Aquí teniu un text de les Metamorfosis d’Ovidi que heu de traduir per saber a quina metamorfosi correspon; així recuperarem, digitalment parlant, la classe d’avui ja que participaré a les III Jornades de Clàssiques amb la nostra experiència d’aula: El fil de les clàssiques. Espero rebre les vostres traduccions. Carpe diem!
Hanc quoque Phoebus amat positaque in stipite dextra
Sentit adhuc trepidare nouo sub cortice pectus
Complexusque suis ramos, ut membra, lacertis
Oscula dat ligno: refugit tamen oscula lignum.
Cui deus: “at quoniam coniunx mea non potes esse,
Arbor eris certe” dixit “mea”.
Compte amb UT! Si us cal fer un repàs dels participis, Sebastià Giralt us ajudarà!
Qui tipus d’oració és la introduïda per QUONIAM?
Apol·lo estima aquest i a que esta posada a la dreta del arbre; Sent en aquest moment, moure’s i renovar-se el pit sota l’escorça. Abraçant les seves granques, com els membres, amb els seus braços. Dona petons a la fusta: fuig tot i els petons de la fusta. Demana als deus: “i per què la meva dona no pot esser, serà un arbre sens dubte”. Diu “meva”.
Cal mantenir el nom del déu! Hanc té un gènere molt clar, no! Feu cas amb qui concerten els participis! Des de quan deus és plural? … Cal dedicar-li més temps i no saltar-se la morfosintaxi. Sabeu a quina metamorfosi es refereix?
Es refereix a la metamorfosi de Dafne que es converteix en un llorer escapant de l’amor d’Apol·lo!!
Apol·lo estima a aquesta i a qui esta posada a la dreta del arbre; Sent en aquest moment, moure’s i renovar-se el pit sota l’escorça. Abraçant les seves branques, com els membres, amb els seus braços. Dona petons a la fusta: fuig tot i els petons de la fusta. Demana al deu: “i per què la meva dona no pot esser, serà un arbre sens dubte”. Diu “meva”.
Sara, has de fer cas a les indicacions donades en altres comentaris. Si diu el text Phoebus no pots posar Apol·lo, encara que Febus i Apol·lo siguin el mateix.
El CD en català no porta preposició.
Què hi ha a la soca de l’arbre? Doncs la mà dreta del déu.
Dextra és amb la mà dreta, i posita va amb dextra.
Lignum v.4 és un nominatiu subjecte, no un complement del nom, etc.
També Febus l’estima i amb la mà dreta posada en la soca; Sent en aquest moment, moure’s i renovar-se el pit sota l’escorça. Abraçant les seves branques, com els membres, amb els seus braços. Dona petons a la fusta: la fusta defuig els petons. Demana al deu: “i per què la meva dona no pot esser, serà un arbre sens dubte”. Diu “meva”.
Tambè Febus l’estima i amb la mà dreta posada a la soca sent fins i tot, frisar el cor sota l’escorça nova. Abraçant les seves branques, com els membres, amb els seus braços, dóna petons a la fusta: la fusta refuig els petons. I el déu li va dir: “ja que no pots ser la meva dona seràs sens dubte el meu arbre”.
Sara, fixa’t en la traducció de la Vero i intenta arreglar la teva.
Ut membra vol dir “com si fossin membres”.
Tambè Febus l’estima i amb la mà dreta posada a la soca sent fins i tot, frisar el cor sota l’escorça nova. Abraçant les seves branques, com si fossin membres, amb els seus braços, dóna petons a la fusta: la fusta defuig els petons. I el déu li va dir: “ja que no pots ser la meva dona seràs sens dubte el meu arbre”.
Ja la tenim!