Els alumnes de Grec 1 i de Grec 2 de l'@InsPremia han assistit aquest matí a la representació de l'"Antígona" de Sòfocles pel Grup KOMOS, IES Districte Marítim de València, al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat dins el marc del XXV Festival Juvenil de Teatre Grecollatí. pic.twitter.com/ZsRaUqPK1J
— Margalida Capellà (@AracneFil) March 4, 2020
Acaba de sortir el número de primavera de la revista Akela, dels amics i escoltes del Masnou. A la secció Fem el cim, aquest cop us proposo l’ascensió al Psiloritis o l’Ida de Creta, on hi ha la cova que va protegir Zeus infant de ser empassat pel seu pare Cronos.
Margalida Capellà, Per què Grècia és el nostre llegat?
Dissabte a un quart de nou del vespre parlant a l’Ateneu Paris de Per què Grècia? a una vintena de noies que cursen 2n de batxillerat i volen anar aquest estiu, després de la Selectivitat, a fer un viatge cultural i de voluntariat a Atenes, per tal de donar un cop de mà a la població grega, precisament avui que Turquia ha obert fronteres i més de 76.000 migrats intentaran arribar a Grècia per arribar a Europa.
Moltes gràcies, Maria Josep Crispi, per la invitació. Bona estada a Grècia!
Des del 2017, el 9 de febrer és el Dia Mundial de la Llengua Grega, tot coincidint amb el dia de la mort del poeta grec Dionísios Solomós (8 d’abril de 1798 – 9 de febrer de 1857).
Més de quatre mil anys de llengua grega (des dels primers testimonis micènics, passant pels diferents dialectes grecs, la llengua comuna o κοινή fins al grec modern) són difícils de resumir, però en tindreu una idea aproximada amb aquest programa d’Oriol Munné, emès a Catalunya Ràdio el 30 de juny de 2010 dins “Do de llengües“:
No menys del 30% del lèxic del català (i el 20% del castellà) és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari artístic com del tecnicocientífic. Apreneu la llengua grega! Comenceu amb les beceroles de la llengua grega amb aquest kahoot i arribeu fins al grec modern!
Per molts anys, tresor de llengua!
Gràcies al al programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes, els alumnes de primer del batxillerat filològic del nostre institut han acabat la setmana amb un recital poètic a l’hora de Grec: “Dones poetes en veu alta” a càrrec de Gemma Reguant, actriu, directora de teatre, professora de tècnica i expressió de la veu, investigadora i doctora en art dramàtic. Han escoltat poemes de Maria Mercè Marçal, Maria Àngels Anglada, Montserrat Abelló, Joana Raspall … i han pogut gaudir de la veu poètica femenina en llengua catalana, s’han emocionat i han sentit profundament la poesia amb veu de dona interpretada magistralment per Gemma Reguant que també els ha donat consells per aprendre a recitar poemes.
Gràcies al programa Lletres a les Aules @lletres, els alumnes de primer del batxillerat filològic @InsPremia han acabat la setmana amb un recital poètic: Dones poetes en veu alta a càrrec de l’actriu Gemma Reguant. pic.twitter.com/PEXPq0OfaZ
— Margalida Capellà (@AracneFil) January 17, 2020
Què us ha semblat el recital? Us ha agradar? Us ha inspirat? Us ajudarà a recitar els poemes del dia de la poesia o de Sant Jordi?. Què n’opineu? Com valoreu l’activitat?
“En el verí hi ha l’antídot” de Margalida capellà dins el llibre “Són pocs, som molts” a benefici de la Marató de tv3 de les Malalties minoritàries
Gràcies a Són pocs, som molts aquest any s’ha pogut fer una aportació a la Marató TV3 2019 de 6000,00 euros.
Margalida Capellà recull el diploma de participació a la biblioteca Vapor vell de Barcelona
“Són pocs, Som molts” al Vapor Vell de Barcelona a benefici de @la_marato malalties minoritàries amb @ValeriaCuni @DuarteCarles @brisalls … Telèfon donatius #LaMaratoTV3 900 21 50 50https://t.co/tNAUKRyZXJ https://t.co/LSGht6chbr
— Margalida Capellà (@AracneFil) December 15, 2019
“En el verí hi ha l’antídot” relat amb referències clàssiques a benefici de les malalties minoritàries que sovint són resistents als antibiòtics. El verí d’una serp de cascavell mata bacteris sense danyar cèl.lules sanes. Cal fer recerca #LaMaratoTV3 pic.twitter.com/6wHg5lyN0R
— Margalida Capellà (@AracneFil) December 15, 2019
L’Associació de Professors de Llengües Clàssiques (APLEC) ha convocat la novena edició del Concurs Odissea a Catalunya adreçat principalment als alumnes de Cultura Clàssica, Llatí i Grec, sense més pretensions que treure la Cultura Clàssica de les aules.
