És el mite de Ciparissus, pintat per Giorgio Andreoli entre el 1525 i el 1530 amb el nom d'”Apollo and Cyparissus”.
Quan haigi escrit la recreació ja la penjaré. 🙂
Valete!
Margalida Capellà SolerPost author
És increïble, Bet! Ja l’has encertat i no era fàcil!
Ricard Alcazar
És el mite de Ciperissus, pintat per Giorgio Andreoli entre el 1525 i el 1530 amb el nom d’”Apollo and Cyparissus”.
Maria Salat
És el mite de Ciparissus, pintat per Giorgio Andreoli del 1525 al 1530. Té un diàmetre de 25 cm i forma part d’una col·lecció privada.
Nicolás Mangui
Ave!
Esta pintura hace referéncia al mito de cipariso.
Un árbol que antes era un joven muy querido por Apolo.En ese tiempo habia un ciervo muy querido por la gente,fue entonces cuando Cipariso cuando cazaba sin querer lo atravesó,decidió suicidarse,Apolo lo intentó consolar pero al morir su cuerpo se tranformó en un ciprés.
Vale.
Marta Gijón
Aue Lida!
Com molt bé a dit la Bet és el mite de Ciperissus, és un cuadre de Giorgio Andreoli, La seva cronologia és 1525-1530, el nom d’aquest maravellos cuadre és (Apollo and cyparissus).
Vale.
Carlos Rocamora
Es el mite de ciparisus, al quadre es pot veure el cervol mort i la metamorfosi en xiprer, aquesta metamorfosi va ser la que vaig explicar al parc del laberint per als alumnes de Badalona.
Alissa Komarova
Hola:)!
Sincerament no em sabia el nom del quadre,
pero he mirat el primer comentari i m’ha servit una mica d’ajuda.
-Apol.lo estava enamorat del jove Ciparis.Una vegada per accident va matar a un cervol que pertenyia a aquest.Cipariso va morir de pena i va ser transformat en un xiprer (δενδροφόρος).També se li descriu com la divinitat protectora dels ramats del bestiar, als que guarda dels llops i la fertilitat que ell promou.Sent el déu dels boscos i els ramats, també se li descriu com un apassionat de la música: la siringa estava consagrada a ell i se l’esmenta junt amb els Pans i les Ninfes Especuladors posteriors fins i tot identificaven Silvà amb Pan, Faune, Inuus i Égipan.
🙂
Margalida Capellà SolerPost author
Alissa, per què no l’has resumit a la teva manera després d’haver fet la lectura de Narracions de mites clàssics? Ja sabeu que valoro més les vostres paraules, que el copia i l’enganxa de la wiquipèdia.
Rabab
És el mite de Ciparissus, pintat per Giorgio Andreoli.
La veritat es que no em sabia aquest mite.Al quadre es pot veure el cervol mort i la metamorfosi en el xiprer.
Rebeca Sánchez
Aquesta pintura es “Apol.lo i Ciparis” del pintor Giorgio Andreoli.
Andreoli va néixer entre el 1465 i 1470 en Intra, y va morir al 1555 en Gubbio, on va passar la major part de la seva vida.
Si ens fixem en el quadre, es pot observar que en realitat es un plat, ja que Andreoli acostumava a pintar les seves obres no en teles, si no en plats. Si l’analitzem podem veure a un cérvol mort observat pels companys de caça d’ en Ciparis, i a en Ciuparis convertint-se en xiprer.
Andreoli es va inspirar per a fer la seva obra en el mite clàssic d’Apol.lo:
-Ciparis era fill de Tèlefo i amant d’Apol.lo. Aquest va voler fer-li un regal, i li va donar un cérvol domesticat com a company. Sense voler, el va matar accidentalment amb una javelina quan aquest jeia dormit en la mala herba. Tant era l’amor i el dolor que sentia pel seu animal que va demanar a Apol.lo que permetés que les seves llàgrimes caiguessin per sempre a sobre del seu company. Així Apol.lo el va convertir en un xiprer, arbre relacionat amb el dol dels esses estimats.
Es poden trobar xiprers en el cementiri, ja que es símbol de dol.
Aquest mite pot representar el pas de l’adolescència a la edat madura, ja que es descriu un noi que s’inicia en la caça i les guerres i ha de perdre decisions per afrontar els fets i convertir-se en adult.
Els xiprers sovint tenen gotes de saba al seu tronc. Segons el mite, les gotes de saba son les llàgrimes de pena de Ciparis.
Molt bé, Rebeca! Sobretot pel fet d’aportar informació nova en un apunt que ja s’havia dit pràcticament tot. Sempre és possible fer una passa més!
Rabab, gràcies per la sinceritat; però forma part de Narracions de mites clàssics que t’havies d’haver llegit. Bé, encara hi ets a temps i espero que ho facis quan acabis els exàmens.
sere eloisa velasquez chala
Lida quan tingui mes informacio que fare el comentari be per ara només se que es diu Ciparissus i que el va pintar el pintor Giorgio Andreoli.si no me equivoco es italia.no?¿
lo sento lida pero to prometo que he compensare amb un comentari ben currat..
:)Vale!!!
Pol Nóbrega
Aquest mite és el de Ciparissus, que està pintat per Giorgio Andreoli de l’any 1525 al 1530. L’ha anomenat Apollo and Ciparissus.
Vale!!!
Júlia Serrano
Salve!
Com tothom ha dit, aquest quadre és sobre el mite de Ciparissus. Aquest era fill de Télefo i descendent de Heracles vivia en Ceos y era estimat por Apolo per la seva gran bellesa.
Com en tots els mites, hi ha varies versions. Una d’aquestes és la que poso a continuació:
Ciparissus era fill de Orcomenos i germà de Minias. Aquesta tradició explica que Ciparissus era el mític fundador de la ciutat de Kyparisso a Fócida, que posteriorment va ser anomenada Anticyra.
No he pogut trobar res més.
Vale!
Joël Beltrán
Com veig que he fet tard, donaré el meu punt de vista sobre aquesta obra de Giorgio Andreoli feta entre els anys 1525 i 1530 i que té com a nom ”Apollo and Cyparissus”. Actualment aquesta pintura pertany a una col·lecció privada.
Pel que puc veure està pintada sobre un plat i s’hi representen els diferents moments del mite en el que s’inspira:
-1. A la zona més elevada i a la dreta podem veure com Ciparissus apunta amb el seu arc al cérvol estimat(bé, l’arc me l’imagino, però segur que en té un.).
-2. A la zona baixa i més a la dreta de la imatge veiem com el jove parla amb Apol·lo comentant el que ha passat.
-3. A la zona baixa i a l’esquerra podem veure com el protagonista del mite és transformat en un xiprer molt típic i Apol·lo consolant-lo.
Margalida Capellà SolerPost author
I les recreacions, ubi sunt? Tempus fugit irreparabile!
Joël Beltrán
Ciparissus: Ai, mare! Què he fet?
