Tag Archives: Festivitats

Derivats de “pax” en català, castellà i francès

Dia 30 de gener va ser el dia escolar de la noviolència i de la pau (DENIP) i feia pocs dies que a l’IES Cristòfol Ferrer havíem tingut una experiència plurilingüe inoblidable  amb els alumnes de llatí de Grenoble, de la qual han sortit i sortiran treballs etimològics comuns en català-castellà i francès com aquest que tot seguit us presento a partir del mot llatí PAX, PACIS “pau, paz, paix”. Què en podeu deduir?  Jo m’he limitat a agafar la feina feta i compartida i exposar-la en aquesta taula, completament ampliable, per exemple en català tenim paer i paeria:

CATALÀ pau CASTELLÀ paz FRANCÈS paix
APAIVAGAR

apaivagable

inapaivagable

apaivagador

apaivagament

APACIGUAR 

apaciguable

inapaciguable

apaciguador

apaciguamiento

APAISER

apaisable

 inapaisable

apaisant

apaisement

PACÍFIC

pacificar

pacifisme

pacifista

 PACÍFICO

 pacificar

pacifismo

pacifista

PACIFIQUE

pacifier

pacifisme

pacifiste

PACTE

pactar

 PACTO

pactar

PACTE

pactiser

PAUTA

pautat

 PAUTA

pautado

 
PROPAGAR

propagació

propagador

propaganda

   propagandista

 PROPAGAR

propagación

propagador

propaganda

propagandista

PROPAGER

propagation

propagateur

propagande

propagandiste

 

mans bardo

Mosaic romà del Museu del Bardo, Tunis

Pau amb Google maps DENIP

símbol de la pau

Demà és 30 de gener. Un any més celebrem el Dia Escolar de la Noviolència i de la Pau (DENIP)

Quin mot amaga el colom? En quina llengua? De què és símbol i per què? Què és el DENIP? …

Avui molts dels alumnes de grec i de llatí de primer de batxillerat han començat el seu viatge d’intercanvi amb Alemanya. Les classes, tot i poquets, continuen; per tant us proposo de localitzar en aquest mapa el mot “pau” en diferents llengües romàniques i indoeuropees. Utilitzeu localitzadors de diferent color en funció del grup lingüístic al qual pertanyin i després comenteu les diferències i semblances.


Vid.Plurilingüisme amb “pau” (DENIP MMX) en un mapa més gran

El vídeo de les nostres Saturnals

L’últim dia de classe de cada any, com es costum a l’IES Cristòfol Ferrer, celebrem els de llatí les Saturnals o Saturnalia. Dia 21 de desembre de 2009, sense alterar l’ordre del centre, un any més vàrem aconseguir celebrar-les i sols us vaig donar una pista, però quin ajut, eh!: De re coquinaria. Vàreu aconseguir organitzar-vos i fer la festa. Vàrem menjar, vàrem riure, vàrem aixecar enveges  i vàrem jugar a endevinar amb mímica mites ovidians. Va ser un gran dia per comiadar l’any i aconseguir la bona fortuna per començar aquest. Feliciter, discipuli discipulaeque!

Gaudiu altre cop amb el que hem aconseguit preservar de l’oblit: Io, Saturnalia! 2009-10

Imatge de previsualització de YouTube
 

Què us ha semblat? A veure si sou capaços de traduir la lletra de la música de  David W. Solomons ?

Io Saturnalia! Io Saturnalia!

 Hodie igitur dominus noster non es.

Hodie omnes aequales sumus. Io!

Salve O Frutici  

Ecce meum pileum:

libertus sum

Salve O Campestri

Ecce meum pileum:

libertus sum

Salve O Candelari

Ecce meum pileum:

libertus sum

 Io Saturnalia, Io!

David W. Solomons 

 

Sabeu què és un pileus o pileum? A quin noms comuns fan referència els noms parlants Fructici, Campestri i Candelari?

