La gran festa de reconstrucció història de Badalona és a punt de començar! A l’espera del programa definitiu, escalfem motors i fem pinya! Ja ho vaig anunciar fa dies al meu FriendFeed i en el de Chiron. Els badalonins ens hi han convidat i allí estarem! A Aracne fila i fila hi trobareu més informació.
N.B.:
Ens han posat El Fil de les Clàssiques com a bloc de difusió i de didàctica del món romà! Quin honor!
Tot passejant per Ciutat de Mallorca, en els jardins de S’Hort del Rei es pot contemplar des del 1983 una bella escultura antropomorfa femenina altament eròtica de Josep Maria Subirachs, intitulada “Jònica” feta de marbre (143,5 x 57 x 41 cm) amb una inscripció que no és altra cosa que la primera estrofa del poema de Konstandinos Kavafis a qui ret homenatge.
Aquesta escultura és una síntesi perfecta del món clàssic. Subirachs ha sabut unir l’anatomia eròtica i l’estètica del geòmetra amb el passat grecoromà.
Encetem el mes d’abril, mes molt especial per a mi, i també ho va ser per a Kavafis: la seva existència dissortada ancorada en el passat grecoromà es va veure marcada pel mes d’abril, nascut un mes d’abril moriria un altre mes d’abril, a l’abric dels idus de març.
Jònica
Per bé que trossejaren llurs estàtues,
per bé que els bandejaren de llurs temples,
no per això moriren pas els déus.
Oh terra de la Jònia, a tu encara t’estimen,
guarden els teus records llurs ànimes encara.
Quan un matí d’aquests s’aixeca damunt teu
per la seva atmostera
revé com una saba de llur vida,
i de vegades una aèria, jovenívola forma
indefinida, amb trànsit prompte
pels cims dels teus pujols es veu com passa.
Konstandinos P. Kavafis, 1911 (traducció de Carles Riba)
Manuscrit de Kavafis:
Venus, antiga divinitat itàlica de la primavera, protectora dels camps, de la vegetació i dels jardins, conservà aquest caràcter fins i tot quan fou assimilada a partir del segle II aC amb l’Afrodita grega, dea de l’amor i de la bellesa femenina. La gens Iulia que pretenia ser descendent d’Eneas la considerava una avantpassada seva. Era present a totes les llars i a Roma i arreu era venerada. Quan Juli Cèsar fou destinat a Hispània com a Cònsol en va promoure la devoció i, a més de les nombroses representacions plàstiques, Venus resta encara ben vigent en la nostra cultura popular.
És primavera! Després d’un cru hivern de ventades, gelades i nevades, la natura reneix com si un miracle esdevingués i potser ha arribat el moment de recordar els vestigis populars de Venus en el nom de les plantes.
Si observeu bé totes aquestes plantes auctòctones unes i altres tropicals de ben segur sabreu per què la gent les ha relacionat amb Venus. Juli Cèsar deu estar ben content i satisfet ja que el seu llegat continua ben vigent!
Gaudiu de la natura! Gaudiu de la primavera!
Avui hem acabat el segon trimestre tot anant al TNC a veure Electra amb els alumnes de grec tal com ja vàrem anunciar fa uns dies en aquest article.
Clara Segura i els alumnes de Margalida Capellà
Hem gaudit moltíssim i també alguns hem plorat. Encara emocionats per la genial actuació de Clara Segura després hem pogut parlar amb ella i ens hem fotografiat junts. Jo estic molt contenta i no tinc paraules. Espero que aquí aneu deixant les vostres impressions de la nostra sortida al teatre i de la nostra trobada amb la Clara que anirem a veure, almenys jo, quan representi Hamlet a la Biblioteca de Catalunya el mes de maig.
L’actriu Clara Segura amb la seva professora de grec de l’institut Sant Just Desvern (Margalida Capellà)
Bones vacances de Setmana Santa! Bon dia Mundial del Teatre!
Tarraco viva. Foto: Manel
Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit.
D'”Orbis pictus latinus”
Panificium: quid est? Després de traduir aquest text llatí, responde latine. Escriu-ne també mots derivats en català i altres llengües i no t’oblidis d’esmentar-ne la seva etimologia.
Què en sabem del pa en temps dels romans? Quan el comencen a elaborar? Utilitzaven llevat?… Podia sobreviure una persona celíaca?
Recordes què era un pistor? i una taberna?
N.B.: Us recomano aquest interessant article en francès Le pain romain.
És difícil imaginar-se alguna de les grans ciutats europees o nord-americanes sense un edifici, un temple, una columna… inspirat en les obres clàssiques gregues i romanes. Sens dubte, l’edifici més imitat pels arquitectes d’arreu ha estat el temple i, en concret, el Partenó que va ser construït al segle V aC a l’acròpoli d’Atenes. Què en sabem del Partenó? D’on rep el nom? Què se’n conserva? Qui el va construir?…
El Museu Britànic, el més antic del món, que té una entrada semblant a la d’un temple grecoromà i que guarda la major part dels relleus del Partenó que Grècia li reclama, ha fet aquesta reconstrucció virtual del Partenó:
Després d’haver fet la vostra recerca i d’haver visionat el vídeo, mireu aquest altre i el Google maps per tal de comentar les semblances i les diferències amb els diferents edificis que hi apareixen; també en podeu suggerir d’altres:
Veure El Partenó, model arquitectònic en un mapa més gran
Aquest dijous que anem al TNC a veure Electra no us oblideu de fixar-vos en l’edifici del Bofill. Quan veieu la pel·lícula Percy Jakson y el ladrón del rayo, fixeu-vos molt bé amb el temple que hi surt. A veure si el sabeu identificar.