Apol·lo: Te l’has ben carregat.
C: Tu creus? Potser encara li puc treure la javelina.
A: Déixau, aquest cérvol fa estona que ja no és entre nosaltres.
C: I el boca-boca?
A: Encara agafaries alguna malaltia. Vet a saber què haurà menjat…
C: Alguna cosa hauré de fer! Tot això és culpa teva! Si no m’aguessis dit que t’agradàven els cérvols ara no passaria això!
A: Jo no te’l vaig demanar que jo recordi eh?
C: Amb paraules no, però es notava que et mories per tenir-ne un!
A: Això ho hauràs notat tu!
C: Bé, és igual, ara el que he de fer és fugir.
A: Aaah no. Això si que no. Tu et quedaràs aqui plorant pel que has fet.
C: Molt bé, però que sàpigues que ja ho havia pensat jo i t’ho anava a proposar.
Margalida Capellà SolerPost author
Joël, t’ha quedat un diàleg molt interessant! Ets genial! Bé, si vols veure les notes d’aquesta segona avaluació, tu i també cadascun dels meus alumnes de 4rt de l’ESO, ja podeu passar pel vostre Moodle de llatí. Aquesta avaluació finalment he suprimit el quadern de notes manual i hi podeu veure totes les notes de totes les activitats d’aprenentatge que hem anat fent des de principi de curs. Algunes notes les podeu encara millorar, aprofiteu els avantatges de l’avaluació digital!
Mariano
Avui a classe de llati me sentit aixi ,com un xiprer i que tot el mon en mirarava i jo anava a la seva bola i no feia cas a la Margalida. Llavors en vaig sentir com si estigues en un paissatge i que els ordinadors eren arbres, els meus companys eren pagesos i jo em sentia gran, poderos i unic ,i que tot depenia de mi.Tothom al meu voltant somreia cantava dirigint-se a mi pero en obrir els ulls vaig veure que el paissatge s’havia borrat i tot seguia igual,i la persona que es dirigia a mi era la Margalida i ja no era un xiprer sino el mateix de sempre amb ganes de canviar.
Margalida Capellà SolerPost author
Bé, Mariano, me n’alegro que no siguis un xiprer i que em comencis a fer cas i et posis a treballar com ho fan els teus companys que de ben segur et valoraran encara més i seràs més respectat. A la tercera va la vençuda i has començat un molt bon peu la tercera avaluació. Així m’agrada!
Laura G
MONÓLEG DE CIPARISSUS:
Vull estar de dol per sempre més. Vull plorar la mort del meu fidel company aprop seu. Vull romandre fruit de la naturalesa, sense que res interfereixi en els meus pensaments. Aquí acaba tot. Mai podré perdonar-me. Mai podria viure pensant que jo he estat el culpable de la teva mort. Os prego que m’arravasseu la vida, déus del cel. Gràcies Apol·lo per la teva ajuda incondicional, gràcies per alegrarme l’existència en aquell moment que em vas entregar el teu amor.
LES SEVES EXTREMITATS VAN PERDRE LA MOBILITAT PER SEMPRE MÉS, EL DESIG DE CIPARISSUS ES VA COMPLIR I VA ROMANDRE XIPRER, FENT COSTAT ALS QUI ESTAVEN DE DOL.
Coty
-Quin bon dia per a la caça! El sol brilla ben a dalt. Mira, allà, no gaire lluny, mira’l com descansa, és pressa fàcil -parlava Ciparissus per a ell mateix i tot seguit llençà la javelina contra el cèrvol.
El seu coll, que fins ara se sostenia ferme, caigué dèbil contra el verd de la gespa. Les flors del voltant es cobriren de vermell. Ciparissus s’apropà al cèrvol i en veure els seus ulls humits caigué de genolls sobre elles, tacant-se els genolls i les mans.
-Com… Com no… Com no t’he reconegut? -quequejava Ciparissus mirant incrèdul al seu estimat amic, mirant la sang que brullava per la brutal ferida- Com ha canviat el dia, no vull tornar a veure’l.
I els seus desitjos es van complir, l’arbre en el qual es transformà l’alliberà del seu dolor per sempre.
lina
Ave! el mite es tracte de Ciparissus, fet del 1525 al 1530.
Aquest mite conta l’història de com Ciparissus dolgut per haver assassinat al seu cérvol, li va demanar al seu amant, Apol·lo, que li permetés plorar-lo per sempre, i així va ser com aquest déu el va convertir en xiprer.
El que més m’agrada dels mites d’ Ovidi, és com reflexa clarament les diferents situacions que li pot arribar a passar una persona.
Moltes vegades per la pèrdua d’una persona que estimem, l’únic que ens dona consol, és plorar, pot ser que amb aixó no aconsegueixis res o simplement no puguis canviar el destí, però es així com pots quedar-te més tranquil. Crec també que les coses pasan perquè tenen que passar, i encara que ens fassin mal, tenim que aprendre a acceptar el destí.
Margalida Capellà SolerPost author
I tant que sí, Lina!Tens tota la raó!
Coty, Laura, veig que finalment heu trobat un motiu d’inspiració! Quin remei!
Oriol García
Hola!!
Doncs a mi em va passar algo semblant…A clase.
Jo estaba enamorat de Margiliator, on aquest tenía un cèrvol anomenat Joan. Jo vaig matar al pobre Joan sense voler, i tot seguit Margaliator va començar a plorar de pena, fins que va morir. Seguidament, vaig comvertir a Margaliator en un Xiprer, ja que estan molts en el cementiri, perque seguís plorant de pena, a causa de la mort del seu cèrbol Joan.
Irena
Ave!:)
Aquest mite pertany a l’època he·lenística. És el de Ciparissus,un jove, fill o de Tèlefo, descendent d’Heracles, i un dels amants del conegut déu Apol·lo. Aquest mite representa el pas de l’adolescència a la maduresa,que en aquest cas es Ciparissus, ja que podem veure com fins i tot actualemnt en algunes tribus de l’Àfrica hi ha nens que es tiren des de un àrbre per demostrar la seva maduresa. D’aquesta prova, podem realcionar-la amb el Góming, que va tenir origen en els nens que es tiraven per ser homes i també per demanar la mà a les seves estimades. http://es.wikipedia.org/wiki/G%C3%B3ming
Recreació:
Jordi, un nen, de un gran caçador, estava de caça amb el seu pare.
-Pare: Escolta’m, fill meu, has d’estar molt en silenci ja que en qualsevol moment pot aparèixer rere aquests arbustos un cérvol. No et posis nerviós, i quedat aquí que jo ara vinc, que m’he deixat la cantimplora en l’ultima parada que vam fer, no t’amoïnis no esta molt lluny. En qualsevol cas dispara et deixo en mans la meva escopeta.-
-Jordi: D’acord pare.- va respirar profundament en Jordi.-
Després d’anar-se’n, en Jordi no parava d’estar-se quiet, d’aquí que de cop i colta va veure un, i el va apuntar de tal manera que li va donar directe al coll.
