maps

Els set savis

Els set savis

Els grecs eren afeccionats a inventar-se llegendes. De la mateixa manera que es confeccionà la d’Isop, la de la competició d’Homer i Hesíode o la de la rivalitat de Corinna amb Píndar, en el segle IV aC es forjà una llegenda entorn la contemporeneïtat d’uns intel·lectuals típics del segle VI aC i darrer terç del VII aC. Val a recordar que la filosofia neix en un d’ells, Tales de Milet, quan les circumstàncies de l’època i de la zona fan que es pugui tenir temps lliure per dedicar-se a la contemplació desinteressada de la realitat i aleshores neix la capacitat d’admirar-se. Els set savis formen part d’una llegenda que tindrà molts candidats (ja coneixeu la màgia del nombre set!) i representen un tipus de pensador que resol els problemes polítics d’una comunitat. Què bé ens vindrien uns caps pensants així avui en dia per sortir de la situació política i crisi actual!

Segons la tradició recollida per Plató en el Protàgoras (343a), els set savis de Grècia eren: Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleobul de Lindos, Misó de Quenea i Quiló de Lacedemònia. Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n’afegeixen de nous, com Periandre de Corint. Ara nosaltres els localitzarem en aquest Google maps col·laboratiu segons el seu lloc de procedència i també inclourem enllaços i informació sobre ells, així com les seves sentències:

Us atreviu ara a llegir en grec les seves sentències? Quina us agrada més?

P:D.:
Dins el cicle de conferències “Maestros de la sabiduría” de la Funsació March, el 10 de gener del 2017 Carlos García Gual va presentar els set savis de la Grècia antiga: