Category Archives: Llatí

Les llengües indoeuropees avui

Llengües indoeuropees

El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.

En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·lenni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees.La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau,, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.

Llengües indoeuropees avui en dia

De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.

Llengües indoeuropees a Europa

Tres alumnes meves i companyes vostres de llatí i de grec de primer de batxillerat, la Irena (de Suïssa, tot i que d’ascendència croata), la Coty (d’Argentina) i la Lina (de Colòmbia), han buscat a l’atzar uns mots en diferents llengües indoeuropees que es parlen avui i han realitzat aquest original muntatge audiovisual (com aneu de banderes?):

Què us ha semblat? A quines conclusions podem arribar? Quines llengües han tractat? A quins grups lingüístics de la família indoeuropea pertanyen? Quin mot és més semblant en totes les llengües? Per què? Quines llengües són més diferents, tot i les similituds? Amb quina o quines llengües se sembla més el català? bla, bla, bla

Rosa, rosae

Amb el cantant Jacques Brel A ritme de tango ja vàrem veure l’aficció de recordar els anys de l’escola i el llatí amb el rosa, -ae, en un comentari també us enviava a un interessant apunt de La llama de Vesta sobre la seva pervivència del rosa, -ae en el camp de la cançó, en el cinema, en la publicitat…

rositarosaerosa
Foto d’Ana Ovando a Flickr

Foto de Mercè Otero

Com ens va fer riure el gag de Polònia que podeu tornar a veure a Llatí i humor amb Rosa, Rosae d’ Hispania, Hispaniae! Navegant pel YouTube, he topat amb aquest poema visual i no em puc ressistir de preguntar-vos si declina bé rosa, rosae Carmen Carrasco en el poema homònim publicat a Eternos sentimientos:

[youtube]http://youtu.be/xpMKwoyr5ts[/youtube]

Internet: unió o separació lingüística?

La torre de Babel, Pieter Bruegel el vell

Aquests dies a classe us preguntava, després de comentar la diàspora de les llengües indoeuropees, tot esmentant el símil de la torre de Babel que narra com els descendents de Noè van començar a construir una torre per arribar al cel i Déu els castigà amb la confusió de llengües (Gènesi 11), si avui en dia, amb les xarxes d’informació com Internet, crèieu que tornàvem anar cap a la unió o la separació lingüística. Què n’opineu? Podeu deixar aquí també la resposta dels exercicis 7 i 8 de la segona unitat del llibre de Grec 1 (ed.Teide).

Divendres passat, vaig tenir l’honor de ser convidada a Vic, com a guanyadora de la primera edició, als Premis Blocs Catalunya, i Dani Cortijo que es va emportar el premi al millor bloc de Cultura per Altres Barcelones va dir uns mots en llatí, tot esmentant la nostra feina i referint-se a nosaltres. El llatí també va tenir en aquesta edició el seu minut de glòria! Moltes gràcies Dani! L’enhorabona a tots els premiats i premiades (com sempre poquetes)! Ubi sunt mulieres? L’enhorabona també a STIC.cat que una vegada més ha sabut premiar els millors blocs en català. Els premis, ja ho sabeu, honoren més a qui els concedeix que a qui els rep! Per molts anys a tothom!

El català a la xarxa també ha estat notícia i no només per aquesta segona edició de Premis Blocs Catalunya, i així ho ha recollit el Telenotícies Cap de Setmana de TV3:

Sí, ho heu sentit bé: el català és la vuitena llengua a la xarxa pel que fa als blocs! L’enhorabona a tots i a totes per contribuir-hi!

Fem còmics amb Pixton

La companya Victòria Bescós, catedràtica de llatí, em va donar a conèixer Pixton amb unes tires còmiques de llatinismes acompanyades d’una caricatura del meu pas per les III Jornades de didàctica on vaig anar a explicar El Fil de les Clàssiques amb problemes de connexió a Internet. Qui m’ho havia de dir que acabés en un còmic! Malgrat tot, vull compartir aquesta eina amb tots vosaltres perquè, a part de la finalitat lúdicocreativa, crec que té moltes possibilitats didàctiques i que us agradarà utilitzar-la sobretot ara que us vaig demanar al Moodle Fil emplenar les bafarades d’un còmic a quart o fer diferents tasques per presentar-vos a llatí de primer de batxillerat. La Valèria ha experimentat amb el còmic, s’ha engrescat i m’ha fet aquest. Les bafarades en llatí no són seves, és clar. Què us sembla? Qui s’anima i empra aquesta eina pels llatinismes o pel llatí tot ras…? Al nostre bloc Tutorials per blocar bé hi trobareu com fer-los!