-Amo: Nen! Que has fet amb el meu cérvol, com pots ser tan maleït, fuig d’aquí i no tornis mai més!
En Jordi, avergonyit del seu error, va fugir tan ràpid que es va ensopegar amb uns troncs i va caure al mig del bosc, va plorar tant que va regar el seu propi cos, i el va fer desaparèixer.
vale
Toni Moreno Baza
La mort és dura. Els humans lluitem per sobreviure, busquem la vida i estem continuament esquivant la mort, li tenim por, i ens aterroritza la idea de deixar aquest món, doncs la incognita que ens suposa la mort és massa gran.
Ciparís va matar, accidentalment, el cèrvol preferit del seu amant Apol·lo. No podrem arribar mai a saber què sentia el jove Ciparís quan va matar al pobre animal, ni fins a quin punt arribava el sentiment de culpa. Però el dol que va aclaparar el cor del jove havia de ser increible. La seva pena va arribar a fer que busqués la mort, que desitjés patir el que ningun home voldria, tot per fer companyia al seu company cérvol en la incertesa de la mort, acompanyant-lo amb llàgrimes eternes. I aquest desig és el que va satisfer el seu amant Apol·lo, que sentint llàstima pel pobre noi, el va transformat en un xipré.
En la nostra vida, sovint patim situacions semblants, quan ens omple un gran sentiment de culpa, i una inèrcia que ens mou a fer accions per a ser perdonats, en contra dels nostres interessos, fruit del sincer arrepentiment. Quan ens equivoquem, i acabem fent mal a certes persones, actuem en busca del perdó, ja sigui per a estar en pau amb nosaltres mateixos, o bé per l’amor a aquest ésser. La diferència amb Ciparís és que, actualment, molt poca gent està disposada a sacrificar la seva vida per obtenir el consol després d’equivocar-te, però n’hi ha. Sacrificar la vida com a preu per, accidentalment, haver-ne matat una altre. Pot ser just, o pot ser una heroicitat inútil, doncs si no hi ha vida darrere de la mort, per a qui et sacrifiques, si no hi ha ningú a perdonar-te? Potser la pròpia consiència de Ciparís va ser el que el va dur a voler plorar per sempre, doncs trobaria tan greu el que va fer que no es veuria amb cor de seguir vivint.
Sigui com sigui, hem d’aprendre a valorar que potser no val la pena sacrificar la nostra vida per un error, sinó que hem d’aprendre d’ells, hem d’esperar que el temps ajudi a curar les ferides que hem comés, i no ens hem de rendir i abadonar-nos a la mort, doncs seria massa cobard com per arribar a obtenir el perdó així.
nuria
Salve!
Moltes de les metamorfòsis que coneixem, són d’humans que es converteixen en arbres, plantes o flors. Avui he trobat que els arbres no destaquen només pel fet de ser arbres, sinó que gràcies a la mitologia y altres històries simbolitzen diversos conceptes.
Quan Apol·lo li concedeix un desig a Ciparissus, és de convertir-lo en un Xiprer. El xiprer és un arbre originari de l’orient de la zona mediterrània des de Iran fins a Líbia i actualment es fa en tota la zona mediterrània en llocs on les glaçades no superin els -10 ºC.
En l’antiguitat l’han marcat amb un fort caràcter sagrat, però també proper a la màgia dels ritus, els encanteris ia la mort, ja que no resulta difícil trobar el camí dels cementiris amb xiprers a manera de parapet, en les avingudes del lloc on reposen els que ja no estan amb nosaltres, a més de representar-se en multitud de tombes com crida a l’esperança de la vida després de la mort. Aquest última ús el podem relacionar perfectament amb el mite darrerament explicat, ja que Ciparissus estaba desconsolta amb la mort de Carte y no es volia separa del seu difunt amic.
Valee! 😀
Alissa Komarova
“Jo, habitava en la granja de la meva àvia, deien que jo era un noi super guapo, i moltes noies m’anaven darrera. Però a mi m’agradava el meu veí, però mai m’atrevia de parlar amb ell, tot i que sabia que ell em mirava.
Aquesta curta història és molt trista, perquè acaba per alguns malament però per altres bé.
Després d’uns anys vam acabar junts i ens estimàvem molt. El meu estimat em va regalar un cavall i era el regal més bonic que em van fer.M’agradaven tant els cavalls.Quan el meu estimat dormía, vaig matar al cavall amb una llança.Aquell dia es va acabar la meva vida, vaig començar a plorar com un boig i el meu estimat es va despertar, quantes llagrimes vaig perdre…de pena em vaig morir, pero el meu amat va pregar als deus i em van convertir en una anima, ara soc un xiprer i el meu estimat cada dia vé a parlar amb mi.Aquesta historia és com un mite..i és va contant generació en generació.
Andrea Balart
Salve!
És el mite de Ciparissus, pintat per Giorgio Andreoli entre el 1525 i el 1530 amb el nom d’”Apollo and Cyparissus”. Apol·lo va regalar a Ciparis una javelina per caçar, però per error el noi va matar la seva cérvol domesticat, un bell animal amb banyes d’or i garlandes de pedres precioses. Tant va ser el seu dol i dolor que va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar-per sempre. El déu va acceptar la seva súplica i el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dol i el dolor pels éssers estimats.
Ciparís estava caçant amb Apol·lo com de costum pels boscus de Tracia, feia un dia assoleyat i el vent gairabé no bufava.
– ahir vas fer una bona caçera, i veig que cada dia vas prosperant- li digué Apol·lo- et regalo aquesta javalina que et permetra caçar amb molta més agilitat.
– moltissimes gracies- li besà les mans Ciparís.
– havera quin será l’animaló que caçés.
Ciparís es va concentrar i enmig del silenci va sentir un murmull i va veure un animal corrent lleuger pel bosc. Sense pensar-s’ho més Ciparís va triar la llança amb totes les seves forces i va matar l’animal. En acostar-se va veure que es tractava d’un cèrvol domesticat que ara jeia al terra mig mort.
– ¿que he fet?- es va lamentar Ciparís
– només era un cèrvol espantat- va dir Apol·lo- pero vinga va aixeca’t del terra i seguim caçant
– no ja no puc seguir vivint després del que he fet- va dir plorós Ciparís.
– no siguis dramatic- va intentar animar-lo el déu.
– siusplau fes-ho per mi, a partir d’ara vull que em facis que plori per sempre la seva mort i que sempre estigui de dol.
– que així sia- va dir-li Apol·lo que el va convertir en un Xiprer, símbol del dol.
Segons el mite, Apol·lo va regalar a Ciparissus una javelina per caçar, però per error el noi va matar la seva cérvol domesticada, un bell animal amb banyes d’or i garlandes de pedres precioses. Tant va ser el seu dolor que va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar per sempre l’animal. El déu va acceptar la seva súplica i el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dol i el dolor pels éssers estimats.
