Juli Cèsar torna aquesta setmana a visitar-nos i ho fa amb un altre llatinisme. Sabeu què significa? Per demostrar que l’enteneu bé, deixareu una frase vostra (sense faltes d’ortografia, ni errors gramaticals) en forma de comentari. Quan trobeu aquest llatinisme en un llibre, revista o diari tornareu a comentar tot posant la referència (publicació, pàgina…) on l’heu trobat. Sobretot, no feu enfadar Juli Cèsar!
Llengües indoeuropees
El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.
En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·lenni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees.La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau,, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.
Llengües indoeuropees avui en dia
De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.
Llengües indoeuropees a Europa
Tres alumnes meves i companyes vostres de llatí i de grec de primer de batxillerat, la Irena (de Suïssa, tot i que d’ascendència croata), la Coty (d’Argentina) i la Lina (de Colòmbia), han buscat a l’atzar uns mots en diferents llengües indoeuropees que es parlen avui i han realitzat aquest original muntatge audiovisual (com aneu de banderes?):
Què us ha semblat? A quines conclusions podem arribar? Quines llengües han tractat? A quins grups lingüístics de la família indoeuropea pertanyen? Quin mot és més semblant en totes les llengües? Per què? Quines llengües són més diferents, tot i les similituds? Amb quina o quines llengües se sembla més el català? bla, bla, bla
En el Dia Europeu de les Llengües el curs passat us animava a aprendre llengües i a respectar la diversitat lingüística ( vid. Apreneu llengües! ). Enguany des de El Fil de les Clàssiques també volem celebrar el Dia Europeu de les Llengües que des de 2001, Any Europeu de les llengües, se celebra el 26 de setembre a tot Europa.
El nostre institut es caracteritza per la seva diversitat cultural, lingüística i religiosa tant dels seus alumnes com dels seus professors; per tant crec que, ja que formen tant del currículum de llatí com de grec “L’origen de la llengua des de l’indoeuropeu fins a l’actualitat”, podríem fer un treball de camp per esbrinar: Quantes llengües parlen els alumnes de l’IES Cristòfol Ferrer? A quin grup lingüístic pertanyen? Quina és la llengua majoritària? Quantes pertanyen a la família indoeuropea? Quantes són romàniques? (trobareu més indicacions al vostre Moodle. Quina relació podem establir entre els parlants europeus? Quin pes hi té el llatí? i el grec?…
Sens dubte, el llatí ens agermana, europeus! Per això hem acceptat des de El Fil de les Clàssiques la participació en un projecte col·laboratiu europeu del latinista de Grenoble, Robert Delors de Latine loquere, a Radices Europae.
Us hi animeu? Què aportarem des del Maresme a l’ampla Europa? D’entrada, obrim des de El Fil de les Clàssiques un Google maps col·laboratiu: El llatí ens agermana per celebrar el Dia Europeu de les Llengües.
Veure El llatí ens agermana en un mapa més gran
Mireu quin muntatge s’han animat a fer la Rebeca i el Toni, alumnes de primer de batxillerat, per demostrar que el llatí ens uneix; per cert, amb quines llengües ho han exemplificat?:
Tot va començar com un joc i de mica en mica s’omple la pica. Si mireu aquest mapa amb els topònims catalans de procedència clàssica, sobretot llatina, podem afirmar que Roma és sens dubte la primera fita definitòria de Catalunya i n’és una prova l’origen llatí de bona part dels seus topònims.
Mostra Toponímia clàssica de Catalunya en un mapa més gran
Ara entre tots i totes hauríem d’anar completant el mapa de toponímia d’Hispània romana en Google Maps tal com ja tenim tots els jaciments romans al mapa d’Hispània a Chiron, a més del de El Fil de les clàssiques. Teniu l’èxit ben assegurat perquè un percentatge aclaparador dels topònims té origen llatí. Qui s’hi apunta?.
Google maps, a més d’ésser una bona eina, per estudiar els monuments de la Hispània romana, també pot servir per localitzar geogràficament els topònims i comprovar que perviuen en diferents llengües:
Veure Mots actuals i antiga Grècia en un mapa més gran
En el proper número de la revista Auriga, tindreu un exercici d’etimologia en què hi trobareu el topònim grec (encara no puc escriure en grec al bloc!)
Quines són les principals fonts d’energia i a quins personatges de la mitologia clàssica els podeu associar i per què?
Els números romans encara s’utilitzen en la numeració de segles, capítols o reis, també en rellotges… però sobretot han perviscut en moltes paraules compostes com:
uni- de unus, una: unicorn, unívoc, unifoliat, unípar, unió, univers, universitat, uniforme, unipersonal, uniaxial, univalent, unicel·lular, unicolor, unicorne, unifamiliar, uniflor, unigènit, unilateral, unilingüe, uniliteral, unilobulat, unimolecular, unípede, unisex, uníson, unisexual, …
Ara caldria fer el mateix amb els ètims dels altres numerals: duo-, bi- bis, tri- tres-, quadri- quinque-, sex-, septi-, oct-, nov- dec-, duodec-, viginti, cent-, mil-…
Tenint en compte l’any de la fundació de Roma (la recordeu?) i que nosaltres vivim en el 2009, quant de temps ha passat i com es diu en llatí? Cal recordar també el llatinisme. Si voleu podeu proposar als companys de fer sumes o de citar dates rellevants de la història de Roma en llatí.
Practiqueu i practiqueu!
Què us ha semblat la vinyeta de Forges, publicada avui a El País, arran de la nova grip, la porcina? Realment, pandèmia té aquest significat etimològic? Què opineu de les altres paraules inventades per l’humorista? L’ètim comú -èmia té alguna relació amb el de pandèmia?
A veure si escriviu uns quants mots que tinguin un o altre dels ètims grecs que formen pandèmia?
Quadern virtual: Cirurgia estètica amb Apol·lo i Dafne de Bernini Auriga en el número 51 em va publicar a l’apartat Lèxicon un article sobre El grec en les operacions de cirurgia estètica. Aviat serà primavera i aviat començarà la dèria pel cos, per fer exercici físic a tot drap, per fer dietes irracionals, per retocar-se el cos… En aquests últims anys, la cirurgia estètica ha esdevingut tema de conversa quotidiana i ha omplert moltes hores d’espais televisius, amb una terminologia grecollatina que vaig creure interessant de tractar. Ara us ofereixo l’article esmentat El grec en les operacions de cirurgia estètica en format TIC, amb aquest quadern virtual. Els alumnes de grec I i grec II us recomano de fer les activitats en el vostre espai Moodle i així en quedarà registrada la puntuació per l’avaluació en continguts digitals.
Fa uns dies vaig demanar a llatí de quart una petita recerca sobre la pervivència del llatí en les llengües modernes, tant romàniques com no, per demostrar que el llatí, lluny de ser una llengua morta, viu encara en l’actualitat i pot ser una font primordial per ajudar a adquirir no només la capacitat lingüística sinó també plurilingüe. La Laia, la Coty i l’Alba ràpidament m’han fet a les mans aquests muntatges audiovisuals que des d’aquí vull compartir amb tots vosaltres. La resta els anireu penjant al bloc dels estudiants Aracne fila i fila.
És el llatí viu i útil en el segle XXI? Ens pot ajudar a entendre diferents llengües? A partir de la similitud lèxica en les llengües romàniques podríem haver postulat l’existència del llatí, si no en tinguéssim cap document escrit? …
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/SxB7cdmhMU8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qaui8BZXxJo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pg6IQ-n5_b8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]