Tag Archives: Actualitat

DENIP a clàssiques

Si volem la pau per què fem la guerra? Un any més celebrarem demà el dia escolar de la pau i de la no-violència (DENIP) en un moment que no hi ha pau al món ni a la franja de Gaza i, de cada vegada, hi ha molta més violència als nostres centres escolars. Arreu es celebra de moltes maneres i aquí trobareu molts recursos. L’any passat ho vàrem celebrar des de El fil de les clàssiques amb aurea dicta i amb  Bòreas i Hèlios  d’Isop que ens aconsellava la persuasió abans que la violència. Enguany he triat un poema amb referències clàssiques del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985):

Glosario de las flores

¿La poesía o la gloria?
La poesía.
¿La bolsa o la vida?
La vida.
¿Cristo o Barrabás?
Cristo.
¿Galatea o una cabaña?
Galatea.
¿El arte o la muerte?
El arte.
¿La guerra o la Paz?
La Paz.

¿Hero o Leandro?
Hero
¿La carne o los huesos?
La carne.
¿La mujer o el hombre?
La mujer.
¿La línea o el color?
El color.
¿El amor o la indiferencia
?
El amor.
¿El odio o la indiferencia?
El odio.
¿La guerra o la paz?
La guerra.

¿Ahora o siempre?
Siempre.
¿Éste u otro?
Éste.
¿Tú u otro?

¿Alfa u omega?
Alfa.
¿La partida o la llegada?
La partida
¿la alegría o la tristeza?
La alegría.
¿La tristeza o el tedio?
La tristeza.
¿El hombre o el deseo?
El deseo
¿La guerra o la Paz?
La paz.

¿Amar o ser amado?
Amar.

Què us ha semblat? Què triaríeu en cada opció?

wikipèdia

A veure qui em fa arribar la paraula pau en grec, llatí i en les altres llengües que en deriven? Quins símbols s’utilitzen i per què? Quins ja identifiqueu en aquesta peça de ceràmica de Nikòsia, a l’illa de Xipre?

Referents còmics del cicle troià

A Aracne fila i fila podeu visionar, si encara no ho heu fet, un episodi dels Simpsons sobre la seva odissea. Ara gaudiu, inspireu-vos (per als vostres treballs) i comenteu l’humor d’aquestes vinyetes de Carlos Areces, dibuixant de la sèrie Ocurrió cerca de tu casa, una secció de la revista Jueves (núm. 1588):

 Font: Departament de llatí del Pedreguer

troiacarlosareces.jpgulissescarlosareces.jpg

electra.jpg

Si us heu perdut en l’espai Trazo suelto del magazine de la Vanguardia, les il·lustracions de Joma (amb riques imatges i epítets homèrics i tot!), les podeu recuperar en la versió digital i fer-vos la vostra auca de les aventures d’Ulisses, si us heu llegit el llibre i si no, encara hi sou a temps!

Ricardo també ens dóna a conèixer en el seu bloc Helleniká, recursos de griego antiguo altres dues adaptacions en còmic de l’Odissea. No us ho perdeu!

Qui ho reconeix?

“És un arbre que s’està canviant en noia o és una noia que s’està transformant en arbre? La darrera és -tal vegada no caldria dir-ho- la suposició correcta, i no ens en podem alegrar ni entristir. Assistim, només com a espectadors desinteressats, a la metamorfosi. Al seu començament hi ha una superbiosa i agra disputa, dos dards d’efectes contraris, l’un d’or, de punta molt afilada, l’altre de plom, de punta roma, però tots dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d’amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt de prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la venç, que la deixin reposar en una arrelada, oculta, estranya, inquietadora bellesa d’arbre. El prec és escoltat. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben endins de l’escorça, els últims batecs d’un cor molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l’aire acariciarà. Si de tant en tant la violència del vent tempestuós hi arriba, arrossega sempre amb ell l’aigua de la pluja. Just la que cal per al manteniment esvelt de la nova vida.”

