Des de València, des del blog Llatí IES Buñol rebem un altre premi, fresc i refrescant: el Premi LIMONADA. Moltes gràcies Maria José per pensar en El fil de les clàssiques i per aquestes meravelloses paraules que ens has dedicat i que reprodueixo aquí:
“A Margalida,”El fil de les Clàssiques“,un premio más entre tantos, pues eres la Ariadna que me guía con su hilo en este laberinto de las clásicas. Admiro muchísimo tu trabajo.La mayoría de los posts,fenomenales.”
Ara ens cal seguir les normes establertes pel premi:
1. Posar el logo en el post o en el blog.
2. Nominar altres 5 blogs que mostrin gran Actitud i/o Gratitud
3. Assegurar-se d’enllaçar bé els nominats en el post.
4. Fer-los-ho saber que han rebut aquest premi mijançant un comentari en el seu blog.
5.Escampar l’amor i no oblidar-se d’enllaçar a qui t’ha premiat.
Amb tot l’amor i l’afecte del món, tot i que amb una gran dificultat per triar-ne només cinc, des de El fil de les clàssiques nominem a tres blocs de Catalunya i dos de les Canàries, tot i saber que a alguns aquests memes no us agraden gens ni mica (tampoc són sant de la meva devoció!):
Aula de llatí i de grec de l’IES Cendrassos amb Lluis Inclán pels seus enginyosos enigmes.
Els dies de Dèdal de Sebastià Giralt per difondre l’actualitat del món clàssic a casa nostra.
El bloc de Ramon Torné (encara no es pot escriure en grec a xtecblocs!) perquè continuï reflexionant i s’animi amb un bon got de llimonada.
Helleniká. Recursos de griego antiguo de Ricardo L. Rodríguez per la seva sensibilitat cinèfila.
La Brújula d’Olga Díez per la profunditat dels seus posts i per l’esforç de fer possible l’ensenyament del grec virtual.
L’enhorabona a tots per difondre i estimar les clàssiques! Moltes gràcies M. José per haver-nos nominat! Prenem, doncs, junts una bona llimonada! Prosit!
Moltes gràcies, Margalida!
Ja ho saps: aquest encreuament de premis ens portarà feina… Mira’t demà el meu altre blog, que la ‘guerra’ de premis continúa…
Quina por, Lluis! Demà em miro el teu blog!
Quants premis! el nom d’aquest em fa moolta gràcia, i va bé ara que arriba la calor!
Margalida i companyia,
Ja veig que esteu de celebració de premis i això és bo… jo vaig més endarrerida i encara estic paint les III Jornades de clàssiques… La veritat és que la qüestió horària de les Jornades va anar massa justa i no va haver-hi temps d’intercomunicar, és una llàstima…
Per un ràpid comentari que vam intercanviar després de l’exposició que vam fer en Joan Pedrola i jo sobre els treballs de recerca de batxillerat i els projectes de recer ca de l’ESO, vaig veure que era un tema que portava cua i… per això estic redactant aquest comentari, que és el primer que faig al vostre fantàstic bloc.
El treball per projectes a Primària, els crèdits de síntesi i el projecte de recerca de l’ESO i els treballs de recerca de batxillerat formen un conjunt que va en la línia de l’ensenyament/aprenentatge interdisciplinari, transversal, per competències, etc. en una paraula , és una possibilitat d’obrir portes a iniciatives que dins del curriculum estricte no hi tenen cabuda. En aquest sentit és un tipus de feina molt i molt important i interessant tant per a l’ alumnat com per al professorat perquè ens permet anar “més enllà”… qui busca sempre troba…
Ja sé que aquesta feina està poc reconeguda i sap greu perquè són moltes hores de dedicació de l’alumnat i de la tutoria del professorat que hauria de tenir una compensació, però si almenys tingués la consideració i el reconeixement dels companys i de les companyes, ja seria molt… però això a vegades també es troba a faltar…
El temps que es dedica al treball de recerca no s’ha d’entendre que va en detriment de les matèries concretes sinó que les complementa i les enriqueix… uufff, ja sé que a vegades costa de veure, però crec fermament que és així… a la llarga , clar, perquè els processos de formació del nostre alumnat són llargs i tortuosos… El cert és que, si preguntem a les alumnes i als alumnes, al final, sempre senten l’orgull d’haver fet el treball de recerca i, passat el temps, és de les coses que més recorden…
Potser que acabi… ja veieu que estic fent propaganda del treball de recerca, doncs, sí… m’agradaria animar-vos en aquesta feina, la meva experiència com a tutora de treballs de recerca és molt positiva…
Salut i avant!
