La guerra de Troia ha gaudit i gaudeix encara de nombroses representacions artístiques d’una gran diversitat d’èpoques i d’artistes. Fa uns anys l’alumna Judit López va fer un excel·lent treball de recerca sobre La mitologia en les arts plàstiques: la guerra de Troia en l’art, mereixedor del premi al millor treball de recerca atorgat per AECC.
A partir de les seves deu obres d’art, heu d’explicar cada episodi de la guerra de Troia, és a dir, heu de posar a aquest llibre il·lustrat la lletra corresponent a la guerra de Troia per una banda i per l’altra heu de fer el comentari de cada una de les obres (documentació general, aspectes bàsics, anàlisi formal, interpretació, finalitat de l’obra i conclusió). Entre tots i totes heu d’acabar aquest muntatge:
Qui ens relata la història de la guerra de Troia, obra a obra? Qui comenta la primera obra El Judici de Paris de Rubens (compte que al bloc en tenim un altre!)? Qui la següent…?
Salve
El judici de Paris,es va iniciar per una disputa entre Zeus i Posidó per la nereida Tetis. Finalment van decidir que es cases amb ella Peleu,ella no el volia i defugia d’ell fins que finalment no va poder escapar-se mes i es casa amb ell.
A les noces va assistir-hi tots els deus,les nereides i les muses, però una dea no va ser convidada,Discòrdia. Tot i així va assistir-hi i com a venjança per noi ser convidada va llançar una poma amb la dedicatòria “per a la mes bella”.
Atena,Hera i Afrodita es van barallar perquè totes tres es creien mereixedores de la poma. Van acudir a Zeus per que decidís qui era l’escollida però quant Zeus es va veure en aquell dilema va decidir que Paris,l’home mes bell del mon,decidís qui era la mes guapa. Paris en quant va veure les tres dees va acceptar de bon grat ser el jutge i es va prendre el seu temps per decidirse,cada dea li va prometre una recompensa,Hera li va prometre ser el rei d’Europa i Asia, Atena ser invencible i Afrodita li va prometre l’amor de la dona mes bella del mon.
Paris acceptar el suborn d’Afrodita, Helena.
I aquest sera l’inici de la guerra de Troia…
Quina il·lusió fa veure obres en fotografia per internet o llibres quan les has vist en viu i en directe!!
Entre tots hem de fer la feina vol dir que no ens hem de posar tots a redactar cada obra d’art tot el que comporta no?
Doncs jo si voleu puc fer Lacoont que me’l coneixo més!
O el cavall de Troia!
Molt bé, Anna! Potser et convindria repassar Laocoont per a l’examen d’història de l’art! Tu mateixa. Qui primer arriba, tria. Ens podries comentar quines d’aquestes obres vas poder contemplar en el vostre recent viatge d’història de l’art a Madrid!
lina diu: El vostre comentari està esperant moderació.
febrer 21st, 2010 at 17:05
Ave lida! com molt bé as dit el que arriba primer tria i jo he triat ” la mort de Patròcle”, perquè hem sembla un episodi a part de molt tràgic i dolorós, molt emotiu, perquè es quan Aquil·les mostra els seus sentiments cap al seu missatger i podríem dir amant.
En primer lloc tot la querra entre troians i aqueus va començar per el rapte d’Hel·lena,esposa de Menelau, germà d’ Agamèmnn, rei de Micenes, a mans de Paris.
Aquest rapte va provocar una forta guerra,major de la que tots s’aguesin imaginat. Hi havien déus a favor de els troians i uns altres a favor del aqueus.
En mig d’ aquesta terrible guerra en Troia, els Aqueus es trobaven en perill, perquè els troians estaven cremant les seves naus, llavors el missatger de Aquil·les, Patròcle i com ja he mencionat abans, potser també l’amant,va anar a avisar-li a la seva tenda les desgràcies que estaven passant.Patròcle li va comentar Aquil·les que Hèctor, príncep de Troia, havia assassinat ja a molts guerrers aqueus i que per tant tots es trobaven en greu perill, així doncs com a solució, el missatger li va proposar que si Aquil·les no volia lluitar, el mateix es posaria l’armadura d’ell i així els troians pensarien que el era el mateix Aquil·les. Una vegada va sortir Patròcle al camp de batalla, molts troians es van quedar sorpresos i amb molt de por, perquè es pensaven que era el mateix Aquil·les qui havia anat a defensar el seu exèrcit.