Latine loquere, amoenum est!

Il·lustracions inèdites a la recerca d’un text

Heu endevinat a quin mite de Narracions de mites clàssics pertany aquest dibuix que la condiscipula vestra, Marta Gijón, ha fet ad hoc per a tots nosaltres? 

Com veiem continuem amb la tradició pictòrica del curs passat (vid. Aracne). Així m’agrada! Qui més s’anima? Necessitem moltes il·lustracions i molts relats per poder obrir el llibre digital El Fil de contes mitològics! Quin goig farà!

Una vegada hàgiu encertat a quin mite fa referència, per tal d’anar adquirint la competència literària, n’hauríeu de fer una petita recreació. No es tracta d’explicar  el mite sinó d’inserir-lo en un relat vostre, de  recrear-lo, actualitzar-lo… Si voleu pot ser també en vers (per a El Fil més poètic). Espavileu que els millors formaran part d’un audiollibre  amb il·lustracions i tot!

En aquesta nova aventura de El Fil de les Clàssiques, hi pot col·laborar tothom que vulgui. Heu d’enviar el vostre relat com si fos un comentari o obrir un apunt a Aracne fila i fila. Si preferiu, però, fer més il·lustracions, aleshores anireu obrint més articles a Aracne que també és col·laboratiu, amb el requisit que la temàtica sigui clàssica. Quin Sant Jordi! Enguany tot l’any!

L’amfiteatre de Pula

Al mig de la ciutat de Pula a Ístria, Croàcia, entre carrerons de casetes baixes a prop del port, s’aixeca encara l’increïble i majestuós amfiteatre romà, construït amb pedra calcària el segle I i aleshores amb capacitat per a vint mil espectadors.

Com podeu observar (si cliqueu a sobre la imatge serà més nítida), gràcies a la gentilesa de Mercè Otero, encara es conserva amb molt bon estat el mur exterior d’uns trenta metres d’alçada amb dues fileres de setanta dos arcs.

En una altra població d’Ístria, a Motovun no ha passat per alt a la nostra companya i col·laboradora viatgera aquesta imatge de darrere de l’altar de l’església de Sant Esteve (dissenyada per l’arquitecte Andrea Palladio), pertanyent a una pintura d’un artista venecià desconegut en què podem observar al fons l’amfiteatre de Pula on Sant Germà va ser martiritzat.

Motovun (Ístria, Croàcia)

L’amfiteatre romà de Pula fins i tot s’ha recreat tot utilitzant les últimes tecnologies; fixeu-vos bé amb aquestes recreacions fetes amb Google Sketchup.

En aquest Google maps col·laboratiu, us he localitzat l’amfiteatre de Pula amb una fotografia, feina vostra serà anar localitzant altres amfiteatres romans (teniu cura amb les fotografies i només poseu imatges Creatives Commons):


Ver Amfiteatres romans en un mapa més gran

Llatinismes PAU Catalunya 2010

Per conèixer la selecció de llatinismes que entraran en les pròximes proves de selectivitat (PAU), enguany tenim l’honor d’acollir en El Fil de les Clàssiques al mateix Juli Cèsar, que cada setmana s’encarregarà d’obsequiar-nos amb un dels llatinismes prescrits ( els han reduït a la meitat!). Això sí, tingueu una mica de paciència amb ell, perquè fa poc que l’oracle l’ha advertit d’una brutal traïció que s’està ordint en contra seva  i l’home està d’un humor… (passa-li el ratolí per sobre i clica damunt d’ell i damunt del full)

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2009/09/juli_01.swf" width="440" height="400" wmode="transparent" /]

Dia Europeu de les Llengües: Radices Europae

En el Dia Europeu de les Llengües el curs passat  us animava  a aprendre llengües i a respectar la diversitat lingüística ( vidApreneu llengües! ). Enguany des de El Fil de les Clàssiques també volem celebrar el Dia Europeu de les Llengües que des de 2001, Any Europeu de les llengües, se celebra el  26 de setembre a tot Europa.

