Category Archives: Cultura clàssica

El saber astronòmic a Grècia en l’any internacional de l’astronomia

El 2009, com ja sabeu, és l’any internacional de l’astronomia .

L’astronomia és la més antiga de les ciències de la naturalesa. A la Grècia del segle VI aC, es va començar a desenvolupar a partir d’una concepció racionalista del món. El filòsof Anaximandre va dir que la Terra és un cos celeste, de forma cilíndrica, aïllat en l’espai i rodejat d’un cel amb forma d’esfera completa. Parmènides, al segle V aC, va proclamar que la Terra és esfèrica. Al segle IV aC, Plató va defensar l’esfericitat de la Terra i va suposar que la perfecció dels cels implicava que els cossos havien de seguir moviments circulars; Eudoxos va formular un sistema geocèntric; Heraclides del Pontos va anunciar, per primera vegada, el moviment de rotació de la Terra i va afirmar que Venus gira al voltant del Sol, cosa que el fa un precedent del sistema heliocèntric d’Aristarc de Samos (segle IIIaC); però, fins a Copèrnic en el segle XVI, va prevaldre la teoria geocèntrica de la Gran Sintaxi Matemàtica de Ptolomeu del segle II, que va ser traduïda a l’àrab amb el títol d’Almagest. Ptolomeu s’havia beneficiat de les observacions d’Hiparc (segle II aC), entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció d’un catàleg d’estels. Eratòstenes en el segle III aC ja havia mesurat amb notable precisió el meridià terrestre. Si voleu saber com va demostrar l’esfericitat de la Terra no us perdeu aquest vídeo presentat per Carl Sagan. Per cert, com ho va demostrar?:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QrDSfFvbYtI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tampoc us perdeu aquest fragment d’un altre vídeo de Carl Sagan En la orilla del Océano Cósmico 5 en què hi ha una meravellosa recreació de la biblioteca d’Alexandria, de la qual va ser bibliotecària l’astrònoma, matemàtica i filòsofa Hipàtia d’Alexandria:

[youtube]https://youtu.be/tRm06LEN71k[/youtube]

La terminologia astronòmica és, d’una manera predominant, d’arrel clàssica: geocèntric, heliocèntric, eclipse, hemisferi, boreal, asteroide, astre, planeta, cometa, etc. Qui de vosaltres aporta més noms de terminologia astronòmica d’origen grecollatí, tot i que aquí no podem escriure en grec? Recordeu que els antics ja van batejar els planetes i constel·lacions amb noms mitològics! Per cert, quin nom rebia la musa de l’astronomia?

DENIP a clàssiques

Si volem la pau per què fem la guerra? Un any més celebrarem demà el dia escolar de la pau i de la no-violència (DENIP) en un moment que no hi ha pau al món ni a la franja de Gaza i, de cada vegada, hi ha molta més violència als nostres centres escolars. Arreu es celebra de moltes maneres i aquí trobareu molts recursos. L’any passat ho vàrem celebrar des de El fil de les clàssiques amb aurea dicta i amb  Bòreas i Hèlios  d’Isop que ens aconsellava la persuasió abans que la violència. Enguany he triat un poema amb referències clàssiques del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985):

Glosario de las flores

¿La poesía o la gloria?
La poesía.
¿La bolsa o la vida?
La vida.
¿Cristo o Barrabás?
Cristo.
¿Galatea o una cabaña?
Galatea.
¿El arte o la muerte?
El arte.
¿La guerra o la Paz?
La Paz.

¿Hero o Leandro?
Hero
¿La carne o los huesos?
La carne.
¿La mujer o el hombre?
La mujer.
¿La línea o el color?
El color.
¿El amor o la indiferencia
?
El amor.
¿El odio o la indiferencia?
El odio.
¿La guerra o la paz?
La guerra.

¿Ahora o siempre?
Siempre.
¿Éste u otro?
Éste.
¿Tú u otro?

¿Alfa u omega?
Alfa.
¿La partida o la llegada?
La partida
¿la alegría o la tristeza?
La alegría.
¿La tristeza o el tedio?
La tristeza.
¿El hombre o el deseo?
El deseo
¿La guerra o la Paz?
La paz.

¿Amar o ser amado?
Amar.

Què us ha semblat? Què triaríeu en cada opció?

wikipèdia

A veure qui em fa arribar la paraula pau en grec, llatí i en les altres llengües que en deriven? Quins símbols s’utilitzen i per què? Quins ja identifiqueu en aquesta peça de ceràmica de Nikòsia, a l’illa de Xipre?

El ciclop Polifem en el cinema

Una vegada llegit l’episodi del ciclop Polifem que ens ofereix l’Odissea d’Homer, i després de visionar aquestes tres versions que recrea el cinema, podríeu comparar les diferències i les semblances i dir no sols quina us ha agradat més sinó quina coincideix més amb el relat homèric. La guia de Fernando Lillo Guía didáctica de la Odisea (A.Konchalovsky, 1997), Áurea clásicos 2004, pàgs. 16-17 us pot ser de gran ajut.

Georges Méliès, L’île de Calypso 1905:

[youtube]https://youtu.be/jKLQx3bqTKY[/youtube]

Mario Camerini, Ulises 1954 escena Polifem 1 i Polifem 2.

