Ulisses i Penèlope, de Primaticcio.
Heu llegit l’Odissea d’Homer o més aviat la seva adaptació (si no ho heu fet encara, no deixeu passar el moment); crec que ara ja podeu comentar què us sembla aquest poema de Jordi Pàmias:
Ulisses: el retorn a si mateix,
el tancament del cercle, el pericle que acaba
a la casa natal. Feliç, pot dir:
-Els altres són vençuts. Jo sóc a Ítaca.
Cova de Polifem, Circe, la fetillera,
els companys d’aventura, amb la barba grisenca,
Nausica, les sirenes temptadores:
tot jeu en un racó polsós de la memòria.
La sang ha corregut al casal. I Penèlope
l’ha abraçat. Ara Ulisses conclou: -La meva illa
i jo som el mateix. El viatge és somni…
Els altres són, només, escorrialles.
Narcís i l’altre, Jordi Pàmias. Edicions 62- Empúries, Barcelona, 2001.
Està bè el poema, fa referència al que narra el llibre, diu les aventures que va viure Ulisses amb el seus companys. Va ser l’únic que va sobreviure i que va poder tornar a casa amb la seva esposa Penèlope que el portava esperant molts anys.
m’he llegit l’adaptació de l’Odissea i trobo bastant de semblançes entre aquesta,el viatge dels argonautes pel que fa a les aventures dels herois, també té coses en comú amb l’eneida: en quant Ulisses sedueix a la nimfa Calipso, Eneas sedueix a Dido . M’agrada aquest tipo de literatura, la literatura d’aventures i de viatges perquè són molt intratinguts pels llocs imaginaris i intromissions de l’altre món i de temes universals com és : l’amor familiar contra les aventures de la passió, el retorn a la llar, la pugna entre civilització i natura, la gelosia femenina.
M’agrada el poema, és un resum molt resumit del llibre 🙂 M’agrada com ho explica des del final… quan ja s’ha retrobat amb penèlope i recorda totes les seves aventures.
No he entès res Margalida, m’hauràs d’ajudaaar!!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » El Dia Mundial de la Poesia