El tema d’enguany serà l'”esport a Grècia i a Roma“.
Inscripcions: fins el divendres 31 de gener de 2020.
Concurs:
Primera fase: dilluns 3, dimarts 4, dimecres 5 i dijous 6 de febrer.
El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 10 de febrer.
Desempat a Catalunya: dimecres 12 i 19 de febrer.
Fase estatal: Dimecres 19 de febrer. Competició entre els equips guanyadors de les diferents seccions mitjançant una superpregunta que es publicarà a la pàgina web del concurs a les 17:00 hores i haurà de ser contestada abans de les 20:00 hores.
BASES
. El concurs consistirà a respondre les preguntes que cada dia es publicaran a les 9:30 a la pàgina web del concurs i s’hauran de respondre completant directament el formulari en un termini màxim de 24 hores, és a dir, abans de les 9:30h. de l’endemà.
Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més.
No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), tant a les tandes de preguntes dels tres primers dies com a la de la superpregunta, ja que, si es deixen en blanc, s’anul·len totes les altres de la sèrie.
En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc s’hi podrà afegir cap altre caràcter, com cometes [“”], punts [.], comes [,], parèntesis [()], espais [ ], etc.
Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb UNA SOLA PARAULA, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.
Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum). En llatí no es podrà posar cap mena de signe diacrític, incloent-hi dièresi, màcron ( ¯ ), accent, etc.
Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al castellà o al català. Qualsevol transcripció a altres llengües serà considerada com un error. També serà considerat un error la transliteració de la paraula grega. Per a la transcripció de les paraules gregues en general i dels noms propis grecs poden consultar-se els enllaços que s’ofereixen a la secció de FAQ .
2. Premis:
1a Fase:
Fase estatal:
els nostres joves Odisseus a vestir-se còmodes, calçar-se les seves sabatilles esportives, entrenar el seu cos i la seva ment, escalfar els seus músculs i els seus cervells, posar a punt els seus ordinadors, els seus llibres, notes i tot el material competitiu necessari per al certamen que s’aproxima.
La nostra nau tornarà a recórrer innombrables aventures. Us hi enroleu?
A l’institut Premià de Mar ja tenim aquests grups d’atletes a punt! Bona Sort!
Cultura Clàssica 3:KRATOS i LES HÍDRIES
Cultura Clàssica 4: ΑΜΑΖΟΝΕΣ
Llatí 4: A.I. i MASUKAMBA
Grec 1: MUSSAKAS i ΑΗΔΟΝΕΣ
Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Cervera el XV Fòrum Auriga en el marc de Cervera, capital de la Cultura Catalana.
Hem gaudit de la presència de la H. Consellera de cultura Maria Àngela Villalonga.
Inaugurat a #Cervera el Fòrum Auriga 2019. La consellera @MVilallonga reconeix la feina de difusió que fa Auriga des de la revista i destaca la importància de donar suport als professionals i estudiosos del món clàssic. @RevistaAuriga @paeriacervera pic.twitter.com/lX1Qd7oB6S
— Cultura (@cultura_cat) November 16, 2019
Les actes d’aquest Fòrum es publicaran en el número 101 de la revista Auriga, perquè el proper número és un especial per celebrar els cents números. L’enhorabona, Montserrat Tudela, i per molts anys!
L’institut Premià de Mar, un any més, ha tingut molta presència en el XV Fòrum Auriga amb la comunicació “Batxillerat filològic a l’institut Premià de Mar. Una manera de preservar el grec a secundària” amb la participació a través d’un vídeo de salutació del director, Salvador Redón; l’exalumne de batxillerat humanístic Arnau Lario Devesa també hi ha presentat comunicació arran de la seva recerca del seu treball final de grau…
“Renovació de la Junta Directiva de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics. Alguns projectes en marxa”. Carles Garriga i Francesca Mestre al XV Fòrum Auriga.
Un plaer ser vocal de la nova junta de la SCEC.