Hector el va veure i sense por li va clavar l’espassa i el va matar.
Quan Aquil.les va rebre la notícia de la mort del seu estimat, va decir vengar-lo, i així es va integrar amb fúria a la batalla contra els troians i sobre tot contra Hèctor.
Analitzant el quadre, podem veure com està ple de sentiments ja que si ens fixem tenim un món d’elements que diuen el dolor que va sentir Aquil·les amb la mort del seu estimat Patròcle, són els següents:
– En primer lloc el color dels núvols que significa la la revolta que hi ha per la guerra, però també significa com els déus es troben també en combat,ja que uns li donen suport als aqueus i altres als troians.
– Si ens fixem en la vestimenta que porta Aquil·les podem observar que la capa que porta es vermella, símbol del dolor i l’amor que sentia per Patròcle.
– A la part de radera de Aquil·les, veiem un mantell blanc, fet que simbolitza l’anima de Patròcle que ja s’ha desprès de el seu cos.
vale lida!
Demà, ho acabem de polir i de treure faltes d’ortografia com el pronom em que l’has posat com si fos verb. Lina, t’hi has de fixar, la forma també compta! De totes maneres, et felicito per treballar tot i ser tarda de diumenge. De la feina en surt el profit!
Les obres d’art que surten en el power point són les següents:
Judici de Paris
El rapte d’Hel·lena
Hel·lena i Paris
Aquil·les descobert
La guerra de Troia
La mort de Patròcle
La mort d’Hèctor
La mort d’Aquil·les
El cavall de Troia
Lacoont i els seus fills.
Les obres que vàrem poder apreciar en els museus de Madrid (alumillor n’hi havia d’altres però com es pot entendre amb tres dies no vàrem poder visitar-los a fons) que jo recordi són: El judici de Paris, El rapte d’Hel·lena (aquest em sona bastant però no se si es de Madrid), Hel·lèna i Paris (em penso que si) i Aquil·les descobert (d’aquest no n’estic segura). A veure si alguns companys de classe que també vàren venir a Madrid em poden ajudar, ja que ells si que fan història de l’art.
Jo escolleixo per explicar el cavall de Troia ja que em sembla una obra important ja que el fet del cavall és molt important en els nostres clàssics i a la vegada em sembla una història molt emocionant, una de les meves preferides quan les vaig llegir a l’adaptació de L’Eneida de Virgili, “A la recerca d’una pàtria”.
L’obra d’art de G. Tièpolo, se centra en la història del cavall de fusta de Troia, i la història és la següent:
Els troians, creients dels déus, havien de ser vençuts per una trampa, creada per Ulisses, que consistia a construir un enorme cavall de fusta on a l’interior s’hi van amagar soldats grecs. Els habitants de Troia, en veure’l, van pensar que era un regal dels déus i el van acceptar, sense dubtar de res ni pensar que es podia tractar d’una trampa dels enemics. Un cop van haver introduït el cavall dins la ciutat, els soldats ocults varen sortir i van obrir-ne les portes, fent que la força invasora pogués entrar, donant per finalitzada la Guerra de Troia i guanyant la gran guerra els grecs.
G. Tièpolo representa el cavall entrant dintre de la ciutat quant els troians l’introdueixen pensant que és un regal dels déus.
L’autor s’inspira el la història de L’Eneida de Virgili.
Ave lida! Com molt bé has dit el que arriba primer tria i jo he triat ”La mort de Patròcle”, perquè em sembla un episodi a part de molt tràgic i dolorós, molt emotiu, perquè es quan Aquil·les mostra els seus sentiments cap al seu missatger i podríem dir amant.