El nostre institut es caracteritza per la seva diversitat cultural, lingüística i religiosa tant dels seus alumnes com dels seus professors; per tant crec que, ja que  formen tant del currículum de llatí com de grec “L’origen de la llengua des de l’indoeuropeu fins a l’actualitat”, podríem fer un treball de camp per esbrinar:  Quantes llengües parlen els alumnes de l’IES Cristòfol Ferrer? A quin grup lingüístic pertanyen? Quina és la llengua majoritària? Quantes pertanyen a la família indoeuropea? Quantes són romàniques? (trobareu més indicacions al vostre Moodle. Quina relació podem establir entre els parlants europeus? Quin pes hi té el  llatí? i el grec?…

Sens dubte, el llatí ens agermana, europeus! Per això hem acceptat des de El Fil de les Clàssiques la participació en un projecte col·laboratiu europeu del latinista de Grenoble, Robert Delors de Latine loquere, a Radices Europae.

radiceseuropae

Us hi animeu? Què aportarem des del Maresme a l’ampla Europa? D’entrada, obrim des de El Fil de les Clàssiques un Google maps col·laboratiu: El llatí ens agermana per celebrar el Dia Europeu de les Llengües.


Veure El llatí ens agermana en un mapa més gran

Mireu quin muntatge s’han animat a fer la Rebeca i el Toni, alumnes de primer de batxillerat, per demostrar que el llatí ens uneix; per cert, amb quines llengües ho han exemplificat?:

XAIRETE! Salvete omnes!

Sigueu benvinguts i benvingudes a un nou curs escolar! Enguany l’inaugurarem amb cinema. Per què, no? Gràcies al company Ricardo d’Helleniká. Recursos de griego antiguo, podrem començar la nostra singladura cap a Ítaca tot esbrinant per què serveix estudiar grec i llatí a partir d’un fragment d’ Emperor’s club de Michael Hoffman, 2002.

Gràcies a Ricardo, també podem visionar un fragment de La Versión Browning de Mike Figgis, 1994:

[youtube]http://youtu.be/-PG1J6tKUww[/youtube]

Què us ha semblat? Bé, teniu tot el curs per esbrinar, i segur que ho aconseguireu si no ho sabeu encara, per què cal estudiar els grecs i els romans? Del curs passat tenim un apunt amb un interessant fil de comentaris que podríem anar allargant fins on vulgueu sobre Per a què serveix avui estudiar llatí? i us recomano un article molt interessant de la companya de Chiron Ana Ovando Los beneficios de una educación clásica, títol que ens diu que ha agafat del gurú de la web 2.0 Tim O’Relly, mireu per on també va estudiar clàssiques!

Encetem curs, doncs, i ho fem amb un projecte digital de clàssiques, diria jo, completament consolidat i ben premiat, amb rap i tot! i des d’aquí vull agrair a l’equip directiu de l’ IES Cristòfol Ferrer el fet que hagi respectat la meva desiderata i ens hagi assignat totes les nostres classes en aules digitals connectades a internet. El Fil de les Clàssiques que pretenia fer vacances, tal com us vaig dir,  no ha tancat les seves portes (tant El Fil com Aracne han estat entre els primers  blocs més actius dels setze mil de la XTecblocs i dels de la blogosfera de clàssiques Chiron), si no ens heu seguit, ara serà el moment de llegir i comentar els apunts i els comentaris que s’han escrit durant els mesos d’estiu i, si  no heu compartit les vostres vacances clàssiques a Aracne fila i fila, encara  ho podreu fer, si voleu.

