Category Archives: General

Test Hispània romana PAU amb UMapper

Reprodueixo a continuació l’annex 2 de l’examen de selectivitat de llatí de Catalunya:

RELACIÓ DELS MONUMENTS ROMANS DE CATALUNYA I D’HISPÀNIA QUE CAL CONÈIXER.

Els pertanyents a les ciutats i territoris de Barcino (vid. Glossari i Google maps), Emporiae, Ilerda, Tarraco (Google Maps) i Emerita Augusta.

A més, quan escaigui, els estudiants hauran de poder esmentar, com a mínim, dos exemples concrets (de Catalunya o de la Península Ibèrica) de cadascun dels següents monuments (vid. annex 2 i vídeo de l’alumna Marta Molina): aqüeductes, vies, ponts, muralles, teatres, amfiteatres, circs, termes i temples. Només a tall d’exemple, trets els que ja formen part dels jaciments de les ciutats suara esmentades, adjuntem la llista següent:

  • Aqüeductes: Sant Jaume dels Domenys, Segòvia.
  • Vies: Augusta (ramal del Capsacosta), “de la Plata”.
  • Ponts: Martorell, Alcántara, Salamanca.
  • Muralles: Girona, Lugo, Astorga.
  • Teatres: Cartagena, Clúnia, Sagunt, Itàlica.
  • Amfiteatres: Itàlica, Segòbriga.
  • Circs: Toledo.
  • Termes: Badalona, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Sant Boi de Llobregat.
  • Temples: Vic, Évora.

Hem fet un Google Maps d’Hispània romana amb vídeos, hem col·laborat amb aquest de Chiron, hem obert Google maps d’aqüeductes, vies, ponts, muralles, teatres, amfiteatres, circstermes i temples. Ara és el moment de comprovar si sabem localitzar en un mapa tots aquests monuments de les PAU de llatí.

Petita Venus, de Juli González

La petita Venus (1936-1937) de Juli González fa tan sols 20,5 x 6 x 9,3 cm però en ella s’hi reflecteixen cadascuna de les circumstàncies més importants de la vida sencera d’aquest artista barceloní: el seu aprenentatge en el camp de l’orfebreria en el negoci familiar que tenien a la Rambla de Catalunya de Barcelona, abans d’anar-se’n a París, i, per tant, el seu gust per a fer objectes petits; el desig de fer art un cop superada al cap de molts anys la mort del seu germà gran, en Joan, que havia estat el seu millor mestre i amic; el coneixement de l’actualitat artística més moderna i, sobretot, el fet de veure’s forçat a treballar com a aprenent de soldador a la casa Renault de cotxes, que va canviar completament la seva vida i la història de l’escultura del segle XX ja que Juli González va conèixer la soldadura autògena, i tot experimentant amb petits retalls de ferro, cargols i peces que trobava a la feina, el va portar a la nostra petita Venus.

N.B.: No fa gaire que he conegut aquesta petita gran obra d’art i l’experiència vital que hi ha al darrere, fet que m’ha portat a fer-ne un apunt aquí per fer-ne difusió i alhora exemplificar allò que sempre em sentiu a dir: de tot se n’aprèn i sovint del que menys esperem ens fa crear meravelles. Què n’opineu de tot plegat? Per què creieu que Juli González l’anomenà Venus?…

Homofonia i el grec a Rodamots

Els alumnes de llatí, principalment els de quart, segueixen cada dia, de dilluns a divendres per correu electrònic (per RSS i ara també és possible per Twitter) des de principis de curs el mot diari de Rodamots i es fixen sobretot aquí amb els mots d’origen llatí per tal d’anar ampliant el seu vocabulari en català i poder així escriure millor. La tradició a grec va començar, però, crec que caldria revifar-la  i hic et nunc és un bon moment ja que hem rebut fa poc palíndrom, acròstic i avui homofonia. Si voleu conèixer tots els mots grecs de Rodamots, els trobareu aquí.

