Tag Archives: Foment Lectura

A quina metamorfosi correspon?

Aquí teniu un text de les Metamorfosis d’Ovidi que heu de traduir per saber a quina metamorfosi correspon; així recuperarem, digitalment parlant, la classe d’avui ja que participaré a les III Jornades de Clàssiques amb la nostra experiència d’aula: El fil de les clàssiques. Espero rebre les vostres traduccions. Carpe diem

Hanc quoque Phoebus amat positaque in stipite dextra

Sentit adhuc trepidare nouo sub cortice pectus

Complexusque suis ramos, ut membra, lacertis

Oscula dat ligno: refugit tamen oscula lignum.

Cui deus: “at quoniam coniunx mea non potes esse,

Arbor eris certe” dixit “mea”.

Compte amb UT! Si us cal fer un repàs dels participis, Sebastià Giralt us ajudarà!

Qui tipus d’oració és la introduïda per QUONIAM?

Arran del Premi Núria Tudela i Penya 2008: Antígones

Divendres la revista Auriga va lliurar a Premià de Mar el premi Núria Tudela i Penya a Roger Coch, estudiant enguany de filologia catalana, i ex-alumne de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat pel seu treball Antígones, dirigit per la professora Roser Campi. Mentre la revista Auriga li publica en el proper número l’extracte del treball des de El Fil de les clàssiques, guardonat amb el premi Didascàlia 2008 en el mateix acte, vull felicitar en Roger Coch i desitjar-li que la seva primera publicació a Auriga vagi seguida de la bona fortuna que em va propiciar a mi la meva Gimcana al Museu d’Arqueologia.

En Sebastià Giralt va immortalitzar el lliurament dels Premis Auriga 2008 en el moment en què Roger agraïa el guardó a Xavier Tudela, director de la revista Auriga i president de l’organització de la Capital de la Cultura Catalana, acompanyat de Ferran Cortina, director de l’IES Mercè Rodoreda i professor de grec, i una servidora que ja coneixeu:

auriga2008.jpg

Ja sabeu que ho aprofito tot, i he pensat que a partir de Les Antígones d’en Roger, que em va confirmar que sobretot era un treball de l’Antígona de Salvador Espriu. M’agradaria proposar-vos una lectura de les diferents Antígones en diferents llengües. Ja sabeu que els paral·lelismes lèxics i culturals m’encanten i la pervivència del mite  grec en la literatura i art universal de tots els temps també. Per tant, espero voluntaris per llegir en grec antic (podria ser algú que s’hagi comprat el llibre de la Bernat Metge), en català, en castellà, en anglès, en francès, etc).

La versió més completa del mite  d’Antígona ens l’ofereix el tràgic grec del segle V aC, Sòfocles, i  conta que després d’una guerra civil en què dos germans, Eteòcles i Polinices, moren un a mans de l’altre, el rei Creont prohibeix enterrar Polinices que ha pres les armes contra Tebes, mentre es preparen honres fúnebres per Eteòcles que ha defensat la ciutat. Antígona, germana d’ambdós, en contra de l’ordre del rei enterra Polinices, i per això és condemnada a mort.

DENIP a clàssiques

Si volem la pau per què fem la guerra? Un any més celebrarem demà el dia escolar de la pau i de la no-violència (DENIP) en un moment que no hi ha pau al món ni a la franja de Gaza i, de cada vegada, hi ha molta més violència als nostres centres escolars. Arreu es celebra de moltes maneres i aquí trobareu molts recursos. L’any passat ho vàrem celebrar des de El fil de les clàssiques amb aurea dicta i amb  Bòreas i Hèlios  d’Isop que ens aconsellava la persuasió abans que la violència. Enguany he triat un poema amb referències clàssiques del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985):

Glosario de las flores

¿La poesía o la gloria?
La poesía.
¿La bolsa o la vida?
La vida.
¿Cristo o Barrabás?
Cristo.
¿Galatea o una cabaña?
Galatea.
¿El arte o la muerte?
El arte.
¿La guerra o la Paz?
La Paz.

¿Hero o Leandro?
Hero
¿La carne o los huesos?
La carne.
¿La mujer o el hombre?
La mujer.
¿La línea o el color?
El color.
¿El amor o la indiferencia
?
El amor.
¿El odio o la indiferencia?
El odio.
¿La guerra o la paz?
La guerra.

