Tot just acabem d’estudiar l’actualitat de l’enginyeria romana, ens podem imaginar l’espectacularitat i la majestuositat de l’antiga Roma (vid. l’apunt Visitant virtualment el Colosseu i Turisme virtual per Roma amb Google Street View)?
No us perdeu aquest impressionant vídeo en 3D:
Què us ha semblat? Potestis cogitare Romam antiquam tam vivacem fuisse quam praesentem Romam?
Amb quina colossal construcció romana us quedaríeu si només en poguéssiu triar una? Per què? Què en sabeu?
El grec perviu en moltes llengües. A partir del dibuix de la Georgina amb el nom grec a l’inrevés i de llur pervivència lèxica en diferents llengües europees, fàcilment deduireu el mot grec triat:
| CATALÀ | ecosistema | ecologia | economia | metec | parròquia | diòcesi |
| CASTELLÀ | ecosistema | ecología | economia | meteco | parroquia | diócesis |
| GALLEC | ecosistema | ecoloxía | economía | meteco | parroquia | diócese |
| BASC | ekosistema | ekologia | ekonomia | parrokia | diozesi | |
| PORTUGUÈS | ecossistema | ecologia | economia | metecos | diocese | |
| FRANCÈS | écosystème | écologie | économie | métèque | paroisse | diocèse |
| ITALIÀ | ecosistema | ecologia | economia | meteco | parrocchia | diocesi |
| ANGLÈS | ecosystem | ecology | economy | metic | parroquial | diocese |
| ALEMANY | Ökosystem | Ökologie | Ökonomie | Metöke | Parroquia | Diözese |
Sabríeu definir etimològicament els mots catalans d’aquesta taula multilingüe? A veure si us animeu i feu el mateix amb altres paraules i ens ho presenteu en un apunt en el bloc del vostre Moodle o a Aracne fila i fila.
Per què el tema de l’amor ens interessa tant? L’hem trobat fins i tot a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar en què la saviesa d’Hipàtia desperta l’amor en els seus deixebles. Dimecres vàrem veure que els jardins del Laberint d’Horta estan dissenyats en clau amorosa. Allí vàrem parlar de diferents tipus d’amor: l’origen de l’amor (relleus d’Úranos i Eros, i de Demèter i Zeus dins el jardí dels boixos), els amors divins (rapte d’Europa i d’Amfitrite), l’amor personificat en Eros amb fletxes, amagat dins el laberint de xiprer, el refús amorós personificat per la nimfa Eco a la sortida del laberint tot contrastant amb la sublimació de l’amor (templets de Dànae i Ariadna, més els relleus dels esposos Deucalió i Pirra, i de l’estimada Iris que puja al cel) i l’amor panoràmic i melangiós de la plenitud de la nimfa Egèria. L’amor romàntic que destil·la del paisatge de l’anomenat Jardí Romàntic per passejar-hi amb la parella o trobar-hi l’amor. Amor i bellesa, bellesa i amor!
Què en sabeu de l’amor platònic? Quin és el seu origen? Creieu que avui en dia l’amor platònic encara és vigent?
Per què creieu que l’amor platònic perviu tant en la música, per exemple, Los tucanes de Tijuana:
També us deixo aquí un fragment de la pel·lícula musical Hedwig and the Angry Inch:
Sobretot us animo a llegir la teoria platònica de l’amor que trobareu al Banquet (Συμπόσιον) i al Fedre de Plató i potser després sabreu què hem de fer amb l’amor. Segur que Plató ens ensenyarà a saber viure l’amor i il·luminarà els nostres problemes amb la seva complexitat.
Avui celebrem el cinquantè aniversari d’ Astèrix i les llibreries ja fa uns dies (el 22 d’octubre) que han llençat a tot el món un nou àlbum: L’aniversari d’Astèrix i Obèlix: El llibre d’or. Té 56 pàgines i ha sortit a la venda en més de cent idiomes, fins i tot en català. Tot i que René Goscinny va morir l’any 1977, encara l’il·lustrador Albert Uderzo el signa amb el seu nom. Dos immigrants han esdevingut tot un símbol gal!