Llegiu a tall d’explicació del mot homofonia aquest text de Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010):

L’homofonia és una de les deus més poderoses de joc verbal. Sobretot perquè aquest gran invent humà que és l’alfabet no aconsegueix encloure el gran repertori de sons que l’ésser humà és capaç d’articular. La possibilitat de transcriure un mateix discurs de dues (o més) maneres absolutament diferents sense faltar en cap moment al dictat de l’oïda resulta una constatació atroç de la varietat d’interpretacions que admet la llengua, i per extensió el pensament. És la mateixa màgia que alena les imatges dobles o els dobles sentits, però aquí la demostració és menys discutible. Basta que el transcriptor ho rellegeixi en veu alta i asseguri, sorprès: «però si això és el que has dit!».

Quins ètims grecs formen el mot homofonia? (cal escriure’ls EN GREC!) Què signifiquen? Quins altres mots a partir d’un i altre ètim podem formar en català i en diferents llengües? Poseu algun exemple d’homofonia, i si pot ser amb referents clàssics millor!

Crec que els de Rodamots, amb la tasca tan lloable que fan per la llengua, podrien i haurien d’escriure els mots en  grafia grega i, si els cal, nosaltres ja els donarem un cop de mà. Veritat?

Ai, Cupido!

En l’amor, les paraules sovint sobren i jo us recomano, com ja ho he fet al Fil Moodle, aquest excel·lent treball del company quironià d’Extremadura Ángel Luis Gallego Real, Caeco raptus amore.

Us he fet, tanmateix, aquest petit regal de Sant Valentí amb l’ajut de la Valèria que ha fet la portada i amb imatges Creative Commons i desitjo que comenteu l’obra d’art que més us agradi.

Per cert, per què Cupido en un primer moment a Grècia era un adolescent i després se’l representa com un nen trapella? Quins atributs té i per què?…

Que l’Amor us sigui ben propici!

Googlemapsmania clàssica: Palíndroms geogràfics!

Ahir a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona vàrem poder gaudir per primera vegada de la flamant aula d’informàtica per fer el curs de formació de l’ICE Els clàssics i les TIC. Vàrem aprendre a fer Google maps i en vàrem obrir un de nou, tot aprofitant que tenia d’alumne en Josefet Fuentes, un internacional palindròmic, i ens va regalar amablement les entrades que aquí veieu tot jugant amb embedir una imatge Creative Commons, etc. Ara espero que amb la col·laboració de tots i totes anem completant aquest nou Google Maps de palíndroms geogràfics que haurem d’afegir a la col·lecció que ja tenim de llatí i de grec. Quina Googlemapsmania clàssica! Per cert, sabeu què és un palídrom i quina és la seva etimologia?


Vid. Palíndroms geogràfics

Deucalió i Pirra

Qui ens explica el mite grec de Deucalió i Pirra? Si no el recordeu, abans de traduir el text grec d’Apol·lodor (compte amb els participis!), aquest muntatge de ben segur us el refrescarà:

Ἐπεὶ δὲ ἀφανίσαι Ζεὺς τὸ χαλκοῦν ἠθέλησε γένος, ὑποθεμένου Προμηθέως, Δευκαλίων τεκτηνάμενος λάρνακα, καὶ τὰ ἐπιτήδεια ἐνθέμενος, εἰς ταύτην μετὰ Πύρρας εἰσέβη. Ζεὺς δὲ πολὺν ὑετὸν ἀπ᾽ οὐρανοῦ χέας τὰ πλεῖστα μέρη τῆς Ἑλλάδος κατέκλυσεν, ὥστε διαφθαρῆναι πάντας ἀνθρώπους, ὀλίγων χωρὶς οἳ συνέφυγον εἰς τὰ πλησίον ὑψηλὰ ὄρη. τότε δὲ καὶ τὰ κατὰ Θεσσαλίαν ὄρη διέστη, καὶ τὰ ἐκτὸς Ἰσθμοῦ καὶ Πελοποννήσου συνεχέθη πάντα. Δευκαλίων δὲ ἐν τῇ λάρνακι διὰ τῆς θαλάσσης φερόμενος ἐφ᾽ ἡμέρας ἐννέα καὶ νύκτας τὰς ἴσας τῷ Παρνασῷ προσίσχει, κἀκεῖ τῶν ὄμβρων παῦλαν λαβόντων ἐκβὰς θύει Διὶ φυξίῳ.

