Reprenem la bella tradició del curs passat (Ecce pictura I, II, III, IV, i V), acompanyada de la lectura de Narracions de mites clàssics, d’endevinar la història mitològica que amaguen les pintures, esbrinar-ne l’autor, època… per acabar-ne fent una recreació literària pròpia.
Quae fabula est in hac pictura?
No us oblideu de fer-ne una bella recreació literària!
Salve!
!crec encara que no n’estic del tot segura ……si me equivoco corregiu-me !!
Els amors de Júpiter: cal.listo
El segon Amor de júpiter sentia desig per la donzella Cal.listo ,filla de Licàon i la companya mes estimada de Diana i amant del bosc i la natura .
Un dia ell es va disfressar de Diana i es va acostar a Cal.listo poc ,desprès d’allò es va donar compte de que era júpiter però ja era massa tard .Un dia m’entres es van anar totes a banyar-se amb la verdadera Diana es van donar compte de que Cal.listo estava prenyada i la van fer fora de la font sagrada .
Ara la rival de Juno tenia un fill Arcas de Júpiter així que va decidir així que va agafar a cal.listo furiosa i la fa caure bocaterrosa així convertir-la en una ossa .
Desesperada fugia dels animals en el mig del bosc fins que un dia es va sentir perseguida per un noi Arcas ,el seu fill en acostar-se i quan estava apunt de matar a la seva mare Júpiter va decidir emportar-los al cel .
Enfurismada Juno va anar a visitar l’anciana Tacis i el vell Ocèan amb qui va compartir la seva ràbia ,i els demana que no els aculli a les aigües del Set Trions ,llavors el deu del mar lo ho concedeixen . Per això les constel•lacions son visibles en totes les èpoques i mai es submergeixen en el mar .
Vale!
You, has encertat el mite! Fantàstic! Has de tenir més cura, però, de l’expressió i de l’ortografia (els noms propis s’escriuen en majúscules…).
Ara n’has de fer una bona recreació literària.
Salve!
Aquest quadre és un del amors de Júpiter,(Calisto la dona de la belleza de la natura). Es veu molt clar, es quan Júpiter, Cal.listo y el seu fill en el cel. Tots tres junts després de saber Cal-listo que el noi que la anava a matar era el seu fill. I gràcies a Júpiter,el nen no anava a fer aquella bèstiesa. El final, tota la familia és reuneix en el cel!!!!!!!!!!!!!!!!
Vale!
Chaima, de qui és? On es troba?
Ara és també el torn de fer ja la recreació personal d’aquest mite.
Salve!
La fabula és: Els amors de Júpiter.
Salve!
El quadre de Júpiter i Calisto: és dde François Boucher que le va fer en l’any(1744).
Ave!
Aqui et deixo la fitxa tecnica del quadre:
Autor:François Boucher
Any:1744
Tècnica: Oli sobre tel·la
Museu:Puschkin-Museum der bildenden Künste
Salve!
Ave
És el mite d’els Amor de Júpiter:Cal·listo. El quadre és de François Boucher del 1744 i està al museu de Künste.
Salve!
El quadre de Júpiter i Calisto: és del artishtà François Boucher a l’any(1744). Está a la galeria Nacional de Londres.
Vale!
salve !
A més dels seus quadres, Boucher va dissenyar vestits per a teatres, tapissos i va participar en la decoració dels palaus de Versalles, Fontainebleu i Chois.
Aquest quadre esta penjat en Londres.
Salve!
El quadre de Júpiter i Calisto: és del artistá François Boucher a l’any(1744). Está a la galeria Nacional de Londres.
Vale!
Aquest cuadre de “Júpiter” y Cal·listo es de François Boucher.Júìter està seduïn a Cal·listo en forma de una dona que es diu Diana.
Salve Magistra!
Aquesta fàbula és Els amors de Jupiter, feta per François Boucher feta en 1744.
Vale Lida!
victor 🙂
Ave Lida
Aquí et deixo la meva recreació del mite. He fet el que he pogut però costa molt modernitzar-lo així que ja em diràs com el puc millorar:
La vida de la Cali no era una vida gaire feliç. Seguia addicta a les drogues des que les va provar a l’institut i seguia amagant la seva homosexualitat. Però tenia un motiu per a seguir vivint: estava enamorada d’una noia, també drogadicta, del seu barri i la desitjava més que res en el món.
Era un divendres com qualsevol altre a la vida de la Cali i es trobava mirant la telvisió, on anunciaven que al barri s’hi havien donat casos de violacions els últims dies i que les dones vigilessin si sortien al carrer. Com qui sent ploure, la Cali va apagar el televisor i va marxar a la barraca on anava a drogar-se a soles o poques vegades acompanyada. Quan ja estava ben drogada, va sentir que algú entrava a la barraca i se li tirava a sobre. Ella, delirant, pensava que era la noia que li agradava i li va seguir el joc, però en un moment de claretat va veure que era el violador el que es trobava a sobre seu. Ja era massa tard. Des d’aquell dia la vida de la Cali va ser encara pitjor per la mala experiènica i es va oblidar tant d’ella mateixa que els serveis socials li van treure el fill, fruit de la violació.