Uderzo recrea uns herois ja jubilats i amb el rellotge biològic accelarat: bigoti de pèl blanc, vista cansada, flaccidesa…Astèrix viu envoltat dels seus néts i els explica històries de romans; Obèlix ha perdut les ganes de viure ja que no té forces per traslladar menhirs ni menjar porc senglar. De seguida recuperaran la força, però obliden que és el seu aniversari. Sort que els preparen una festa sorpresa amb els protagonistes de les 33 aventures de la col·lecció.
Per molts anys Astèrix i Obèlix! Sempre hi haurà qui es resisteixi davant del poder com Astèrix davant Cèsar! Nosaltres el celebrarem a classe de llatí de quart tot llegint cada un un àlbum a la recerca de llatinismes, de la petja de la cultura romana (exèrcit, habitatge, edificis, urbanisme, societat, …) perquè com ja va dir la meva alumna Alba López Luna Astèrix és més que un còmic, estudi que la va fer guanyadora del Premi Núria Tudela i Penya 2005 de la revista Auriga. Divertiu-vos, doncs, amb aquests herois gals i aporteu dades interessants, i no us oblideu dels anacronismes, també poden ser interessants.
No us perdeu Astèrix i els llatinismes i Les dotze proves d’Astèrix.
Un altre Halloween a la romana! El curs passat vàrem engalanar el nostre institut per celebrar la festa dels difunts a la romana (aquest terrorífic muntatge audiovisual en queda de record i aquest apunt que no us deixeu perdre al bloc, així com aquest altre sobre el lèxic de la mort!). Enguany entre el Simposi de Tarragona de la setmana passada i la sortida al Parc del Laberint d’aquesta, no ens dóna per més; però el món dels morts romà ens serveix la festa en safata. Així que el proper cap de setmana a Barcelona no us podeu perdre la inauguració de la nova museografia del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) a la Via Sepulcral Romana de la Vila de Madrid. A la plaça de la Vila de Madrid a Barcelona (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino dels romans), es van descobrir l’any 1954 algunes de les tombes que formaven part de l’antiga necròpoli romana de Bàrcino i esdevingué in situ un jardí a l’aire lliure, ara s’obrirà de nou al públic com a centre d’interpretació de les vies romanes i del Temple d’August, edifici del segle I destinat a cerimònies religioses que no es feien mai a l’interior sinó al fòrum, just al davant.
Programa de la inauguració de la Via Sepulcral Romana:
Dissabte 31 d’octubre de 2009:
12:00h h. Inauguració i parlaments al nou centre d’interpretació de la Via Sepulcral Romana de la plaça de la Vila de Madrid.
13:00 h. Inici del nou itinerari guiat Bàrcino/BCN, que de la plaça Vila de Madrid passa pel Temple d’August i acaba a la plaça del Rei.
Aquest itinerari es podrà fer de manera gratuïta fins a les 18:00 h de la tarda del dissabte 31 d’octubre i de les 10:00 h del matí fins a les 18:00 h de la tarda del diumenge, dia 1 de novembre.
Bàrcino va ser fundada l’any 15 aC en època de l’emperador August a la plana que s’obre entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs i Llobregat, sobre el traçat de la via Augusta, la via que enllaçava amb Roma tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica.
En aquest nou centre entendrem la funció de les vies romanes com a element de comunicació i de control del territori, fetes en un primer moment perquè l’exèrcit es traslladés ràpidament. Els romans també enterraven els seus morts en els trams d’entrada a la ciutat. Es podrà passejar entre les diferents tombes (les cupa, en forma de bagul i amb sanefes de colors, són les més freqüents) que durant tres segles es van col·locar al llarg dels camins que menaven a les portes de la ciutat, llegir-ne les inscripcions, conèixer els diferents tipus d’enterrament (la incineració i la inhumació) i objectes relacionats amb el món funerari romà pertanyent a classes humils (esclaus i lliberts) tal com han demostrat les recents excavacions, la descoberta d’un collegium funeraticium en què els romans més pobres pagaven unes quotes mensuals durant anys per ser enterrats (a l’estil de les quotes mortuòries de Santa Lucía o Ocaso), el jardí funerari tot recreant les espècies i forma de fa dos mil anys, els àpats funeraris que hi celebraven o la incineració d’animals (cavalls i gossos, sobretot)… També es podrà visualitzar amb audiovisuals que sempre ajuden a fer més proper i entenedor el món romà.
