Euríal i Nis (1827) de Jean-Baptiste Roman, Louvre
“A la amistad”
Contienden por morir en importuna
porfía Orestes i el focense amigo;
Niso se ofrece al rútulo enemigo,
i acompaña del teucro la fortuna.
En la fee de Damón sospecha alguna
no sufre Pithias, aunque ve el castigo,
ni rehúsa baxar Theseo contigo,
Piríthoo fiel, a la infernal laguna.
Pólux con Cástor parte el don divino,
i porqu’ el Orco satisfecho quede,
muriendo compra la fraterna vida.
Teme vivir el jouen prenestino
faltando Caspio. Tales cosas puede
de la amistad la fuerça no vencida.
Juan de Arguijo núm 57 ed. Vranich
En aquest sonet, intitulat A la amistad, Juan de Arguijo esmenta la proverbial parella virgiliana Nis i Euríal entre un llistat d’amics fidels. Coneixes la història? (Virgili, Eneida IX 176-502). Què té de proverbial? Quina altra pervivència ha tingut? Coneixes les altres parelles d’amics? Què és per a tu l’amistat? Quin personatge voldries que fos el teu bessó en aquest tema?…
Si vols repassar la lectura PAU de l’Eneida, fes aquest qüestionari en línia.
Gràcies per aquest article, que serà molt útil a l’alumnat de 2n de batxillerat!
En veure aquest apunt teu, m’he animat a publicar-lo!
Salve!
Nis i Euríal són dos amics, de l’exèrcit d’Eneas que van intentar fugir de la muralla on eren per anar a buscar a Eneas ja que els llatins els estaven atacant.
Nis va morir en mans de l’enemic i Euríal també al voler ajudar al seu amic.
Vale!
Salve !
No en tenia ni idea sobre aquest sonet titulat L’amistat . He dir que es maquíssim, ja que m’agrada molt la poesia.
Jo crec que tenen de proverbial el fet què ens expliqui un idealització moralitzant sobre l’amistat.
La pervivència que a tingut fins dies d’ara es fer-ne una edició força treballada per la difusió en públic.A més que l’art s’ha fet fruit de aquest tema.
Una altre parella coneguda és la de Teseu i Pirito. El conec bàsicament per la última pel·lícula estrenada sobre immortals que tracta sobre Teseu.
Per mi la amistat és un sentiment que es té cap a l’altre persona on s’estableix la confiança més profunda. Fins i tot, algú pot ser tant amic que pot arribar a ser el teu Alter Ego . Això si, mai et fallarà i sempre està al teu costat , tant per coses bones com dolentes.
Vale
Us recomano aquesta pàgina: http://aikun.wordpress.com/2008/05/07/la-historia-de-amor-de-niso-y-eurialo/
Salve!!!
No està malament aquest poema, però trobo que li falta alguna cosa nose.
M’agrada molt el poema aquest!
L’amistad entre Nis i Euríal, és admirable ja que Euríal demostra que ho faria tot per Nis, inclús morir, com li passa. Nis mor en mans dels llatins i Euríal mor ajudant-li. Hem sembla maco i admirable per part seva.
Per mi l’amistad es un sentiment molt més fort que l’amor, ja que a l’amor sempre hi ha amistad. Un amic de veritat, un bon amic, està sempre allà passi el que passi.
Passeu per L’empremta d’Orfeu: “Eurialo e Niso” de Gang.
Salve!
Jo crec que aquest poema ens ensenya el valor de la amistad, no recordo de que tractava la historia pero pel que es pot llegir i veure a la imatge eren molt bons amics.
Per mi la amistad es una cosa molt important,perque avegades necesitem a algú que no sigi de la familia per explicar algunes coses que a la familia no podem explicar o simplement per tenir un suport dia a dia.
Desde petits molts dels grans ensenyamentsens els expliquen através de contes i crec que aquest cop ha sigut auqesta parella que apareixen per ajudar a l’exèrcit d’Eneas qui ens dóna l’ensenyament de la passió, que no sempre ha de ser deguda a l’amor, ja que, auqest cop és per amistat. Molts cops diem que un amic és com un germà i Nis i Euríal ens demostra que la seva amistat era una d’aquestes.
Salve!!!