Quinze anys després, va voler veure el seu fill, però ell no en va voler saber res de la seva mare. La Cali es va suïcidar esperant per sempre al cel.
Oriol, la història és molt forta, però està molt bé. Has fet una molt bona actualització del mite de Calixto. L’enhorabona!
No ho vaig poder evitar. Cap noia se m’havia resistit mai i ella, ella em tornava boig i no es deixava ni mirar. A vegades, els homes, amb la nostra simplicitat, no podem controlar els nostres instints caçadors. Per això ho vaig fer. En aquell moment jo era un tio sublim i cap noia em podia dir que no.
Tot va començar a mitjans de curs. Portava mesos sortint amb la Clàudia, una noia d’un altre institut. Però era tant sols una tapadora davant els meus pares. Pràcticament no ens veiem i ella era feliç creient que “allò nostre” era real. Malgrat aquest petit detall, tot l’equip d’animadores ja havia passat pel seient de darrere del meu Jeep, fins i tot la xicota d’en Pau. Però me’n faltava una. Una per completar la meva col·lecció anual. Es deia Alexandra. Jo ho havia intentat tot però, ella, es feia la difícil.
En una excursió després de diverses indirectes em va dir que ho deixés d’intentar perquè jo era el xicot de la seva millor amiga. Davant aquesta resposta em vaig quedar paralitzat, com podia saber que la Clàudia existia? Al veure la meva reacció, em va explicar que segons les normes de l’institut, la Laia, la seva millor amiga i jo érem una “parella de estatus” perquè, ella era la capitana d’animadores i jo, el de l’equip de bàsquet. En aquell moment em va pujar la mosca al nas. Aquella noia havia de ser meva costés el què costés. Així que per acostar’m-hi, vaig fer creure a l’Àlex i a la Laia que sortia oficialment amb aquesta darrera.
Una tarda en la que la Laia s’havia perdut entre els meus llençols, li vaig agafar el mòbil i li vaig enviar un missatge a l’Àlex citant-la per aquella mateixa nit en una discoteca on hi anaven sovint. I va caure en el meu parany. Puntual, la meva presa esperava a la porta de la discoteca lluint un escot d’infart i una mini-faldilla que mostrava les seves cames infinites. Vaig respirar fondo i m’hi vaig acostar.
Li vaig explicar que tot era un pla de la Laia perquè sabia que no ens portàvem gaire bé. Vam estar ballant tota la nit i la vaig convidar a unes quantes copes. Després, la vaig portar a casa amb el Jeep, però, li vaig dir que el millor era passar pel mirador a prendre una mica l’aire perquè ningú se n’adonés que havíem begut. La tàctica va funcionar. Al arribar al mirador, vam sortir del Jeep i m’hi vaig acostar per darrera. La vaig abraçar i li vaig devorar els llavis. Tot i que provava de resistir-se, no va poder fer res davant la meva força atlètica.
Setmanes després, vaig saber que estava prenyada. Es va escampar el rumor per l’escola que la Laia ho havia descobert als vestuaris de les animadores i que l’havia fet fora de l’equip a l’acte. La pobre, desconsolada pel buit que tothom li feia i per tots els rumors que s’havien escampat, va decidir marxar a un altre institut. Casualment, l’únic institut que la va admetre va ser el de la Clàudia. Les dues es van fer amigues fins que el dia que la meva “novia de mentida” va rebre un mail en cadena on s’explicava la nostra història. La noia va descarregar la seva ira contra l’Àlex i va iniciar una nova tanda de rumors contra ella. Després de dos mesos de fer-li la vida impossible, el curs va acabar.
L’Àlex va iniciar un període d’hivernació. Tal com fan els óssos. Després de tot un estiu tancada a casa va donar la criatura en adopció i va marxar a viure amb el seu oncle a Heaven, un poble d’Escòcia.
Sílvia, l’enhorabona. Una recreació també molt forta; ara potser me n’adono encara més de la salvatjada d’aquest mite. Esfereidor!
Salve!
Aquest quadre de “Júpiter” i Cal•listo es de François Boucher.
En aquesta pintura feta per Boucher es pot veure en la escena de que Júpiter està seduint
Cal•listo
Salve!
Quines recreacions , m’agraden molt totes dues encara que una sigui més brutal .
Jo també penjaré la meva recreació encara que no tinc clar el seu final .
Vale!
Fàtima, ara j és l’hora de fer-ne la recreació!
Salve Lida!
Espero que t’agradi la meva recreació (encara que és una miqueta llarga). Si hi ha faltes siusplau, m’ha les pots corregir!