En primer lloc, tota la guerra entre troians i aqueus va començar pel rapte d’Hèl·lena,esposa de Menelau, germà d’ Agamèmnon, rei de Micenes, a mans de Paris.
Aquest rapte va provocar una forta guerra,major de la que tots s’haguessin pogut imaginar. Hi havien déus a favor dels troians i uns altres a favor del aqueus.
En mig d’ aquesta terrible guerra a Troia, els Aqueus es trobaven en perill, perquè els troians estaven cremant les seves naus, llavors el missatger d’Aquil·les, Patròcle, com ja he mencionat abans potser també l’amant,va anar a avisar-li a la seva tenda les desgràcies que estaven passant. Patròcle li va comentar a Aquil·les que Hèctor, príncep de Troia, havia assassinat ja a molts guerrers aqueus i que per tant tots es trobaven en greu perill, així doncs com a solució, el missatger li va proposar que si ell no volia lluitar, el mateix es posaria l’armadura d’ell i així els troians pensarien que el era el mateix Aquil·les. Una vegada va sortir Patròcle al camp de batalla, molts troians es van quedar sorpresos i amb molt de por, perquè es pensaven que era el mateix Aquil·les qui havia anat a defensar el seu exèrcit.
Hèctor el va veure i sense por li va clavar l’espassa i el va matar.
Quan Aquil.les va rebre la notícia de la mort del seu estimat, va decir vengar-lo, i així es va integrar amb fúria a la batalla contra els troians i sobre tot contra Hèctor.
En quant al que podem dir del cuadre,és que consta de colors molt intensos i està fet sobre oli. Es va fer a la priemra meitat del segle XVII, per l’autor G.A. Pellegrini.
També podem veure com està ple de sentiments ja que si ens fixem tenim un món d’elements que diuen el dolor que va sentir Aquil·les amb la mort del seu estimat Patròcle, són els següents:
– En primer lloc el color dels núvols que significa la la revolta que hi ha per la guerra, però també significa com els déus es troben també en combat,ja que uns li donen suport als aqueus i altres als troians.
– El rostre d’Aquil·les és trist i amb la má esquerra fa un gest, que significa la contemplació del seu amic.
– Si ens fixem en la vestimenta que porta Aquil·les podem observar que la capa que porta es vermella, símbol del dolor i l’amor que sentia per Patròcle.
– Els plecs de la roba formen diagonals,cosa que ens transmet moviment.
– A la part de radera d’Aquil·les, veiem un mantell blanc, fet que simbolitza l’anima de Patròcle que ja s’ha desprès de el seu cos.
vale lida!
Margalida!!
Com dius, hem d’elegir un episodi, i jo he elegit ”Laocoont i els seus fills”.
Principalment, la obra que surt en el powerpoint va ser descoberta al renaixament al 1506. Té unes dimensions de 2,42 d’alçada. Es poden apreciar 3 escultors: Hagasandre, Polidor i Atenodor. Te una estructura piramidal, i Laocoont es mostra fent força per poder treure la serp sobre seu i així salvà als seus fills. Respecte als fills, un ja es mort i l’altre alça la mirada en busca de l’ajut del seu pare. El numero 1 es el fill mort, el numero 2 es Laocoont i el numero 3 l’altre fill buscan ajut. Aquesta obra te un caracter commemoratiu, es a dir, no es sap qui la va encarregar, ja que va ser descoberta al Renaixement i aquesta va ser una còpia de l’original.
Laocoont era germà d’Anquises. Aquest volía que la gent de la seva mateixa pàtria introduïssin un cavall de fusta a la ciutat, però el poble no va fer cas a les seves indicacions. Atenea, que estava a favor del poble grec, li va enviar un càstig per voler intentar contratacar l’estratègia del seu atac, i li va enviar dues serps marines que van escanyar a Laocoont i als seus fills.
El grup de Laocoont va ser una gran inspiració, on van derivar altres grups. Existeixen copies i escultures realitzades per gent com Sansovino, Bandinelli i Adriaen de Vires. També existeix un esbós de Giulio Romano i una obra unica per Greco. Moltes d’aquestes obres son copies o les prenen com a referència de l’escultura Helenística. Aixó va ser un episodi narrat en el llibre II que va sr representat diverses vegades en l’antiguetat, amb obres molt famoses pero una mica escasses.