Segons alguns autors el mite representa el pas de l’adolescència a la maduresa, mostrant un noi que s’inicia en la caça i les arts de la guerra i que ha de canviar per convertir-se en adult.
És el quadre “el mite de Ciparissus” de Giorgio Andreoli.
Recreació:
Ciparissus, era un gran caçador i a més la caça era una de les coses que més l’apasionaven. Aquell matíva anar com cada dia a caçar. Va estar unes dues hores sense trobar cap pressa, però a la fi va sentir un soroll d’entre uns matolls, sense pensar-ho dues vegades va disparar creient que era un conill. Però per desgràcia els seus ulls van veure que es tractava de la seva estimada cèrvola que l’havia criat des de petita. Va començar a plorar desconsoladament, fins que va veure que Apol·lo el déu de les arts i de la música apareixia just al seu costat.
– no ploris noi, tranquil
– no puc parar de plorar per la meva cèrvola m’agradaria que em premetessis plorar-la per sempre, es que em sento molt culpable
– d’acord noi- al moment Ciparissus va veure com el seu cos cambiava, els seus braços es van tornar branques i el seu cos es a tornar dur com el d’un tronc. S’havia convertit en xiprer, arbre relacionat amb el dol.
Alina Roman
Salve!!
És el mite de Ciperissus, pintat per Giorgio Andreoli entre el 1525 i el 1530 amb el nom d’”Apollo and Cyparissus”.
Segons el mite, Apol·lo va regalar a Ciparissus una javelina per caçar, però per un error el noi va matar la seva cérvol domesticada, que era un bell animal amb banyes d’or i garlandes de pedres precioses. Com que se sentia molt malament i el seu dolor es tan gran que va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar per sempre l’animal. El déu va acceptar la seva súplica i el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dol i el dolor pels éssers estimats.
Sergio Fernández i Jordi Rodríguez
Saaalve!
El mite tracte de Ciparissus, fet del 1525 al 1530.
Aquest mite conta l’història de com Ciparissus dolgut per haver assassinat al seu cérvol, li va demanar al seu amant, Apol·lo, que li permetés plorar-lo per sempre, i així va ser com aquest déu el va convertir en xiprer.
Apol·lo va regalar a Ciparissus una javelina per caçar, però per un error el noi va matar la seva cérvol domesticada, que era un bell animal amb banyes d’or i garlandes de pedres precioses.
Se sentia molt malament i el seu dolor es tan gran que va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar per sempre l’animal. El déu va acceptar la seva súplica i el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dol i el dolor pels éssers estimats.
Personalment, no sabiam de l’existència d’aquest mapa pero buscant informació hem conegut molt sobre aquest mite!
Vale!
imad
Salve!
És el mite de Ciparissus, pintat per Giorgio Andreoli. El mite era un noi estimat per Apol · lo, o en algunes versions d’altres deïtats. En la versió més coneguda de la història, la companya preferida de Cipariso era un cérvol domesticat, que ell va matar accidentalment amb la seva javelina , ja que dormia al bosc. Dolor que el noi era tan gran que el va transformar en un arbre de xiprer, símbol clàssic de dol.
Vale!
Zícora
Salve.
Aquesta pintura representa el mite Ciparissus. El seu autor és Giorgio Andreoli. Segons el mite grec, era un jove descendent d’Hèracles. Fou amant del déu Apol·lo. Aquest últim li va regalar una javelina per poder caçar, però per error aquest va matar al seu cérvol domèstic. Tant va ser el seu dolor que va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar-lo per sempre. Així ho va fer. Finalment el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dolor per la pèrdua dels éssers estimats.
Vale.
Aitor
Salve!!
En aquesta pintura esta representada les narracions del mite de Ciparissus, el pintor de aquesta obra va ser Giorgio Andreoli. Aquest mite diu que Apol·lo va regalar a Ciparissus una javelina per caçar, però per un error el noi va matar la seva cérvol domesticada, que era un bell animal amb banyes d’or i garlandes de pedres precioses. Com que se sentia molt malament i el seu dolor es tan gran que va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar per sempre l’animal. El déu va acceptar la seva súplica i el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dol i el dolor pels éssers estimats.
Mar Gómez
Bonum diem!
Aquest cuadre representa el mite de Ciparissus. El cérvol mort al terra es el que m’ha fet saber quin mite representava.
Gracies a aquest mite he descovert que el xiprer es l’arbre relacionat amb el dol i el dolor amb això s’entén el perquè de la transformació en xiprer.
Salve!
alexia.alvarez
Salvete!
Aquest quadre correspon al mite de Ciparissus, de l’artista Giorgio Andreoli.
Mite: En els camps de Cartea hi havia un cérvol al qual les nimfes del lloc tenien per sagrat. No li faltava de res l’animal, que amb el pas dels anys s’havia acostumat a córrer i passejar tranquil•lament per tota la comarca sense que humans, ni altres éssers li ataquessin; doncs notable era la seva presència. Les seves banyes brillaven com l’or; i penjaven de la seva tornejat coll collarets de diamants; una cinta de plata, cenyia el seu front, de la qual penjaven petites perles, que es movien graciosament quan es movia, a joc amb les dues grans perles de les seves orelles. El cérvol, sense por, es deixava acariciar de tota persona; però sens dubte, amb qui més va congeniar, va ser amb Cipariso, el més bell de les gents de Ceos, l’antiga illa de Kea. El noi acompanyava al cérvol en les seves anades i vingudes, portant-li a les deus més nets per beure i als millors pastures per menjar; li feia garlandes de flors que penjava de les seves lluents astes i, de vegades, muntava sobre el seu llom. Però va succeir un dia, que el cérvol sagrat, es va estirar a dormir després d’un bon àpat. Cipariso havia sortit a caçar en companyia del seu amic el déu Febo Apol•lo. Va veure un embalum darrere d’uns arbustos i va llançar contra el seu javelina. Cipariso va anar a veure la peça que havia encertat. L’arma del guapo jove, que no havia reconegut al seu estimat amic, va ferir de mort al sagrat cérvol de les nimfes. Res van poder fer ni Febus amb els seus coneixements mèdics ni Cipariso que plorava desconsolat sobre el cérvol, desitjant, ell mateix, la mort. Tampoc va aconseguir Febus treure del cap de Cipariso seu desig de morir. L’agraciat jove va quedar de genolls, vessant llàgrima després llàgrima, sobre el cadàver del seu estimat cérvol, demanant als déus estar de dol tot el temps. Esgotades totes les llàgrimes, van començar els seus membres a tornar-se de color verd i a créixer els cabells que se li va embolicar i va endurir; adquirint una gran alçada des de la que podia mirar les estrelles des de la seva copa.
Maryama
Bonum diem!
Andreoli va néixer entre el 1465 i 1470 en Intra, y va morir al 1555 en Gubbio, on va passar la major part de la seva vida.