Trobem aquests dies part de la Bernat Metge al quiosc (ara bé no arriba a les illes!), l’excel·lència en la traducció segons l’Avui, la revista Auriga ha publicat en el seu número 52 un interessant monogràfic sobre la nissaga dels clàssics catalans i, Escola catalana dedica tot el número 455 (desembre de 2008) a El món clàssic (quin luxe! i El fil de les clàssiques en surt molt ben parat),  el col·legi de llicenciats ofereix el proper febrer un curs de formació sobre Grècia i Roma en el Noucentisme, celebrem, com deia Montserrat Tudela, en felicitar l’any nou, per Sant Jordi el desè aniversari de la mort de Maria Àngels Anglada i el 12 de juliol el cinquantè aniversari del traspàs de Carles Riba, a l’octubre el centenari de la descoberta de l’estàtua d’Esculapi en les restes d’Empúries…. Enguany Grècia i Catalunya s’agermanen de nou i els que encara no coneixeu els clàssics, arrels profundes i sòlides de la nostra cultura, us hi heu d’apropar i els que ja els coneixeu, almenys d’oïda, cal fer-ne una nova descoberta, segur que no us defraudaran.

De fet, l’article és una excusa, un pretext per ajudar-vos, per donar-vos la mà, per estendre-us el fil amb el qual heu de començar a resseguir la petjada dels clàssics a casa nostra i d’aquí espero que en surtin moltes lectures, moltes idees i molts articles a Aracne fila i fila i, fins i tot, algun treball de recerca al batxillerat. Posats a ser sincers, m’agradaria abans d’acabar recomanar-vos un llibre apassionant El somni de Grècia, La recepció catalana de la cultura clàssica (L’Albí/Idees 2006) de Josep Maria Solà amb qui comparteixo la fascinació pel passat grecollatí, l’emmirallament present i l’alçaprem cap al futur.

No en va, entre tots els escriptors catalans, he seleccionat aquesta narració d’un bell mite de transformació amb el dibuix que la va generar. Qui reconeix l’antic mite? Qui en sap l’autor?   l’obra? Qui en coneix el dibuix que va inspirar la narració? Comenceu que ja us ajudaré a estirar del fil i després continueu llegint els clàssics i els moderns que s’hi inspiren!

Les tres Gràcies de Rubens en Gigapixel

Des d’avui ja podem gaudir des de casa de Les tres Gràcies de Rubens en Gigapixel. El Museu del Prado ha estat el primer museu del món en apropar l’art al ciutadà d’arreu. Això sí necessitareu baixar-vos el Google Earth. Quin insecte heu observat en Les tres Gràcies? Quina altra pintura mitològica també es pot veure de ben a prop?

Per animar-vos a entrar, mireu com s’ha fet la digitalització de les obres mestres del Museu del Prado:

Els mots d’origen grec a Rodamots

L’amiga Pura Soler em va enviar un e-mail la setmana passada donant-me a conèixer Rodamots. Si voleu ampliar el vocabulari en català i conèixer el significat i origen de mots i expressions de la nostra llengua, us recomano, tal com he fet jo, de subscriure-vos de franc a Rodamots i cada dia, per correu electrònic, rebreu un mot.

Aquí us vull presentar l’apartat que la Pura, molt amablement, em donava a conèixer, perquè els mots eren aleshores cada dia d’origen grec.

Ara que ve Nadal, us explicaré un secret: quan era petita, intentava aprendre cada dia almenys un mot nou i el seu significat i, de mica en mica, ja sabeu… Després, quan ja era com vosaltres, vaig fer el mateix amb el llatí, amb el grec, etc.

Gaudiu amb el tresor que són les paraules! Rodamots us hi ajudarà!

P.D.: Si no voleu perdre el fil dels mots del 2008 aquí els trobareu tots, fins i tot els dels anys anteriors.

El Canto del Loco i els petons!

Dia vint-i-tres de desembre actuarà en el Palau Sant Jordi de Barcelona El canto del Loco. Per anar fent boca, visioneu aquest videoclip pertanyent al seu disc Zapatillas del 2005-06, titulat Besos i després comenteu a quin poeta romà li passava el mateix i tenia necessitat en el seu amor incontrolat dels incomptables petons de la seva estimada? Si no ho recordeu o no en teniu ni idea, visiteu aquest post de Sant Jordi en El Fil de les clàssiques.  Bon concert de Nadal!

Nova descoberta arqueològica: un centaure o un tritó? o potser un ictiocentaure?

