Sens dubte, l’Odissea d’Homer ha gaudit d’una llarga tradició literària. En aquesta ocasió, us repto a endevinar de qui parlen aquests tres poetes catalans:
1. Només desitjo
el redós de la casa,
l’esposa dolça i als ulls del fill els somnis
de tots els meus viatges.
Rosa Leveroni (1910-1985)
2. Greu, enfosquida, lluny,
entotsolada en el teu somni
difícil, els grans ulls oberts
així, tan plens
de contemplació,
segueix teixint,
amb fil de no dites paraules
la túnica infinita…
Joan Vinyoli (1914-1984)
3.¿És possible que, després de vint anys,
la casa, i el pare, i la dona
encara l’esperin o el planyin per mort?…
Francesc Parcerisas (1944)
El primer i l’últim poema parlen d’Ulisses i de com enyora la seva terra i la família. El segon poema es refereix a Penelope, que encara espera al seu marit i va “teixint” la túnica que desfà cada nit.
El primer, representa que és Ulisses demanant poder tornar a casa, recordant la seva dona i el seu fill.
Al segon parla de Penèlope, la dona d’Ulisses, i explica com teixeix la roba esperant que Ulisses torni abans que l’acabi. El tercer també parla d’Ulisses, que es pregunta si encara se’n recordaran d’ell després de vint anys.
Això és el que crec jo.
Tots tres poetes parlen d’Ulisses
N’estàs segur,Joaquin!
El primer poema, el de Rosa Leveroni està escrit en primera persona perquè simbolitza que Ulisses parla de l’anyorança que sent per la seva família.
El segon poema, el de Joan Vinyoli ens parla de com espera Penélope al seu marit, hi han algunes cançons que ens parlen d’aquest mite: http://www.youtube.com/watch?v=Xh4LOuMFj0c i http://www.youtube.com/watch?v=AjOmL_rEu8Q
L’últim poema, el de Francesc Parcerisas parla de si la familia d’Ulisses l’esperarà o no.
Xapite!!!
Doncs el primer poema de Rosa Leveroni (1910-1985), ens parla de l`enyorança de Ulisses, i del desitg que te per tornar a casa amb la seva dona i el seu fill.
El segon poema de Joan Vinyoli ens parla de com Penélope espera al seu estimat marit Ulisses, texint de dia i descosint de nit per tal de que els seus pretendents esperin a l`arribada d`Ulisses.
El tercer i ultim poema de Francesc Parcerisas, Ulisses es pregunta que si despres de vint anys la seva familia encara l`estara esperant o el creuen mort.
Adeu!!!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » “Les places d’Ulisses”, de Vicenç Llorca