Si ens fixem en el quadre, es pot observar que en realitat es un plat, ja que Andreoli acostumava a pintar les seves obres no en teles, si no en plats. Si l’analitzem podem veure a un cérvol mort observat pels companys de caça d’ en Ciparis, i a en Ciuparis convertint-se en xiprer.
És el mite de Ciparissus, pintat per Giorgio Andreoli entre el 1525 i el 1530 amb el nom d'”Apollo and Cyparissus”.
Quan haigi escrit la recreació ja la penjaré. 🙂
Valete!
És increïble, Bet! Ja l’has encertat i no era fàcil!
És el mite de Ciperissus, pintat per Giorgio Andreoli entre el 1525 i el 1530 amb el nom d’”Apollo and Cyparissus”.
És el mite de Ciparissus, pintat per Giorgio Andreoli del 1525 al 1530. Té un diàmetre de 25 cm i forma part d’una col·lecció privada.
Ave!
Esta pintura hace referéncia al mito de cipariso.
Un árbol que antes era un joven muy querido por Apolo.En ese tiempo habia un ciervo muy querido por la gente,fue entonces cuando Cipariso cuando cazaba sin querer lo atravesó,decidió suicidarse,Apolo lo intentó consolar pero al morir su cuerpo se tranformó en un ciprés.
Vale.
Aue Lida!
Com molt bé a dit la Bet és el mite de Ciperissus, és un cuadre de Giorgio Andreoli, La seva cronologia és 1525-1530, el nom d’aquest maravellos cuadre és (Apollo and cyparissus).
Vale.
Es el mite de ciparisus, al quadre es pot veure el cervol mort i la metamorfosi en xiprer, aquesta metamorfosi va ser la que vaig explicar al parc del laberint per als alumnes de Badalona.
Hola:)!
Sincerament no em sabia el nom del quadre,
pero he mirat el primer comentari i m’ha servit una mica d’ajuda.
-Apol.lo estava enamorat del jove Ciparis.Una vegada per accident va matar a un cervol que pertenyia a aquest.Cipariso va morir de pena i va ser transformat en un xiprer (δενδροφόρος).També se li descriu com la divinitat protectora dels ramats del bestiar, als que guarda dels llops i la fertilitat que ell promou.Sent el déu dels boscos i els ramats, també se li descriu com un apassionat de la música: la siringa estava consagrada a ell i se l’esmenta junt amb els Pans i les Ninfes Especuladors posteriors fins i tot identificaven Silvà amb Pan, Faune, Inuus i Égipan.
🙂
Alissa, per què no l’has resumit a la teva manera després d’haver fet la lectura de Narracions de mites clàssics? Ja sabeu que valoro més les vostres paraules, que el copia i l’enganxa de la wiquipèdia.
És el mite de Ciparissus, pintat per Giorgio Andreoli.
La veritat es que no em sabia aquest mite.Al quadre es pot veure el cervol mort i la metamorfosi en el xiprer.
Aquesta pintura es “Apol.lo i Ciparis” del pintor Giorgio Andreoli.
Andreoli va néixer entre el 1465 i 1470 en Intra, y va morir al 1555 en Gubbio, on va passar la major part de la seva vida.
Si ens fixem en el quadre, es pot observar que en realitat es un plat, ja que Andreoli acostumava a pintar les seves obres no en teles, si no en plats. Si l’analitzem podem veure a un cérvol mort observat pels companys de caça d’ en Ciparis, i a en Ciuparis convertint-se en xiprer.
Andreoli es va inspirar per a fer la seva obra en el mite clàssic d’Apol.lo:
-Ciparis era fill de Tèlefo i amant d’Apol.lo. Aquest va voler fer-li un regal, i li va donar un cérvol domesticat com a company. Sense voler, el va matar accidentalment amb una javelina quan aquest jeia dormit en la mala herba. Tant era l’amor i el dolor que sentia pel seu animal que va demanar a Apol.lo que permetés que les seves llàgrimes caiguessin per sempre a sobre del seu company. Així Apol.lo el va convertir en un xiprer, arbre relacionat amb el dol dels esses estimats.
Es poden trobar xiprers en el cementiri, ja que es símbol de dol.
Aquest mite pot representar el pas de l’adolescència a la edat madura, ja que es descriu un noi que s’inicia en la caça i les guerres i ha de perdre decisions per afrontar els fets i convertir-se en adult.
Els xiprers sovint tenen gotes de saba al seu tronc. Segons el mite, les gotes de saba son les llàgrimes de pena de Ciparis.
He trobat un enllaç on podem llegir un poema de Ciparis:
http://www.poesia-inter.net/jmv31115b.htm
Molt bé, Rebeca! Sobretot pel fet d’aportar informació nova en un apunt que ja s’havia dit pràcticament tot. Sempre és possible fer una passa més!
Rabab, gràcies per la sinceritat; però forma part de Narracions de mites clàssics que t’havies d’haver llegit. Bé, encara hi ets a temps i espero que ho facis quan acabis els exàmens.
Lida quan tingui mes informacio que fare el comentari be per ara només se que es diu Ciparissus i que el va pintar el pintor Giorgio Andreoli.si no me equivoco es italia.no?¿
lo sento lida pero to prometo que he compensare amb un comentari ben currat..
:)Vale!!!
Aquest mite és el de Ciparissus, que està pintat per Giorgio Andreoli de l’any 1525 al 1530. L’ha anomenat Apollo and Ciparissus.
Vale!!!
Salve!
Com tothom ha dit, aquest quadre és sobre el mite de Ciparissus. Aquest era fill de Télefo i descendent de Heracles vivia en Ceos y era estimat por Apolo per la seva gran bellesa.
Com en tots els mites, hi ha varies versions. Una d’aquestes és la que poso a continuació:
Ciparissus era fill de Orcomenos i germà de Minias. Aquesta tradició explica que Ciparissus era el mític fundador de la ciutat de Kyparisso a Fócida, que posteriorment va ser anomenada Anticyra.
No he pogut trobar res més.
Vale!
Com veig que he fet tard, donaré el meu punt de vista sobre aquesta obra de Giorgio Andreoli feta entre els anys 1525 i 1530 i que té com a nom ”Apollo and Cyparissus”. Actualment aquesta pintura pertany a una col·lecció privada.
Pel que puc veure està pintada sobre un plat i s’hi representen els diferents moments del mite en el que s’inspira:
-1. A la zona més elevada i a la dreta podem veure com Ciparissus apunta amb el seu arc al cérvol estimat(bé, l’arc me l’imagino, però segur que en té un.).
-2. A la zona baixa i més a la dreta de la imatge veiem com el jove parla amb Apol·lo comentant el que ha passat.
-3. A la zona baixa i a l’esquerra podem veure com el protagonista del mite és transformat en un xiprer molt típic i Apol·lo consolant-lo.
I les recreacions, ubi sunt? Tempus fugit irreparabile!
