Tag Archives: Actualitat

Un altre premi: el Limonada!

premios_limonada.jpgt.gif Des de València, des del blog Llatí IES Buñol  rebem un altre premi, fresc i refrescant: el Premi LIMONADA. Moltes gràcies Maria José per pensar en El fil de les clàssiques i per aquestes meravelloses paraules que ens has dedicat i que reprodueixo aquí:

“A Margalida,”El fil de les Clàssiques“,un premio más entre tantos, pues eres la Ariadna que me guía con su hilo en este laberinto de las clásicas. Admiro muchísimo tu trabajo.La mayoría de los posts,fenomenales.”

Ara ens cal seguir les normes establertes pel premi:

1. Posar el logo en el post o en el blog.

2. Nominar altres 5 blogs que mostrin gran Actitud i/o Gratitud

3. Assegurar-se d’enllaçar bé els nominats en el post.

4. Fer-los-ho saber que han rebut aquest premi mijançant un comentari en el seu blog.

5.Escampar l’amor i no oblidar-se d’enllaçar a qui t’ha premiat.

Amb tot l’amor i l’afecte del món, tot i que amb una gran dificultat per triar-ne només cinc, des de El fil de les clàssiques nominem a tres blocs de Catalunya i dos de les Canàries, tot i saber que a alguns aquests memes no us agraden gens ni mica (tampoc són sant de la meva devoció!):

Aula de llatí i de grec de l’IES Cendrassos amb Lluis Inclán pels seus enginyosos enigmes.

Els dies de Dèdal de Sebastià Giralt per difondre l’actualitat del món clàssic a casa nostra.

El bloc de Ramon Torné (encara no es pot escriure en grec a xtecblocs!) perquè continuï reflexionant i s’animi amb un bon got de llimonada.

Helleniká. Recursos de griego antiguo de Ricardo L. Rodríguez per la seva sensibilitat cinèfila.

La Brújula d’Olga Díez per la profunditat dels seus posts i per l’esforç de fer possible l’ensenyament del grec virtual.

L’enhorabona a tots per difondre i estimar les clàssiques! Moltes gràcies M. José per haver-nos nominat! Prenem, doncs, junts una bona llimonada! Prosit! 

Ludi Saguntini, feliciter!

Ahir vaig conèixer en persona el company Juanvi Santa Isabel, el nostre déu Hermes virtual, i avui ens ha fet dentetes a les III Jornades de clàssiques amb tot el que fan els professors a Sagunt per revaloritzar les clàssiques. Quina enveja! M’han vingut moltes ganes d’anar-hi i de portar-vos-hi. Bé, ens caldrà estalviar una mica o fer alguna coseta per reunir els diners i viatjar cap a Sagunt. Ben aviat sortirà la reserva per al curs vinent. Anem a Sagunt? A principis d’abril fan una representació de l’obra Mostellaria de Plaute (Qui recorda l’argument?) en què s’ha d’anar vestit a la romana o a la grega, s’ha de saludar en llatí, comprar en llatí i cantar en llatí  a l’estil de Plaute. Viuat lingua latina!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AB6VIU5128k" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Música de Xavi Mata, lletra de Plaute (Mostellaria, 22-24), amb els retocs d’Ovidi Twins i Àlex Andrés. Aquí hi trobareu tota la informació i més!

Què n’opineu? Què us sembla? Jo vull felicitar uns companys i companyes per tot el que fan per difondre la cultura grecoromana i sembrar una llavor boníssima en milers de nens,  i joves cada any.  Per molts anys!

El grec i la cirurgia estètica


Quadern virtual: Cirurgia estètica amb Apol·lo i Dafne de Bernini Auriga en el número 51 em va publicar a l’apartat Lèxicon un article sobre El grec en les operacions de cirurgia estètica. Aviat serà primavera i aviat començarà la dèria pel cos, per fer exercici físic a tot drap, per fer dietes irracionals, per retocar-se el cos… En aquests últims anys, la cirurgia estètica ha esdevingut tema de conversa quotidiana i ha omplert moltes hores d’espais televisius, amb una terminologia grecollatina que vaig creure interessant de tractar. Ara us ofereixo l’article esmentat El grec en les operacions de cirurgia estètica en format TIC, amb aquest quadern virtual. Els alumnes de grec I i grec II us recomano de fer les activitats en el vostre espai Moodle i així en quedarà registrada la puntuació per l’avaluació en continguts digitals.

