En temps de la Covid-19, Toni Tortajada ens il.lustra al final del TN vespre sobre les pandèmies i, a més de ser el germà del nostre professor de música, ens anirà molt bé per connectar l’actualitat amb l’època clàssica grega, la pesta d’Atenes (Λοιμὸς τῶν Ἀθηνῶν), l’historiador Tucídides i La Guerra del Peloponnès i així anar fent matèria, durant el confinament, de les PAU de Grec.
TN vespre Dimarts 14 d’abril de 2020:
Tucídides, Història de la guerra del Peloponès II, 47-55 (traducció de Jaume Berenguer i Manuel Balasch).
També llegiu i comenteu aquest article “Epidemias y política: la peste que acabó con el poder de Atenas”, publicat a La Vanguardia.
Visiomeu La peste de Atenas, la primera epidemia documentada de la historia (1/5)
Llibres i música en temps de desassossec. La pesta d’Atenes (dra. Gemma Puigvert). https://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/llibres-i-musica-en-temps-de-desassossec-la-pesta-d-8217-atenes-1345697212743.html?noticiaid=1345810180492
Excel·lent vídeo, resum de la Guerra del Peloponès i la gran plaga que va comportar a la ciutat-estat d’Atenes. Ja n’he vist alguns resums de l’Antoni Tortajada que fa al final del telenotícies vespre, són molt recomanables.
Per cert, quan acabí (estic a punt) el segon episodi de “Grècia després de les clàssiques” m’agradaria fer un resum de la ciutat d’Epidaure, la capital de la pseudomedicina a l’antiga Grècia.
Salutacions!!
Quina alegria, Ivan!
M’alegra molt saber de tu. Sé que la història t’agrada molt i que el passat ens ha de fer reflexionar sobre el present que ens toca viure i de com hem d’encarar el futur per no cometre els mateixos errors.
Endavant amb el que em proposes d’Epidaure.
Et recomano, però, que entris també a Pissarra de clàssiques. Salut i força!
Tucídides y el coronavirus https://www.hoy.es/extremadura/tucidides-coronavirus-20200326224542-nt.html
Tucídides: La democràcia, la guerra del Peloponnès i el coronavirus:
La causa de la Guerra del Peloponès va ser que l’any 445a.C, diverses ciutats de Grècia van pactar un acord de pau, en què Atenes va obtenir més poder marítim i l’accés al mar Mediterrani. Però, al cap del temps, com que Atenes va crèixer molt com a ciutat, van sorgir frecs entre les ciutats gregues, sobretot entre Esparta i Atenes. Per la rivalitat entre Esparta i Atenes, es va originar la Guerra del Peloponès. Els pobles partíceps de la Guerra del Peloponès van ser: Argòlida, Atenes, Esparta, Argos, Hisias, Ornae, Arginuses, Corint i Hel·lespont. És a dir, es van enfrontar la Lliga de Delos contra la Lliga del Peloponès. Els personatges més importants van ser: Agis II d’Esparta, Cal·licràtides d’Esparta, Lisandre d’Esparta, Adimantos d’Atenes, Antíoc d’Atenes, Helixo de Megara, Tràsil d’Atenes, Míndar d’Esparta, entre molts altres.
La Guerra del Peloponès va acabar amb la suposada victòria d’Esparta, ja que aquesta ciutat va aconseguir sometre el poble d’Atenes i deixar-lo devastat. Les conseqüències que va tenir aquesta guerra van ser: La dissolució la Lliga de Delos, l’empobriment militar d’Atenes; A continuació, s’empobreix tota Grècia per l’endeutament amb Pèrsia, i puja el nivell de pobresa; La mort de la meitat dels atenencs, i la crisi totalitària de Grecia, entre d’altres.
Centrant-nos en Tucídides, aquest era un historiador i un general grec del segle Va.C. La seva obra més important va ser “Història de la guerra del Peloponès”, en què es parla del curs de la Guerra del Peloponès. També podem destacar que aquesta obra va ser parodiada per el còmic i el dramaturg grec Aristòfanes, en la seva obra còmica “Lisístrata”. A continuació, podem dir que l’obra “Història de la guerra del Peloponès” va ser parodiada en la “Lisístrata” d’Aristòfanes ja que les dones fan una vaga de sexe, tot per convèncer als seus homes espartans i atenencs que deixessin de fer la guerra, i féssin la pau.
Envers la crisi del COVID-19, a l’època de Tucídides ja va passar un aconteixement semblant, anomenat “la peste negra”. També podem destacar que la peste negra va ser la primera epidèmia del món, i aquesta va sorgir en la Guerra del Peloponès, ja que Pèricles, davant l’invasió espartana a l’Àtica, va tancar tots els seus ciutadans i els regionalistes dins les muralles d’Atenes.