Mercè Otero-Vidal
Moltíssimes gràcies, Mercè! És tot un honor per a nosaltres que ens hagis comentat en el nostre bloc i amb unes paraules tan sentides envers el treball de recerca. Espero que en una altra ocasió en poguem parlar, però hic et nunc et diré que jo crec en el treball de recerca i el temps que hi he dedicat sempre ha valgut la pena i moltes han estat les compensacions que he rebut per part dels alumnes tutorands. Crec que és, malgrat tot, el millor que podem fer per als nostres alumnes!Salut i comptem sempre amb tu!
Benvolguda Margalida,
sóc una admiradora teva des de fa molt de temps. També sóc professora de clàssiques, a l’IES Apel·les Mestres de L’Hospitalet de Llobregat. Amb el meu alumnat ens mirem i admirem el fil de les clàssiques sovint. Suposo que els agradaria tenir una professora tan marxosa com tu…
Aquests dies a les jornades t’he conegut a distància i, com diu la Mercè -que per cert és la meva professora i la meva companya-, m’ha sabut greu que no hi hagi hagut ocasió de fer més intercanvis personals. Però ja la trobarem… Només volia felicitar-te per la teva feina, la present i l’anterior al bloc i desitjar-te molta sort.
Ah! Jo també som mallorquina…
Coloma Jofre Bonet
Moltíssimes gràcies, Coloma! Ara ja sé qui ets i la propera vegada que coincidim podrem intercanviar experiències o records de s’illa. Ja vaig tenir de professora de grec l’entranyable Coloma Blanes.
ola lida feliçitats per el premiii 3rd premi moltes feliçitas aixo es de tenir un bon blog i gent k et seguira apoyant dew!!!
Un altre premi per a la coleccio! ia n’hi han uns quants no? em sembla que són tres premis. Aprofito per dirte que si veus la pel·lícula anomenada “mamma mia” hi surt una illa grega maquíssima que sembla el mismissim paradís i també parlen d’afrodita.Espero que segueixis guanyant molts prèmis!
adéu
Moltes gràcies! Ja he vist Mamma mia amb la meva filla i l’illa es diu Kalokiri; no existeix però és un bon nom per passar les vacances ja que vol dir estiu. A veure, Pol, si trobes un fragment de la pel·lícula amb referents clàssics?
Ostres felicitats! quina bona idea, aquesta de que cada blog en nomini uns quants, espero que tingui éxit!
Acabo de llegir el comentari del Pol. És veritat que a la pel·lícula parlen d’una font d’Afrodita i diuen que qui la troba i pot beure de la seva aigua aconsegueix l’amor etern. Al final, troben la font i, afectivament, tots troben el seu veritable amor. No ho recordo massa bé, però em sembla que passava alguna cosa semblant!
Per cert, encara que aquesta no existeixi, si les illes gregues són totes així, encara tinc més ganes d’anar-hi! 😉
Que bée! Felicitats, Lida!
Això de nombrar blogs penso que està molt bé.
Mrgalida,
jo també vaig tenir na Coloma Blanes! Va ser la meva primera professora de llatí i de grec, al Joan Alcover. La recordo amb molt d’afecte. Ara ja ho entenc tot…
Coloma, m’has deixat amb el dubte del “ja ho entenc tot”; quan tornem a coincidir, ja m’ho explicaràs!
Muchísimas gracias, Margalida, por el premio y tus amables palabras hacia mí. Un abrazo.
Creo que son bien merecidas, Ricardo.
ohhh!!
que bé lida, moltes felicitaats!
El nom del premi és molt bó, jajja i m’agrada perque ara que comença a fer calooor! 😀 jajaj
un petóo!
vaalee!
Lluís Inclán també ens ha atorgat el premi Doceo et disco, i vull reproduir aquí les seves amables i encoratjadores paraules: “El fil de les clássiques, completísimo blog de Margalida con infinidad de propuestas muy trabajadas e ingeniosas”. Moltíssimes gràcies, Lluís!