L’origen grecoromà de regalar joguines als infants

Regalar joguines als infants per Nadal, ben lluny del consumisme i materialisme actual, respon a un seguit d’imaginaris forjats a Occident des de fa més de dos mil cinc-cents anys. Sempre ha resultat ser meravellosament fascinant que, per sobre del poder dels pares, personatges (que podríem titllar de sobrenaturals) portin  joguines a la canalla.

La història de la joguina va de bracet de la història de la infància. La joguina com a regale donum dels nens i de les nenes forma part de la vida quotidiana de les grans civilitzacions indoeuropees. Regalar una joguina, en un moment d’escassetat d’objectes, esdevenia tot un gest ben transcendent: implicava un esforç material en pro de la felicitat del nen (esforç que sovint encara representen avui els regals de Nadal!)   i una manera també d’admetre que jugant se n’aprèn (ludere et discere). Oferir una joguina  s’embolcalla així d’un valor espiritual i s’ acompanya de tot un ritual.

Estela àtica en què sofereix una nina a una nena. Museu Calvet, Avinyó

Estela àtica en què s'ofereix una nina a una nena. Museu Calvet, Avinyó

Els nens grecs també jugaven i les seves joguines no eren res de l’altre món en comparació amb la sofisticació de les joguines actuals, però feien la seva funció. Al bressol ja se’ls regalava un sonall, el soroll del qual creien que posseïa la virtut de conjurar influències malèfiques i alhora tenia una significació màgica. De seguida, rebien bestioletes de joguina, una roda per caminar, carretons amb llança que es conserven en els pitxerets en miniatura per a nens, que no passen dels 5-10 cm d’alçada i que s’empraven en la festa de les Antestèries, celebrades els dies 11 a 13 del mes d’Anthesterion, el vuitè mes del calendari àtic, corresponent al nostre  mes de febrer, en honor de Dionís en què els ciutadans atenesos feien concursos de beguda i tastaven el vi novell. En el decurs d’aquesta festa, els nens de tres anys rebien el seu propi pitxeret  (οἰνοχόη) i feien l’entrada en la comunitat religiosa. Les representacions pictòriques d’aquestes gerretes ens forneixen molta informació sobre les joguines gregues i sobre escenes exclusivament de nens jugant amb animals o amb diverses joguines, ja que les nenes no eren considerades com a ciutadans de debò. Segur, però, que les nenes també jugaven de valent en els gineceus i en els patis de les cases amb aquests carretons de joguina! Les nines, fetes de tota mena de materials, eren les joguines típicament femenines, amb els seus vestidets de drap i mobles en miniatura de fusta, plom o terracota. Els infants que morien prematurament eren enterrats amb els seus ninots i pitxerets, per això se n’han conservats tant i tants.

Oinochoe Anthesteria Louvre L71

A la segona meitat del mes d’Anthesterion, cap al 14 de març, també se celebrava el festival atenès de les Diàsia (Διάσια) en honor de Zeus en el decurs del qual hi havia una fira de gran renom en què hi havia un comerç de joguines segurament en concomitància amb la mitologia, ja que devia ser en honor de Zeus infant que s’oferien regals als més petits.

“Estrepsíades:  Quan eres una criatura balbucejant de sis anys et vaig fer cas: amb el primer òbol a la mà que vaig guanyar com a jurat et vaig comprar un carret a les Diàsia.” Aristòfanes, Els Núvols 861-864.

 Una tercera font pagana la trobem a Roma, en la celebració de l’Any Nou romà. En el ritual de les Saturnàlia, que tenien lloc entre el 17 i el 23 de desembre, el déu agrari Saturn s’insereix en l’imaginari del nen diví que regeix l’Edat d’Or, un període mític de pau i riqueses, un període de renovació. Eren set dies de banquets, de xerinola  i d’intercanvi de regals en ocasió del solstici d’hivern, en què la llum vencia la foscor,  i del canvi d’any per tal d’afavorir la bona sort. 