Mai no se m’hauria acudit relacionar la COVID-19 amb la Pesta negra, és una molt bona comparació i, la veritat, és que s’ajusta molt al que està passant avui dia. També és cert que és una pena poder-ho relacionar, seria millor si no succeís el mateix dos cops però en diferent època, però ja no hi podem fer res que no sigui esperar que això acabi amb el menor nombre de morts possible.
Respecte al vídeo, és un molt bon resum de la guerra del Peloponès i està molt ben il·lustrat per a poder entendre’l bé, també la part de la Pesta està molt bé i és com una petita anticipació del que ens està passant a nosaltres avui dia. La informació ben explicada ajuda a veure com va succeir tot, quin va ser el bàndol guanyador i com van quedar les coses després d’aquesta guerra. Felicitacions a l’Antoni Tortajada pel magnífic vídeo.
Sempre hi ha alguna referència històrica que ens fa pensar en les similituds que han existit entre uns fets i uns altres. La relació entre la COVID-19 i la Pesta que va assolir Grècia és un exemple clar. Dues pandèmies que causaren la mort de moltes persones a causa de la ignorància sobre la seva cura. És increïble i trist alhora, que puguem comparar, a hores d’ara, una de les malalties més perjudicials que ha existit al món, la pesta negra, i una malaltia que desconeixíem completament, el coronavirus. El reporter Antoni Tortajada ens fa arribar un vídeo relacionant ambdues pandèmies per fer-nos veure que, tot i haver succeït en èpoques totalment diferents, som les mateixes persones, amb els mateixos dubtes, amb els mateixos problemes i les mateixes preocupacions. Ara és hora de fer front la malaltia que està assolint el món i seguir endavant.
L’Antoni Tortajada ens ha presentat un vídeo molt interessant i útil a la vegada de la guerra del Peloponès. Trobo que és un bon resum i s’ajusta a com va succeir-hi tot durant el transcurs de la guerra, i les conseqüències que van patir amb la victòria dels espartans. El que mai hagués pensat és que la pesta hagués sigut una epidèmia tan versemblant al que estem vivint nosaltres amb el COVID-19. Trobo que és una comparació molt bona, ja que, tot es va iniciar de la mateixa manera i per desgràcia, molts la van acabar igual, però també estic segura que tots nosaltres estarem capacitats per acabar amb aquesta epidèmia el més aviat, gràcies a tots els que la fan possible.
Finalment volia agrair a l’Antoni Tortajada per realitzar aquest magnífic vídeo, que ens ha ajudat tant a reflexionar sobre el present per intentar no tornar a recaure en els mateixos errors del passat.
L’Antoni Tortajada ens ha mostrat un clar exemple, de com podem trobar similituds en el passat i el present, fent referència a la pesta, una epidèmia que va originar moltes morts a Grècia i la pandèmia de la COVID-19, que està resultant el mateix i que desgraciadament després de tants segles torni a passar una crisi d’aquesta magnitud.
Amb aquest vídeo, ens fa reflexionar que encara de l’avenç tecnològic, l’evolució en la societat, ens hem trobat en la mateixa situació que en una època anterior a la nostra. És una bona manera d’explicar la guerra del Peloponès des d’altra perspectiva, i poder seguir endavant malgrat les circumstàncies en què ens trobem.
La comparació que fa Antoni Tortajada respecte a la relació de la COVID-19 amb la Plaga d’Atenes és, si més no, curiosa. Sembla mentida el gran paral·lelisme que hi trobem en un episodi de fa milers d’anys amb la situació que estem vivint actualment. Cal dir que està tot molt ben explicat per tal de poder entendre les causes per les quals es va donar l’epidèmia. A més a més, queda molt ben aclarit el fet que tant se val si es tracta de la Grècia del 430 a.C o del món a ple segle XXI, a vegades hi ha situacions en les que ens veiem sobrepassats per una causa de força major i, davant d’això, només ens queda esperar que tot es solucioni.
Per acabar vull agrair Antoni Tortajada pel gran resultat de la seva explicació.
Hi ha molta semblança en la Pesta i el Covid-19, més en lu psicol.lògic que en els síntomes de la malaltia, ja que, en els dos casos va arribar de sobte, i tenen un grau alt de contagi, això provoca un problema en la societat, encara que la Pesta va ser molt més perillosa, ja que, no hi havia tant d’avenç ni cures.
Hem sembla molt bon video, curt i precís, on s’enten molt bé els sintomes i la manera de curar-la.
Hem fa reflexionar, sobre el món, perquè sigui el segle que sigui i hagi l’avenç científic que sigui, mai tenim els resultats per a tot, quan veiem la Peste pensem que és normal, ja que fa moltisims anys, en canvi estem en la mateixa situació, i l’única manera de guanyar la pandemia, és quedar-se a casa entre d’altres.
