Avui és notícia la descoberta d’una escultura romana, trobada accidentalment fa tres anys a Cap de Creus per uns pescadors; després passà a ser pedra ornamental al parterre de la piscina municipal de Roses. Els arqueòlegs que l’han estudiada encara no saben si és un centaure o un tritó. Quan he vist la increïble notícia, m’ha vingut al cap la possibilitat d’un ictiocentaure o centaure-peix. Els ictiocentaures foren molt difosos en les arts plàstiques d’època hel·lenística i romana: amb cos d’home i cua de peix, de vegades amb potes de cavall (Tzetzes, A Lycophron 34). Formen part del seguici de les divinitats marines juntament amb els hipocamps i els tritons. A veure, què diran els entesos? Realment la descoberta de les restes d’aquesta escultura romana ha estat una gran troballa, la millor en els darrers anys a Catalunya!
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
No savia que existis aquest tipo de “criatura mitologica” anomenada ictiocentaure, per tant he buscat informació:
Con el tiempo, el nombre y la imagen de Tritón llegó a estar asociado con una clase de criaturas parecidas a sirenos, los Tritones, que pueden ser masculinos o femeninos, y que suelen formar el cortejo de divinidades marinas. Los Tritones ordinarios fueron descritos en detalle por el geógrafo Pausanias.[4] Una variedad de Tritón, el centauro-tritón o ictiocentauro (‘pez-centauro’), se describía con las patas delanteras de un caballo además del torso humano y la cola de pez. Es probable que la idea de los Tritones deba su origen a los dioses-peces fenicios.
http://es.wikipedia.org/wiki/Trit%C3%B3n_(mitolog%C3%ADa)
Cap de Creus està per girona oi?
segur que encara ens queden moltes coses noves per descobrir!!
Petons:)
Veig, Andrea, que vas adquirint molt bé la capacitat de recerca i la competència digital. Cap de Creus és a la província de Girona, a l’Alt Empordà, a prop de Roses.Molts tresors deven romandre a l’espera de ser descoberts en el fons marí català, i tant!
Margalida he fet una mica de recerca de les hipòtesis d’aquesta pedra perduda al mar, perquè si he de ser sincera al vídeo jo no he vist més que això, una pedra.
Centaure:Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les regions d’Arcàdia, l’Èlide i Tessàlia. Generalment, són imaginats amb sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços d’home; encara que, a vegades, apareixen en les històries com homes amb cames humanes i un cos de cavall que els surt del darrere. Es diu d’ells que eren rudes i de costums brutals. Menjaven la carn crua i s’emborratxaven fàcilment.
L’origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que provingués d’un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnèsia). De fet, en gairebé totes les seves aparicions en la mitologia són descrits com un poble. Per exemple, quan lluiten amb Hèracles o quan són derrotats pels Làpites. Aquesta última lluita és l’escena que apareix representada en les metopes del Partenó a Atenes (Grècia).
Tal com hem dit en la primera frase de l’article, la descripció habitual dels centaures és que eren meitat home; i diem home i no dona ja que normalment només apareixen centaures mascle en la mitologia. Tot i això, és cert que en alguna ocasió es parla de les centauresses, centaures femella.
Degut a la seva participació més o menys destacada en alguna de les històries de la mitologia grega, alguns dels centaures tenen nom i personalitat pròpia. Alguns centaures coneguts són: Quiró, Nessos i Folos.
Tritó: Tritó fou un déu marí, fill de Posidó i d’Amfitrite.
Al principi era una personificació de la remor de les onades, que provocava bufant una closca de cargol de mar.
Els antics l’imaginaven com un home barbat, de pell blava, amb una cua de peix a partir de la cintura.
Unint-se a diferents nimfes marines, engendrà tota una estirp de tritons que heretaren les característiques del pare.
No he trobat informació del que és ben bé un ictiocentaure, per tant, eixo obert per sialgun company en troba i vol possar-la, ens seria molt útil.
Espero que encara com dius tu hi hagin molts tressors al fons marí per tal de que ens ajudin a conèixer una mica més la cultura grecolatina.
no tenia ni idea de que existis això! he estat llegin els comentaris de les meves companyes i m’he informat una mica més, però nosé, és molt extranya aquesta criatura!! xdd. ara m’he quedat amb el dubte de que era en realitat la pedra!!