“Hélena i Paris” per Jaques Louis David.
L’obra reflexa l’amor que neix entre els dos personatges.
Quan Paris es acollit en la cort troiana, té l’oportunitat d’embarcar-se cap a Grècia. A Esparta coneix a Hèlena, l’esposa del rei Menelau, a la qual sedueix amb l’ajut de la deesa Afrodita(ja que ella li promet en “El judici de Paris” la dona més bella). Tots dos fugen cap a Troia i quan Menelau se’n assabenta envia varies tropes i provoca una guerra: La guerra de Troia.
Pel que fa l’obra, cal destacar que Paris i Hèlena són representats més clars, ja que el fons és més fosc i així transmet la sensació. Hi ha complicitat també en l’àmbit estructural. El color rosat que apareix al vestit d’Hèlena, les seves galtes, el llit, el barret de Paris i els seus pòmuls junt al fil que que recorren els seus peus, donant a entrendre la unió de la parella. El pintor intenta representar de la manera més fidel la realitat dedicant-se a cadascun dels plecs de la roba dels personantges.
La indumentària: Hèlena duu una transparència fins a baix amb una lleugera tela rosada recobrint la cintura fins als peus. Pel que fa a Paris, va lleuger de roba, duu un barret i una capa d’un blau intens que fa ressaltar la tela d’Hèlena.
Ave Lida!:D
Entre les obres que hi han, m’agradaria descriure un dels moments més tensos de la guerra de Troya.És quan Aquil·les mata a Hèctor ja que creu que aquest va matar al seu amic més íntim i estimat(Pàtrocle) pensant que era Aquil·les ja que es va possar la seva armadura per participar a la guerra. Aquest dolorit, demana a la seva mare Tetis que Hefest li fabriqui unes armes especials amb les que s’enfrontarà a ell en combat singual tallant-li el cap.
Contemplant el quadre fet d’oli sobre tela, representa com bé he dit anteriorment la mort d’Hèctor, rei de Troya feta en 1778 per J.L. David ubicada al museu Fabre, Montopellier.
En aquesta obra podem veure dos elements principals arquitectòncics subornats a la pintura, dues estàtues dempeus i de volum rodó, que són els números 1 i 5. Per altra banda podem obsrevar l’imatge central que mostra als protagonistes de la batalla, per una part Hèctor representant el número 3 i el astut Aquil·les que correspon al número 2, fent obviament la lluita, i es veu com Hèctor està caient derrotat. Parlant del color, podem divisar qeu el presonatge que surt d’adalt d’ Hèctor puguii ser la seva ànima, ja que s’està morirnt que seria el número 4, ja que és el moment en el que Aquil.les li atravesa l’espasa, d’aquesta menera ho podriem veure com una opció no descartable. Pel que fa a la policromia del cuadre és bastant senzilla, sense cap matís, ja que tota està banyada de la mateixa tonalitat de color que representen la mort, per tant colors intensos i durs com ara marronosos blancs i de vermells.
Podem dir que el rostre d’Hèctor,el vençut sembla sobtat, mirant fixament a Aquil·les mentre aquest enfurit i amb el rostre fred li clava la llança.
Per últim, la indumentaria de tots dos es de color vermellòs i amb l’armadura formanda per peces metàl·liques o d’altres materials resistents,cadascú també porta un casc, la gálea, és a dir van ben protegists,pròpi d’un guerrer.
vale:D
Margalida!!
Com dius, hem d’elegir un episodi, i jo he elegit ”Laocoont i els seus fills”.