¿Ahora o siempre?
Siempre.
¿Éste u otro?
Éste.
¿Tú u otro?

¿Alfa u omega?
Alfa.
¿La partida o la llegada?
La partida
¿la alegría o la tristeza?
La alegría.
¿La tristeza o el tedio?
La tristeza.
¿El hombre o el deseo?
El deseo
¿La guerra o la Paz?
La paz.

¿Amar o ser amado?
Amar.

Què us ha semblat? Què triaríeu en cada opció?

wikipèdia

A veure qui em fa arribar la paraula pau en grec, llatí i en les altres llengües que en deriven? Quins símbols s’utilitzen i per què? Quins ja identifiqueu en aquesta peça de ceràmica de Nikòsia, a l’illa de Xipre?

Qui ho reconeix?

“És un arbre que s’està canviant en noia o és una noia que s’està transformant en arbre? La darrera és -tal vegada no caldria dir-ho- la suposició correcta, i no ens en podem alegrar ni entristir. Assistim, només com a espectadors desinteressats, a la metamorfosi. Al seu començament hi ha una superbiosa i agra disputa, dos dards d’efectes contraris, l’un d’or, de punta molt afilada, l’altre de plom, de punta roma, però tots dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d’amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt de prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la venç, que la deixin reposar en una arrelada, oculta, estranya, inquietadora bellesa d’arbre. El prec és escoltat. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben endins de l’escorça, els últims batecs d’un cor molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l’aire acariciarà. Si de tant en tant la violència del vent tempestuós hi arriba, arrossega sempre amb ell l’aigua de la pluja. Just la que cal per al manteniment esvelt de la nova vida.”

Trobem aquests dies part de la Bernat Metge al quiosc (ara bé no arriba a les illes!), l’excel·lència en la traducció segons l’Avui, la revista Auriga ha publicat en el seu número 52 un interessant monogràfic sobre la nissaga dels clàssics catalans i, Escola catalana dedica tot el número 455 (desembre de 2008) a El món clàssic (quin luxe! i El fil de les clàssiques en surt molt ben parat),  el col·legi de llicenciats ofereix el proper febrer un curs de formació sobre Grècia i Roma en el Noucentisme, celebrem, com deia Montserrat Tudela, en felicitar l’any nou, per Sant Jordi el desè aniversari de la mort de Maria Àngels Anglada i el 12 de juliol el cinquantè aniversari del traspàs de Carles Riba, a l’octubre el centenari de la descoberta de l’estàtua d’Esculapi en les restes d’Empúries…. Enguany Grècia i Catalunya s’agermanen de nou i els que encara no coneixeu els clàssics, arrels profundes i sòlides de la nostra cultura, us hi heu d’apropar i els que ja els coneixeu, almenys d’oïda, cal fer-ne una nova descoberta, segur que no us defraudaran.

De fet, l’article és una excusa, un pretext per ajudar-vos, per donar-vos la mà, per estendre-us el fil amb el qual heu de començar a resseguir la petjada dels clàssics a casa nostra i d’aquí espero que en surtin moltes lectures, moltes idees i molts articles a Aracne fila i fila i, fins i tot, algun treball de recerca al batxillerat. Posats a ser sincers, m’agradaria abans d’acabar recomanar-vos un llibre apassionant El somni de Grècia, La recepció catalana de la cultura clàssica (L’Albí/Idees 2006) de Josep Maria Solà amb qui comparteixo la fascinació pel passat grecollatí, l’emmirallament present i l’alçaprem cap al futur.

No en va, entre tots els escriptors catalans, he seleccionat aquesta narració d’un bell mite de transformació amb el dibuix que la va generar. Qui reconeix l’antic mite? Qui en sap l’autor?   l’obra? Qui en coneix el dibuix que va inspirar la narració? Comenceu que ja us ajudaré a estirar del fil i després continueu llegint els clàssics i els moderns que s’hi inspiren!

L’horari d’un romà amb Marcial

“La primera hora és la dels clients, i també la segona,

la tercera fa treballar els roncs advocats,martialis.jpg

Roma allarga fins la cinquena activitats molt diverses,

entre la sisena i la setena trobaran repòs els cansats,

 les palestres lluents en faran prou de la vuitena a la novena,

la novena ens fa lleure als llits llestos per sopar:

l’hora dels meus llibres, Eufem, és la desena,

quan prepares amb cura els àpats ambrosíacs

i el bon Cèsar es relaxa amb el nèctar eteri

i sosté en la seva gran mà un got mig buit.