La coneixença d’aquest èsser mitologic no era deconeguda per mi ja que soc una mica freak i a part d’haber-lo vist en algun videojoc també habia llegit quatre tonteries sobre aquest “animal” mitologic. (Amb el tors de home, potes delanteres de caball i cua de tritó o sirena, que formaven part dels aliats de Poseidó, dèu grec del mar i els oceans.)
Per cert molt bonic el cap de creus^^
No sabia que existis una criatura mitologica tant extranya le buscat a internet i és molt extranya les altres dues criatures el trito i el centaure si que n’havia sentit a parlar. A veure si descobreixen el que és exactament!!
No tenia ni idea de que era un ictiocentaures i l’enllaç no m’anava però gràcies a la Camila me ne fet una idea. Seria una passada si fos un ictiocentaures de veritat:O. Buscarà informació sobre el tema perquè m’agrtadat molt (ja et diré algu avera del que trobo)
Ave Lida.
ave Marga!! no hi tenia idea d’auqest descubriment però molt menys de com es deien aquestes criatures jo crec que es un home amb el cos de un cavall per la seva forma :).
dw fins dilluns!!
No savía que existía aquesta criatura mitologica. Si que n’habia escoltat parlar de Tritó, un déu marí. Está molt be que les companyes d’adalt busquin informació com la Camila, perqué els que llegeixen, com jo, aprenem del que hi ha escrit.
Pel que pugut deduir amb el meu angles aquest monstre te aparença humana i cavalls de mar a les mans penso jajaja, sembla un monstre acuatic bastant horrible.
Mirant el video no aconsegueix-ho veure-hi res, però a partir de comentaris i informacióa a internet e pogut imaginar-me el “rocot” perdona l’expressió.
La mitologia em semblafascinant i m’agrada moltíssim!
Gran troballa per part d’aquest pescadors; ara ens queda la pregunta de què era realment aquesta escultura i de si hi hauran més per aquella zona.
La veritat és que escultures d’aquestes no es troben cada dia, així que és tot un mèrit!
Tampoc m’imagino que diran, si és centaure, tritó o l’ictiocentaure, perquè pel poc que es pot distinguir podria ser qualsevol de les tres coses!
Salve Lida!
Aue!!!
Que currios no jo penso que es un trito, la pedra te forma de cua de peix no? JaJaJa xD!!! La veritat es que no ho se pero el que no entenc es perquè la van deixar de ornament, perquè no desde un principi van fer les investigacions no?¿
Adeu!!!
En sabrem la resposta?
Es curiós que fos un regidor del poble qui digues que el que ”semblava” pedra podria ser algo més que això!
Margalida jo estic molt d’acord amb tu i penso que es un ictiocentaure o centaure-peix, trobo que no s’asembla a un centaure, tot i que pot ser que s’hagin perdut alguns trossos al llarg del temps o quedi només el cos. I un tritó… podria ser, però aposto pel mateix que tu Margalida, li veig més semblança, però i les potes? Suposo que s’han anat perdent al llarg del temps.
Espero que ens informis de l’enigma!
Un fort petó!
Estic d’acord amb la coty, de moment amb el que em vist es pot distingir una part que posats a imaginar podrien ser les tres coses!
Saluete!
Aquesta troballa fa venir calfreds! Pel fet de que poguessi existir els centaures. No té ben bé la forma, i per tant, podria ser qualsevol cosa. També podria ser una roca erosionada pel temps i que té aquesta forma per casualitat!
Ves a saber el que pot ser!
Jo havia sentit parla del tritó
jaja en la pelicula de la sirenita
el seu pare es deia aixi no?
es molt curios 😮
alumillor erade veritat 🙂
pero també podria ser un altre cosa no?
Ho sigui un centaure o un ictiocentaure
que aixo no tenia ni idea de que era,pero eh llegit alguns comentaris i m’he pogut fer alguna idea.
Ara tenen que descobrir alguna cosa més
ho tindre alguna altra prova per saber relament el que era!
Que vagi bé!
Alba.