317223827_2d9e72fd53_o

El primer dia de les Saturnàlia que rebia el nom de Sigillària, es dedicava, segons Macrobi, exclusivament als nens ja que es creia que encarnaven els poders salvífics del jove Saturn. Els familiars els regalaven els sigillae, petites figuretes de cera o de terracota, sovint articulades. El barri de Roma on es fabricaven va rebre el nom de Sigillaria.

Durant les Saturnàlia, s’escollia el rei i manava els altres a partir d’uns jocs d’astràgals, en què es cantava: Rex erit qui recte faciet, qui non faciet non erit. En sabeu la traducció? No us recorda la festa de l’Epifania en què es menja el tortell de Reis i qui troba la fava esdevé el rei? o la tradició medieval del bisbetó de Montserrat  que comença a celebrar-se el dia de Sant Nicolau, patró dels escolans, que n’elegeixen un que els farà de bisbe (bisbetó) i que comença el seu govern la nit dels Sants Innocents, del 27 al 28 de desembre, i disfressat de bisbe beneeix el poble des del tron episcopal i fa un sermó? i el tió que caga regals a bastonades vora la llar de foc, no us recorda l’antic origen solsticial del Nadal?…

Grècia i Roma aplanen el camí envers l’acceptació d’un fet miraculós, en què tres savis d’Orient  seguint el gran estel arriben fins als afores de Betlem i en una cova adoren l’infant  i li ofereixen or, encens i mirra. La nit de Nadal s’estableix al calendari el 25 de desembre a la fi del regnat de Constantí, entre el 325 i el 363.  És als Evangelis armenis de la infància, segles VI-VII, que els savis esdeven reis mags i reben el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. Ja a les pintures paleocristianes de la catacumba de Priscil·la i en un sarcòfag del 343 se’ls representa junts i amb molts regals. 

Els tres reis

Reis Mags. Catacumba de Priscil·la

A la península Ibèrica, l’Epifania ha sobreviscut des de la superposició als cultes grecoromans dels segles III-IV fins a l’actualitat, tot i que no són els únics personatges donadors de regals, per exemple a Cantàbria  Anjana  portava regals als nens el dia de Reis, i  a les llars basques és el carboner mitològic l’Olentzero qui  els fa regals el dia de Nadal. En els països nòrdics el significat de l’Epifania va anar minvant i s’instaurà un nou imaginari situat a la vigília de Nadal, el pare Noel, dit també Santa Claus. El nen amb “Deixeu que els infants vinguin a mi…” adquireix un paper central i alguns sants, protectors dels infants, es converteixen en portadors de regals, com sant Nicolau que anota en un llibre vermell les bones i males accions de la canalla i damunt un ase porta a les llars  dolços i regals que deixa a les portes i finestres decorades amb sabates, cartes i dibuixos. Aquest costum ben arrelat des de la primera meitat del segle XVI, es mantindrà en els països calvinistes mentre els protestants el substituiran pel nen Jesús. A Itàlia repartiran les joguines la nit de l’Epifania  santa Llúcia, portadora de llum, i la bruixa Befana, capaç de convertir les parets en massapà.

Sigui com sigui, són dies de canvi i de renovació en què els nens i les nenes, reis i reines de les llars, reben la seva joguina i l’alegria que els suposa alegra a qui s’ha sacrificat financerament per adquirir-la, perquè donar és més important que rebre.

“Els Reis ja vénen…”?  Els heu deixat menjar, i aigua  per als camells?  i les sabates enllustrades al balcó?…

Que tingueu uns bons Reis!

El Fil de les Clàssiques fa dos anys!