M’agrada molt aquest poema, està molt ben escrit! Es pot veure que el tema d’aquest poema es l’amistat. Es veu que Nis i Euríal tenien una amistat molt solida i que s’importen molt l’un a l’altre. La meva opinió sobre l’amistat es que es essencial. Sempre necessitem tenir algú que pugui estar amb tu des dels pitjors fins als millors moments.
Vale!!!
Salve!
Penso que aquest és un poema molt maco ja que parla d’un tema molt important en les nostres vides, crec que l’amistat és essencial ja que sempre que hi ha problemes personals és bo tenir a una persona que t’escolti i que t’aconselli, no només per problemes sinó que també per passar bones estones i moments divertits.
La història és de Nis i Euríal que són dos amics de l’exèrcit d’Eneas. Volien escapar de la muralla per anar a buscar a Eneas per que els estaven atacant. Nis va morir davant l’enemic i Euríal va morir també per voler ajudar a Nis.
Jo voldria ser com Euríal ja que va morir per ajudar a un amic, jo per algú molt important també faria coses per demostrar l’apreci que li tinc, però no tant com per morir.
Vale!!
Salve!!
Un poema molt maco. En el que clarament podem veure que el tema del qual fa referència i en parla és el de l’amistat.
Es veu que Nis i Euríal tenien una amistat molt solida i que s’importen molt l’un a l’altre.
M’alegro, Margalida, d’haver servit de punt de partida per a aquest article que anirà molt bé als nostres alumnes lletraferits.
Sembla mentida com Virgili, tant de temps després, encara incita a la reflexió sobre temes tan humans com el matrimoni i l’amor o l’amistat. És el gran valor dels clàssics, oi?
Molt interesant, per cert, l’enllaç blogaire del comentari 5. Us recomano que el seguiu.
Jordi, a veure si t’animes a fer un article sobre aquesta pel·lícula que esmentes al bloc cinèfil aràcnid “La cinta de Nike”. Sé que me’n vau parlar, però jo no la conec. I ben trobat el llatinisme, ideal per a un comentari sobre l’amistat.
Escolteu i comenteu els referents clàssics de la cançó “Eurialo e Niso” de Gang a L’empremta d’Orfeu.
Salve.
Segons el llibre “A la recerca d’una pàtria”, Nis i Euríal eren uns grans amics que varen lluitar al costat de l’exercit d’Eneas. Els dos acaben morint intentant salvar-se entre ells.
Valeee.
Eneas havia marxat del campament i mentre Juno va intentar atacar el campament. Nis i Euríal que eren dos valent troians van decidir anar a buscar a Eneas per informar-li que l’exècit de Turn els havia anat a atacar.
Quan Nis i Euríal van soprtir del campament van veure que tot l’exèrcit de Turn estava adormit i no van resistir la temptació de matar algún dels seus enemics mentre dormia i endurse’n un petit botí.
Llavors un membre de l’exècit de Turn va preguntar de quin exèrcit eren els dos amics i ells van fugir endinsant-se al bosc.
Quan Nis ja estava apunt de sortir del bosc es va adonar que Euríal no el seguia i sense pensar-s’ho s’endinsà altre cop al bosc per trobar-lo. Mentre el buscava va sentir com un dels enemics cridava triomfal ja que havia havien agafat Euríal.
Nis va decidir presentar-se a la batalla per rescatar el seu amic Euríal i desde dins del bosc va començar a ferir soldats de l’exexèrcit de Turn amb els seus dards i llavors un dels soldats li digué a Euríal que ja que el seu amic no es deixava veure,ell vessaria la sang per tots dos. Nis en sentir això va confessar que havia sigut ell qui havia llençat els dards però el soldat no va tenir compassió i el va matar. Lavors Nis va matar aquest soldat i els altres soldats van atacar al Nis. Nis va morir acribillat a llançades abraçat al seu amics Euríal.
Com ja hem dit l’amistat de auquests dos personatges (igual que es mostra en el poema) era molt i molt gran, tant que Nis dóna la seva vida per salvar i venjar la mort del seu amic Euríal.
Un sonet preciós però el que més m’ha impactat ha sigut l’escultura de Euríal i Nis (1827) de Jean-Baptiste Roman, Louvre, sembla de veritat com si fossin dos actors repressentant el moment en que un intenta salvar a l’altre, perquè són amics i s’estimen, només per això sense cap altre interès que l’amistat.
