Els participis en grec com en anglès

Estudiar el participi (morfologia i sintaxi) a classe de Grec sempre és una tasca titànica; però el participi, juntament amb l’aorist, formen l’eix vertebrador de la llengua grega i, per tant, dels exàmens de selectivitat de grec. Algun any han arribat a sortir fins a cinc participis en un text d’unes vint paraules!

És curiós. Els nostres alumnes de batxillerat (o almenys els meus) no saben identificar ni el participi en català (me’n vaig adonar en fer uns exercicis del pas del llatí al català!).

Acaba de sortir el tercer número de la revista Methodos i he pogut recuperar una participació dels meus professors universitaris, Pau Gilabert i Natàlia Palomar, en què a El participi en grec clàssic i en anglès: l’ús didàctic d’esquemes equivalents proposen utilitzar l’equivalent de l’anglès en la docència del participi grec ja que l’equivalència de les funcions atributiva, apositiva i predicativa del participi, així com el seu valor absolut, tant en grec clàssic com en anglès, és total.

Amb aquest recurs didàctic valuós, no perdo l’esperança que els nostres alumnes han d’acabar aprenent el participi grec.

Ho comprovem tot fent aquest kahoot!

participi

XIV Jornada de Clásicas de Sagunto: “Ya no podemos enseñar como lo hacíamos antes”

Ecce pictura. Quae fabula est?

Continuem amb la lectura setmanal de Narracions de mites clàssics.

Ecce pictura. Quae fabula est?

img_2618

Valeria (@valr_kuni) me fecit. October MMXVI

Quina pervivència té? És un mite encara vigent? Per què? S’ha de dir sempre la veritat?

Llegiu amb atenció aquest poema Arrapant-se cruel al rostre de Minerva d’Antoni Prats (21, febrer, 1946)

ARRAPANT-SE cruel al rostre de Minerva
el corb seguit esquinça els ulls renovellats.
Mai més podrà pensar-se la deessa
veient un fil trempat de llum llarguíssima.
Mai més.

(Corb fastigós, oh quant t’estime!)

I ens queda tot,
un tot que no vol ja ser més:
mans, tantes mans i noms i veus.

Per fi, la nit es cansa de ser nit.
Sovint no troba el pany o perd les claus.
Sovint s’oblida de la casa.

En podem fer també nosaltres de recreacions?

Fem un Kahoot del mite de Coronis!

coronis

Gairebé una dècada a la xarxa: professora i bloguera

Després de gairebé deu anys, des que el professor de llengua i literatura Joan Marc Ramos va venir un dia a la nostra reunió setmanal de departament de Català i Clàssiques amb la idea d’obrir un blog educatiu, se’m fa difícil recordar com eren les meves classes de Grec, Llatí i Cultura Clàssica sense els companys en xarxa, els chironians, internet, sense el Moodle, sense els blogs, sense les xarxes socials i les eines digitals, el treball cooperatiu, la classe inversa…, tot i que mai he abandonat ni el llibre de text ni algunes classes magistrals…

Un nou principi de curs, i altre cop els alumnes continuen comentant els apunts publicats a El Fil de les Clàssiques i a la vintena més de blogs que els seus companys de clàssiques de l’institut Premià de Mar els han deixat en herència i que continuen mimant, ampliant i, potser, n’acabaran obrint de nous, en funció dels seus interessos personals, necessitats d’aula…

Fa uns mesos vaig assistir a ITworldEdu8Innovating in Education, amb un èxit de participació, i Educaixa acaba de publicar aquesta entrada amb aquest reportatge en què ha seleccionat tres professors bloguers: “Santiago Moll, Silvia Caballeria i Margalida Capellà són professors en sintonia amb les TIC. Els seus respectius blogs (Justifica tu respuesta, Què us diré? i El Fil de les Clàssiques) s’han convertit en una importantíssima eina perquè els seus alumnes aprenguin, cooperin i es motivin. Ells són una mostra de l’èxit de l’actualització docent vinculada al bon ús de la tecnologia. Dins de l’aula i també fora, compartint experiències amb els seus col·legues, els seus blogs bullen d’activitat i bones pràctiques”.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=y_a3gPzUVmM[/youtube]
Amb subtítols en castellà.

