Continuant amb la pervivència de la guerra de Troia en la música, que ja vàrem tractar en un altre article, a més dels més recents d’Ulisses i Penèlope, caldria esmentar també aquestes dues altres cançons:
El guardián de Troya, Warcry
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/V9RMKnIIAUc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Caballo de Troya, de Tierra Santa
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/M6yl-f1QwGo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[youtube]https://youtu.be/Ix971FLauf8[/youtube]
Per què creieu que aquest episodi mític té tanta pervivència, sobretot en la música?
La primera canço no l’he sentida massa bé, pero ha pogut entendre a què es referia.
Crec que és un tema que dona molt a parlar, com els grecs van guanyar la guerra, no amb la força bruta, sino utilitzant el cap per enganyar a l’enemic. A més, aquesta història es pot utilitzar com a metàfora o comparació en molts casos, perquè, bàsicament, decriu la idea de creure que has aconseguit alguna cosa i en realitat no haver-ho fet.
petons!
Margalida!!!!!!
El primer video no s’entén molt bé… Pero per el que he entés, es donen casos com aquest, on l’intel·ligència i les mentides jugan una mala pasada en la vida. En aquest cas, els grecs van guanyar la guerra utilitzan aquesta temàtica de l’intel·ligència i les mentires. Aquest tipos de música no es de les meves preferides, de fet, no m’agrada gens, pero si parla de temes com aquest, enriqueix una mica la musica!
El primer video, torna a ser un tipos de musica que no m’agrada gens, pero que si que te uns aspectes que m’agraden i em criden l’atenció. Aquí hi hes la lletra per qui no ho entengui bé: http://www.planetadeletras.com/index.php?m=s&lid=81159
Explica que molts cops per aconseguir alguna cosa, no fa falta la força, sino que l’inteligència també juga un paper molt important, com en aquest cas, com els grecs guanyen la guerra, no per força, sino amb el cap, amb l’intel·ligència i també afegint les mentires. També mostra un toc de constancia i fa esment a lluitar fins al final, per a molt que et vegis vençut i les coses estiguin complicades, lluitar i lluitar, i mai donar-se per vençut fins que no ho has fet fins al final.
El segon video, on aquí esta la lletra: http://www.musica.com/letras.asp?id=18872
Explica també una historia que fa referència a la guerra de troya, mes o menys com el video anterior a aquest. Es torna a veure com explica les traicions que fan els grecs, on els troyans es pensen que ja tenen la victòria, i la traició dels grecs fan cambiar totalment la victòria per a la seva contra i així guanyar-la finalment els grecs.
En definitiva, estic orgullós que en totes les coses del món, siguin música, noms, logotips, etc, hi hagin referents de la cultura grega i llatina, per a tots els que diuen que no serveixen de res i están mortes, totes aquestes proves fantàsticas fan mostra de que gràcies a elles hi han coses que existeixen i tenen un gran valor!
Hola 🙂
Encara que escolto música bastant similar…
el heavy en espanyol no m’agrada.
És curiós que aquest és un tema que es repeteix en aquest tipus de cançons, ja que és una forma d’explicar que de vegades no deus confiar en qui no coneixes, i que més val la intel·ligència que la força.
Normalment, jo no escolto aquest tipus de música ja que m’agraden d’altres molt diferents. Pero ara que he escoltat aquestes 2 cançons detenidament, he de dir que tot i que crèia que les lletres d’aquestes cançons no deurien tenir gaire sentit ni expressaven sentiments, per la seva melodía constant i desenfadada.
Sobre la primera canço, la lletra no es massa entendora i no sé que és el que diu ni a que es refereix. Sobre la segona, la música té molta pervivència ja que per exemple en aquest cas, acompanya a una escena d’una gran batalla en la que finalment els grecs es proclamen guanyadors de la guerra per el seu enginy. He escoltat un parell de cops aquesta canço ara, i crec que m’acabara agradant!!
Hola un altre cop!
tambe et felicito aquest cop, i a més també deixo un títol d’una cançó de bob dylan que està dedicada a Aquiles “Al del peus ràpids”.
Es diu temporary like achilles, moltes gràcies per compartir-nos els teus gustos musicals així tenim més varietat musical en aquesta web.
Adeu!
La cançó referent a Aquil·les, Ia, no la tenim a L’empremta d’Orfeu, la podries comentar aquí i obrir-ne un apunt, fins i tot per incloure-la al cicle troià. Moltes gràcies!
Bona, la cançó de Dylan, Júlia, a veure si t’animens a seguir els suggeriments de la Margalida!