Dimecres passat vàrem anar un cop més al mercat de la Boqueria de Barcelona i vàrem fer de romans i de romanes pel mercat. També vàrem fer un taller de cuina romana amb la cuinera Eulàlia Fargas, mentre aneu fent els treballs encomanats podeu anar fent boca amb aquest programa de TV3 i no us oblideu de visitar i comentar la feina feta el curs passat que trobareu a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila clicant cuina en el núvol d’etiquetes o en El Fil Moodle de quart.
Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,
seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
Quin conegut tòpic horacià trobem en aquests versos? Quins altres tòpics d’Horaci han estat recollits per la literatura occidental? Què en sabem d‘Horaci?
Quin poema li dedicà Miquel Costa i Llobera? En quin altre poeta català hi heu trobat influències?…
La poesia ens il·lumina la tenebra i ens ofereix el cabdell de fil per sortir somrients del laberint. Avui, 21 de març de 2010, just acabada d’encetar la primavera, celebrem un any més, des del 2001 en què fou proposat per la UNESCO, el Dia Mundial de la Poesia amb actes de commemoració arreu i amb la difusió d’un opuscle amb un poema del poeta lleidatà, conegut per tots nosaltres, Jordi Pàmias, que s’ha traduït a vint llengües. Us el vaig penjar a l’institut i espero que l’hàgiu llegit. En El Fil de les Clàssiques hem triat per celebrar un dia com el d’avui aquests mots de la poetessa Maria Teresa Nolla i Panadès ( l’any passat també elegirem una poeta catalana, Caterina Arderiu):
El laberint de Creta
amb obscurs passadissos
i tenebres
ens feia tremolar en la foscor.
Agafats de la mà,
vèiem
la claror que es filtrava allà lluny
i que també esplendien les estrelles
lliures.
Vaig veure el Minotaure
i no vaig tenir por,
però la boca escumejant de flames
i els ulls terribles,
amb les grapes unglades,
inspirava terror,
però no a mi,
que somreia.
Maria Teresa Nolla i Panadès, Poesies
La Formiga d’ Or – Barcelona, 1989
Què us han semblat? Ara, si heu sortit sans i estalvis del laberint, vencedors del Minotaure, deixeu en comentari un poema que vulgueu compartir amb tots nosaltres o animeu-vos i escriviu un poema sobre un mite, un personatge grec o romà, un edifici clàssic, un sentiment com l’amor, el desamor, l’amistat… Tot és començar i anar estirant del fil, les paraules, autèntics bàlsams, sortiran soles. Ho proveu?
No us oblideu tampoc d’explicar el significat etimològic del mot poesia! Què és la poesia?
Potser us pot ajudar aquest fragment de la pel·lícula El club dels poetes morts de Peter Weir, 1989:
Gaudiu de la poesia!
Clara Segura. Foto: David Ruano
Ahir es va estrenar a la sala petita del TNC (Teatre Nacional de Catalunya) Electra, una de les peces més belles del teatre grec. Els alumnes de grec de l’IES Cristòfol Ferrer hi anem dijous vinent! A mi em fa molta il·lusió veure amb tots vosaltres aquesta tragèdia grega, la primera que coprodueix el TNC, sobretot perquè l’actriu que fa d’Electra, Clara Segura, va ser alumna meva de grec a l’IES de Sant Just Desvern. Amb aquella promoció em vaig estrenar en la docència i encara recordo com els seus ulls guspirejaven quan parlàvem a classe d’Electra, Orestes, Agamèmnon, Atreu, Egist, Clitemnestra, Sòfocles… Quins bells records! Quin goig veure-la representar ara Electra i fa tres temporades Antígona, també del director teatral barceloní Oriol Broggi. L’Electra del TNC és una producció feta conjuntament amb l’equip de les Q-Ars Teatre, que d’aquesta manera completen la trilogia sobre les heroïnes gregues que van encetar la temporada passada amb Les suplicants i Ilíada.
Electra des d’ahir es representarà a la sala petita del TNC fins al 25 d’abril. Aneu a veure-la; segur que reflexionareu sobre la passió desorbitada que pot portar al matricidi, el desig de venjança, l’odi i el resentiment que no porten enlloc, la justificació dels delictes, el gaudi estètic de les paraules, l’ambiguitat dels sentiments, la força tràgica d’una dona trencadora,…
Què en sabem d’Electra? Quins són els antecedents de la saga? Quants tràgics grecs la van tractar? Qui és qui a Electra? Què en sabem d’aquesta producció d’Oriol Broggi? Què us ha semblat la funció? Què n’ha dit la premsa: La Vanguardia, El Periódico, El Punt, ABC, Avui, El País…, El Periódico, El País …?
Quin regal més bell! Moltíssimes gràcies, Clara!
N.B.: Servei educatiu del TNC.