Durant la Pesta, després de la mort de Pericles, els atenesos van patir moltes catástrofes, la derrota contra els espartants i la pèrdua de la Democràcia.
Finalment, vull donar les gràcies a Antoni Tortajada, per la bona informació, com
Ja he dit, és bona i precisa, és com haurien de ser el videos informatius, ja que, és quan retens més informació i no es barreja amb la informació innecessaria.
Aquest vídeo on Antoni Tortajada ens mostra una comparació entre la plaga que va passar a Atenes l’any 430 aC i el COVID-19 de l’any 2020 , és interessant pel fet que ens mostra que un fet es pot repetir en la història i pel fet que la situació és força similar en els dos casos.
Dues pandèmies , inexplicables, per les quals la gent es tanca dintre de recintes, de les seves cases i per les quals ha mort molta gent. La diferencia és que actualment hi ha més tecnologia avançada que en el temps de la pesta .
És un vídeo curt , però precís i que explica correctament la comparació entre les dues i les seves similituds i perills, encara que una hagi passat en el passat i l’altre actualment.
Durant aquests dies tan díficils, les societats d’arreu del món han intentat buscar antecessors a la pandèmia que està assotant pràcticament tot el nostre planeta, potser per sentir que no som els primers en patir un esdeveniment de tal magnitud. El vídeo que ens presenta Antoni Tortajada mostra una gran quantitat de semblances entre la pesta que va haver-hi l’any 430 aC a Atenes i el COVID19 que estem vivint en la nostra pròpia pell, l’any 2020. Personalment, aquest resum en format audiovisual, tot i ser curt, m’ha aportat nova informació sobre la importància que va tenir la malaltia a Grècia, en ser la primera epidèmia de que tenim constància, i la seva relació amb la Guerra del Peloponès i, a més a més, m’ha servit d’ajut per establir vincles entre la situació que varen viure els hel·lens al segle V aC i el que estem vivint nosaltres a hores d’ara. Esperem que la cura es trobi aviat per tal que els paral·lelismes amb la pesta negra, la qual va deixar un gran nombre de morts a causa de la manca de tractaments pel desconeixement de la malaltia, siguin menys evidents.
Les epidèmies canvien la història?
Un cop més la història demostra que som éssers humans, perquè els resultats de la pesta d’Atenes del 430 aC és comparable a la COVID-19 i ens demostren que contra la mort no s’hi pot guanyar. Ambdues epidèmies s’han emportat moltes vides per davant, no només per ser letals sinó també per ser desconegudes pels professionals. És ben curiós com es poden fer dues similituds entre dos fets històrics tant llunyans en el temps però, com sempre, tot prové dels clàssics! Si els grecs se’n van ensortir, nosaltres també ho farem.
Afegir també que és important el treball de difusió de la cultura clàssica per part dels mitjans, perquè ens ajuden a apropar-nos a les nostres arrels.
L’Antoni Tortajada ens ha fet una clara comparació, de com podem trobar semblances en el passat i el present, fent referència a la pesta, una epidèmia que va originar moltes morts l’any 430 aC a Atenes i actualment la pandèmia de la COVID-19, que a començar a expandir-se per tot arreu l’any 2020 i que un any més tard seguim convivint amb la COVID-19, desgraciadament està provocant milers de morts. Dues pandèmies, que ha provocat que la vida dels ciutadans canvi completament, l’estat d’alarma ens obliga a tancar-nos ala nostra vivenda i a seguir unes normes establertes perquè amb el temps tot es millori fins que es trobi la cura, a diferència de la pesta és que actualment hi ha més tecnologia avançada que ajuda a trobar la solució a la Covid-19.
Aquest resum m’ha donat a conèixer nova informació sobre el que va significar aquesta malaltia a l’antiga Grècia, en ser la primera epidèmia , i la seva relació que ha tingut amb la Guerra del Peloponès. A més m’ha servit de suport per establir vincles entre la situació que van viure els hel·lens al segle V aC i la que nosaltres de primera mà, actualment estem patint.
Grècia l’any 430 aC va patir una gran epidemia. A l’escoltar això la majoria de nosaltres pensarem en el Covid- 19, que és la pandemia que encara a dia d’avui després d’un any segueix en el nostre món.
L’epidèmia de Grècia es creu que va venir per la guerra del Peloponès, perquè Perícles va decidir tancar a la gent dintre de la muralla, però això des del punt sanitari va ser un desastre. De fet, aquesta epidèmia va ser la primera en tota la humanitat, a més va quedar en escrit.
Sempre és important i interessant mirar enrere cap a les civilitzacions que ens han precedit, però en temps difícils, ara a causa de la pandèmia de la Covid-19, encara ho és més.
