Vaig conèixer Carmen García Bueno fa un parell de setmanes a Valladolid a les III Jornadas de innovación educativa en el aula de clásicas i em va proposar de col·laborar en la seva original Tabula Clickariana que ja coneixia. Us ho vaig proposar a vosaltres en la nostra sortida de Cuina romana a la Boqueria i ja tenim la primera entrada feta amb les dues fotografies de l’Alícia. La del Víctor és tan divertida amb les vostres manetes que he decidit publicar-la en aquest apunt. Espero que m’ho perdoneu i que contineu fent ben gros aquest Google maps amb els playmòbils i els jaciments romans. Fotografiar-los no és gens fàcil, però ho hem aconseguit a Bàrcino! Feliciter!
El programa En guàrdia d’ahir, presentat per Enric Calpena a Catalunya Ràdio, ens pot fer reflexionar sobre el moment actual i trobar-hi referents clàssics ja que tal com explica el professor d’Història Antiga de la UAB, el doctor Oriol Olesti, el sistema polític romà no es basava precisament en criteris ètics: l’amiguisme, l’enriquiment personal dels governants, la compra de vots, el suborn o l’extorsió ja eren mètodes habituals i tolerats en el joc del poder.
L’escriptor Xavier Serrahima (que fa poc ens va visitar a l’institut Premià de Mar a propòsit de la lectura a classe de llatí de quart de L’ase d’or d’Apuleu i amb qui vàrem establir uns bells llaços d’amistat, a l’estil de l’hospitalitat dels antics herois, ja que li vàreu regalar uns magnífics punts de llibre i va esdevenir aràcnid amb el seu Ciclop etern), us acaba de dedicar aquesta fabulosa entrada al seu bloc Xavier Serrahima: el racó de la paraula. Recordeu que us va recomanar la lectura de El llop estepari d’Hermann Hesse? Una lectura sàviament recomanable en el moment en què vivim i en el moment en què esteu!
Hermann Hesse! Jo també us el recomano i fins i tot en llatí! Fa temps vaig rebre amb emoció de l’amic, editor i fotògraf Florencio García Méndez un bell exemplar de Siddhartha, en versió llatina d’Antonio Peral Torres, publicat a ediciones Eureka.
Fotografia de Florencio García Méndez
SIDDHARTHA, venustus filius ex brachmanibus, iuvenis falco, apud amicum Govindam crevit, iuxta umbram domus, sub sole ripae fluminis, prope cymbas, in umbraculo nemoris salicum ficorumque... SIDDHARTHA, Hermann Hesse [Praemium nobel] Ed. Eureka MMI
Sabeu, llops esteparis, què significa Siddhartha? Doncs, espero que vosaltres ho aconseguiu!
Els alumnes de llatí han llegit en veu alta Homer, Ilíada d’Alessandro Baricco, tot un monument a la guerra i alhora un amor obstinat per la pau.
Hem començat pel final del llibre d’Alessandro Baricco per tal d’explicar el perquè de la lectura de la Ilíada per a commemorar el dia de la pau i de la no violència als centres escolars:
“Una altra bellesa, postil·la sobre la guerra (per Laura)
Criseida (per Laia M.)
Tersites (per Chaima)
Hèlena (per Uxue)
Pàndar i Eneas (per Èric i Ivan)
La dida (per Sara)
Nèstor (per Marta S.)
Aquil·leu (per Rocío)
Diomedes, Odisseu (per Èric A.)
Pàtrocle (per Chaima)
Sarpèdon, Aiant Telamoni, Hèctor (per Laia B., Cristina i Míriam P.)
Fènix (per Lourdes)
Antíloc (per Chaima)
Agamèmnon (per Chaima)
El riu (per Laia S.)
Andròmaca (per Hady)
Príam (per Noèlia c.)
