La poesia ens il·lumina la tenebra i ens ofereix el cabdell de fil per sortir somrients del laberint. Avui, 21 de març de 2010, just acabada d’encetar la primavera, celebrem un any més, des del 2001 en què fou proposat per la UNESCO, el Dia Mundial de la Poesia amb actes de commemoració arreu i amb la difusió d’un  opuscle amb un poema del poeta lleidatà,  conegut per tots nosaltres, Jordi Pàmias, que s’ha traduït  a vint llengües. Us el vaig penjar a l’institut i espero que l’hàgiu llegit. En El Fil de les Clàssiques hem triat per celebrar un dia com el d’avui aquests mots de la poetessa Maria Teresa Nolla i Panadès ( l’any passat  també elegirem una poeta catalana, Caterina Arderiu):

 El laberint de Creta

amb obscurs passadissos

i tenebres

ens feia tremolar en la foscor.

Agafats de la mà,

vèiem

la claror que es filtrava allà lluny

i que també esplendien les estrelles

lliures.

Vaig veure el Minotaure

i no vaig tenir por,

però la boca escumejant de flames

i els ulls terribles,

amb les grapes unglades,

inspirava terror,

però no a mi,

que somreia.

Maria Teresa Nolla i Panadès, Poesies 

La Formiga d’ Or – Barcelona, 1989

Què us han semblat? Ara, si heu sortit sans i estalvis del laberint, vencedors del Minotaure,  deixeu en comentari un poema que vulgueu compartir amb tots nosaltres o animeu-vos i  escriviu un poema sobre un mite, un personatge grec o romà, un edifici clàssic, un sentiment com l’amor, el desamor, l’amistat… Tot és començar i anar estirant del fil, les paraules, autèntics bàlsams, sortiran soles. Ho proveu?

No us oblideu tampoc d’explicar el significat etimològic del mot poesia! Què és la poesia?

Potser us pot ajudar aquest fragment de la pel·lícula El club dels poetes morts de Peter Weir, 1989:

Gaudiu de la poesia!