Gràcies
Avui és dia 9 de 1936, amb trobo sense forces per poder dir a la Maria la meva xicota que ja no l’estimo. Feia temps que estàvem junts però tots dos notaven que alguna cosa ens passava. No gosava ferir-li els seus sentiments. I tampoc no sabia com dir-li que em notava diferent quan vaig veure el seu cosí Amil i vaig notar una sensació mot estranya. El meu cor es va posar a batejar molt ràpid i després vaig començar a suar. Vaig passar molta vergonya al seu costat quan em va saludar amb un petó a la cara. No era pas habitual en el nostre país, però ell com era de França ho feien molt sovint quan es saludaven. Des que li vaig dir de què quedéssim com amics, no la vaig veure. Aquell dia va ser horrorós.
Un dia quan passejava pel barri, vaig decidir d’anar al bar. Però vaig veure una cosa molt estranya em pensava que estava veient al·lucinacions com havia pres tres copetes de vi. I llavors veig l’Amil entrant a una pensió amb un noi. El principi pensava que vivia allà, però em van agafar dubtes i el vaig perseguir. Quan vaig entrar a la pensió, els vaig seguir fins que els vaig veure entrant a una habitació. El minut de veure que Amil tancava la porta vaig posar l’orella a la porta. En el mateix moment una mà m’agafa per la camisa i amb fa entrar a l’habitació. Era una persona amb màscara a la cara, que no li podia veure perfectament la cara. Jo volia parlar però aquella persona (era un home) amb va donar un petó. Un darrere un altre i jo em volia resistir fins que no vaig poder més, i em vaig deixar fer. A l’endemà en obrir els ulls em vaig trobar en un llit. No sabia ben bé què m’havia passat, perquè em vaig trobar nu. Aleshores em va venir una imatge pel cap, d’una persona amb màscara. Creia que era homosexual però no ho volia aparentar em donava vergonya i també perquè estava prohibit en el meu país (Espanya). Tindria d’exiliar-me a (França, Holanda…).
Quan vaig sortir de la pensió, li vaig preguntar de qui era la habitació 102 i em va dir de que era d’un noi (que parlava una llengua diferent a la nostra). Vaig dubtar per un segon que era Lamin, però després me’n vaig treure la idea del cap. Com que no volia ficar a ningú en problemes ni a mi mateix. Vaig decidir anar a casa i recollir la meva roba. Però quan vaig arribar, trobo la porta oberta i tota la casa desendreçada.
Però el mateix moment ve la Maria corrents de què el seu cosí l’havien portat a comissaria. I la vaig acompanyar sense fixar-me el que hi havia posat a la carta. Quan vam anar a comissaria no ens van deixar veure el Lamin i deien que era un problema molt greu. Per sort el pare de la nostra amiga Mireia era comissari i el vam trucar però estava de viatge. Quan per fi el pare de la Mireia va parlar amb el comissari, ens van deixar veure en Lamin. Estava ferit i colpejat, amb moltes ferides. Em vaig portar un ensurt en veure’l. En aquell moment només el volia abraçar i donar-li un petó molt gran però no ho vaig fer( per les raons que t’ he dit abans). Volia parlar amb ell i dir-li que per què l ’havien agafat però deia per una tonteria. Tot el que ens deia Lamin semblava que ho havia estudiat no pensat. Jo no volia posar nerviosa la Maria i tampoc volia no creure’m en Lamin. El pare de la Maria ens va dir que anéssim a descansar que ell es quedaria amb en Lamin fins que arreglessin el mal entès.
Ens vam anar i vaig acompanyar la Maria a casa. Però de tant trista que estava com jo per dintre sense fer-li sospitar res. Però el Lamin creia que sospitava alguna cosa de mi cap a ell. Vam pujar i ens vam esperar 5 hores, però ningú no trucava a casa. La Maria no es podia quedar quieta ni un minut i jo cada vegada em posava nerviós pensant si en Lamin em necessitava el seu costat. A l’hora que els dos vam decidir d’anar a a comissaria un altre cop, va aparèixer el pare de la Maria plorant. En aquell moment m’esperava que entrés amb en Lamin el seu costat, però va dir de què en Lamin se n’havia anat a França en el primer avió que va trobar. Jo vaig sospitar molt fins i tot em vaig posar a plorar amb la Maria. Vaig sortir corrents de la casa de la Maria no m’esperava d’en Lamin allò. Però malauradament en aquell moment passava un cotxe em va atropellar i era el cotxe d’en Lamin. En aquell moment no tenia forces de poder parlar estava ple de sang en el carrer, metre en Lamin em cridava i la gent veia el que passava. Però en aquell moment vaig poder escoltar unes paraules: t’estimo Xavier no he pogut anar a França sense comiadar-me de tu.