Mario Bava, Odissey 1968:

[youtube]https://youtu.be/mpxPVYOVqOI[/youtube]

A. Konchalovsky, La Odisea 1997:

El Polifem de Les aventures d’Ulisses de Les tres bessones.

Música i Mitologia: la guerra de Troia II

Continuant amb la pervivència de la guerra de Troia en la música, que ja vàrem tractar en un altre article, a més dels més recents d’Ulisses i Penèlope, caldria esmentar també aquestes dues altres cançons:

El guardián de Troya, Warcry

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/V9RMKnIIAUc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

Caballo de Troya, de Tierra Santa

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/M6yl-f1QwGo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[youtube]https://youtu.be/Ix971FLauf8[/youtube]

Per què creieu que aquest episodi mític té tanta pervivència, sobretot en la música?

Retallables per aprendre

dscn0700.jpg

La Valèria ha retallat per jugar aquestes dues parelles pertanyents a civilitzacions antigues; però no sap qui és qui, ni quines peces porten. La podríeu ajudar? Potser us pot ser d’ajut, a més de les informacions que teniu al llibre de text, aquest muntatge que va fer el curs passat amb retallables l’ex-alumna de cultura clàssica Laura Galán o el vídeo de la visita dramatitzada a Ullastret:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_oSTEeIoxDA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ulisses en la música

Qui no coneix l’astut Ulisses i la seva odissea! La música també l’ha volgut immortalitzar, en són un bon exemple l’òpera El retorn d’Ulisses a la pàtria (1641) del compositor italià Claudio Monteverdi  i Ulisses i Cresos (1711) del compositor alemany Reinhardt Keiser ; també fou exaltat pel compositor i violoncel·lista hongarès Mátyás Gyorgy Seiber (1905-1960) en la cantata Ulisses (1947), basada en la novel·la homònima de Joyce. Tal és la seva pervivència que  fins i tot la música actual  continua fent-ne ressò. En un altre article, es va tracta Viatge a Ítaca de Lluís Llach a partir d’un poema del grec Kavafis, però ara emprendrem el nostre periple per altres mars i mireu què he trobat (segur que en coneixeu d’altres, com Ulisses de Vendaval, doncs aporteu ancoratges!):

Warcry, Ulises dins La quinta esencia:

 Javier Krahe, Como Ulises:

Ser una Penèlope en la música

johnwilliamwaterhouse.jpg 

La prudent Penèlope, esposa fidel del divinal Ulisses, també ha gaudit d’una llarga pervivència en la música: Carlo Pallavicini li va dedicar l’òpera Penèlope la casta (Venècia, 1685); el francès Gabriel Fauré va compondre l’òpera  Penèlope (Monte Carlo, 1913); també es titula Penèlope (Salzburg, 1954) l’òpera del compositor suís Rolf Liebermann. 

Què voldrà dir ser una Penèlope? i per què continua tenint tanta pervivència en la música actual?

Joan Manuel Serrat, Penélope. Lletra

Diego Torres, Penélope. Lletra

Robi Draco Rosa, Penélope. Lletra

Nach con Noe, Penélope. Lletra

Sau, Cançó de la noia de l’altre cantó del bar. Lletra

Quines altres referències mitològiques hi trobeu?:

Maná, En el muelle de San Blas:

El meu cistell amb aliments consumits pels romans

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2010/12/cistells.swf" width="460" height="380"/]

Vaig poder comprar tantes coses en la nostra sortida de romans a la Boqueria que un altre dia uns ensenyaré la resta de la compra. Aquí ja no m’hi cap res més.

Amb les fotografies que vaig fer ad hoc en el mercat de la Boqueria, podeu comentar si aquestes imatges recents demostren que encara comprem, tot i que alguns amb un procés d’elaboració i empaquetatge diferent, aliments que fa més de dos mil anys ja es consumien. Vaig trobar productes sorprenents: cap i peus de porc, vísceres i cervells, conills i llebres amb pèl, faisans i tòrtores a mig plomar, entre altres; en canvi, no podré fer algun plat (afortudament) perquè no vaig trobar… 

Vosaltres també vàreu comprar i la Lina, la Coty i la Irena ja ens varen presentar ahir a classe  la seva compra de fruites i verdures. (No m’estranya gens! Les imatges de la carn que vàrem veure eren per fer-nos vegetarians!).

Poetes catalans evocant…?

Sens dubte, l’Odissea d’Homer ha gaudit d’una llarga tradició literària. En aquesta ocasió, us repto a endevinar de qui parlen aquests tres poetes catalans:

1. Només desitjo

el redós de la casa,

l’esposa dolça i als ulls del fill els somnis

de tots els meus viatges.

Rosa Leveroni (1910-1985)

 

2. Greu, enfosquida, lluny,

entotsolada en el teu somni

difícil, els grans ulls oberts

així, tan plens

de contemplació,

segueix teixint,

amb fil de no dites paraules

la túnica infinita…

Joan Vinyoli (1914-1984)

 

3.¿És possible que, després de vint anys,

la casa, i el pare, i la dona

encara l’esperin o el planyin per mort?…

Francesc Parcerisas (1944)

Re-creant el mite de Bacus: Velázquez i Cruz y Raya

Abans de veure l’esquetx de Cruz y Raya, caldria saber qui era Bacus i quin simbolisme té el quadre mitològic del pintor espanyol Diego de Velázquez La festa de Bacus“, conegut popularment com “Els borratxos”.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/adfGDiSv_Wk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]