Admet llavors les bromes: ¿pot caminar amb pas ferm,

la nostra Talia, vers Júpiter de bon matí?

Marcial IV 8 (trad. Antoni Cobos)

En quantes hores es dividia el dia en temps de Marcial? Quina era l’hora del prandium? i què es feia en la novena? A més d’escriptor, què era Marcial? De què es queixa?

A sopar amb Marcial!

 

Després d’escoltar aquest tall radiofònic del programa  de Catalunya ràdio En guàrdia,  què us sembla el sopar que serveix el poeta Marcial als seus set convidats? En què consisteix? És un bon amfitrió?

Com creus que era Marcial, considerat avui un dels darrers clàssics de la literatura llatina?

“Em diuen que  Valeri Marcial ha mort i em sap molt greu. Era un home enginyós, agut, mordaç, i, que, quan escrivia, tenia molta sal i molta fel, però no menys tendresa” (Plini el Jove, Epístules III 21).

Amb gairebé deu mil versos, va escriure més de mil cinc-cents epigrames en quinze llibres.  Entre els Xenia, etiquetes escrites en dístics elegíacs que acompanyaven els regals que els romans s’intercanviaven en les Saturnals al mes de desembre (com nosaltres per Nadal i Reis), n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció per dos motius:  encara ara portem vi quan ens conviden o ens el regalem per Nadal, i l’altre perquè apareix una dada interessant: a partir del consolat ( i ara ve la pregunteta, quan s’instaura aquest?), les collites dels vins es designaven pel nom del cònsol que governava aquell any. Si Marcial viu en el segle I, què vol dir això? És possible que un vi de Falern per molt famós i vell que sigui ho pugui ser tant?:

De les premses de Sinuessa han arribat vins Màssics:

collits sota quin cònsol, preguntes? Encara no n’hi havia.

Marcial XIII 111 (trad. Antoni Cobos)

Poetes catalans evocant…?

Sens dubte, l’Odissea d’Homer ha gaudit d’una llarga tradició literària. En aquesta ocasió, us repto a endevinar de qui parlen aquests tres poetes catalans:

1. Només desitjo

el redós de la casa,

l’esposa dolça i als ulls del fill els somnis

de tots els meus viatges.

Rosa Leveroni (1910-1985)

 

2. Greu, enfosquida, lluny,

entotsolada en el teu somni

difícil, els grans ulls oberts

així, tan plens

de contemplació,

segueix teixint,

amb fil de no dites paraules

la túnica infinita…

Joan Vinyoli (1914-1984)

 

3.¿És possible que, després de vint anys,

la casa, i el pare, i la dona

encara l’esperin o el planyin per mort?…

Francesc Parcerisas (1944)

L’heroi de Jordi Pàmias

primaticcio.jpg

Ulisses i Penèlope, de Primaticcio.

Heu llegit l’Odissea d’Homer o més aviat la seva adaptació (si no ho heu fet encara, no deixeu passar el moment); crec que ara ja podeu comentar què us sembla aquest poema de Jordi Pàmias

Ulisses: el retorn a si mateix,

el tancament del cercle, el pericle que acaba

a la casa natal. Feliç, pot dir:

-Els altres són vençuts. Jo sóc a Ítaca.

Cova de Polifem, Circe, la fetillera,

els companys d’aventura, amb la barba grisenca,

Nausica, les sirenes temptadores:

tot jeu en un racó polsós de la memòria.

La sang ha corregut al casal. I Penèlope

l’ha abraçat. Ara Ulisses conclou: -La meva illa

i jo som el mateix. El viatge és somni…

Els altres són, només, escorrialles.

Narcís i l’altre, Jordi Pàmias. Edicions 62- Empúries, Barcelona, 2001.

La síndrome d’Ulisses

Odisseu i Calipso d’Arnold Böcklin

Saps què és la síndrome d’Ulisses? Per què es diu així? Qui la pateix?

No et perdis el programa del Canal 33 Tot un món en què el Dr. Joseba Achotegi el seu descobridor ho explica:

[flv width=”460″ height=”340″]http://flash.xtec.cat:8081/b7c04f85ee00fdfb969f.mp4[/flv]

Creus que les cançons de més avall hi tenen alguna cosa a veure? En coneixes altres? ….

 

Un asturiano en Madrid, de Dark la eMe.