Si l’any passat encetàvem el curs, tot regalant-vos Aracne fila i fila, un espai dins El Fil de les Clàssiques per a vosaltres per tal que convidéssiu a qui  vulguéssiu, un any més tard podem afirmar que Aracne ja és una realitat ben consolidada que ha arribat als  244 apunts i als 1642 comentaris, tot un exemple a seguir per a altres estudiants de clàssiques, i per això ha estat mereixedor del centaure d’or de Chiron 2009. Tots els alumnes del curs passat hi varen deixar la seva empremta (ara us toca a vosaltres!), també ens han escrit professors i alumnes d’altres centres, sobretot de l’IES Isaac Albéniz, nens de primària i joves de vuitanta anys, amb una fita molt clara: la passió pel món clàssic i les ganes de compartir tots plegats aquest amor i coneixement.  Aracne fila i fila , un regal del curs passat perquè fos vostre, aquest l’heu de continuar gestionant vosaltres, convidant altres alumnes i interessats pel món clàssic d’arreu i plantejant enigmes, pujant els vostres muntatges audiovisuals i recerques, sent bon model d’ús d’internet etc. amb l’única condició  que els temes continuïn sent de cultura i civilització grecollatina, relacionats amb el currículum vigent de grec i de llatí i la seva pervivència al llarg del temps fins a arribar a l’actualitat. El nadó de El Fil de les Clàssiques  se’ns ha fet gran i ara és un projecte digital completament consolidat amb la participació de qui vulgui  i amb el ferm compromís de treballar tots junts per aprendre a aprendre i aprendre a compartir el que sabem o el que volem saber.  Les parets de les nostres aules no seran un obstacle i obrirem la nostra finestra al món i compartirem projecte educatiu ara per ara amb els estudiants de clàssiques de l’IES Albéniz de Badalona, amb l’amiga Teresa Devesa al capdavant, coordinadora pedagògica del centre badaloní. Qui vulgui, a més de fer-ho com ho visitant,  es pot apuntar a aquesta nostra singladura que avui comencem tot i que no hem aturat ni durant les vacances d’estiu; per tant podem dir que El Fil de les Clàssiques amb Aracne fila i fila és un lloc comú de publicació i intercanvi obert al món clàssic i a la seva pervivència i actualitat per a tothom que vulgui compartir el seu coneixement, la seva experiència o els seus dubtes sobre aquest món que hem llegat de grecs i romans. No hi ha dubte, tots som grecs i romans i ens trobem Roma a cada passa!

Engeguem el curs i encara no podem escriure en grec, ni tenim corrector de català. Em sap molt de greu; però tinc esperança ja que els tècnics del Departament d’Educació estan treballant perquè el més aviat possible poguem escriure en grec. La nova actualització dels blocs de la Xtecblocs ens ha permès posar etiquetes als articles i, a més d’emprar el cerca com fins ara, el núvol d’etiquetes us ajudarà localitzar més ràpidament qualsevol tema dels  més dels cinc-cents articles publicats a El Fil, sense comptar els d’ Aracne fila i fila. A El Fil hem superat amb escreix els sis mil comentaris (un bloc s’alimenta dels seus comentaris!), a més els anteriors d’Aracne; a El Fil no tenim comptador de visites (a Aracne, sí!), va néixer com un bloc d’aula de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer, ho continua sent, però  poc m’imaginava haver arribat, sols amb molta dedicació generositat, a on hem arribat amb tant de reconeixement arreu  i  tot gràcies a vosaltres, al vostre interès i participació. Moltíssimes gràcies! Ara que comencem un nou curs, molts dels companys i companyes amb qui vaig engegar fa un any i nou mesos aquesta aventura digital ja són a la Universitat o al món laboral, ens continuen escrivint i comentant però ara us toca a vosaltres, alumnes blocaires (vid. El País Semanal d’ahir), de decidir si el voleu continuar.

D’entrada, estrenem logo: una dona grega amb tauleta encerada per escriure i fil de llana per filar,  fet ad hoc a partir de dues peces de ceràmica grega com si escrivís amb un portàtil. Espero que us agradi!