Dia de la dona treballadora: Teano

Avui és el dia de la dona treballadora, ara fa un any per celebrar-lo us enllaçava un vídeo en què explica molt bé el perquè d’aquesta festivitat; em queixava també del menysteniment en què fou tinguda la dona a Grècia, fins i tot, per part dels homes intel·ligents i de mentalitat avançada a la seva època, com el pensament que Diògenes Laerci ens ha fet arribar del filòsof i matemàtic Tales de Milet (Dones contra Tales), també vam veure un vídeo amb rostres femenins, de bellesa àuria, que han inspirat els artistes de totes les èpoques a Dona i art. Enguany vull recordar el paper de la dona grega que malgrat tot va demostrar que també les dones podem pensar, crear, innovar… a més de fer d’esposes, mares, mestresses de casa perquè avui ens passa el mateix. He triat un nom: Teano, perquè sabem que almenys dues dones gregues de carn i os van destacar amb aquest nom. Una fou la poetessa de la Lòcrida que  vaig incloure a Poetes gregues antigues, publicat a Publicacions de l’abadia de Montserrat i que ara Google ha digitalitzat (sense demanar permís!) i tot el món el pot llegir a la xarxa. L’ altra Teano fou filòsofa i matemàtica i estava casada amb Pitàgoras. I jo em pregunto: si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta avui és un mèrit o un demèrit? En el segle XXI, què es valora més en una dona? Què n’opineu? Què sabeu del paper de les dones a Grècia i a Roma (ja ho hem estudiat!)?

berlin-f2289-dones-i-llana.jpg

SOS clàssiques!

sosclasicas1.jpg Què està passant?

Domingo, des de la Túnica de Neso, ha iniciat un meme per difondre la protesta en defensa de dues matèries de clàssiques, Fonaments i referents clàssics al País Valencià, amb una carta per enviar a les autoritats i una recollida de signatures. No sóc massa entusiasta dels memes i tampoc he rebut cap invitació; però pel meu compte, tal com també ha fet Sebastià Giralt entre altres, hi vull fer pinya i ajudar-los en signar i en difondre la notícia. Ja n’hi ha prou! Una cosa que funciona i s’ho volen carregar. Aquí a Catalunya s’han carregat amb l’última reforma un crèdit variable molt útil Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic, encara em dol la seva pèrdua.

Ara ens van matant el grec arreu, Ramon Torné ho denuncia en el seu bloc i jo ho visc en primera persona, però no em deixaré vèncer fàcilment! A més, compto amb vosaltres, estimats alumnes! Sort en tinc! La força d’Esparta eren els seus homes; la meva, vosaltres!

Cal lluitar en defensa de la nostra cultura, i la cultura clàssica amb els seus referents lèxics i culturals en són el millor exemple. Per què matar la gallina dels ous d’or? Què està passant? Més baix ja no podem caure!

Ajuda’ns! Ajudem-nos! Tenim un espai cibernètic on queixar-nos, som activistes digitals en defensa de les clàssiques, ho demostrem cada dia aquí i on faci falta, almenys podem fer la pataleta hic et nunc; però aquesta pataleta ha de ser efectiva i ha d’arribar a qui té les regnes de l’educació, ja que l’educació és el futur del nostre país. Quin futur us espera?

Molta sort companys i companyes de Referents! Salvem arreu les clàssiques!

Arran del Premi Núria Tudela i Penya 2008: Antígones

Divendres la revista Auriga va lliurar a Premià de Mar el premi Núria Tudela i Penya a Roger Coch, estudiant enguany de filologia catalana, i ex-alumne de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat pel seu treball Antígones, dirigit per la professora Roser Campi. Mentre la revista Auriga li publica en el proper número l’extracte del treball des de El Fil de les clàssiques, guardonat amb el premi Didascàlia 2008 en el mateix acte, vull felicitar en Roger Coch i desitjar-li que la seva primera publicació a Auriga vagi seguida de la bona fortuna que em va propiciar a mi la meva Gimcana al Museu d’Arqueologia.

En Sebastià Giralt va immortalitzar el lliurament dels Premis Auriga 2008 en el moment en què Roger agraïa el guardó a Xavier Tudela, director de la revista Auriga i president de l’organització de la Capital de la Cultura Catalana, acompanyat de Ferran Cortina, director de l’IES Mercè Rodoreda i professor de grec, i una servidora que ja coneixeu:

auriga2008.jpg

Ja sabeu que ho aprofito tot, i he pensat que a partir de Les Antígones d’en Roger, que em va confirmar que sobretot era un treball de l’Antígona de Salvador Espriu. M’agradaria proposar-vos una lectura de les diferents Antígones en diferents llengües. Ja sabeu que els paral·lelismes lèxics i culturals m’encanten i la pervivència del mite  grec en la literatura i art universal de tots els temps també. Per tant, espero voluntaris per llegir en grec antic (podria ser algú que s’hagi comprat el llibre de la Bernat Metge), en català, en castellà, en anglès, en francès, etc).