Ciparissus: Ai, mare! Què he fet?
Apol·lo: Te l’has ben carregat.
C: Tu creus? Potser encara li puc treure la javelina.
A: Déixau, aquest cérvol fa estona que ja no és entre nosaltres.
C: I el boca-boca?
A: Encara agafaries alguna malaltia. Vet a saber què haurà menjat…
C: Alguna cosa hauré de fer! Tot això és culpa teva! Si no m’aguessis dit que t’agradàven els cérvols ara no passaria això!
A: Jo no te’l vaig demanar que jo recordi eh?
C: Amb paraules no, però es notava que et mories per tenir-ne un!
A: Això ho hauràs notat tu!
C: Bé, és igual, ara el que he de fer és fugir.
A: Aaah no. Això si que no. Tu et quedaràs aqui plorant pel que has fet.
C: Molt bé, però que sàpigues que ja ho havia pensat jo i t’ho anava a proposar.
Joël, t’ha quedat un diàleg molt interessant! Ets genial! Bé, si vols veure les notes d’aquesta segona avaluació, tu i també cadascun dels meus alumnes de 4rt de l’ESO, ja podeu passar pel vostre Moodle de llatí. Aquesta avaluació finalment he suprimit el quadern de notes manual i hi podeu veure totes les notes de totes les activitats d’aprenentatge que hem anat fent des de principi de curs. Algunes notes les podeu encara millorar, aprofiteu els avantatges de l’avaluació digital!
Avui a classe de llati me sentit aixi ,com un xiprer i que tot el mon en mirarava i jo anava a la seva bola i no feia cas a la Margalida. Llavors en vaig sentir com si estigues en un paissatge i que els ordinadors eren arbres, els meus companys eren pagesos i jo em sentia gran, poderos i unic ,i que tot depenia de mi.Tothom al meu voltant somreia cantava dirigint-se a mi pero en obrir els ulls vaig veure que el paissatge s’havia borrat i tot seguia igual,i la persona que es dirigia a mi era la Margalida i ja no era un xiprer sino el mateix de sempre amb ganes de canviar.
Bé, Mariano, me n’alegro que no siguis un xiprer i que em comencis a fer cas i et posis a treballar com ho fan els teus companys que de ben segur et valoraran encara més i seràs més respectat. A la tercera va la vençuda i has començat un molt bon peu la tercera avaluació. Així m’agrada!
MONÓLEG DE CIPARISSUS:
Vull estar de dol per sempre més. Vull plorar la mort del meu fidel company aprop seu. Vull romandre fruit de la naturalesa, sense que res interfereixi en els meus pensaments. Aquí acaba tot. Mai podré perdonar-me. Mai podria viure pensant que jo he estat el culpable de la teva mort. Os prego que m’arravasseu la vida, déus del cel. Gràcies Apol·lo per la teva ajuda incondicional, gràcies per alegrarme l’existència en aquell moment que em vas entregar el teu amor.
LES SEVES EXTREMITATS VAN PERDRE LA MOBILITAT PER SEMPRE MÉS, EL DESIG DE CIPARISSUS ES VA COMPLIR I VA ROMANDRE XIPRER, FENT COSTAT ALS QUI ESTAVEN DE DOL.
-Quin bon dia per a la caça! El sol brilla ben a dalt. Mira, allà, no gaire lluny, mira’l com descansa, és pressa fàcil -parlava Ciparissus per a ell mateix i tot seguit llençà la javelina contra el cèrvol.
El seu coll, que fins ara se sostenia ferme, caigué dèbil contra el verd de la gespa. Les flors del voltant es cobriren de vermell. Ciparissus s’apropà al cèrvol i en veure els seus ulls humits caigué de genolls sobre elles, tacant-se els genolls i les mans.
-Com… Com no… Com no t’he reconegut? -quequejava Ciparissus mirant incrèdul al seu estimat amic, mirant la sang que brullava per la brutal ferida- Com ha canviat el dia, no vull tornar a veure’l.
I els seus desitjos es van complir, l’arbre en el qual es transformà l’alliberà del seu dolor per sempre.
Ave! el mite es tracte de Ciparissus, fet del 1525 al 1530.
Aquest mite conta l’història de com Ciparissus dolgut per haver assassinat al seu cérvol, li va demanar al seu amant, Apol·lo, que li permetés plorar-lo per sempre, i així va ser com aquest déu el va convertir en xiprer.
El que més m’agrada dels mites d’ Ovidi, és com reflexa clarament les diferents situacions que li pot arribar a passar una persona.
Moltes vegades per la pèrdua d’una persona que estimem, l’únic que ens dona consol, és plorar, pot ser que amb aixó no aconsegueixis res o simplement no puguis canviar el destí, però es així com pots quedar-te més tranquil. Crec també que les coses pasan perquè tenen que passar, i encara que ens fassin mal, tenim que aprendre a acceptar el destí.
I tant que sí, Lina!Tens tota la raó!
Coty, Laura, veig que finalment heu trobat un motiu d’inspiració! Quin remei!
Hola!!
Doncs a mi em va passar algo semblant…A clase.
Jo estaba enamorat de Margiliator, on aquest tenía un cèrvol anomenat Joan. Jo vaig matar al pobre Joan sense voler, i tot seguit Margaliator va començar a plorar de pena, fins que va morir. Seguidament, vaig comvertir a Margaliator en un Xiprer, ja que estan molts en el cementiri, perque seguís plorant de pena, a causa de la mort del seu cèrbol Joan.
Ave!:)
Aquest mite pertany a l’època he·lenística. És el de Ciparissus,un jove, fill o de Tèlefo, descendent d’Heracles, i un dels amants del conegut déu Apol·lo. Aquest mite representa el pas de l’adolescència a la maduresa,que en aquest cas es Ciparissus, ja que podem veure com fins i tot actualemnt en algunes tribus de l’Àfrica hi ha nens que es tiren des de un àrbre per demostrar la seva maduresa. D’aquesta prova, podem realcionar-la amb el Góming, que va tenir origen en els nens que es tiraven per ser homes i també per demanar la mà a les seves estimades.
http://es.wikipedia.org/wiki/G%C3%B3ming
Recreació:
Jordi, un nen, de un gran caçador, estava de caça amb el seu pare.
-Pare: Escolta’m, fill meu, has d’estar molt en silenci ja que en qualsevol moment pot aparèixer rere aquests arbustos un cérvol. No et posis nerviós, i quedat aquí que jo ara vinc, que m’he deixat la cantimplora en l’ultima parada que vam fer, no t’amoïnis no esta molt lluny. En qualsevol cas dispara et deixo en mans la meva escopeta.-
-Jordi: D’acord pare.- va respirar profundament en Jordi.-
Després d’anar-se’n, en Jordi no parava d’estar-se quiet, d’aquí que de cop i colta va veure un, i el va apuntar de tal manera que li va donar directe al coll.