L’any 430 aC, Atenes plorava els morts fruit de la pesta que tantes vides es va emportar per davant, com tristament ho fem nosaltres ara amb la situació que ens ha tocat viure.
Si més no, avui podem aprendre a viure millor la nostra realitat a partir d’escriptors com Tucídides, que va viure i registrar la primera epidèmia de la història en context de la guerra del Peloponès, per tal de no repetir els errors que ja els nostres avantpassats van cometre per nosaltres.
És molt curiós veure com la història sempre es va repetint a mesura que el temps passa. En aquest vídeo, L’Antoni Tortajada ens parla de la gran pesta que els ciutadans d’Atenes van patir l’any 430 aC, i és inevitable pensar i trobar grans similituds amb la difícil situació que actualment estem vivint. Podríem relacionar perfectament els fets succeïts en civilitzacions anteriors a la nostra amb la pandèmia de la Covid-19 que ens està afectant tant.
Hem de fixar-nos en com van viure aquells moments tan difícils i aprofitar que tenim els escrits de la primera pandèmia registrada de la humanitat. Fer una comparació de l’epidèmia viscuda a l’antiga Grècia amb l’actual potser ens ajuda a no perdre l’esperança.
En aquest vídeo d’Antoni Tortajada se’ns mostra la comparació entre diferents epidèmies molt llunyanes en el temps. L’any 430 aC, en el context històric de la guerra del Peloponès apareix la pesta, molt mortífera per la falta de coneixements de la societat. Va ser la primera pandèmia, provocada pel tancament de la població dintre les muralles i aquesta va provocar greus conseqüències.
Això ens recorda a tots nosaltres a la Covid-19, una epidèmia actual, que ha modificat la nostra manera de viure en molts aspectes.
Jo penso que podem aprendre de la història i dels nostres avantpassats, i si ells van poder superar la pesta nosaltres també podrem amb la Covid.
Gràcies a historiadors com Tucídides podem aprendre sobre la història de les nostres arrels nascudes al món clàssic i ,sobretot, podem empatitzar amb totes aquelles persones que van ser víctimes d’una epidèmia com la que vivim avui en dia, amb la diferència de que avui som a l’any 2021 i Atenes es trobava al 430 a.C quan la pesta s’apoderà dels seus carrers i les seves gents.
Crec que aprendre història és una gran virtut, perquè aquesta està per fer-nos aprendre dels errors i no caure dos cops en el mateix forat. També està per valorar tot el que tenim i per no perdre l’esperança, ja que si els hel·lens van poder sobreviure a la pesta i van poder escriure sobre ella, nosaltres també en podrem de la Covid-19.
Per acabar, crec que hauríem d’apreciar el poder de la medicina i donar gràcies per tenir una sanitat tan bona a l’abast de tothom, no com en els temps de la Guerra del Peloponès o en les grans epidèmies del món antic, on els coneixements eren mínims i tothom plorava per la seva vida.
És important saber que la història en moltes ocasions és cíclica, es repeteix. Si hi ha un fet que es recordarà com a històric en el nostre segle, és sens dubte la Covid-19. Com ens diu el video, ja l’any 430 a.C., la pesta va causar moltes morts a Atenes. I dades com aquestes ens arriben encara avui en dia gràcies a historiadors com ho va ser Tucídides.
Gràcies a ell també, sabem que part de les nostres arrels van sorgir a Grècia, i coneixem la importància d’estudiar nosaltres mateixos la història, per tal de no cometre els mateixos errors.
Hem de ser conscients de que no estem patint tant com ho feia la gent del passat, i n’hauríem de donar les gràcies a la ciència, i al sistema de sanitat públic que permet a tothom tenir una vida digna.
fent referència a la pesta, una epidèmia que va originar moltes morts l’any 430 aC a Atenes i actualment la pandèmia de la COVID-19, que a començar a expandir-se per tot arreu l’any 2020 i que un any més tard seguim convivint amb la COVID-19, desgraciadament està provocant milers de morts.
És important saber que la història en moltes ocasions és cíclica, es repeteix. Si hi ha un fet que es recordarà com a històric en el nostre segle, és sens dubte la Covid-19. Com ens diu el video, ja l’any 430 a.C., la pesta va causar moltes morts a Atenes. I dades com aquestes ens arriben encara avui en dia gràcies a historiadors com ho va ser Tucídides.
Gràcies a ell també, sabem que part de les nostres arrels van sorgir a Grècia, i coneixem la importància d’estudiar nosaltres mateixos la història, per tal de no cometre els mateixos errors.
Hem de ser conscients de que no estem patint tant com ho feia la gent del passat, i n’hauríem de donar les gràcies a la ciència, i al sistema de sanitat públic que permet a tothom tenir una vida digna.