El tema de l’amistat sembla com el de l’amor passional de l’article de Dido i Eneas, sempre hi ha amics de veritat i amics que només s’acosten quan et necessiten però és bonic ja que sempre hi ha amics de veritat.
Una vegada Eneas i el seu poble arribaren al Laci (futura Roma) Turn va proposar declar-li la guerra amb el consentiment del rei.
Eneas necessitava reforços per combatre contra el fort i nombrós exèrcit llatí, així que partí en busca d’aliats deixant el seu poble refugiat dintre una muralla.
Abans que Eneas tornés, l’exèrcit enemic els van assetjar i llavors els troians van veure que seria molt difícil suportar la pressió durant molt de temps.
Un valent soldat troià que es feia dir Nis va idear una estratègia per poder escapar-se de l’amagatall sense ser vistos i poder avisar a Eneas del perill.
El seu fidel amic Euríal, que era un guerrer jove i formós, va voler acompanyar-lo. Uns diuen que els dos homes mantenien una relació d’amistat, altres fins i tot romàntica, però mai se sabrà del cert.
Nis i Euríal sortiren quan ningú els podia veure, però no va passar gaire estona en que els llatins van detectar la seva presència i els amics van començar a córrer.
Al cap d’una estona corrent, el fort Nis es va adonar que el seu estimat company no el seguia. Tornà cap enrere i se’l trobà a terra, sense vida.
Nis es sentí buit, destrossat en el seu interior. Instants després, les tropes de Turn el van matar. Però ja no l’importava, podia ser llavors la mort més dolorosa?
Aquest poema està molt bé, ens recorda lo important que és l’amistat i que tenim que aprende a volorar-la. 🙂
SALVE!
El poema està molt bé, et fa reflexionar sobre l’importancia que té l’amistat, lo bonic que es tenir a mics i que no tothom te la sort de tenir uns bons amics, a valorar els amics que sempre estan allà cuan els necessites.
VALEE!! =)
Bon dia, aràcnids!
Justament ara acabo de llegir el Cant IX de l’Eneida, així que resultarà una mica més fàcil recordar el que diu sobre aquest fragment. Us explicaré la història:
Nis i Euríal són dos amics que decideixen anar al campament dels rútuls per a matar-los aprofitant que, aquests, dormen. Des d’un principi, a l’hora de marxar, mostraven una gran valentia jugant-se la vida per tal de beneficiar els troians.
Un cop morts molts rútuls, s’acostava el matí i els dos companys van decidir marxar d’allà. Amb tanta mala sort que una cavalleria llatina comandada per Volcent els va veure. Els amics van fugir veient que els altres homes volien saber qui eren. Nis va aconseguir fugir, però Euríal va ser atrapat pels homes de Volcent. Quan Nis s’adonà que el seu company no era al seu costat va córrer a buscar-lo i va matar un parell d’homes d’amagat. Volcent amenaçà Nis amb la mort d’Euríal si no es descobria, però el comandant va acabar llançant l’espasa a Euríal. El seu amic, veient això, va córrer a venjar la mort d’Euríal. La seva ràbia va emplenar-lo de força per acabar clavant la llança a la gola de Volcent tot i les ferides que li estaven fent els altres soldats.
Finalment, un cop mort Volcent, Nis caigué sobre Euríal i allà van descansar per sempre més.
Trobo que és una història fantàstica per explicar què és realment l’amistat.
Molts diuen “és el meu amic” (i no ho diuen amb una sola persona, ho diuen amb 25.. només cal que mireu el facebook) i la veritat és que no saben ben bé què és un amic. Aquell amb qui sortir a les tardes? Aquell a qui li expliques secrets i els guarda? Aquell que et fa riure?
Jo no crec que un amic pugui tenir definició, però penso que si és realment un amic, passi el temps que passi seguirà sent-ho. Igualment com amb la història d’Euríal i Nis.. seran amics per la eternitat.
11. Conec bastant bé la història de Nis i Euríal perquè ara estem llegint l’Eneida. És una història molt maca ja que un cop maten Euríel, Nis sense pensar-s’ho dues vegades fa venjança de la mort del seu amic, sense importar-li el que li pot passar, que malauradament li suposa la mort.