Principalment, la obra que surt en el powerpoint va ser descoberta a Romael, al renaixament al 1506, i es conserva als Museus Vaticans, a Itàlia. Aquesta obra vol mostrar la feblesa dels humans respecte a tots els déus. Té unes dimensions de 2,42 d’alçada. Es poden apreciar 3 escultors: Hagasandre, Polidor i Atenodor. Te una estructura piramidal, i Laocoont es mostra fent força per poder treure la serp sobre seu i així salvà als seus fills. Respecte als fills, un ja es mort i l’altre alça la mirada en busca de l’ajut del seu pare. El numero 1 es el fill mort, el numero 2 es Laocoont i el numero 3 l’altre fill buscan ajut. Aquesta obra te un caracter commemoratiu, es a dir, no es sap qui la va encarregar, ja que va ser descoberta al Renaixement i aquesta va ser una còpia de l’original.
Molts experts comenten que només hi ha una serp que está envoltant als dos fills i a Laocoont, però altres experts diuen el contrari, que hi han dos serps.
Laocoont era germà d’Anquises. Aquest volía que la gent de la seva mateixa pàtria introduïssin un cavall de fusta a la ciutat, però el poble no va fer cas a les seves indicacions. Atenea, que estava a favor del poble grec, li va enviar un càstig per voler intentar contratacar l’estratègia del seu atac, i li va enviar dues serps marines que van escanyar a Laocoont i als seus fills.
El grup de Laocoont va ser una gran inspiració, on van derivar altres grups. Existeixen copies i escultures realitzades per gent com Sansovino, Bandinelli i Adriaen de Vires. També existeix un esbós de Giulio Romano i una obra unica per Greco. Moltes d’aquestes obres son copies o les prenen com a referència de l’escultura Helenística. Aixó va ser un episodi narrat en el llibre II que va sr representat diverses vegades en l’antiguetat, amb obres molt famoses pero una mica escasses.
Per poder identificar be a Laocoont ens tenim que fixar sempre en les serps, que son elles les que causen la mort als seus dos fills i també a ell.
Hola! Jo trio per fer l’obra d'”Aquil·les al descobert”.
EL MITE
El mite del qual surt l’obra és el relacionat amb la vida d’Aquil·les. Ell va nèixer molt abans que Paris, el seus pares van ser Tetis i el rei Peleu. Els déus li van prometre a Tetis, que era una de les nimfes del mar, que si submergia al seu fill al riu Estix, un dels rius subterranis, les seves aigues el farien immortal. Però en fer-lo, sostingué al nadó per un taló, impedin que es mullés. Quan s’adonà ja era massa tard.
En crèixer, Aquil·les, fou enviat pel seu pare a Tessàlia, a on el centaure Quiró li ensenyà les tècniques guerreres. Després, Agamèmnon partí cap per lluitar contra Troia, Tetis es negà a deixar marxar Aquil·les i l’envià a l’illa d’Esciros i l’amagà, vestint-lo de noia, entre les seves filles. Quan la flota grega recalà per proveir-se d’aigua dolça a aquesta illa, Licomedes negà la coneixença del jove Aquil·les. La predicció de Calcas deia que sense ell no prendrien Troia, llavors Ulisses es disfressà de mercader i, en assabantar-se les noies, totes sortiren corrents, entre d’elles Aquil·les.
Entre les mercaderies del fals mercader les noies anaven triant allò que més els hi agradava com collars d’ambre, arracades turqueses… Fins que en buidar el farcell es veié una espasa molt luxosa de bronze amb incrustacions d’or al puny, sobre la qual Aquil·les es precipità i quedà “al descobert”.
EL QUADRE
Aquest és un quadre fet per Rubens durant el segle XVII i que està actualment a Madrid, al Museu del Prado.
El quadre té una composició piramidal a l’esquerra, formada per les filles del rei Licomedes, que miren sorpreses a Aquil·les mentre que es posa el seu barret gurrer. També apareixen elements arquitectònics (les estàtues dempeus dels extrems en primer pla i el rerafons de columnes i un edifici al fons).
Aquil·les està quasi bé al centre i és el punt de les mirades dels diferents personatges del quadre, excepte el de l’home que es troba més a prop seu que comenta el fet amb un altre.