La memòria dels romans i el seu llegat es mereixia amb escreix aquesta remodelació. Potser sigui millor que ho jutgeu vosaltres mateixos a partir d’aquestes imatges d’abandó de la necròpoli, esdevinguda colònia de gats:
Els romans creien que no morien del tot si algú pronunciava el seu nom. Si ens passegem per entre les seves tombes i llegim el nom dels romans (Luci Valeri Frontó, la vella Numitòria, el llibert Aule Coellus, els germans Quintus i Lluci Corneli, entre d’altres) segur que continuaran vivint entre nosaltres.
Per què posaven els romans STTL sobre les seves tombes i què significa?
Visiteu aquesta pàgina i sobretot la Bàrcino romana. Aquest vídeo de ben segur us hi animarà!
Reprenent el tema de l’enginyeria romana, ha arribat l’hora dels aqüeductes (caldria llegir abans aquest apunt).
Si arrossegueu la imatge del visor descobrireu un emblemàtic aqüeducte romà. Resseguint l’enllaç, sabríeu dir de quina ciutat es tracta?
[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/~mcapella/Player/visor_aquesducte.swf" width="450" height="270" wmode="transparent" /]
Per saber més sobre els romans i la gestió de l’aigua, aneu aquí. Després localitzeu altres aqüeductes romans. Al grup Flichr de Chiron trobareu moltes imatges d’aqüeductes romans amb llicència Creat¡ve Commons i podeu anar emplenat aquest Google maps obert a la col·laboració, Aqüeductes a la vista!
Veure Aqüeductes romans a la vista! en un mapa més gran
[youtube]http://youtu.be/d3c5Lc3K5J0[/youtube]
Fa molts anys, un bon dia vaig descobrir el Parc del Laberint d’Horta i des d’aleshores ha esdevingut per a mi un lloc emblemàtic de la ciutat de Barcelona que m’agrada de visitar i de donar-lo a conèixer, de portar-hi els meus alumnes, els meus convidats i amics.
[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/~mcapella/Player/comic_vanessa.swf" width="450" height="250" wmode="transparent" /]
A casa, conservava aquest còmic que una alumna de les primeres promocions de tercer d’ESO, la Vanessa de Vilassar de Dalt em va regalar en agraïment a la visita al Parc. En vaig fer després la gimcana, vaig tenir la sort que me la publiquessin a la revista Auriga, després corria per la xarxa i ara té un lloc a El Fil de les Clàssiques.
A finals de mes, el Parc del Laberint d’Horta és el lloc físic que hem triat per trobar-nos amb els alumnes de clàssiques de primer de batxillerat de la Teresa Devesa, de l’IES Albéniz de Badalona. Fa temps que col·laborem plegats a Aracne fila i fila, i allí i aquí ens trobem virtualment, ara ha arribat el moment de trobar-nos físicament i el lloc, no podia ser altre que el Parc del Laberint. És tardor i el parc s’haurà vestit amb els colors propis de l’estació. He visitat al parc en cada estació de l’any, amb sol i amb pluja, amb fred i amb calor, a mig matí, a ple migdia i a l’horabaixa. No sé quin és el moment que més m’agrada, tots són diferents però en cada un he descobert una tonalitat, una flaire… que m’ha encisat. Espero que la nostra trobada ens captivi a tots plegats i que us animi a tornar-hi i a descobrir-lo a la parella, a l’amic o al veí i ens motivi per continuar treballant plegats a la xarxa.
Sabeu quin nom rep la tècnica de reconstrucció arqueològica d’un edifici en ruïnes i quina és la seva etimologia?
Una pista: és la tècnica que els arqueòlegs van utilitzar per reconstruir, entre d’altres, la stoà d’Àtal a l’àgora d’Atenes.
Què en sabeu de l’àgora atenesa? i de la stoà d’Àtal?
[youtube]https://youtu.be/Qazrxq8cdVo[/youtube]
Què us sembla la seva reconstrucció? i què dieu de les imatges en 360º o aquestes en 3D de Google Earth?