Volia parlar però no vaig poder, no em deixava parlar en Lamin. Però jo vaig fer l’esforç i li vaig dir: l’home de la màscara eres tu?
Em va dir amb el cap que no, i en aquell moment vaig tancar els ulls.
Salve!
Aquí et deixo la meva història, però és massa simple comparat amb les altres…
Hola, em dic Georgina Tur i serè la vostra guia turística del museu Nacional de Galeria d’Art de Londres.
Aquí, davant nostre, veiem un quadre pintat a l’oli que s’hi dibuixen unes noies agafades apassionadament que predomina la homosexualitat entre dones. Aquestes estan situades en un bosc verdós amb una vegetació abundant i que estan assegudes damunt d’un riuet. Volant es veuen quatre angelets que plasmen l’amor i la passió d’aquestes criatures. Podem saber que l’icona dels angelets és de Cupido, el déu que tira fletxes de l’amor.
Aquest quadre ens està transmeten el mite de Júpiter.
Algú sap quin és?
Doncs diu: Era una noia molt guapa que es deia Cal·listo que estava estirada damunt la seva vegetació, de cop i volta apareix Júpiter i la intenta seduir. La pobra noia no es deixa i se’n va.
Després Júpiter intenta pensar alguna cosa per quedar-se a la noia, i ho va voler fer fent-se passar per noia. Així que es va transformar.
Varen anar al riu Diana (Júpiter) i ella i ens van banyar-se despullades. Així es com la va seduir.
El que acabo d’explicar és el que s’ha pintat al quadre.
L’autor es diu François Boucher, és un famós pintor francés, nascut el 29 de Setembre l’any 1703.
Aquesta obra la va pintar l’any 1744, i és un quadre exclusiu i només vist en aquest museu.
En Boucher ha fet altres obres que també són molt interesants com: “el triumfo de Venus, el almuerzo, en el tocador…”, que estan situades en altres museus del món.
I fins aquí, la meva explicació. Algú té alguna pregunta?
Ave Lida!
Aqui et deixo la recreació del mite de Calixto.
Era un altre dia qualsevol en la vida d’en Roger, un xicot com un altre qualsevol de 18 anys, cursava 2n de batxillerat , segons el seus professors un dels millors estudiants.Estava enamorat completament per una noia.Quasi bé no la coneixia però el que sabia li era suficient per sentir el que sentia.
Cada matí s’aixecava , l’unica cosa que el feia feliç era ella , tan bunica com sempre.Desde petit tenia una imatge de la dona de la seva vida, i ella era aquella imatge, per a ell era perfecte.
En Roger era un noi molt pessimista sempre pensava en les coses dolentes i donava voltes i voltes a simples tonteries.
Es moria de ganes per besar-la, de poder apropar-se una mica més.Desgraciadament ,però, aquell mateix dia va enterar-se de que es va enrollar amb una de la seva classe, va quedar bocabadat, no sabia que pensar , no sabia com actuar, sentia una impotencia terrible.
Va aixecar-se al dia següent pensant que tot allò era un somni , però nomès entrar en facebook va veure que allò no va ser cap somni, va veure el seu estat, deia que nomès les dones podrian arribar-li a donar el que ella necessitava.
En Roger malauradament no va saber que fer.Va pasar a l’alcohol , les drogues i les festes… Pensava que la seva vida ya no en tenia sentit, el seu únic desig era ser dona, soportar qualsevol cosa ,qualsevol dolor, per tal de poder apropar-se més a ella i poder sentir-la, però sabia que aquest no era el camí.
Ja no en podia…Estava demacrat, la seva vida habia cambiat completament, els seus pares el van fer fora de casa , els hi robaba, els hi insultava…Va cambiar completament.
Un dia en Roger es va trobar la que va ser per a ell ,la culpable d’acabar com estaba.Era de nit y ell estaba begut…Finalment va acabar aconseguint el que volia , va prenyar la dona de la seva vida, la va violar.
Vale
Rubén, torna a llegir la teva recreació. Corregeix les faltes d’ortografia i l’envies de nou per posar-te nota al Moodle de llatí.
Ave lida!
Aquesta es una fabula dels amor de jupiter.
encara que quan la vaig llegir per primera vegada no la vaig entendre molt bé. Pero ara ja l’ entes:)
vale! 😛
-Marc; perquè surt aigua freda?.Vols dir que va bé l’escalfador?
-A veure, no ens posem nerviosos, vaig a mirar.
-Marc??
-Que?!!,sí se’ns ha espatllat l’escalfador, haurem de trucar al lampista.
-Dons ja l’estàs trucant, perquè jo així no puc viure eh!
-D’acord ja m’hi poso.
Al cap d’unes hores d’haver trucat al lampista, que va trobar a la guia…
-Hola.Passa!
-Hola, sento haver tardant tant, és que vinc d’una casa que tenia una fuita d’aigua i..