Avui és notícia la descoberta d’una escultura romana, trobada accidentalment fa tres anys a Cap de Creus per uns pescadors; després passà a ser pedra ornamental al parterre de la piscina municipal de Roses. Els arqueòlegs que l’han estudiada encara no saben si és un centaure o un tritó. Quan he vist la increïble notícia, m’ha vingut al cap la possibilitat d’un ictiocentaure o centaure-peix. Els ictiocentaures foren molt difosos en les arts plàstiques d’època hel·lenística i romana: amb cos d’home i cua de peix, de vegades amb potes de cavall (Tzetzes, A Lycophron 34). Formen part del seguici de les divinitats marines juntament amb els hipocamps i els tritons. A veure, què diran els entesos? Realment la descoberta de les restes d’aquesta escultura romana ha estat una gran troballa, la millor en els darrers anys a Catalunya! 

Dia Mundial de la filosofia

Des de l’any 2002, en què l’Organització de la Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments futurs,  va instituir el Dia Mundial de la Filosofia, aquest se celebra a tot el món el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates. Aquest any,  el dia mundial de la filosofia coincideix amb altres celebracions (ja sabem qui es va morir un 20 de novembre!) i es fan diferents actes  a tot el món i també a Barcelona. Alguns professors han proposat un acte més reivindicatiu com escriure’s sobre el cos el mot d’origen grec filosofia (per cert, què significa? com s’escriu en grec? (recordeu que no es pot escriure en grec als blocs de la Xtec!). Si voleu saber-ne més, visiteu aquest interessant post.

Des de El fil de les clàssiques, no podem passar per alt aquesta celebració perquè, com bé sabeu, la filosofia va néixer a Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el lógos “raonament” trobaren la veritat. La filosofia intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol altre instrument (mite, creença, etc). De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències: els pitagòrics i els seus descobriments matemàtics; els sofistes que, a l’Atenes del segle V aC, es van interessar pels problemes de la cultura i de la societat, per la retòrica i la política, etc. Per entrar a l’Acadèmia, malgrat l’idealisme de l’obra de Plató, calia haver estudiat matemàtiques. Al Liceu d’Aristòtil (que fou essencialment realista i tingué un talent enciclopèdic), es feien investigacions sobre biologia, comportament animal, taxonomia botànica i zoològica. D’aquí precisament provenen molts dels hel·lenismes filosòfics de la llengua catalana: dialèctica, lògica, sofisma, sofista, teologia, antítesi, cínic, estoic, pedagogia, dilema, idea, axioma, empíric, etc.

En El fil de les clàssiques, ja hem parlat de Sòcrates i de la caverna de Plató, i a Aracne fila i fila hem penjat un vídeo humorístic; per tant, m’agradaria avui reivindicar la figura oblidada d’una filòsofa: Aspàsia de Milet. Qui és? Què en sabem?… He trobat aquest fantàstic article amb molts enllaços que, entre d’altres, us pot ben ajudar.

socratesdaumier.jpg

Sòcrates visitant Aspàsia, d’ Honoré Daumier

Reactivant les clàssiques

Fa poc, just després d’haver saltat a la palestra pública (premsa escrita, ràdio, televisió, blocs no de clàssiques…) per haver obtingut el premi en la categoria de millor bloc d’educació de Premis Blocs Catalunya, vaig escriure un article en què oferia motius per estudiar llatí. Carlos Cabanillas acaba de llançar una nova idea en què va molt més alluny i demana llatí a partir de 1r de l’ESO, però d’una manera activa. Jo  acabo d’unir-me a la seva demanda, com altres companys de Chiron,  perquè també crec en el paper cabdal del llatí i les clàssiques en l’educació. He trigat uns dies perquè xtec no ens donava servei ni de correu ni de blocs.

Em vaig presentar a Premis Blocs Catalunya amb la idea de divulgar l’ensenyament de  les clàssiques fora dels canals normals, és a dir, donar-nos a conèixer al públic general i revaloritzar unes matèries que plans d’estudis i mètodes desfasats han desprestigiat al llarg de molt temps fins al punt de desaparèixer, com és el cas del grec en molts centres, almenys a Catalunya. Guanyar el premi al millor bloc educatiu en català m’ha permès sortir a la premsa, a la ràdio, a la televisió, formar part de xerrades inimaginables com la taula rodona innovadora en sofà de disseny del divendres passat a Mataró amb il·lustres i prestigiosos blocaires com Saül Gordillo, Marc Vidal, Carlos Guadián o Oriol Ferran .  Entre economistes, periodistes i polítics,  vaig defensar les clàssiques amb paraules de Carlos Guadian “la promoción de las clásicas en secundaria” o “la difusió del llegat clàssic grec i llatí” en el bloc oficial d’Innova 360º que escriu Oriol Ribet (autor també de la foto) que tot parlant va resultar que és marit, germà i amic de tres alumnes meus de llatí i de grec, la Gemma, en Joan i en Màrius, tots tres han destacat en les seves especialitats i n’estic molt orgullosa. L’enhorabona!

s6001344.JPG

La xarxa que ha permès la victòria a Obama també és amb nosaltres perquè en formem part; per tant, utilitzem-la per donar a conèixer que les nostres matèries són completament útils i que nosaltres, professors de clàssiques, innovem contínuament per adaptar-nos a la realitat futura de l’educació que personalment crec que ja és present. Calen no només bons materials sinó també bons programes educatius.