Enmig de la manca flagrant de professors de clàssiques a ses illes per atendre els estudiants de llatí i de grec de vuit instituts, tot just acaba de sortir a la llum una nova col·lecció de textos clàssics dins Edicions del Salobre: Ílion. Tinc ara a les mans el seu primer títol publicat: Himnes homèrics amb la introducció, la traducció i les notes de la companya de clàssiques Maria Rosa Llabrés Ripoll. El director de la col·lecció és Joan Carles Simó. Ílion lluny de ser la destrucció dels clàssics a ses illes neix amb la fermesa de demostrar la seva bona salut i la il·lusió de renéixer amb tota la força de les flames com si de l’au Fènix es tractés. Ílion una col·lecció que esperem que ens ompli de moltes joies clàssiques en català actual, una eina imprescindible per fer néixer l’amor pels clàssics i el gust per la lectura en els joves i públic no especialitzat. Joan Carles Simó molt amablement m’ha comentat “Tenim en imprempta La Conjuració de Catilina, el Cràtil i Hèlena, que seran els títols amb els quals començarem a rodar”.
Ílion, Ed. del Salobre, setembre 2009
Himnes homèrics gaudeix d’una edició ben acurada i destinada a un públic general i escolar, com ho denota el glossari de noms propis, mitològics i geogràfics, que trobem al final, la didàctica introducció del començament i les notes ben entenedores de peu de pàgina. A Himnes homèrics, s’han teixit uns cants amb belles paraules en català, amb un llenguatge assequible, tot i que sigui de gran riquesa ornamental, i en prosa, tot i que es manté la divisió en versos per facilitar-ne la cerca de passatges concrets i per fer recordar, no sigui que ens oblidem com acostuma a passar, que es tracta de poesia. Les traduccions dels Himnes homèrics de Maria Rosa Llabrés conviden a seguir llegint i a desteixir l’entrellat d’aquests cants en honor de déus i herois divinitzats de la Grècia antiga que han ajudat a forjar el pensament i tant han influït en l’art i la literatura occidentals. Un llibre ben recomanable per aprofundir en l’estudi de la mitologia grega, ja que hi apareixen els dotze déus olímpics, i uns quants més, amb tots els seus atributs i ben caracteritzats.
Només trobo a faltar el text grec, però això ja sé que és ben difícil avui en col·leccions destinades a un lector no especialitzat i de fet en català ja tenim la traducció bilingüe dels himnes de tipus literari i en vers a càrrec de M.Balash (ed. Curial, Barcelona 1974), a més d’una altra més antiga (1910-11) de Joan Maragall que parteix de la traducció en prosa de Pere Bosch Gimpera i la versifica al seu aire tot adaptant l’hexàmetre grec.
A HÈRACLES, EL COR DE LLEÓ
Cantaré Hèracles, fill de Zeus, de molt el més excel·lent
dels humans sobre la terra, a qui infantà a Tebes, la de belles danses,
Alcmena, després d’unir-se al Crònida que aplega els núvols.
Ell, en altre temps, va anar errant per la terra immensa
i pel mar, sotmès a les ordres del sobirà Euristeu,
i realitzà molts fets superbis, i molts en va patir.
Mes ara ja viu a la formosa seu de l’Olimp nevat
amb complaença, i té com a esposa Hebe de fins turmells.
Salut, sobirà fill de Zeus! Concedeix-me noblesa i prosperitat!
HIMNES HOMÈRICS XV (trad. Maria Rosa Llabrés, pàg. 107)
Pepe da Rosa, en la portada d'un dels seus àlbums
Enguany fa 23 anys que ens va deixar el cantant i showman sevillà Pepe da Rosa.
Fa anys, quan em passejava per l’institut amb un radiocasset, posava a classe aquesta gravació que vaig fer, en una cinta de casset (alguns ja ni deveu saber de què parlo!), de la ràdio dels dotze treballs d’Hèrcules i aconseguia que els meus alumnes vinguessin contents a classe i en sortissin encara més. Aquest estiu vaig trobar per la xarxa un material fantàstic del company Pedro Luján sobre el foment de la lectura i Hèrcules amb alumnes de la ESO. Em va venir al cap aquesta gravació, la vaig buscar, l’he penjada a la xarxa i aquí la teniu. A veure si també aconsegueixo, com abans, el vostre somriure i les ganes de llegir i saber més dels dotze treballs d’Hèrcules. Els coneixia bé Pepe da Rosa? Què n’opineu?
També m’hauríeu d’ajudar a replegar tots els enllaços que a hores d’ara tenim publicats a El Fil de les Clàssiques i a Aracne sobre l’heroi per si us inspiren i en fem més!