 

Amb el funcionament pèssim de Xtecblocs i amb les parades tècniques de tot el cap de setmana i de totes les nits i d’algun dia sencer entre setmana, entre alegries i llàgrimes El Fil de les Clàssiques celebra el segon aniversari. Va néixer a Xtecbloc amb un article al bloc de català Llegir molt i escriure de Joan Marc Ramos, ja que personalment pertanyo al Departament de català i clàssiques. Era un article dels alumnes Sara i Oriol arran de la nostra gimcana mitològica al Museu d’Arqueologia, que després vàrem traslladar aquí. Seguint la línia de Joan Marc Ramos, vaig publicar el meu primer article sobre una lectura de llatí i una de grec. El bloc va anar creixent, es va anar nodrint dels comentaris de tots vosaltres, va formar part de Chiron, va anar obrint-se nous horitzons, nous visitants, van arribar els premis i el reconeixement, va necessitar d’una aula virtual i va néixer El Fil Moodle i després  va engendrar la nineta dels seus ulls: el bloc dels estudiants Aracne fila i fila, obert a la col·laboració, dos canals al YouTube, Vimeo, Google Maps…. Ens va caldre esperar aquest curs per poder escriure en grec! Tenim un rap: El rap de les Clàssiques!

Dos anys a Xtecblocs han donat per molt: 7.392 comentaris i 566 articles. Va néixer sense cap pretensió, per tant, ni tan sols té comptador de visites. Ignoro, doncs, qui ens ha visitat i qui enllaça amb nosaltres si no ens deixen comentari!

Enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible! Feliciter!

PLURIMAS GRATIAS VOBIS AGO! ΕΥΧΑΡΙΣΤΩ  ΠΟΛΥ! 

Tot canvia i res no roman

Aquesta setmana ha estat l’aniversari del naixement de Sòcrates. Coincidint amb el natalici del filòsof grec se celebra a tot el món el Dia mundial de la filosofia (cliqueu i recordareu com el varen celebrar el curs passat).

A hores d’ara ja sabeu del meu amor per la filosofia i no em puc estar de festejar el seu dia altre cop aquí, però no pas igual perquè tot canvia.

Everybody is changing de Keane em recorda un filòsof grec que sempre m’ha apassionat (A la recerca del filòsof) i potser ara, per les circumstàncies de la vida, més que mai:

Sabeu a qui em recorda tot i que amb variacions? Què li passa al protagonista d’aquesta cançó envers el món que l’envolta?

Canviem nosaltres? Canvia tot? Quin filòsof grec deia que tot passa i res no roman, tot comparant allò existent amb el corrent d’un riu afirmava que no podríem endinsar-nos dues vegades en el mateix riu?
Tot i ser anomenat l’obscur el nostre filòsof és un gran creador d’imatges i ha influït i continua influint en el pensament de la humanitat, i si no us ho creieu llegiu els fragments següents:

Miquel de Unamuno La elegía eterna

La vida es un morir continuo,
es como el río
en que unas mismas aguas
jamas se asientan
y es siempre el mismo.
En el cristal de las fluyentes linfas
se retratan los álamos del margen
que en ellas tiemblan
y ni un momento a la temblorosa imagen
la misma agua sustenta…

Luis Cernuda, “Viendo volver”, Vivir sin estar viviendo

¿Un río
a cada instante
No es él y diferente?

Coneixeu altres cançons o fragments literaris o cinematogràfics sobre el canvi? Segur que sí, perquè és inherent a l’ésser humà, o no?

Cinquanta anys d’Astèrix!

imagen-6437028-1Avui celebrem el cinquantè aniversari d’ Astèrix  i les llibreries ja fa uns dies (el 22 d’octubre) que han llençat a tot el món un nou àlbum: L’aniversari d’Astèrix i Obèlix: El llibre d’or. Té 56 pàgines i ha sortit  a la venda en més de cent idiomes, fins i tot en català. Tot i que René Goscinny va morir l’any 1977, encara l’il·lustrador  Albert Uderzo el signa amb el seu nom. Dos immigrants han esdevingut tot un símbol gal!
Uderzo recrea uns herois ja jubilats i amb el rellotge biològic accelarat: bigoti de  pèl blanc, vista cansada, flaccidesa…Astèrix viu envoltat dels seus néts i els explica històries de romans; Obèlix ha perdut les ganes de viure ja que no té forces per traslladar menhirs ni menjar porc senglar. De seguida recuperaran la força, però obliden que és el seu aniversari. Sort que els preparen una festa sorpresa amb els protagonistes de les 33 aventures de la col·lecció.