Demòdoc (per Sara)
Per què els alumnes de llatí han fet aquesta lectura en veu alta? És evident, ja que no es pot entendre l’Eneida de Virgili sense conèixer la Ilíada d’Homer. Ha estat una activitat que ens ha ajudat, a més a més, a ser conscients que cal fer més lectures en veu alta i que per entendre bé un text cal llegir-lo bé i això, fins i tot, costa a primer de batxillerat. També ens permet repassar i ampliar activitats ja fetes com els Guerrers de Troia en Google Maps; la guerra de Troia en deu obres d’art…
Què esdevé la Ilíada d’Homer en mans d’Alessandro Baricco? Què ha desterrat completament? Has trobat a faltar aquesta absència? Per què la narració dels fets i de les gestes no nón narrats en tercera persona? Qui es fa càrrec de narrar els fets? Després de la lectura de La còlera d’Aquil·les i de la lectura en veu alta de la Ilíada polifònica de Baricco t’han vingut ganes de llegir la Ilíada d’Homer? Has vist la pel·lícula Troia?…
En aquest sonet, intitulat A la amistad, Juan de Arguijo esmenta la proverbial parella virgiliana Nis i Euríal entre un llistat d’amics fidels. Coneixes la història? (Virgili, Eneida IX 176-502). Què té de proverbial? Quina altra pervivència ha tingut? Coneixes les altres parelles d’amics? Què és per a tu l’amistat? Quin personatge voldries que fos el teu bessó en aquest tema?…
Voleu saber què vàrem fer dia vint-i-dos de desembre just abans de posar vacances de Nadal a la classe de llatí de primer de batxillerat? Doncs, uns acabant de fer els seus apunts per publicar, d’altres explicant el perfet d’indicatiu o bé entenent per primer cop els verbs llatins, o acabant de fer les tasques del Moodle o comentant els últims articles dels blocs, o fent la felicitació de Nadal o bé assajant una nadala en llatí per demostrar que som iguals perquè som diferents i ser diferent pot tenir premi. Al final de la classe, el resultat va ser espectacular i si no us ho creieu. mireu:
Reno erat Rudolphus Nasum rubrum habebat; Si quando hunc videbas, Hunc candere tu dicas.
Omnes renores alii Semper hunc deridebant; Cum misero Rudolpho In ludis non ludebant.
Santus Nicholas dixit Nocte nebulae, “Rudolphe, naso claro Nonne carrum tu duces?”
Tum renores clamabant, “Rudolphe, delectus es! Cum naso rubro claro Historia descendes!”
Divendres passat, 11-11-2011, vàrem visitar el Museu de les Termes Romanes i el nou Museu de Sant Boi de Llobregat amb Joanjo Esteban i vàrem gaudir de les explicacions de Conxita Collellmir en el taller Balneum ad Rubricatum.
Les termes romanes de Sant Boi, bastides a finals del segle II dC, eren privades, com els balnea de Can Ferrerons a Premià de Mar. Formaven part de l’àmbit domèstic i eren destinades al bany familiar. Es varen utilitzar fins ben entrada l’època visigòtica i durant el segle XVII s’hi va construir una masia al damunt que va utilitzar com a soterrani algunes dependències termals i les protegí fins que varen ser descobertes l’any 1953.
Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d’edificació paral·lels. L’un contenia les cambres fredes: l’apodytherium o vestidor, el frigidarium o cambra freda i la cella piscinalis (la sala i la piscina fredes) i l’altre cos, albergava les cambres calentes: el tepidarium o sala termal dotada d’una banyera d’aigua tèbia, el sudatorium o sala per fer transpirar la pell i el caldarium o cambra destinada als banys calents. El conjunt termal es completava amb dues dependències de servei, on hi havia els forns, praefurnia, i es guardava el combustible, preferentment la fusta d’olivera.