Gustave Doré, El diluvi

Ζεὺς δὲ πέμψας Ἑρμῆν πρὸς αὐτὸν ἐπέτρεψεν αἱρεῖσθαι ὅ τι βούλεται: ὁ δὲ αἱρεῖται ἀνθρώπους αὐτῷ γενέσθαι. καὶ Διὸς εἰπόντος ὑπὲρ κεφαλῆς ἔβαλλεν αἴρων λίθους, καὶ οὓς μὲν ἔβαλε Δευκαλίων, ἄνδρες ἐγένοντο, οὓς δὲ Πύρρα, γυναῖκες. ὅθεν καὶ λαοὶ μεταφορικῶς ὠνομάσθησαν ἀπὸ τοῦ λᾶας ὁ λίθος.

Apol·lodor, Biblioteca de relats mitològics I 7, 2

Ara Pacis Augustae

August va erigir al Camp de Mart de Roma l’Ara Pacis, un altar que el Senat li va dedicar l’any 13 aC per haver pacificat Hispània i la Gàl·lia i que va inaugurar solemnement l’any 9 aC. Fou dedicat a la dea de la Pau (Pax que ja portava un branquilló d’olivera), precisament un 30 de gener (avui celebrem com cada any el DENIP, Dia Escolar de la No violencia i la Pau) tot coincidint amb l’aniversari de la seva tercera esposa Lívia.

L’Ara Pacis és un altar envoltat per un paral·lelepípede de marbre de Carrara i decorat amb un fris en relleu amb la família imperial i el seu seguici i al·legories a la fundació de Roma. En l’actualitat es pot visitar dins l’edifici dissenyat per l’arquitecte Richard Meier & Partners Architects en el Museo dell’Ara Pacis. Per saber-ne més i poder donar una opinió més exacta i aprofundida en comentari, visita la pàgina del Museu, però també llegeix De lo visible a lo virtual: una metodología del análisis artístico de Frederic Chordá.

Creus que la família imperial romana mantenia unes normes de protocol en la representació de la processó que es va organitzar el dia de la inauguració? La família reial espanyola segueix alguna norma a l’hora de fer-se una fotografia oficial? i els membres del govern? i la teva família en fotografies més o menys oficials, com poden ser casaments, dia de Nadal…?

Quins personatges de la família imperial reconeixes en aquestes fotografies del fris del costat oest de l’Ara Pacis? Has localitzat August? Els flamines encarregats del culte de Júpiter, de Mart i de Quirí? El flamen encarregat del culte de Juli Cèsar? El lictor? Agripa? Gai Cèsar…

Fris costat oest

Fris costat oest

Si encara tens dubtes o en vols saber més, consulta l’interessant article d’Hortus Hesperidum Pax et Ara Pacis.

El magazín dels sentiments amb referents

Fa temps vaig fer un curs de ràdio educativa. Aquí en teniu la prova.

Aquests dies que els companys seran de viatge a Alemanya, els de primer, i a Madrid, els d’Història d’art, m’agradaria reprendre aquest projecte amb els alumnes que quedeu. Us proposo d’agafar un sentiment i fer-ne un magazín de referents clàssics en l’actualitat com el meu programa de ràdio (cliqueu el play!). Què n’opineu? Us hi animeu?

Forum Romanum 3D

In foro Romano multa monumenta exstant: templa, arcus triumphales, basilicae, curiae, rostra publica… Ibi oratores et candidati orationes habebant. Populus leges ferebat. De re publica disputabat.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=q-yUaLqsbuw#t=335[/youtube]