El fil de les clàssiques és el nostre bloc d’aula, tot i que hi ha molta gent que ens llegeix cada dia, per tant alumnes meus jo també us demano la vostra opinió, què en penseu, us ajuden les meves matèries a entendre les altres, a millorar les competències lingüística, literària, digital, audiovisual, capacitat de recerca, etc. prescrites per la LOE. Us generen ganes d’aprendre, us motiven per entendre millor el nostre món, bla, bla..

Amb una altra programació, amb una altra prova de selectivitat, creieu que caldria estudiar un llatí més viu i més dinàmic des del primer cicle de l’ESO. Què n’opineu?

A tots i a totes, docents i no docents, vianants de pas per aquest bloc i assidus, pares i alumnes, si voleu millorar el nivell de l’ensenyament ajudeu-nos a aconseguir-ho tot adherint-vos a la campanya que ha engegat Carlos Cabanillas des d’Extremadura. Penseu que el tal Carlos és d’idees genials: fa uns anys va idear un projecte col·laboratiu de clàssiques i ara tenim el portal col·laboratiu Chiron del qual sóc membre i és tot un referent en el món de les clàssiques no només a Espanya sinó a fora.

IV Fòrum Auriga, diàleg sobre la tradició grecoromana a Catalunya

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el IV Fòrum Auriga, tot coincidint amb la Capital de la Cultura Catalana Perpinyà 2008, entorn de “El centenari de l’inici de les excavacions dels jaciments d’Empúries (Alt Empordà) i Rúscino (Rosselló) en homenatge a l’arqueòleg Rémy Marichal .”

dscn2484.JPG

El IV Fòrum Auriga es va innagurar dissabte a les restes romanes de Ruscino i després ens vàrem traslladar al convent dels Mínims de Perpinyà per acabar diumenge a la tarda a les restes arqueològiques d’Empúries (que demà els alumnes de llatí del Cristòfol Ferrer visitarem juntament amb els alumnes de l’institut Serra de Marina).

Ruscino va ser una ciutat romana que, a la plana del Rosselló a tocar la via domitia,  va experimentar un important programa urbanístic i arquitectural, del qual el fòrum n’és l’expressió principal, durant el principat d’August. Tanmateix, l’oppidum de Ruscino aviat va ser abandonat, potser amb la caiguda de la família júlia-clàudia.

dscn2502.JPG

Enguany també se celebra, com bé sabeu, el centenari de l’inici oficial de les excavacions d’Empúries per part de la Junta de Museus de Barcelona en un ambient intel·lectual i polític de mira cap a Grècia per tal de vincular l’occident mediterrani al món clàssic.

A Perpinyà, hi va haver xerrades molt interessants i innvadores que haurem d’anar seguint: l’impacte dels terratrèmols del passat en l’arqueologia, la ubicació del temple de Venus a Portvendres, els trofeus de Pompeu, la colònia de Rhode (que també forma part del nou programa de grec de segon de batxillerat), els projectes que es troben en execució en el conjunt arqueològic d’Empúries, entre altres. A la taula rodona “Com treballar la gestió de patrimoni i turisme cultural” es va posar com a exemple la Cella Vinaria de Teià i em va fer molta il·lusió, com a teianenca adoptiva que sóc.

dscn2514.JPG

Personalment, em va encantar la cloenda del Fòrum amb la visita a les restes d’Empúries de la mà dels arqueòlegs Marta Santos i Josep M. Nolla. L’any vinent la trobada d’especialistes del món clàssic es celebrarà a Figueres, Capital de la Cultura Catalana 2009; aleshores hi tindrà un pes específic l’obra de Maria Àngels Anglada, font d’inspiració de la meva recerca sobre les poetesses gregues: Poetes gregues antigues, PAM 2004.