Comencem demà https://t.co/usCFevycsr https://t.co/pChxs4Zw3x— Margalida Capellà (@AracneFil) November 17, 2019
Salvador Redón, director de l’institut Premià de Mar, saluda els participants del XV Fòrum Auriga arran del batxillerat filològic a l’institut Premià de Mar:
“La religió com a eina d’integració i diàleg social i polític. Anàlisi d’espais de culte rurals a la Hispania Citerior entre els segles II a.C. i II d.C.” Arnau Lario:
Ja són 15 Fòrum Auriga. Margalida Capellà @AracneFil n’és tot un clàssic. Com sempre, un plaer escoltar-ne les propostes pedagògiques, sempre innovadores sempre consolidades: gamificació, sortir d’aula, no seguir fent el mateix perquè sí, que no deixar de fer el que ja funciona. https://t.co/RlDMsk7SLL
— Joan Pedrola (@JoanPSantamarta) November 16, 2019
Quin orgull d’alumne, l’Arnau Lario! https://t.co/Jfqi0A9NKt
— Margalida Capellà (@AracneFil) November 16, 2019
La taula rodona ‘El món clàssic com a punt de trobada en el món intercultural”
Les llengües clàssiques proporcionen cohesió a l’aula pluricultural a secundària @AracneFil al #XVFòrumAuriga @RevistaAuriga important és el respecte i l’acceptació, educar amb valors @educaciocat @MTudela @GuillemCintas @cgarriga1 @URVClassiques @Apleccat pic.twitter.com/GKCE3q2e0P
— Xavier Yáñez Such (@XSuch) November 16, 2019
Han resultat molt interessants les comunicacions de l’ICE de Clàssiques de la URV “Un any intens” i “Ampliant horitzons en l’ensenyament del grec clàssic: les TIC i el mètode comunicatiu” de David Solé Gimeno i Lorena Rion López que ens han presentat unes noves jornades didàctiques. Hi haurem d’estar a l’aguait.Interessant ha estat l’aportació de Guillem Cintas “La didàctica del llatí a Cervera” sobre el paper cabdal del pare Mir de Cervera tant en la inspiració d’Orberg per a Lingua Latina per se illustrata com per al diccionari Vox de Llatí.
Guillem Cintas al XV Fòrum Auriga
De les comunicacions de patrimoni i arquelogia, m’ha impressionat que la vil·la del Romeral a la Baixa Noguera quedés inacabada i també m’ha agradat molt la idea que ens ha presentat David Castellana Guàrdia del Museu de Guissona “Iesso – Guissona. El llegat arqueològic de la ciutat romana com a fonament per a la construcció de la identitat local”. La procedència dels marbres a “Color i riquesa, la decoració en marbre a la vil·la romana de “Els Munts” (Altafulla) de Laura Galán Palomares i Anna Gutiérrez de l’ICAC.
Esperarem amb candeletes les actes del XV Fòrum Auriga i ens retrobem en el XVI que tindrà lloc a El Vendrell, de franc amb dinar inclòs per als subscriptors.
Acaba de sortir el número de tardor de la revista Akela, dels amics i escoltes del Masnou. A la secció Fem el cim!, aquest cop us proposo l’ascensió al mont Ida, proper a Troia.
Akela, núm. 62 (tardor 2019)
Reflexos. L’obra de Damià Campeny a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró
L’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró fins al 27 d’octubre de 2019 analitza la trajectòria artística de l’il·lustre escultor mataroní i un dels millors escultors europeus, Damià Campeny (1771-1855), com expressió d’una època i d’un ideari estètic. A la vegada, es presenta com un espai de reflexió sobre el valor de l’escultura neoclàssica catalana en l’àmbit internacional, a través de l’anàlisi de materials, processos artístics, temes i models. A aquests propòsits responen els nou àmbits de la mostra que il·lustren la relació de Campeny amb Mataró, la seva formació a l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona i a Roma (destí obligat de pintors i escultors de tota Europa on va viure del 1797 al gener de 1815 i a les aules de la Scuola del Nudo i sota el mestratge d’Antonio Canova, assimilà de manera magistral els principis estètics neoclàssics), el sistema de pensions de les acadèmies d’art, la còpia d’obres de l’antiguitat i el procés creatiu que condueix del dibuix al marbre. Per acabar amb les dues seccions dedicades a interpretar els models que inspiraren la seva representació ideal de la figura femenina, Lucrècia, Cleòpatra o Diana.
Cronologia de Damià Campeny
De retorn a Barcelona, dedicà la seva vida a l’ensenyament i treballà algunes obres per a la Junta de Comerç, en virtut d’un contracte signat el 1825. Els últims anys de la seva vida els visqué malalt a Sant Gervasi de Cassoles, on morí el 1855.