Per molts anys Astèrix i Obèlix! Sempre hi haurà qui es resisteixi davant del poder com Astèrix davant Cèsar! Nosaltres el celebrarem a classe de llatí de quart tot llegint cada un un àlbum a la recerca de llatinismes, de la petja de la cultura romana (exèrcit, habitatge, edificis, urbanisme, societat, …) perquè com ja va dir la meva alumna Alba López Luna Astèrix és més que un còmic, estudi que la va fer guanyadora del Premi Núria Tudela i Penya 2005 de la revista Auriga. Divertiu-vos, doncs, amb aquests herois gals i aporteu dades interessants, i no us oblideu dels anacronismes, també poden ser interessants. 

No us perdeu Astèrix i els llatinismes i Les dotze proves d’Astèrix.

El MUHBA inaugura la Via Sepulcral Romana

Un altre Halloween a la romana! El curs passat vàrem engalanar el nostre institut per celebrar la festa dels difunts a la romana (aquest terrorífic muntatge audiovisual en queda de record i aquest apunt que no us deixeu perdre al bloc, així com aquest altre sobre el lèxic de la mort!). Enguany entre el Simposi de Tarragona de la setmana passada i la sortida al Parc del Laberint d’aquesta, no ens dóna per més; però el món dels morts romà ens serveix la festa en safata. Així que el proper cap de setmana a Barcelona  no us podeu perdre la inauguració de la nova museografia del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) a  la Via Sepulcral Romana de la Vila de Madrid. A la plaça de la Vila de Madrid a Barcelona (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino dels romans), es van descobrir l’any 1954 algunes de les tombes que formaven part de l’antiga necròpoli romana de Bàrcino i esdevingué in situ un jardí a l’aire lliure, ara s’obrirà de nou al públic com a centre d’interpretació de les vies romanes i del Temple d’August, edifici del segle I destinat a cerimònies religioses que no es feien mai a l’interior sinó al fòrum, just al davant.

Programa de la inauguració de la Via Sepulcral Romana:

Dissabte 31 d’octubre de 2009:

12:00h h. Inauguració i parlaments al nou centre d’interpretació de la Via Sepulcral Romana de la plaça de la Vila de Madrid.

13:00 h. Inici del nou itinerari guiat Bàrcino/BCN, que de la plaça Vila de Madrid passa pel Temple d’August i acaba a la plaça del Rei.

Aquest itinerari es podrà fer de manera gratuïta fins a les 18:00 h de la tarda del dissabte 31 d’octubre i de les 10:00 h del matí fins a les 18:00 h de la tarda del diumenge, dia 1 de novembre.

Bàrcino va ser fundada l’any 15 aC en època de l’emperador August a la plana que s’obre entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs i Llobregat, sobre el traçat de la via Augusta, la via que enllaçava amb Roma tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica.

En aquest nou centre entendrem la funció de les vies romanes com a element de comunicació i de control del territori, fetes en un primer moment perquè l’exèrcit es traslladés ràpidament. Els romans també enterraven els seus morts en els trams d’entrada a la ciutat. Es podrà passejar entre les diferents tombes (les cupa, en forma de bagul i amb sanefes de colors, són les més freqüents) que durant tres segles es van col·locar al llarg dels camins que menaven a les portes de la ciutat, llegir-ne les inscripcions, conèixer els diferents tipus d’enterrament (la incineració i la inhumació) i objectes relacionats amb el món funerari romà pertanyent a classes humils (esclaus i lliberts) tal com han demostrat les recents excavacions, la descoberta d’un collegium funeraticium en què els romans més pobres pagaven unes quotes mensuals durant anys per ser enterrats (a l’estil de les quotes mortuòries de Santa Lucía o Ocaso), el jardí funerari tot recreant les espècies i forma de fa dos mil anys, els àpats funeraris que hi celebraven o la incineració d’animals (cavalls i gossos, sobretot)… També es podrà visualitzar amb audiovisuals que sempre ajuden a fer més proper i entenedor el món romà.