-No passa res, creus que ens podrás arreglar l’escalfador, ens hem quedat sense aigua..
-Dons així ho intentaré .
-Alícia el lampista ha arribat, jo vaig a treballar, et quedes tu, per si el lampista vol alguna cosa d’acord?
-Després et trucaré per saber com ha anat…
-sí sí, d’acord ja em quedo jo. Un petó.
Al cap d’uns minuts de que el Marc marxés, l’Alícia va anar a la cuina a veure si el lampista necessitava alguna cosa i es va posar a xerrar amb ell.
-Creu que podrà arreglar-lo?
-Crec que sí, l’únic que trigaré unes hores.
-D’acord ara vinc si necessita alguna cosa avisi’m.
-Sí d’acord no es preocupi
Mentres el lampista feia la seva feina.L’Alícia trucava a la seva feina, per explicar-li, que no podria anar-hi pel problema que havia tingut.Després d’acabar de parlar, va anar a la cuina amb el lampista.
-Podria fer-li una pregunta.
-Sí, és clar, que necessita?
-No, és per curiositat, d’on ha tret el quadre que té penjat al menjador?
-Ja ja ja… El va penjar el meu marit, que li agrada molt la clássica i el va voler penjar al menjador.
-Queda malament?
-No no. Només que és curiós perquè el significat que reflecteix el quadre normalment no és molt normal que es posi en un menjador d’una casa.
-És que el meu marit és així, d’ extrovertit… però jo no sé quin significat reflecteix ??
-Segons el que sé, és un quadre que parla sobre Júpiter que s’enamora de una caçadora Cal.listo, una dona molt seductora i bonica, per seduir-la va haver de transformar-se en una dona, Diana , Juno, dona de Júpiter, va adonar-se del engany i va convertir Cal.listo en un ós. Cal.listo espantada va marxar corrents.
Al cap d’un temps un caçador Arcas i fill de Cal.listo, va estar apunt de mata a la seva mare i Júpiter va intervenir, Júpiter va convertir el fill de Cal.listo amb (Óssa Menor) i va posar-lo al cel perquè estigues amb la seva mare (Óssa Major) i quan arriba la nit Cal.listo enlluerna el cel per la seva ira.
-Dons amb sembla que li diré al meu marit que el canvi de lloc i el posi al despatx, perquè m’agrada molt més al despatx.
-jo crec que això ja está.
-Quan et dec ?
-55 euros, siusplau.
-D’acord
-No t’animes a penjar-ne més?
-Doncs algun més si que penjarem …
-D’acord,adéu.
-Adéu, a lo millor la proxima vegada que vinguis en trobaràs algun més.
– ja ja ja .. D’acord !
Unes vecances d’amor i d’ aventures
El telefon sona i la Marta el va agafar el menjador. Va corre per poder agafar el telefon abans de despenjar. L’agafa era el seu avi Franj. La Marta es va posar molt contenta en haver escoltat el seu avi per telefon., perquè feia molt de temps que no el veia com ell sempre viatjava molt lluny. Li va proposar en fer un viatge per tot el món en vacances d’estiu.. Ella no s’esperava aquesta proposta sempre havia somiat fer un viatge amb el seu avi.
Van venir les vacances d’estiu, la Marta molt emocionada per anar de viatge havia fet les maletes una sema abans, El seu avi la va venir a buscar i es va acomiadar dels seus pares i els seus germans. En acomiadar-se de la família agafen les maletes i entrant el taxi que els esperava per anar el aeroport. Entren el taxi a camí de l’aeroport la Mata preguntà el seu avi què per quin lloc començarien viatgen. El seu a i li va dir que era sorpresa però ella tenia les seves sospites de començar a viatger per la selva perquè a ella li agradaven molts els animals salvatges i les aventures., i el seu avi Franj també.
En arribar el lloc la Marta es va posar a cridar com una boja era la Selva on l’havia portat el seu avi de vacances. Va començar a sal tar i a donar petons el seu avi. Quan va veure aquell paisatge i aquells animals es va enamorar. Van agafar les seves coses i es va anar a buscar lloc per poder acampar amb els amics dels seus avis. Però de sobte va veure un noi. Com no sabia donat abans conte de que en l’avió hi havia un altre adolescent guapo de 19 anys de la mateixa edat que la Marta. En veure’l es va posar vermella i de sobte en veure’l va veure una àguila de color marro gran amb un ells que li brillaven en el sol.