Crec que és una amistat proverbial, perquè igual que els proverbis, mai es perdrà en la història i romandran per sempre ja que Virgili va escriure sobre ells. La seva amistat també és proverbial perquè no es pot trencar i per sempre existirà igual com ho fa un proverbi.Per mi l’amistat té un concepte molt similar que el que tenen Nis i Euríal. Una bona amistat és la que una persona ho donaria tot o quasi bé tot per l’altre, perquè li té un gran estima.
Jo com a gran amic, d’entre tots els personatges mitològics, potser voldria a Hèrcules. Ja que és un home molt valent i capaç de tot per defensar el que estima.
Jo també he llegit la història de Nis i Eurial i, en un bloc parlava d’aquesta història, però no com a amics, sinó com a parella, és a dir, parlava de Nis i Eurial com una parella d’homosexuals. Quan vaig llegir el fragment d’aquesta història vaig pensar que tenien molt bona relació i que eren grans amics, però no havia pensat que fossin homosexuals. Però després de llegir l’entrada del bloc que us poso a sota, a part de creure que és una altra manera de veure la història, crec que si no s’haguessin estimat tant, Nis no hauria sortit del seu amagatall per intentar salvar a Eurial, sinó que hauria fugit.
El bloc en què apareix la història de Nis i Eurial és aquest:
http://aikun.wordpress.com/2008/05/07/la-historia-de-amor-de-niso-y-eurialo/
No us perdeu aquest apunt http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2012/10/i-amicitia-al-canal-33.html
ni deixeu de veure el documental http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4272030
Vale!
L’amistat, com ja sabem és molt important tal i com ens ho mostren aquests dos personatges Nis i Eurial.
Trobo que aquest poema està molt ben fet i fa referència al tema del qual parla, que és l’amistat. Ens fa reflexionar sobre ella ja que a vegades no li donem la importància que realment té, penso que ha d’estar per sobre de moltes coses.
Vale!
Pingback: La pervivència d’Homer en l’Eneida de Virgili | Literatura grega a escena
Salve!
Nis i Euríal són dos amics que es coneixen desde l’infància. Aquesta amistat mai es trencarà, ens trobem durant plena guerra per Alba Longa, Eneas havia anat a demanar ajut per tal de guanyar als Turns. Per ordres de Eneas tothom havia d’amagar-se a les seves cases quan els Turns anessin a atacar. Així va ser i els Turns durant tota la nit van estar bebent i celebrant la victòria, a mitja nit Nis li diu al seu bon amic Euríal que vol atacar als soldats que dormen.
Més tard començen a matar silenciosament fins que són enxampats per uns soldats, de sobte començen a fugir cap a un bosc molt proper i es perden. Nis aconsegueix fugir però Euríal és atrapat i tot desesperadament va a buscar-lo i el troba envoltar de soldats Turns , Nis sense pensar-s’ho ni una vegada decideix llençar una llança cap al cap de l’esquadró , Volcent que mor juntament amb Nis i Euríal. Cant IX DE L’ENEIDA.
Crec que és una història molt commocionant es diu que és una història d’amor entre dos nois, he trobat una cita que va dir Virgili: “Euryalus, quo pulchrior alter non fuit Aeneadum”- vol dir : Euríal, el més bonic el qual no va haver entre els homes d’Eneas.
Vale!
Salve!!
Explicaré la història de Nís i Euríal.
Durant la guerra amb els llatins, Enees va deixar els seus companys per anar a cercar ajuda. Va manar als seus que si els atacaven els llatins, s’havien d’amagar. Un cop se’n va anar, la deessa Juno va avisar a Turn (líder dels llatins) que Enees havia deixat als seus companys i aquest va aprofitar per atacar-los. Els companys d’Enees van amagar-se.
Convençuts de la victòria, els soldats de Turn es van emborratxar i es van quedar adormits. Euríal i Nis, van decidir que aprofitarien el moment per escapar-se i cercar a Enees per dir-li el que havia passat. Així que van sortir de l’amagatall i van passar entre els cossos dels adormits. Nis, agafa la seva espasa i amb ràbia, comença a matar els homes contraris que pot. Euríal decideix seguir-li el joc, i entre els dos acaben amb la vida d’un bon nombre d’homes. De cop, s’adonen que vénen reforços del bàndol contrari, que els han vist. Euríal i Nis aconsegueixen escapar cap al bosc, on poden amagar-se. Mentre corren junts, Euríal es perd i es queda enrere. Espantat, comença a donar voltes observant a tota arreu. Els llatins l’han atrapat i poc a poc el comencen a envoltar.