La memòria dels romans i el seu llegat es mereixia amb escreix aquesta remodelació. Potser sigui millor que ho jutgeu vosaltres mateixos a partir d’aquestes imatges d’abandó de la necròpoli, esdevinguda colònia de gats:

Els romans creien que no morien del tot si algú pronunciava el seu nom. Si ens passegem per entre les seves tombes i llegim el nom dels romans (Luci Valeri Frontó, la vella Numitòria, el llibert Aule Coellus, els germans Quintus i Lluci Corneli, entre d’altres) segur que continuaran vivint entre nosaltres.

Per què posaven els romans STTL sobre les seves tombes i què significa?

Visiteu aquesta pàgina i sobretot la Bàrcino romana. Aquest vídeo de ben segur us hi animarà!

Imatge de previsualització de YouTube

Alfabet mitològic grotesc

En el British Museum es podem observar uns gravats del segle XVI de Giacomo Paolini amb el títol “Grotesque Alphabet in Mythological Landscapes”:

Què en sabeu d’aquests personatges mitològics? Quins heu trobat a Narracions de mites clàssics? Estan ben il·lustrats en aquest alfabet grotesc? Ara hauríeu d’inventar-vos el mite que us imagineu amb la inicial del vostre nom i si dibuixeu bé fer-ne la il·lustració en forma de punt de llibre per participar en l’exposició de punts de Sant Jordi. Vosaltres ho haureu de fer durant el curs, però jo ja començo a rumiar el mite i el dibuix de la meva inicial. A veure si les Muses m’inspiren!

Viu la Nit 10 i la diada a la romana!

La nit de Cultura de TV3
La nit de Cultura de TV3

Aquesta nit se celebra la Nit 10, la gran gala de TV3 en què presentarà la programació de la nova temporada, i  es faran actes culturals per tot Catalunya,  entre els quals us recomano les activitats gratuïtes que es portaran a terme al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i al Museu d’Arqueologia de Catalunya a les seus de Barcelona i Girona.

Entre les activitats del MNAT val a destacar Picapedrers, marbristes i escultors: demostració del treball sobre la pedra a l’antiguitat a partir de les deu de la nit i la visita nocturna a l’exposició Tàrraco pedra a pedra de les deu a la una de la matinada. La Nit Blanca del MNAT serà el preàmbul de la Jornada de Portes Obertes de la Diada Nacional de Catalunya als centres que depenen del Museu: Museu Arqueològic (plaça del Rei, 5), Museu i Necròpolis Paleocristians (av. de Ramón y Cajal, 84), Vil·la romana dels Munts (Passeig del Fortí, s/núm, Altafulla), Vil·la romana de Centcelles (Afores, s/núm, Constantí), que es podran visitar de manera gratuïta en horari de 10 a 14 h l’onze de setembre. Així mateix hi haurà, també, portes obertes a l’exposició Tarraco pedra a pedra, que es presenta en aquests moments a la Sala d’Exposicions Temporals del MNAT (plaça del Rei, 5).
Per a més informació: 977 25 15 15 / 977 23 62 09 / mnat@mnat.cat

A la Nit 10, la nit cultural de Televisió de Catalunya, també aquest any se suma el MAC que a partir de les vuit del vespre i fins a les onze farà actes en família a les seus de Barcelona i Girona. A Barcelona, val a ressaltar els tallers de jocs romans  per tal d’aprendre a jugar tal com ho feien els nens i les nenes romanes.

L’onze de setembre la revista AURIGA també serà present a la Mostra d’Entitats del Països Catalans al peu de l’Arc de Triomf de Barcelona, en el Quiosc de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

Bona Nit 10 a la romana!  i molt bona diada!