I vosaltres, què n’opineu dels professors (i dels alumnes) bloguers?

Un mite ovidià cada setmana

Enguany també hem volgut seguir a 4t de l’ESO un bell i vell costum de portar llegit a classe (classe inversa) cada setmana un mite ovidià a partir de l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mites clàssics (ed. Teide).

Divendres passat vàrem treballar el mite de Licàon (vid. Licàon) i encara aneu publicant a Metamorfosejats els vostres treballs a partir de les reflexions fetes a l’aula tots plegats. L’important no és l’eina digital sinó la pervivència del mite i el llatí (Quis est?…); per tant podeu utilitzar tots els formats (thinglink,…), fer les vostres metamorfosis, recordar-les de llibres, anuncis publicitaris, pel·lícules… com la transformació en llop del professor Remus Lupin a Harry Potter .

Qui  portarà avui ben preparada la narració següent pertanyent a les relacions amoroses de Zeus, Júpiter en llatí?  Qui ens explicarà a classe les diferents aventures amoroses i la seva actualitat? Tenen vigència encara?…En parlarem, ho posarem en comú, intercaviarem la seva pervivència en l’art, la música, el llenguatge, la literatura, el còmic, l’astronomia… i en deixarem constància per escrit (la guia de lectura i les propostes de treball del final del llibre us poden donar un bon cop de mà!).

Posem fil a l’agulla a partir de recreacions fetes per companys i companyes (Iuppiter et IoJúpiter i Cal·listo; De Juno a Júpiter; Europa a l’institut), comencem amb els referents clàssics arreu (Juno, Júpiter, Ganimedes…)

Setmana a setmana anirem llegint els mites ovidians, ampliant Metamorfosejats i continuarem de tant en tant amb Kahoots, qüestionaris Moodle i Ecce pictura.

Incipiamus. Quae fabula est?

Eccepictura

A quin mite fa referència? De quin artista és aquesta pintura? De quina època?…

Recreem el mite amb un diàleg entre els dos personatges i posem títol a la imatge amb una frase, tipus fotografies Instagram…

Fem un kahoot amb els amors de Zeus/Júpiter!

amorszeus

Quī nihil discere vult, nihil discere potest

Relleu trobat a Neumagen que representa un mestre amb tres deixebles en una escola romana (ca. 180-185 d. C.)

El 1994, la UNESCO va declarar el 5 d’octubre Dia Mundial dels Docents per tal de commemorar la comprensió i estima envers la contribució vital dels docents a l’educació i al desenvolupament.

Què vol dir ser docent? Per què calen bons docents? Quin mot és preferible: docent, professor, mestre, educador…?

Tenim vocació. Ens agrada la nostra feina. Creiem en l’efecte Pigmalió en l’educació; ara bé, és possible ensenyar quan un no vol aprendre?

Avui (dies Mercuris ante diem tertium Nonas Octobres MMDCCLXIX  a.u.c.) ho hem intentat reflexionar en llatí a partir del final del Capitulum XXIII de Lingua Latina per se illustrata d’ Ørberg:

Epistulam sūmēns Aemilia “Itane scrībit magister?” inquit; tum, epistulā lēctā, “hoc tē nōn excūsat, nam plānē scrībit “Mārcum ipsum nihil discere velle”, et quī nihil discere vult, nihil discere potest. Nōn modo posse, sed etiam velle opus est: quod nōn vīs, nōn potes”.

Iūlius ridēns “Rēctē dīcis” inquit, “Ego enim pecūniam solvere nōlō: ergō solvere nōn possum!”

Hoc dicēns Iulius epistulam magistrī scindit.