És aleshores que Nis s’adona que s’ha separat de Euríal i torna a buscar-lo. Un dels llatins mata a Euríal sense qye Nís pogui fer res. Nis corre cap a ell i el mata, enfurismat. Finalment, mor sobre el cadàver del seu amic.
Salve!
Al llibre IX, se’ns apareix la història de dos companys de Enees, Euríal i Nis. Durant la guerra amb els llatins, Enees va deixar els seus companys per anar a cercar ajuda. Va manar als seus que si els atacaven els llatins, s’havien d’amagar. Un cop se’n va anar, la deessa Juno va avisar a Turn (líder dels llatins) que Enees havia deixat als seus companys i aquest va aprofitar per atacar-los. Els d’Enees van amagar-se.
Convençuts de la victòria, els soldats de Turn es van emborratxar i es van quedar adormits. Euríal i Nis, van decidir que aprofitarien el moment per escapar-se i cercar a Enees per dir-li el que havia passat. Així que van sortir de l’amagatall i van passar entre els cossos dels adormits.
Nis, agafa la seva espasa i amb ràbia, comença a matar els homes contraris que pot. Euríal decideix seguir-li el joc, i entre els dos acaben amb la vida d’un bon nombre d’homes. De cop, s’adonen que vénen reforços del bàndol contrari, que els han vist, i que tenen ganes de matar-los.
Euríal i Nis aconsegueixen escapar cap al bosc, on, com es fosc, poden amagar-se. Mentre corren junts, Euríal es perd i es queda enrere. Espantat, comença a donar voltes observant a tota arreu. Els llatins l’han atrapat i poc a poc el comencen a envoltar.
És aleshores que Nis s’adona que s’ha separat de Euríal i torna a buscar-lo. Des de la fosca, amb l’arc, mata a un dels homes llatins. Volscent, el capità del grup llatí, intenta buscar al culpable amb la mirada, sense trobar-lo. Es gira cap a Euríal i l’amenaça; serà ell el que pagui per l’assassinat de Nis, amb la seva mort.
Nis decideix que no pot esperar més i surt a defensar al seu company. Surt a la llum, però és massa tard. Volscent acaba de matar a Euríal. Nis corre cap a ell i el mata, enfurismat. Finalment, mor sobre el cadàver del seu amic.
Per cert és molt bonic aquest sonet de l’amistad i està ple de referents mitològics com Teseu i Pirito o els bessons Càstor i Pòl·lux.
Vale!
Pingback: Kahoot de l’Eneida de Virgili | Aracne fila i fila
Salve,
Al llibre IX de l’Eneida de Virgili apareixen dos personatges, companys d’Eneas, que van deixar petjada en la cultura occidental per la seva fèrria amistat, Nís i Euríal. Segons l’obra de l’escriptor llatí, els dos amics van anar a buscar Eneas quan el seu enemic Turn va atacar els troians, però en passar pel campament enemic, ple de soldats ebris i adormits, Nís va agafar una espasa i començà a assassinar els enemics. Aviat Euríal s’hi va afegir a la matança, però foren descoberts i fugiren cap al bosc. Euríal va ser capturat pels rutuls, i Nís va matar un d’ells amb una fletxa (en el fragment del poema “y acompaña del teucro la fortuna” es fa referència a aquesta part, ja que es diu que la fletxa va encertar perquè estava guiada per l’heroi Teucre, mític arquer de la guerra de Troia). El capità dels rútuls, Volscent, va matar Euríal en revenja per la mort d’un dels seus homes, i Nís s’abalança sobre ell i l’asesinà per poc després caure mort ell prop del cos del seu gran amic.
A la mitologia grecorromana les amistats proverbials són molt freqüents, i són una mostra de com hauria d’ésser una autèntica amistat i un exemple de fidelitat al company. Les llegendes populars sovint aventuren que aquestes amistats anaven una mica més lluny, com en el cas d’Aquil·les i Pàtrocle, però no hi ha res confirmat.