El recorregut dels banys s’iniciava a l’apodyterium, on els usuaris es despullaven i es posaven una peça de tela subjecta a la cintura anomenada subligamentum. Es calçaven amb unes sabatilles de fusta. A continuació, es passava al tepidarium amb una temperatura d’entre 25º i 30º i una humitat baixa; en aquesta sala, el cos s’aclimatava a la calor i els banyistes aprofitaven per untar-se la pell amb olis perfumats. Tot seguit, s’entrava al sudatorium, acondicionat per fer transpirar el cos amb una temperatura d’entre 65 i 70 graus; el vapor s’aconseguia fent córrer aigua pels murs i el paviment calents. Després es passava al caldarium, on hi havia una humitat propera al 80% i una temperatura ambient de 55º i l’aigua de la banyera assolia prop de 40º. Al sud hi havia una banyera d’aigua calenta i al nord una pica amb aigua freda per fer ablucions. Els banyistes es grataven el cos amb instruments de bronze i així es netejaven. Per acabar es rentaven una estona a la piscina del frigidarium, anomenada natatio, per tancar els porus de la pell amb l’aigua freda.
Els murs de les termes van ser bastits amb morter de calç i pedra –opus caementicium-, i una epidermis de pedres disposades de manera irregular –opus incertum. Les parets de les sales calentes fan 1,20 m de gruix per sostenir les voltes de mig canó que les cobrien i que ara han desaparegut. Aquestes estances tenien un paviment doble: es trepitjava un sòl acabat amb mosaic –opus tessellatum– o amb plaques de marbre –opus sectile-, i a sota hi havia un sòl inferior que es recolzava en pilarets –pilae-, fet de maons. L’hypocaustum era la cambra situada entre aquests dos paviments i servia perquè hi passés l’aire calent.
Dimarts 8 de novembre vaig tenir el goig de presentar, a petició de la Maica, la mare d’una exalumna, la Clareta, que ara viu a Nairobi, El metge d’Atenes de Teresa Pous a la biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar, ben acompanyada dels meus alumnes de llatí i de grec de l’institut.
El metge d’Atenes, novel·la de Teresa Pous, publicada per Moll, va ser guardonada amb l’últim premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga. És un edifici literari ben construït sobre cinc pilars, el conegut aforisme d’Hipòcrates: La vida és breu, l’ocasió fugissera, l’experiment arriscat, el judici és difícil, l’Art és llarga”. Aquest aforisme marca el camí filosòfic i dramàtic que seguirà Alexandre, metge d’Atenes condeixeble del gran Hipòcrates i que ens porta la llum i la saviesa de Grècia, l’amor, el dolor, la pèrdua, la felicitat, i la voluntat constant d’aprendre i evolucionar, l’alegria de viure, però també temes com la discriminació de la dona, la justícia o la desigualtat social, s’entremesclen i ens apropen a la Grècia de Pèricles, Sòcrates, Hipòcrates…
Amb la seva primera novel·la, La cançó dels deportats (publicada a Empúries) guanya el Premi Marian Vayreda 2006 i confessa el següent que pot servir de molt bon consell als futurs literats:
“Feia anys que volia ser novel·lista però per escriure una novel·la cal molt de temps, cal documentar-se a fons, reflexionar i, sobretot, deixar-se posseir pels personatges, per les seves personalitats, pels seus destins individuals, per les circumstàncies i pel moment històric en el qual viuen. Això és essencial per a aconseguir que visquin amb plenitud, que siguin versemblants. I si vols que tingui un determinat nivell literari, cal polir i retocar fins que no hi hagi res de superflu ni res de mancat, fins que la música de les paraules sigui la que ha de ser.”
Tot seguit podeu gaudir d’un tastet de l’acte, enregistrat per l’alumne Sergio de Llatí de 4t ESO, amb la participació dels alumnes de l’iinstitut Premià de Mar, Gerard, Eulàlia, Patrícia, Lordes, Laura, Elisa, Rocío i Sara; l’Arnau, la Maica i en Joan.
Fotos de la presentació de El metge d’Atenes a Premià de Mar:
(cliqueu damunt la imatge per entrar a la galeria)
Per acabar, no us perdeu les fotografies de l’estada de l’escriptora Teresa Pous a Grècia:
Imatges cedides a El Fil de les Clàssiques per Teresa Pous
