Reprenem la bella tradició del curs passat (Ecce pictura I, II, III, IV, i V), acompanyada de la lectura de Narracions de mites clàssics, d’endevinar la història mitològica que amaguen les pintures, esbrinar-ne l’autor, època… per acabar-ne fent una recreació literària pròpia.
Quae fabula est in hac pictura?
No us oblideu de fer-ne una bella recreació literària!
Tot passejant per Ciutat de Mallorca, en els jardins de S’Hort del Rei es pot contemplar des del 1983 una bella escultura antropomorfa femenina altament eròtica de Josep Maria Subirachs, intitulada “Jònica” feta de marbre (143,5 x 57 x 41 cm) amb una inscripció que no és altra cosa que la primera estrofa del poema de Konstandinos Kavafis a qui ret homenatge.
Aquesta escultura és una síntesi perfecta del món clàssic. Subirachs ha sabut unir l’anatomia eròtica i l’estètica del geòmetra amb el passat grecoromà.
Encetem el mes d’abril, mes molt especial per a mi, i també ho va ser per a Kavafis: la seva existència dissortada ancorada en el passat grecoromà es va veure marcada pel mes d’abril, nascut un mes d’abril moriria un altre mes d’abril, a l’abric dels idus de març.
Jònica
Per bé que trossejaren llurs estàtues,
per bé que els bandejaren de llurs temples,
no per això moriren pas els déus.
Oh terra de la Jònia, a tu encara t’estimen,
guarden els teus records llurs ànimes encara.
Quan un matí d’aquests s’aixeca damunt teu
per la seva atmostera
revé com una saba de llur vida,
i de vegades una aèria, jovenívola forma
indefinida, amb trànsit prompte
pels cims dels teus pujols es veu com passa.
Konstandinos P. Kavafis, 1911 (traducció de Carles Riba)
Manuscrit de Kavafis:
És difícil imaginar-se alguna de les grans ciutats europees o nord-americanes sense un edifici, un temple, una columna… inspirat en les obres clàssiques gregues i romanes. Sens dubte, l’edifici més imitat pels arquitectes d’arreu ha estat el temple i, en concret, el Partenó que va ser construït al segle V aC a l’acròpoli d’Atenes. Què en sabem del Partenó? D’on rep el nom? Què se’n conserva? Qui el va construir?…
El Museu Britànic, el més antic del món, que té una entrada semblant a la d’un temple grecoromà i que guarda la major part dels relleus del Partenó que Grècia li reclama, ha fet aquesta reconstrucció virtual del Partenó:
Després d’haver fet la vostra recerca i d’haver visionat el vídeo, mireu aquest altre i el Google maps per tal de comentar les semblances i les diferències amb els diferents edificis que hi apareixen; també en podeu suggerir d’altres:
Veure El Partenó, model arquitectònic en un mapa més gran
Aquest dijous que anem al TNC a veure Electra no us oblideu de fixar-vos en l’edifici del Bofill. Quan veieu la pel·lícula Percy Jakson y el ladrón del rayo, fixeu-vos molt bé amb el temple que hi surt. A veure si el sabeu identificar.
Ja heu comentat els apunts Ordres arquitectònics clàssics i El temple grec i els ordres arquitectònics? Sabeu quina relació té l’acant amb l’ordre corinti? Llegiu i traduïu:
Ecce! Després de diferents dilluns de sortida o de festa de lliure disposició, avui tornen de nou les nostres recreacions literàries a partir d’una pintura.
Quae fabula est in hac pictura?
El tracta Espriu a Les roques i el mar, el blau? A veure quina recreació ens seduirà més de totes les que deixeu en comentari? Què en sabeu d’aquesta pintura: autor, època, anàlisi formal, finalitat…?
La guerra de Troia ha gaudit i gaudeix encara de nombroses representacions artístiques d’una gran diversitat d’èpoques i d’artistes. Fa uns anys l’alumna Judit López va fer un excel·lent treball de recerca sobre La mitologia en les arts plàstiques: la guerra de Troia en l’art, mereixedor del premi al millor treball de recerca atorgat per AECC.
A partir de les seves deu obres d’art, heu d’explicar cada episodi de la guerra de Troia, és a dir, heu de posar a aquest llibre il·lustrat la lletra corresponent a la guerra de Troia per una banda i per l’altra heu de fer el comentari de cada una de les obres (documentació general, aspectes bàsics, anàlisi formal, interpretació, finalitat de l’obra i conclusió). Entre tots i totes heu d’acabar aquest muntatge:
Qui ens relata la història de la guerra de Troia, obra a obra? Qui comenta la primera obra El Judici de Paris de Rubens (compte que al bloc en tenim un altre!)? Qui la següent…?
Quae fabula est in hac pictura?
A continuació, n’heu de fer un reportatge periodístic per a la premsa escrita, ràdio o televisió.
Quae fabula est in hac pictura?
Quan l’endevineu, també heu de fer una recreació literària tot explicant el mite en forma d’una narració descriptiva, en forma de poema, en forma de monòleg o de diàleg, …
Dilluns 25 de gener de MMX a la tarda, com cada any, els alumnes de segon de batxillerat de grec i de llatí de l’IES Cristòfol Ferrer assistirem a la primera sessió de les conferències que organitza la secció catalana de la SEEC per als alumnes de segon de batxillerat de tota Catalunya, en aquesta ocasió a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) :
Espero que tots plegats en gaudim i ens siguin de gran profit. Ambdós temes ja els hem treballat, per tant ja en deixareu aquí en forma de comentari les vostres opinions, impressions i suggeriments.
Ens trobem dilluns a les tres a l’estació de tren!