-Amo: Nen! Que has fet amb el meu cérvol, com pots ser tan maleït, fuig d’aquí i no tornis mai més!
En Jordi, avergonyit del seu error, va fugir tan ràpid que es va ensopegar amb uns troncs i va caure al mig del bosc, va plorar tant que va regar el seu propi cos, i el va fer desaparèixer.
vale
La mort és dura. Els humans lluitem per sobreviure, busquem la vida i estem continuament esquivant la mort, li tenim por, i ens aterroritza la idea de deixar aquest món, doncs la incognita que ens suposa la mort és massa gran.
Ciparís va matar, accidentalment, el cèrvol preferit del seu amant Apol·lo. No podrem arribar mai a saber què sentia el jove Ciparís quan va matar al pobre animal, ni fins a quin punt arribava el sentiment de culpa. Però el dol que va aclaparar el cor del jove havia de ser increible. La seva pena va arribar a fer que busqués la mort, que desitjés patir el que ningun home voldria, tot per fer companyia al seu company cérvol en la incertesa de la mort, acompanyant-lo amb llàgrimes eternes. I aquest desig és el que va satisfer el seu amant Apol·lo, que sentint llàstima pel pobre noi, el va transformat en un xipré.
En la nostra vida, sovint patim situacions semblants, quan ens omple un gran sentiment de culpa, i una inèrcia que ens mou a fer accions per a ser perdonats, en contra dels nostres interessos, fruit del sincer arrepentiment. Quan ens equivoquem, i acabem fent mal a certes persones, actuem en busca del perdó, ja sigui per a estar en pau amb nosaltres mateixos, o bé per l’amor a aquest ésser. La diferència amb Ciparís és que, actualment, molt poca gent està disposada a sacrificar la seva vida per obtenir el consol després d’equivocar-te, però n’hi ha. Sacrificar la vida com a preu per, accidentalment, haver-ne matat una altre. Pot ser just, o pot ser una heroicitat inútil, doncs si no hi ha vida darrere de la mort, per a qui et sacrifiques, si no hi ha ningú a perdonar-te? Potser la pròpia consiència de Ciparís va ser el que el va dur a voler plorar per sempre, doncs trobaria tan greu el que va fer que no es veuria amb cor de seguir vivint.
Sigui com sigui, hem d’aprendre a valorar que potser no val la pena sacrificar la nostra vida per un error, sinó que hem d’aprendre d’ells, hem d’esperar que el temps ajudi a curar les ferides que hem comés, i no ens hem de rendir i abadonar-nos a la mort, doncs seria massa cobard com per arribar a obtenir el perdó així.
Salve!
Moltes de les metamorfòsis que coneixem, són d’humans que es converteixen en arbres, plantes o flors. Avui he trobat que els arbres no destaquen només pel fet de ser arbres, sinó que gràcies a la mitologia y altres històries simbolitzen diversos conceptes.
Quan Apol·lo li concedeix un desig a Ciparissus, és de convertir-lo en un Xiprer. El xiprer és un arbre originari de l’orient de la zona mediterrània des de Iran fins a Líbia i actualment es fa en tota la zona mediterrània en llocs on les glaçades no superin els -10 ºC.
En l’antiguitat l’han marcat amb un fort caràcter sagrat, però també proper a la màgia dels ritus, els encanteris ia la mort, ja que no resulta difícil trobar el camí dels cementiris amb xiprers a manera de parapet, en les avingudes del lloc on reposen els que ja no estan amb nosaltres, a més de representar-se en multitud de tombes com crida a l’esperança de la vida després de la mort. Aquest última ús el podem relacionar perfectament amb el mite darrerament explicat, ja que Ciparissus estaba desconsolta amb la mort de Carte y no es volia separa del seu difunt amic.
Valee! 😀
“Jo, habitava en la granja de la meva àvia, deien que jo era un noi super guapo, i moltes noies m’anaven darrera. Però a mi m’agradava el meu veí, però mai m’atrevia de parlar amb ell, tot i que sabia que ell em mirava.
Aquesta curta història és molt trista, perquè acaba per alguns malament però per altres bé.
Després d’uns anys vam acabar junts i ens estimàvem molt. El meu estimat em va regalar un cavall i era el regal més bonic que em van fer.M’agradaven tant els cavalls.Quan el meu estimat dormía, vaig matar al cavall amb una llança.Aquell dia es va acabar la meva vida, vaig començar a plorar com un boig i el meu estimat es va despertar, quantes llagrimes vaig perdre…de pena em vaig morir, pero el meu amat va pregar als deus i em van convertir en una anima, ara soc un xiprer i el meu estimat cada dia vé a parlar amb mi.Aquesta historia és com un mite..i és va contant generació en generació.
Salve!
És el mite de Ciparissus, pintat per Giorgio Andreoli entre el 1525 i el 1530 amb el nom d’”Apollo and Cyparissus”. Apol·lo va regalar a Ciparis una javelina per caçar, però per error el noi va matar la seva cérvol domesticat, un bell animal amb banyes d’or i garlandes de pedres precioses. Tant va ser el seu dol i dolor que va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar-per sempre. El déu va acceptar la seva súplica i el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dol i el dolor pels éssers estimats.
Ciparís estava caçant amb Apol·lo com de costum pels boscus de Tracia, feia un dia assoleyat i el vent gairabé no bufava.
– ahir vas fer una bona caçera, i veig que cada dia vas prosperant- li digué Apol·lo- et regalo aquesta javalina que et permetra caçar amb molta més agilitat.
– moltissimes gracies- li besà les mans Ciparís.
– havera quin será l’animaló que caçés.
Ciparís es va concentrar i enmig del silenci va sentir un murmull i va veure un animal corrent lleuger pel bosc. Sense pensar-s’ho més Ciparís va triar la llança amb totes les seves forces i va matar l’animal. En acostar-se va veure que es tractava d’un cèrvol domesticat que ara jeia al terra mig mort.
– ¿que he fet?- es va lamentar Ciparís
– només era un cèrvol espantat- va dir Apol·lo- pero vinga va aixeca’t del terra i seguim caçant
– no ja no puc seguir vivint després del que he fet- va dir plorós Ciparís.
– no siguis dramatic- va intentar animar-lo el déu.
– siusplau fes-ho per mi, a partir d’ara vull que em facis que plori per sempre la seva mort i que sempre estigui de dol.
– que així sia- va dir-li Apol·lo que el va convertir en un Xiprer, símbol del dol.
Segons el mite, Apol·lo va regalar a Ciparissus una javelina per caçar, però per error el noi va matar la seva cérvol domesticada, un bell animal amb banyes d’or i garlandes de pedres precioses. Tant va ser el seu dolor que va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar per sempre l’animal. El déu va acceptar la seva súplica i el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dol i el dolor pels éssers estimats.
Segons alguns autors el mite representa el pas de l’adolescència a la maduresa, mostrant un noi que s’inicia en la caça i les arts de la guerra i que ha de canviar per convertir-se en adult.