Referent als colors, podem dir que aquesta obra abarca tot tipus de colors i contrastos: el vestit vermell d’Aquil·les és un bon exemple, ja que el color intens adopta la funció de destacar el seu protagonisme. Els extrems del quadre es difuminen fins a arribar a ser totalment foscos.
M’ha agradat molt el quadre i conèixer millor la història a través d’explicar el mite i el quadre m’ha semblat una bona idea!
La primera imatge correspon al Judici de Paris de P.Rubens.El tema de l’obra és mitologic,ens mostra a les tres deesses :Hera,Afroditai Atena acompanyades de Paris que duu un barret, ja que és un pastor en aquest moment de la história, i junt aquest està Hermes el déu missatger.
LA segona imatge és el rapte d’Hèlena de Guido Reni.En aquesta imatge es mostra Paris i Hèlena.Pel que fa a l’altre multitud de personatges són el poble troià, ja que celebren amb música l’arribada d’Hèlena a Troià.
La tercera imatge correspon a Hèlena i Paris de J.L.David.
Aquesta imatge correspon a l’episodi de la guerra de Troià que es tracta en la Ilíada d’Homer en què es descriu com a un covard a Paris perque prefereix quedar-se amb Hèlena en comptes de sortir al camp a lluitar.
La quarta imatge és Aquil·les descobert per P.P.Rubens.En aquesta imatge surt Aquil·les i dos individus un dels quals es Ulisses.Aquil·les per poder salpar cap a Troià.
La cinquena imatge es la Guerra de Troià,anònim.Es vau la guerra entre grecs i troians.
La siséna imatge es La mort de Patròcle de G.A Pellegrini.Aquil·les després de la seva còlera deixa de lluitar i cedeix les seves armes a pàtrocle, el qual serà mort en combat en mans de d’Hèctor.La setena imatge és la mort d’Hèctor ,es veu a Aquil·les, que està clavant la llança sobre al pit d’Hèctor.La vuiténa imatge és la mort d’Aquil·les.La novena imatge és el cavall de Troià, de G.Tièpolo.Els troians estan amagats dintre del cavall.L’ultima imatge és de Laocoont i els seus fills.Els seus fills són Hagasandre,Polidor i Atenodor.
Hola!!
HE triat el mite del rapte d’Hèlena. Paris estava enamorat d’Hèlena. Hèlena era filla de Zeus i Leda.De petita ja va ser raptada per l’heroi Teseu que es volia casar amb ella, però els seus germans la van rescatar. Hèlena va provocar el inici de la guerra de Troia al acompañar a Paris, príncep de troia. Paris va reptar a Hèlena amb l’ajuda d’afrodita perqué Paris va escollir a afrodita com la dea més bella.Amb la fugida de Hèlena amb Paris, Menelau, que era el seu marit,va cridar a tots els reis grecs que es van unir a la guerra contra Troia.
Ara comentaré l’anàlisi formal de l’obra.
El rapte d’Hèlena de Guido Reni.L’obra exposada correspon al pintor reni, el qual va tractar aquest tema en el Palau Ducal de Màntua el 163 i es pot contemplar al museu del Louvre de París.
Aspectes básics:
La tècnica utilitzada és oli sobre suport de tela,peró tot i aixó cal ressaltar la brillantor de l’obra, la qual pot tenir algun aglutinant com l’ou, ja que aquest element permet abrillantar els pigments.Pel que fa una aproximació, cal destacar el primer pla i la que serà la imatge central del quadre, Paris i Hèlena.
Conclusió:
Aquesta obra correspon al segle XVII, per tant és del estil del Barroc, la qual per ser d’aquesta època no compleix algunes caracteristiques com les proporciones desmesurades, el predomini del color sobre el dibuix.
La pintura forma part de les catorze obres de caire mitològic que pintà Guido Reni, fet que li concedeix la categoria de ser un dels principals pintors mitològics del Barroc.
Vist lo vist solsament em queda escollir La mort d’Hèctor:
Hèctor
Hèctor era el fill gran del rei Príam i la reina Hècuba de Troia, estav acasat amb Andròmaca. Hèctor era un gran guerrer troià, se’l considerava un dels millors.