Altres amistats proverbials que apareixen al poema són la de Càstor i Pòl·lux (els dioscurs), Teseu i Píritoo (que van baixar junts a l’inframón, tot i que només va tornar Teseu) o Orestes i Pílades (fins i tot el segon es va casar amb la germana del primer, Electra).
Vale!
La història de Nis i Euríal és narrada a “l’Eneida” de Virgili, al llibre IX. Aquests eren dos amics que lluitaven al costat d’Eneas. Durant la guerra contra els llatins, quan Eneas va anar a cercar ajuda, els soldats de Turn gràcies a l’avís de la deessa Juno, sabent que Eneas havia marxat van atacar els Troians. Els Llatins convençuts de la victòria van emborratxar-se i això va permetre que Nis i Euríal sortissin de l’amagatall per poder informar a Eneas de tot el que havia succeït. En sortir d’allà on es trobaven amagats van començar a caminar entre els cossos adormits i alcoholitzats. Nis, incapaç de controlar la seva ràbia, va agafar ala seva espasa i va començar a atacar a tants soldats llatins com podia, juntament amb Euríal. En veure que arribaven reforços llatins i que van descobrir el seu amagatall, van fugir cap al bosc. Durant la seva fugida Euríal es va perdre i va ser envoltat pels llatins. Nis en adonar-se que havia perdut al seu amic va tornar a buscar-lo, quan el va veure envoltat pels llatins llançà una fletxa i matà a un dels soldats. Volcent el seu capità busca el culpable però quan no el troba amenaça a Nis que pagarà per la mort del seu company. Quan Nis decideix sortir de l’amagatall i defensar a Euríal és massa tard, ja que aquest havia mort a mans de Volcent. Nis corre cap al cadàver del seu amic i acaba morint sobre ell.
Aquesta amistat va esdevenir molt coneguda pel fet que la lleialtat entre amics i companys els va portar a tots dos a la mort. El perill no els va separar ni van adoptar conductes egoistes sinó que van lluitar junts i preocupant-se del company. Aquesta història és una clara idealització de l’amistat i un intent moralitzador.
Una altra amistat proverbial molt coneguda va ser entre Teseu i Pirítou, aquest van lluitar junts i van decidir casar-se cadascun amb una filla de Zeus, Helena i Persefone respectivament.
Aquesta amistat ha sigut un referent recorrent, ja sigui en l’àmbit literari, escultòric o pictòric.
La història de Nis i Euríal es narra cap a les acaballes de l’obra de Virgili, “l’Eneida”, quan els dos amics, guàrdies del campament troià, van van voler per pròpia voluntad, a més de la d’Ascani, atacar als rútuls, el poble de Turn, l’enemic que els separava de la meta que buscaven des de feia tant temps, fundar una gran ciutat i buscar el seu rei perdut Eneas enmig de la nit, assaltant el camp enemic mentre aquests dormien, ebris.
D’aquesta manera, en el cant IX es pot veure la forta amistat que uneix els dos guerrers, en fragments tan importants com en el moment que Euríal, temorós que Nis perdès la vida en la posterior aventura, li demana que únicament li marqui la posició del campament, sense haver-se d’aventurar en terreny hostil i, d’aquesta manera, poder-se trobar segur, però el seu amic Nis, més vell que Euríal, afirma que si una vida s’ha de salvar és la seva, doncs és més jove que ell mateix, pel qual té més dret a viure. Però, finalment, entre juraments de cuidar de la mare de l’altre en cas de desgràcia i llàgrimes d’amistat, parteixen tots dos junts, armats, cap el campament enemic, on acabarien amb gran part dels hostils, fins que, Volcent travessà Euríal amb la seva espasa i, Nis, sense esperances ni ganes de continuar amb vida sense el seu amic, decideix que els rútuls disparin les seves fletxes contra ell, morint, es podria dir que per suïcidi.
Aquesta història d’amor gairebé fraternal s’ha mantingut en el pas del temps en diferents tipologies d’obres, ja poden ser escultures, com la de Jean-Baptiste Roman, en la musica, com en la cançó de Gang que porta el nom dels dos amics, i altres. Tot és buscar amb una mica d’interés!