Logo El Fil. Margalida Capellà

Logo El Fil. Margalida Capellà

Xtecblocs ha actualitzat el WordPress per tant hi trobareu canvis a l’hora d’editar; a més fins ara calia per publicar articles tenir el correu de l’edu si sou alumnes però ara ja no en fan més i abans d’any ens comunicaran quin sistema seguiran; mentrestant els que no teniu identificador us caldrà editar amb el dels companys. Com veieu la mar tampoc no és plana per als que  no heu filat mai però no patiu, si l’any passat vàrem patir els talls de la xarxa, i la mala connexió a internet, ho superarem i com Ulisses aconseguirem arribar a Ítaca si voleu, és clar!  A més amb la nova llei educatiu cal aconseguir les competències digital, audiovisual, etc. Al menú lateral dret de El Fil hi trobareu moltes eines de El Fil arreu (YouTube, Vodpod, Vimeo, Slide, Google…), enllaços i recursos que us portaran  a la xarxa i a Aracne teniu els enllaços a l’actualitat de la premsa. Podeu començar per Chiron, un portal educatiu del món clàssic amb moltes aracnografies i consultar l’actualitat de la seva blogosfera, on podreu llegir blocs d’altres aules i estudiants, entre els quals Secretos de Argos, un excel·lent bloc d’estudiants de diferents centres sobre referents clàssics. Recordeu que treballar en xarxa no és un retalla i enganxa, que cal citar i que cal enllaçar, que cal ser respectuosos  i tot allò que em sentireu a dir una i altra vegada: tots plegats hem de multiplicar el coneixement, no mutilar-lo.

A més del treball en obert amb El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila i Tutorials per blocar bé, treballarem molt més que el curs passat a la nostra aula virtual  El fil moodle  (d’ ensenyament, d’aprenentatge i d’avaluació), continuarem fent teatre en llatí viu, recreant les nostres lectures, trobant-nos al club de lectura, participant en el llibre de la prestatgeria virtual de la Xtec, preparant-nos sobretot  per a l’accés a la Universitat, celebrant les festes a la romana i a la grega, fent sortides al teatre, visitant restes arqueològiques, deixar-nos visitar per experts, anant a conferències, fent tallers de cuina, jugant com a romans al pati, fent exposicions al centre, performances i manualitats, viatges i recitacions… A finals d’octubre ens trobarem al Parc del Laberint d’Horta a Barcelona i farem la nostra gimcana mitològica i etimològica amb els estudiants badalonins de primer de batxillerat, però espero que abans ja us hagin conegut i comentat a la nostra xarxa de clàssiques; més endavant, primer serà virtual, fareu la coneixença en persona els de quart de llatí.

Abans d’acabar aquest primer apunt del curs 2009-10 permeteu-me  un consell i perdoneu també serà cinematogràfic, aquest cop de la pel·lícula que tots deveu haver vist El Club dels poetes morts de Peter Weir, 1989:

[youtube]http://youtu.be/ybNOqg1p4Mg[/youtube]

Quin consell us dono? Doncs, el mateix que el professor dóna als seus alumnes. Sabeu és un consell clàssic, d’una llarga tradició literària,  ja recollit en Ausoni. Sabeu quin és? Què cal fer, doncs, per trobar el camí personal que permetrà trobar la part més valuosa de la nostra vida? Carpe diem!

Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis!

Romanes o gladiadores, de peus!

No m’he pogut resistir a fer aquest apunt. Suposo que a hores d’ara que ja hem passat pràcticament l’estiu no us ha passat per alt la fal·lera d’aquesta temporada primavera-estiu 2009, tot i que ja va començar a triomfar l’anterior, amb les sandàlies romanes o gladiadores. Per què s’han posat de moda amb tant de furor i a tot el món? Per què les porten amb tant de deliri les famoses aquí i a Hollywood? Si us fixeu amb la mostra que us he preparat, veureu que  n’hi ha de gamma alta i d’esport, de mudar i de platja, de tots els materials i colors, amb pedreria i sense, de molt cares i de menys, de còmodes i no tant…

 

Però, com eren realment les sandàlies femenines romanes? Com calçaven les dones romanes?… Quan ens toqui el tema a classe, farà massa fred per recordar la moda romana d’aquest estiu.

Bé, si teniu romanes no les llanceu pas encara que s’hagin envellit molt perquè ens aniran molt bé per les nostres disfresses romanes  i representacions teatrals. L’estiu s’acaba, però a classe de llatí les lluirem també i no ens passaran mai de moda.