Aquella nit va conèixer el noi que es deia Carles era fill del millor amic del seu avi. Ell en veure la es va sorprendre de la gran bellesa que reflectia. La mala sort era que la Marta ja hi tenia un xicot que es deia Albert i portaven junts 4 anys. Des de la adolescència i no podia deixar el seu estimat Albert per un noi que el acabava de conèixer en aquestes vacances. Cada dia sentien una impuls més en aquella relació. Aquella nit havien vist un animal molt estrany en el bosc i el seu avi i els seus amics van marxar a veure i la Marta estava dormida i la van deixar dormida. El tornar no van trobar a la Marta per cap lloc i el seu avi es va posar com boig per trobar a la seva neta. Per tot es va quedar en un ensurt, s’havia llevat per veure on estaven. El seu avi es va posar content de veure la sana i salva i el Carles també. A l’endemà es van llevar d’hora per amar aquell animal salvatge on estava. Van caminar durant 3 hores en un mateix sentit, el seu avi i el s seus amics sabien que sabien perdut. El soroll s’escoltava cada vegada més fort, sense veure el que tenien un grup de llops el darrere. En aquell moment no portaven cap arme ni res per poder-se defensar. Però de sobte un dels llops va voler atacar a la Marta i en Carles la va agafar i la va empenya els seus braços i sense voler es van donar un petó. En aquell moment no volien pensar en cap cosa però els llops estaven fa molers i van començar a atacar a tothom. Però de sobte van marxar i la Carla va donar eles gracies en Carles per haver la agafat i el seu avi també. A les hores la Mata va veure la seva estimada àguila que brillava en el cel, la van seguir fins portar-los el lloc del seu campament. Va ser una aventura molt difícil, però la Marta nomès pensava en el petó que li havia donat en Carles. Va arribar el dia d’anar se’n de la Selva,. Però abans de pujar a l’avió en Carles va agafar a la Marta per el braç i la va portar lluny de l’avió on havien de pujar..
En Carles es va posar vermell i la Marta també, però en aquell moment nomès van tenir el sentiment i l¡impuls de dir-se que s’estimaven i van començar a donar-se petons. Però a les hores van escoltar una explosió i quan van anar a veure hi trobaren l’avió cremat. La Marta i en Carles en aquell moment es temien lo pitjor. En veure l’avió cremar-se la Carla es va posa a plorar i en Carles també. Aquell dia va ser un dels pitjors de la seva vida, no trobaven recursos, res de res. Van passar setmanes i setmanes sense saber res de res de ningú, però de cop la Marta veu el seu avi i l’avi d’en Carles cridant el nom d’ell. La Marta en veure’ls va anar a donar-li’s petons. En Carles es va quedar al·lucinat veure’ls nomes tenia una pregunta. On havien estat aquell temps?¿ I que havia passat amb l’avió.
Els dos avis van explicar que en el moment de l’explosió de l’avió estaven a fora buscant-los i que els altres estaven a dintre de l’avió. Els quatre perduts en la selva sense res ( de material. Sense menjar…).
Van passar mesos però amb la preocupació dels familiars va anar una avió a buscar-los i els van trobar deshidratats. Però estaven junts els dos Marta i en Carles. Va desplegar l’avió i els pares dels dos joves van baixar corrents a veure’ls com estaven. I el xicot de la Marta també hi estava l’ Albert i la Marta quan el va veure va anar corrents abraçar-lo.
Chaima Anzaoui
1ªA Batxillerat
Salve Magistra!
Recreació literària de Jupiter:
Hola, molt bon dia, els informa el reporter Víctor Barranco des del National Gallery de Londres, interrumpin la programació per informar-los del robatori del quadre: “Els amors de Júpiter”.
Aquest quadre va estar pintat en 1744 en tecnica de Oli sobre tela, el qual l’autor fou François Boucher.
En quadre “Els amors de Júpiter”, podem veure com hi apareixen unes noies agafades apassionadament que entre elles dues predomina la homosexualitat entre dones. Aquestes estan situades en un bosc verdós amb una vegetació abundant, i molt bona, una vegetació amb uns color molt vius, encara que també hi apareixen alguns altres colors molt apagats. Les dues dones, estan assegudes damunt d’un riuet de color blau com el cel. Si ens hi fixem bé, podem veure com per el fons hi apareixen volant quatre angelets que plasmen l’amor i la passió d’aquestes criatures. Com ja tothom sap, en aquest quadre podem veure que com les dues dones s’estimen i entre elles dues predomina la homosexualitat entre dones, els qatre angelets, podem pensar que hi són perquè com tothom pot saber, l’icona dels angelets és Cupidom, el déu de l’amor, que és el que tira fletxes.
Els treballadors del museu National Gallery ens han estat explicant més o menys de que tractava aquest quadre i per que era tan valiós, i ens han dit que aquest quadre era tan valiós, perquè pertenyia al mite de Júpiter. La seva història era que hi havia una noia molt guapa que es deia Cal·listo, que un dia estava estirada damunt de la seva vegetació, que és la que podem veure en el propi quadre, i de cop i volta va apareixer Júpiter. Júpiter va intentar seduir a Cal·listo, però ella no es va deixar, i va va marxar de la vegetació on ella estava asseguda.