La versió més completa del mite  d’Antígona ens l’ofereix el tràgic grec del segle V aC, Sòfocles, i  conta que després d’una guerra civil en què dos germans, Eteòcles i Polinices, moren un a mans de l’altre, el rei Creont prohibeix enterrar Polinices que ha pres les armes contra Tebes, mentre es preparen honres fúnebres per Eteòcles que ha defensat la ciutat. Antígona, germana d’ambdós, en contra de l’ordre del rei enterra Polinices, i per això és condemnada a mort.

Referents clàssics a Asteroid impact

El portal Youtube ha iniciat recentment proves de difusió en HD, a 720 píxels d’amplada. Un dels vídeos seleccionats és aquesta impressionant simulació creada per Discovery Channel, d’un impacte entre un asteroide i la Terra. Sense efectes acústics desorbitats ni escenes de pànic humà,  l’inigualable acompanyament de Pink Floyd (Dark side of the Moon) broda  la perfecció d’ unes escenes  de gran bellesa plàstica. Us recomano: veure-ho des de la pàgina original Youtube, i fruir així de tota la qualitat. Cliqueu sobre el vídeo i després en “ver en HD” al córner inferior dret del visualitzador.

A més de gaudir d’aquestes suggerents imatges, i esperem que poc premonitòries, a veure si sou capaços d’esbrinar quins són els referents clàssics que apareixen en el vídeo.

Persevera, per severa, per se vera

Qui ens repeteix aquest joc de paraules en llatí  i ens explica el seu significat?

PERSEVERA, PER SEVERA, PER SE VERA

Amb aquest títol, Persevera, per severa, per se vera, avui 26 de febrer a les 19 hores, el Sr. Joan Badia Pujol, director general d’Innovació Educativa del Departament d’Educació, inaugurarà a la seu del Col·legi de Llicenciats de Catalunya (Rambla de Catalunya 8, Barcelona) una exposició itinerant de Guillem Gràcia amb la col·laboració d’un equip de professors de l’IES L’Arboç (Baix Penedès) sobre Ulisses i el valor de l’esforç i l’afany de superació personal. Aquesta exposició es podrà visitar del 2 al 14 de març al Seminari Conciliar de Barcelona (C/Diputació, 231) de dilluns a divendres, de 9 a 21 hores i els dissabtes de 9 a 13 hores (per tant, durant les III Jornades de Clàssiques!). No us la perdeu!

N.B.: Creieu que es pot establir un paral·lelisme entre les aventures d’Ulisses i la vida d’un estudiant a l’institut? Mireu el dossier de l’exposició.

El clon d’Esculapi

Esculapi a Empúries. Aida Caba 2n llatí

L’Esculapi amb els braços restaurats ja té un clon al Museu d’Arqueologia de Barcelona. Des que l’Esculapi vertader va prendre el camí de retorn cap a Empúries, el MAC es va quedar orfe. Què serà del MAC de Barcelona? On farem la gimcana mitològica? Si volem salvar-lo, cal fer pinya:  S.O.S. Museu d’Aqueologia 2.

A veure qui ens aconsegueix una fotografia pròpia d’aquest clon d’Esculapi que ha costat un dineral?

P.D.:  Ja la tenim!

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà

 

Conferències de clàssiques a la UB

universitat.jpg 

Demà a la tarda ens trobarem a l’estació de tren a les cinc per assitir a dues conferències de batxillerat a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), organitzades per la Secció Catalana de la Societat d’Estudis Clàssics i molt útils com a preparació per als exàmens de l’institut i de les PAU:

18’30 L’urbanisme romà: Tàrraco i Emèrita Augusta, a càrrec de la Dra. Isabel de Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia de la UAB i directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). (Al nostre Google maps hi trobareu informació i enllaços.)

19’45 Déus i herois a la Literatura grega, a càrrec de la Dra. Montserrat Reig Calpe, Professora Titular de Filologia Grega (UB).

Ja em comentareu aquí si us han agradat, què us han semblat, si eren adients al vostre nivell i interessos, etc

ub.jpg També aprofitarem la nostra sortida per localitzar referents clàssics i per repassar els   termes d’etimologia i llatinismes relacionats amb la Universitat, ben aviat la vostra alma mater. Al  paranimf ens reunirem i les conferències seran a l’ Aula Magna, no oblidarem de trobar l’escut i ens fixarem amb el lema en llatí; per tant, badeu molt bé els ulls, obriu molt bé les orelles i poseu la cremallera a la boca.