És el quadre “el mite de Ciparissus” de Giorgio Andreoli.
Recreació:
Ciparissus, era un gran caçador i a més la caça era una de les coses que més l’apasionaven. Aquell matíva anar com cada dia a caçar. Va estar unes dues hores sense trobar cap pressa, però a la fi va sentir un soroll d’entre uns matolls, sense pensar-ho dues vegades va disparar creient que era un conill. Però per desgràcia els seus ulls van veure que es tractava de la seva estimada cèrvola que l’havia criat des de petita. Va començar a plorar desconsoladament, fins que va veure que Apol·lo el déu de les arts i de la música apareixia just al seu costat.
– no ploris noi, tranquil
– no puc parar de plorar per la meva cèrvola m’agradaria que em premetessis plorar-la per sempre, es que em sento molt culpable
– d’acord noi- al moment Ciparissus va veure com el seu cos cambiava, els seus braços es van tornar branques i el seu cos es a tornar dur com el d’un tronc. S’havia convertit en xiprer, arbre relacionat amb el dol.
Salve!!
És el mite de Ciperissus, pintat per Giorgio Andreoli entre el 1525 i el 1530 amb el nom d’”Apollo and Cyparissus”.
Segons el mite, Apol·lo va regalar a Ciparissus una javelina per caçar, però per un error el noi va matar la seva cérvol domesticada, que era un bell animal amb banyes d’or i garlandes de pedres precioses. Com que se sentia molt malament i el seu dolor es tan gran que va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar per sempre l’animal. El déu va acceptar la seva súplica i el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dol i el dolor pels éssers estimats.
Saaalve!
El mite tracte de Ciparissus, fet del 1525 al 1530.
Aquest mite conta l’història de com Ciparissus dolgut per haver assassinat al seu cérvol, li va demanar al seu amant, Apol·lo, que li permetés plorar-lo per sempre, i així va ser com aquest déu el va convertir en xiprer.
Apol·lo va regalar a Ciparissus una javelina per caçar, però per un error el noi va matar la seva cérvol domesticada, que era un bell animal amb banyes d’or i garlandes de pedres precioses.
Se sentia molt malament i el seu dolor es tan gran que va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar per sempre l’animal. El déu va acceptar la seva súplica i el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dol i el dolor pels éssers estimats.
Personalment, no sabiam de l’existència d’aquest mapa pero buscant informació hem conegut molt sobre aquest mite!
Vale!
Salve!
És el mite de Ciparissus, pintat per Giorgio Andreoli. El mite era un noi estimat per Apol · lo, o en algunes versions d’altres deïtats. En la versió més coneguda de la història, la companya preferida de Cipariso era un cérvol domesticat, que ell va matar accidentalment amb la seva javelina , ja que dormia al bosc. Dolor que el noi era tan gran que el va transformar en un arbre de xiprer, símbol clàssic de dol.
Vale!
Salve.
Aquesta pintura representa el mite Ciparissus. El seu autor és Giorgio Andreoli. Segons el mite grec, era un jove descendent d’Hèracles. Fou amant del déu Apol·lo. Aquest últim li va regalar una javelina per poder caçar, però per error aquest va matar al seu cérvol domèstic. Tant va ser el seu dolor que va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar-lo per sempre. Així ho va fer. Finalment el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dolor per la pèrdua dels éssers estimats.
Vale.
Salve!!
En aquesta pintura esta representada les narracions del mite de Ciparissus, el pintor de aquesta obra va ser Giorgio Andreoli. Aquest mite diu que Apol·lo va regalar a Ciparissus una javelina per caçar, però per un error el noi va matar la seva cérvol domesticada, que era un bell animal amb banyes d’or i garlandes de pedres precioses. Com que se sentia molt malament i el seu dolor es tan gran que va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar per sempre l’animal. El déu va acceptar la seva súplica i el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dol i el dolor pels éssers estimats.
Bonum diem!
Aquest cuadre representa el mite de Ciparissus. El cérvol mort al terra es el que m’ha fet saber quin mite representava.
Gracies a aquest mite he descovert que el xiprer es l’arbre relacionat amb el dol i el dolor amb això s’entén el perquè de la transformació en xiprer.
Salve!
Salvete!
Aquest quadre correspon al mite de Ciparissus, de l’artista Giorgio Andreoli.
Mite: En els camps de Cartea hi havia un cérvol al qual les nimfes del lloc tenien per sagrat. No li faltava de res l’animal, que amb el pas dels anys s’havia acostumat a córrer i passejar tranquil•lament per tota la comarca sense que humans, ni altres éssers li ataquessin; doncs notable era la seva presència. Les seves banyes brillaven com l’or; i penjaven de la seva tornejat coll collarets de diamants; una cinta de plata, cenyia el seu front, de la qual penjaven petites perles, que es movien graciosament quan es movia, a joc amb les dues grans perles de les seves orelles. El cérvol, sense por, es deixava acariciar de tota persona; però sens dubte, amb qui més va congeniar, va ser amb Cipariso, el més bell de les gents de Ceos, l’antiga illa de Kea. El noi acompanyava al cérvol en les seves anades i vingudes, portant-li a les deus més nets per beure i als millors pastures per menjar; li feia garlandes de flors que penjava de les seves lluents astes i, de vegades, muntava sobre el seu llom. Però va succeir un dia, que el cérvol sagrat, es va estirar a dormir després d’un bon àpat. Cipariso havia sortit a caçar en companyia del seu amic el déu Febo Apol•lo. Va veure un embalum darrere d’uns arbustos i va llançar contra el seu javelina. Cipariso va anar a veure la peça que havia encertat. L’arma del guapo jove, que no havia reconegut al seu estimat amic, va ferir de mort al sagrat cérvol de les nimfes. Res van poder fer ni Febus amb els seus coneixements mèdics ni Cipariso que plorava desconsolat sobre el cérvol, desitjant, ell mateix, la mort. Tampoc va aconseguir Febus treure del cap de Cipariso seu desig de morir. L’agraciat jove va quedar de genolls, vessant llàgrima després llàgrima, sobre el cadàver del seu estimat cérvol, demanant als déus estar de dol tot el temps. Esgotades totes les llàgrimes, van començar els seus membres a tornar-se de color verd i a créixer els cabells que se li va embolicar i va endurir; adquirint una gran alçada des de la que podia mirar les estrelles des de la seva copa.
Bonum diem!
Andreoli va néixer entre el 1465 i 1470 en Intra, y va morir al 1555 en Gubbio, on va passar la major part de la seva vida.
Si ens fixem en el quadre, es pot observar que en realitat es un plat, ja que Andreoli acostumava a pintar les seves obres no en teles, si no en plats. Si l’analitzem podem veure a un cérvol mort observat pels companys de caça d’ en Ciparis, i a en Ciuparis convertint-se en xiprer.
Salve!