Júpiter, deia que la volia, i que Cal·listo acabaria sent seva, així que es va posar a pensar i a pensar, i va tenir una idea, la qual va ser que es faria passar per una noia per estar amb ella, i així va ser, Júpiter es va transformar en una noia, la qual es va voler dir Diana.
Cal·listo i Diana, que venia a ser Júpiter transformada, van anar al riu, allà les dues juntes es van banyar despullades i en aquell instant, Diana va conquistar l’amor de Cal·listo.
Aquesta va ser la història del mite de Júpiter, i és tan important per això, perquè era del mite Júpiter i perquè va tenir aquesta bonica història.
el famós autor d’aquest quadre, com ja he dit abans és François Boucher, és un famós pintor francés, nascut el 29 de Setembre l’any 1703. En el 1744 va ser quan va pintar aquesta exclusiva obra per el National Gallery. Pot ser reconeixen aquest autor d’altres quadres com per exemple: ” el almuerzo en el tocador”.
Aquesta es tota la informació que els treballadors del museu ens han donat, i tota la informació que tenim, en el moment que tinguem més informació, la comunicarem lo més ràpid que poguem.
Això és tot, els informa Víctor Barranco des del National Gallery per a noticies del canal 8.
Moltes Gràcies i fins aviat!
Salve Lida! Aqui et deixo el meu mite 🙂
Recreació: Els amors de Júpiter
Avui estudiarem, un dels quadres més famosos de Londres. És tracta de Els amors de Júpiter. En el quadre hi podeu veure com, hi ha dues dones, juntes. Estirades en una vegetació força bonica i per lo que es veu agradable. Però ara us explicare la història d’aquesta fotografia que es bastant interessant, i podre veure lo que les persones arriven a fer per amor;
La dona que veieu que té agafada a l’altra per la barbeta, és Júpiter disfressat de dona, Diana. Tot aixó ho feia pero poder estar al costat del seu amor Cal.listo, filla de Licàon. Juntes pasaven uns moments únics, maravellosos i màgics. Cada cop estaven més enamorats, i el seu amor creixia i creixia a mesura que pasaven els dies. Però per mala sort i desgràcia Cal.listo, ja passat un temps, es va donar compte de que en realitat no era Diana, si no Júpiter disfressat de dona. Però las sorpresas no acabaven allà, Cal.listo va descrubrir que estava embarassada de Júpiter. Per aquesta raò la van fer fora de la font sagrada, on solia anar a banyarse. Quan la noticía de Cal.listo va arribar a orrelles de Diana aquesta es va posar molt furiosa. Però ni res ni ningú van impedir de que Cal.listo i Júpiter tornessin a estan junts. L’autor d’aquest quadre era un pintor francés, el seu nom si bé no m’he oblidat es François Boucher.
Si no heu entès alguna cosa m´ho dieu, per que la semana que ve farem un petit examen de Els amor de Júpiter.
Vale!
Salve Lida!
Aquet quadre correspon al mite de “els amors de júpiter “,quan Cal.listo intenta seduir a una dona obtenint la forma d’un altre anomenada Diana. És de François Boucher al 1744, es pot trobar a la galeria Nacional de Londres
Recreació del mite de “ELS AMORS DE JÚPITER: CAL.LISTO
Bona tarda!,son les 5.
Ultima hora!,
-Ens acaben d’informar de la desaparició d’un quadre a la galeria Nacional de Londres,Parlem del famós quadre fet per François Boucher.
Aquest explica el mite dels amors de Jupiter.
El deu Júpiter desitjava a Cal.listo duna manera poc corrent per aixo va adoptar la forma d’una dona,Diana.
Es van fer amigues i cada dia que passava s’estimaven mes i passaven grans moments però quan un dia Cal.listo es va adonar de qui era en realitat Diana però ja era massa tard,estava enbarasada,quan la veritable diana s’assabenta de tot es va enfurismar i la va convertir en ossa.
El seu fill va néixer os,i un dia fugin d’animals quan els estaven a punt de matar Júpiter els va enviar al cel i mare i fill van formar una de les nostres constel•lacions.
LA OSSA MAJOR I LA MENOR
Per mes informació entreu a la nostra web,seguirem informant-vos.
” FINIS CROMATOR”
Pd: Ho sento molt Margalida tenia intencions de fer-ho fa molt de temps però … se em va acumular tota la feina .
Vale!
Bé, Hady, val més tard que mai. Aquesta vegada no t’ho tindré en compte. Demà et tocarà el comentari d’avaluació Moodle individualitzat.
Margalida aqui esta la recreació dels amors de Júpiter.
Espero que estigui bé.