Mireia Rosich a la conversa sobre Campeny a Ca l’Arenas Centre d’Art
Dissabte 28 de setembre de 2019 en el marc de l’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” Mireia Rosich, directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i molt coneguda pels seus articles al suplement El Punt Avui, va realitzar la conversa “Mites en tres dimensions. Com Campeny esculpeix els personatges mitològics”. L’artista mataroní va donar forma, amb la seva alta qualitat tècnica, a molts personatges mitològics. Darrera de cadascuna d’aquestes figures hi ha un mite, una llarga història, sovint plena de símbols. Els mites no són només dades per a erudits, ens parlen de la saviesa de la vida. L’artista ho va congelar en una sola imatge, sobre diversos materials com marbre o bronze, en què cada detall té la seva significació. La Lucrècia de marbre s’exposa actualment,tot i d’accés bastant restringit, a l’edifici de la Llotja, al MNAC la de bronze i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i a l’Escola de Belles Arts d’Olot, dos guixos posteriors. Rosich que és una gran comunicadora ens va fer un passeig molt interessant per totes les Lucrècies de la història de l’art, amb comentaris artístics i textos literaris. Una gran lliçó de tradició clàssica, tot ressaltant la importància d’anar a les fonts dels textos clàssics que han inspirat la creació de l’obra d’art.
Comença la conversa "Mites en tres dimensions. Com Campeny esculpeix els personatges mitològics" amb Mireia Rosich, directora de la Biblioteca @mvictorbalaguer, en el marc de l'exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a #CalArenas pic.twitter.com/36iomem7GV
— Museu de Mataró (@museumataro) September 28, 2019
Les idees estètiques neoclàssiques són ben emmirallades en l’obra de Damià Campeny. Entre el 1760 i el 1820 els artistes (Canova, Thorvaldsen, Campeny, Solà…) que van treballar a Europa presenten uns trets estilístics que les germanen. Consideraven la civilització grega un exemple de llibertat política i individual, d’igualtat entre ciutadans. Les excavacions de Pompeia i Herculà hi van jugar un paper molt important. Va sorgir un nou interès per l’escultura antiga i van aconseguir copsar la bellesa ideal. Dues obres de Wincklemann són claus per entendre l’estètica neoclàssica: Reflexions sobre la imitació de les obres gregues en la pintura i l’escultura (1755) i la Història de l’Art de l’Antiguitat (1763). “El general i principal segell de les obres mestres gregues és”, segons Wincklemann, “una noble simplicitat i una plàcida grandesa”. De la Lucrècia de Campeny, tota una obra mestra, es podria dir el mateix.
Reflexos. L’obra de Damià Campeny
A la vegada, els episodis de món grecorromà evocaven l’heroisme, la virtut i el sacrifici. Eren tot un exemplum virtutis. Recorrien a les obres de Plini, Tit Livi, Plutarc i Valeri Màxim, així com a la Ilíada i l’Odissea d’Homer, l’Eneida de Virgili o les Metamorfosis d’Ovidi pels temes mitològics.
Talia. Campeny
En Campeny hi trobem, a més de l’exemple d’honor de Lucrècia que prefereix la mort abans que el deshonor, el tema de l’amor (Himeneu…), de l’assetjament sexual (Nessos i Deianira), de la continència d’Escipió, la història de Muci Escevola cremant-se la mà…
Margalida Capellà i Mireia Rosich
Visiteu l’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art (Museu de Mataró) fins al 27 d’octubre, que reuneix una trentena d’obres originals de propietaris diversos, sota el comissariat de la historiadora de l’art, experta en Campeny, Anna Riera. No és ben bé una antològica, ja que no s’hi han traslladat les grans escultures de l’artista, sinó que explora el seu mètode de treball. El bronze de Cleòpatra continua lluint al MNAC i el marbre de Lucrècia a la Llotja de Mar, seu de la Cambra de Comerç, que també atresora, al seu Saló Daurat, quatre interessants escultures més d’aquest autor, Diana, Paris, Himeneu i Fe conjugal. A Ca l’Arenas Centre d’Art hi trobareu la seva història i molts referents clàssics. Dissabte per primera vegada em vaig adonar que la Lucrècia seu en un klismós (κλισμός), un tipus de cadira familiar que en l’antiga Grècia trobem sovint en peces de ceràmica i en baixos relleus des de mitjan segle V a.C. i que els neoclàssics van posar de moda i en l’Art Déco va tornar a les seves línies simples. Sempre m’havia fixat en la magistral captació de Campeny en l’instant en què la vida abandona el cos, els membres es relaxen i el cap s’inclina suament cap a un costat. En la perfecció asserenada i ideal de la bellesa femenina, en l’expert treball del drapejat…
Tal com diu Mireia Rosich, moltes gràcies al Museu de Mataró i a la seva directora, Anna Capella, per aquesta exposició sobre Damià Campeny.
Molt contenta de trobar-te @AracneFil ! Ja no deixarem el fil. I merci als companys de @museumataro https://t.co/lIRMeEc12G
— Mireia Rosich (@RosichMireia) September 28, 2019