Era comandant de las forçes de la ciutat i va tenir una gran contribució amb l’exèrcit grec durant nou anys els quals obliga fuigir en els seus vaixells.
Durant la batalla, Hèctor mata a Patrocle, gran amic d’Aquil·les, heroï dels grecs. Aquil·les es va retirar de la lluita gràcies a la gran disputa am el rei Agamenon, cap de les forces gregues. llavors va tornar al camp de batalla per venjar la mort del seu estimat amic Patròcle. Héctor simboliza el guerrero caballeroso.
La mort d’Hèctor
Quan els troians tornen entrar ala ciutat, Aquil·les i Hèctor s’enfrenten sols. Hèctor que sempre ha sigut considerat un gran guerrer amb un garn valor per primer cop te por i fuig però Aquil·les el persegueix.
Mentrestant a l’Olipm, Zeus observa el combat i seguidament, a una gran balança, pesa els dos destints dels distingits guerrers. Quan Zeus ja coneix els dos destints no pot impedir res.
Però Atena cobrant la forma del germà d’Hèctor,Deífob acudeix al costat d’ell.Hèctor creu que és ajudat, així doncs dona la cara per a lluitar però Atena desapareix donant suport a Aquil·les, llavors aquest el mata.
Seguidament l’heroï agafa el cadàver i el lliga al carro tot arrosegant-lo fins l’exterior i conduïnt-lo cap a la tomba de Patròcle.
Príam, amb l’ajut del déu Hermes, acut a Aquil·le sper a reclamar-li el cos del seu fill. Aquil·les commogut per la pena del rey accedeix a l’entrega del cos tot proposant una treva amb els troïans per a que cel·lebrin un funeral digne.
Hèctor en contrast amb el ferotge Aquil·les se’l considera un guerrer cavallerós.
la part que em falta te la busco a casa.. ara no em dona temps.!
1.DOCUMENTACIÓ GENERAL:
-Catalogació:
Títol: Rapte d’Helena:
Autor: Guido Reni
Cronologia: 1631
Localització: Museo Nacional del Louvre
Dimensions: 206×297 cm
-Aspectes bàsics:
Tècnica: Oli
Suport: Tela
Correspon a l’estil del barroc italià i la seva identificació amb aquest estil resulta senzilla pel predomini dels colors davant les formes. En primer pla trobem als personatges principals, situats a l’esquerra de la pintura. Els elements de natura i el paisatge són poc representatius, perquè l’autor vol donar rellevància als personatges.
2.ANÀLISI FORMAL:
-Composició-Construcció
Es tracta d’una estructura oberta, ja que no veiem el final de l’escena. Les línies diagonals expressen un moviment tot i que no és gaire accentuat.
-Espai-volum
L’autor aconsegueix una certa sensació de profunditat tot i que no és aquesta la seva principal intenció.
-Aspectes plàstics
La línea tot i ser molt clara, no és la preocupació de l’autor, que no es preocupa tant pel dibuix, com ho fa pels color i per aquest mutio la gamma cromàtica és molt amplia i els colors són més aviat càlids. També li dóna molta importància a la llum, que serveix per a resaltar les figures principals, sobretot Helena.
-Figures/formes
Les figures presenten un naturalisme no gaire accentuat, es troben en un moviment que no resulta gens violent i que per tant no genera un fort dramatisme.
3.INTERPRETACIÓ
-Iconografia
Es tracta d’un tema mitològic, en el que apareix representat el mite del rapte no-violent d’ Helena, esposa del rei Agamenon, que es raptada voluntàriament per Paris, fill del rei de Troia, qui la portarà a la seva ciutat, fet que provocarà la famosa guerra de Troia. Tot aquest enamorament és causat per Cupido, dèu que va fer que Helena i Paris s’enamoressin.
-Funció o finalitat
La funció o finalitat de l’obra és clarament decorativa.
Pingback: Reescrivint el mite a partir de l’art: la guerra de Troia | El fil del mite grec
Pingback: Helena de Troya, de J.K.Harrison (2003) | La cinta de Νίκη