Hola soc en Randy professor de mitologia grega fa 5 añys,avui hos explicare els amors de Júpiter espero que prengueu molts apunts perque tot el que dire surtira al examen,bé començo:
Júpiter va tenir com a esposa a Hera, filla de Cronos i Rea, de qui van néixer Hefest, ARES i Hebe. Però Júpiter li va ser infidel a la seva dona amb nombroses deesses i mortals. De les seves unions, en uns casos, provenen sers benèfics, en altres déus olímpics i algunes unions són l’origen d’herois famosos.
Dels seus amors amb Temis, filla d’Urà i Gea, neixen les Moires, les Tres Gràcies van ser el resultat de les seves relacions amb Eurínome, filla d’Oceà i de Tetis, amb Mnemosine, filla d’Urà i Gea, va tenir les nou Muses, d’ el seu tracte amb Demèter, filla de Cronos i Rea, va néixer Persèfone.
Per tenir amors amb belles mortals, amb les que va engendrar importants herois recórrer a diversos disfresses: transformat en pluja d’or es va unir a Dànae, princesa d’Argos de la qual va néixer Perseu que va matar la Medusa, metamorfosat en cigne es va unir a Leda, reina d’Esparta, va tenir a Pólux, un dels Dioscurs, ja Helena, causant de la guerra de Troia, convertit en bou va raptar a la princesa de Tir, Europa, la va portar a Creta, on va néixer Minos i apareix el Minotaure; sota la forma d’Amfitrió, marit d’Alcmena, es va unir a aquesta i van concebre l’heroi Hèracles, transformat en núvol s’uneix a Io i engendra Èpaf, rei d’Egipte, amb la forma d’Artemis va tenir amors amb Calisto, una nimfa del seguici de la deessa, van engendrar a arcade i Júpiter va acabar transformant a tots dos a l’Óssa Major i Menor respectivament; transmutat en sàtir conquistar a Antíope i els fills d’ambdós, Zeto i Amfíon, van lligar Dirce a les banyes d’un toro i la van esquarterar perquè havia perseguit i turmentat a la seva mare.
Júpiter també va tenir aventures homosexuals i metamorfosat en àguila va raptar a Ganimedes, jove príncep troià, el va portar a l’Olimp i el va nomenar coper dels déus amb la seva filla Hebe.
Salve!
Aquí et deixo la meva recreació!
Tots els del barri el coneixien Zeus , sempre parlaven molt bé d’ell i la sort que havien tingut els seus pares de tenir un fill com ell.
Un dia va arribar un nou vingut es deia Eugeni , era un noi alt ,amb ulls clars i ros .L’Eugeni anava al mateix institut que anava Zeus. En sortir del Institut Zeus el convida a quedar amb tota la colla.
Ja eren les 5:30 de la tarda van quedar tots ,l’Eugeni es va passar la tarda incordi ant a les noies ,dient bestieses ,era repel•lent i egoista això que nomes portaven un tarda amb ell. Un dia Zeus convida a l’Eugeni a casa seva dient-li ho pesarien molt bé millor,a l’Eugeni li va semblar una bona idea .
Estaven en la habitació ell i Zeus , de sobte truquen a la porta, és un amic de Zeus ,puja a la habitació es presenten i comencen a parlar el noi començà a treure begudes alcohòliques ,l’Eugeni es queda bocabadat en veure Zeus beure i fumar però li era totalment indiferent ,van començar a fumar els tres fins que l’Eugeni es va quedar mig inconscient a sobre el llit.
Apoca poc comença a notar que algú el toca ,no son dues mans sinó més ,li comencen a treure la roba fins que finalment el violen ,ell impotent per què ni tan sols pot moure intenta cridar però no te prou forces.
Al dia següent es troba en un banc a prop de casa seva s’aixeca i intenta recordar el que l’havia passat i comencen aparèixer aquelles borroses imatges i record d’aquela nit tan horrorosa .
En arribar a casa es fica directament a la dutxa és sent brut ,és feia fàstic ell mateix ,no so pot creure ,portava 2 mesos tancat a la seva habitació els seus pares volen saber que li passa per és impossible no parla,no menja , no pot dormir per que cada vegada que tanca els ulls li venen aquells record….ho vol explicar però no sap com, ja no ho pot aguantar més i es suïcida.
Salve.
Aquest quadre, del pintor François Boucher, s’anomena Júpiter i Cal·listo. Segons la mitologia clàssica, fou filla de Licàon, rei dels arcadis. Cal·listo era una caçadora pertanyent al seguici d’Àrtemis, dea de la caça. No obstant, Zeus es va enamorar d’ella i per seduirla va adoptar la forma de la mateixa dea. Cal·listo va acabar embarassada. Per evitar que l’aventura arribés a oïdes de la seva gelosa esposa Hera, Zeus la va transformar en ossa. Tot i així, Hera ho va acabar descobrint i va demanar a Àrtemis que disparés a la ossa, cosa que va acabar fent. En altres versions, Ovidi explica que Àrtemis va llançar les seves temibles fletxes una vegada que Hera la va transformar en ossa.
Vale.