Per què ens fascinen les històries de fantasmes, cases encantades, superxeria…?

Vols saber l’origen del perquè ens fascinen les històries de fantasmes, bruixes, homes llop, cases encantades…? No t’ho creuràs; però, encara que no ho sembli, també és una herència de Grècia i Roma. El món és clàssic, ja us ho dic jo!

A Grècia i a Roma no tot brillava i era racional. Grecs i romans eren molts supersticiosos i no paraven de fer ablucions i purificacions. Tenien creences ben obscures i irracionals, pors i temors que hem heretat i que encara avui són ben del grat del públic general i, en especial, del públic juvenil.

Si t’agraden les històries de fantasmes, de morts vivents, de licantropia o de superxeria… et recomano l’últim llibre de Fernando Lillo Redonet, Fantasmas, brujas y magos de Grecia y Roma, publicat per Evohé Didaska, 2013. Un llibre magnífic, destinat tant per al públic que només busca entretenir-se amb històries de por ben contades,  com per al públic erudit ja que pot resseguir les citacions del versàtil Fernando i aprofundir en les històries contades fins arribar als textos originals.

D’una manera amena i alhora rigorosa, Fernando Lillo ens introdueix en l’apassionant món sobrenatural dels fantasmes, mags, bruixes i làmies de Grècia i de Roma. Ens desvetlla un Pitàgoras màgic, ens presenta el mag Pàncrates i el seu aprenent de bruixot que, de ben segur, coneixes per Disney o per aquest altre captivador llibre de Fernando Lillo, El aprendiz de brujo.

Potser també t’interessarà conèixer, entre d’altres, la història del taumaturg o faedor de miracles d’Apol·loni de Tiana i t’ indignaren els paranys i embolics del fals profeta d’Alexandre d’Aboutic.

Compte, però, no et deixis seduir com Ulisses per la maga Circe ni et deixis embruixar per la fetillera Medea. De por, de ben segur, en passaràs amb l’espantosa Canídia i els seus sequaços. Capguarda’t dels conjurs i de les bruixes, sobretot si recordes la perversa Mèroe.

Totes aquests històries et faran venir al cap històries actuals, conegudes a través de la tradició literària o del cinema. Què en dius? Fantasmas, brujas y magos de Grecia y Roma pot ser un bon regal de Nadal, veritat?

Parlem amb el cos, persuadim amb la paraula

“Avui, toca parlar”. Avui ens visita al nostre institut Bàrbara Pastor, la “profe rebelde”.

Bàrbara Pastor

N’Elisa i en Xavier fa pocs dies la varen entrevistar per Skype i en el seu treball de recerca de referents podeu veure la conversa que varen tenir amb ella.

Quan jo  anava a l’institut, vaig conèixer la Bàrbara en unes fires llatines que ella va organitzar, on vaig tenir la sort de parlar tres dies en llatí, fer àpats romans i conèixer enamorats del món clàssic d’arreu del món; tres dies que em varen acabar de decidir d’estudiar clàssiques en comptes de genètica com pretenia fer. Va ser una experiència impactant i molt emocional que, malgrat han passat els anys, la recorda com si fos ahir i, de ben segur, m’han marcat com a professora.

Fa poc la Bàrbara em va deixar un comentari en El Fil de les Clàssiques i, tot i que ella es pensava que no em coneixia, de seguida li vaig venir a la ment, i  avui, abans de partir cap a Madrid per presentar el seu últim llibre Somos lo que sabemos,  tenim el goig de conèixer-la, d’aprendre de la seva experiència, vitalitat i ganes de canviar l’ensenyament: l’alumne/a ha de parlar més i el professor molt menys. Ens ensenyarà a parlar amb el cos i a persuadir mitjançant la paraula, inspirada en els clàssics, i seguint el seu mètode Oratoga AEIOU®: “Argumenta, Expressa, Inventa, Ordena i Unifica”.

Avui els més de cent alumnes de 4t de l’ESO de l’institut IPM sou ben afortunats i jo, la primera. Gaudiu d’aquestes dues meravelloses hores que la Bàrbara Pastor ens regala.

[youtube]http://youtu.be/pdgXfgilSfM[/youtube]

[youtube]http://youtu.be/6jMeKkHRsWw[/youtube]

Espriu a El fil de les clàssiques

El Fil de les Clàssiques el 2007 es va presentar  a la blogosfera educativa amb aquest poema d’Espriu de “Les cançons d’Ariadna”:

Si de nou voleu passar,

Ariadna tornarà

a mostrar-vos el camí

que us permeti de sortir.

No hi ha laberint més clar.

Trobareu seients a mà

per als tristos i els cansats.

Hom no hi sent miols de gats,

sinó molt nobles cançons,

trèmolos d’acordions.

Quant al preu, tan mòdic és,

que penso no cobrar res.

Espriu i la petjada del món clàssic han estat sovint presents tant en El Fil de les Clàssiques (per Sant Jordi; una pista per endevinar25 anys sense Espriu: Les Metamorfosis a Les roques i el mar, el blau; L’imprudent i benefactor Prometeu; Visca la llengua materna…) com en els seus blogs:  Aracne fila i fila, obert a alumnes i professors d’altres centres (Espriu i l’amor pel llatí; Indesinenter, tot recordant Espriu; Apol·lo i Dafne en la literaturaAntígona a la Viquilletra i Pervivència de les Metamorfosis en la literatura per part dels alumnes de l’Isaac Albéniz; La nostra ANTÍGONA, a càrrec dels alumnes de Rocío Poyato de l’institut Roda de Ter…); també Espriu ha tingut un lloc d’honor en el blog dels alumnes de grec, Literatura grega a escena (De Sòfocles a Espriu).

Photo

Seguiu de prop El Fil de les Clàssiques i els seus blogs (Aracne fila i fila, Literatura grega a escena, El fil del mite grec…) que de ben segur aquest curs i arran de l’any Espriu i de l’exposició del cccb Salvador Espriu. He mirat aquesta terra s’aniran publicant més treballs sobre Espriu i les clàssiques.

[youtube]http://youtu.be/MFXwTv7PdSA[/youtube]

El Fil de les Clàssiques a CCCB

El Fil de les Clàssiques a CCCB

Precisament avui amb els alumnes de Literatura Catalana de segon de batxillerat farem una visita literària a Arenys de Mar, la Sinera espriuana, amb textos de Salvador Espriu i Bartomeu Roselló-Pòrcel.

A la tarda, començaré les meves sessions de màster de secundària a la UB, alma mater també de Salvador Espriu.

Placa commemorativa de la UB a Espriu

Tal dia com avui va néixer…

Avui, tercer dijous de novembre, celebrem l’aniversari del naixement de Sòcrates, elegit com Dia Mundial de la Filosofia, amb la pel·lícula de Roberto Rosellini i aquesta dramatització de la seva mort:

L’acusació de Sòcrates, segons una adaptació de L’apologia de Plató interpretada per Raul Palma:

[youtube]http://youtu.be/hzXt8sXWWBo[/youtube]