Michelle, a veure si trobes algun referent clàssic entre l’estil de música que t’agrada.
Hola!
Aquestes cançons estan molt bé! Com la Michelle, aquest no és el tipus de música que acostumo a escoltar però estan molt bé tant per el ritme i la música com per la lletra.
Crec que la pervivència dels mites en la música té una llarga tradició que es segueix mantenint ja que, per exemple en l’edat mitjana ja hi havia trobadors i joglars que cantaven les gestes dels seus herois i cavallers anant de poble en poble amb instruments i la seva pròpia veu.
Adéu!!
Fantàstic!
Fa poc l’Enric em va ensenyar aquest grup de música. No només parlen de Troia, sinó de molts mites! Quan vaig escoltar per primera vegada Warcry, no vaig poder estar-me d’enviar-li un vídeo a la Dolors. Cal esmentar que un dels seus CD’s es diu “Alea iacta est” i que molts títols de les seves cançons tenen noms de vocals gregues, com ara “Alfa” o “Beta”.
En el món del heavy metal i el rock, hi ha moltíssims grups i moltíssimes cançons que es refereixen al món clàssic. (Com Warcry o Magö de Oz)
Jo em passo hores i hores escoltant música, i m’he arribat a trobar coses espectaculars! Com vinils del meu pare amb títols de frases llatines. De fet, quan en trobo algun d’aquests, em venen més ganes d’escoltar-lo. Em fa gràcia que aquella frase que vam fer l’altre dia a classe, la trobi escrita en una portada de fa més de 20 anys.
Pel que fa a aquest episodi mític:
A part de Warcry, Mag¨de Oz i molts altres grups n’han escrit cançons. Això es deu a la musicalitat de la història. M’explico; estem parlant d’una història de la qual va dependre una victòria o una derrota. Que fa un contrast entre guerra i intel·ligència. Normalment la gent concep la guerra com “una colla de bojos que es maten entre ells”. Bé, a part d’això, també requereix una instrucció, una estratègia, unes habilitats, etc. Per tant aquesta història ens mostra la contradicció de tal com defineix guerra la gent, passant per l’engany i per aquestes idees tan espectaculars.
De fet el món clàssic és una lliçó de la vida, una manera d’explicar les coses de manera que, fins i tot, nosaltres (que som humans tecnologics i científics) entenem i podem aplicar.
Després d’aquesta parrafada, me’n torno a estudiar pels exàmens finals. ha estat tot un honor dedicar el meu preuat temps a reflexionar una mica en la importància del món clàssic.
Moltíssimes gràcies, Marta, per invertir el teu temps d’esbarjo entre exàmens en reflexionar sobre la petjada del món clàssic en la música i la seva importància actual.
A veure si t’animes i fas un apunt a L’empremta d’Orfeu amb els referents clàssics de totes les portades dels discs de vinil del teu pare.
En la primera cançó explica que moltes vegades per aconseguir alguna cosa, no fa falta la força, sino que la inteligència juga un paper molt important, , com `per exemple els grecs quan guanyen la guerra, no per força, sino , amb l’intel·ligència i també mentint. Lluiten fins al final per tal de poder guanyar la guerra.
En la segona cançó és quasi bé el mateix ja que també torna a explicar el que s’ha explicat al primer video amb les traicions els grecs.
Salvete!
Warcry i Mago de Oz, dos dels components més destacats del Heavy Metal espanyol (per no dir els que més). Els dos grups tenen un punt èpic en moltes de les seves cançons. Utilitzen ritmes ràpids i molt melòdics, amb aquell toc “medieval” que he mencionat en l’article anterior. Les cançons que fan normalment tenen un aire de motivació, de victòria, cosa que també influencia en el toc medieval que he esmentat fa un moment. Aquí deixo la lletra de les dues cançons:
Warcry-El Guardián de Troya
Destino cruel, que me obliga a defender
los frutos de una traición, de un desatino.
Una mujer todo un reino condenó.
No entiendo la situación, ni la he elegido.
Soy el guardián, la llave de mi ciudad,
el que dentro quiera entrar peleará conmigo.
Mucho duró ya la batalla, la agresión.
Nunca he visto un corazón tan vengativo.
No me toca a mi el buscar una solución,
sólo sirvo a una razón, lucho por los míos.
Puede que hoy llegue el final.
Puede que el día yo no vea acabar,
mas si ese es mi destino,
no le haré esperar.
Ya se acabó, triste final.
Caigo en la tierra, con una herida mortal,
mas si ese es mi destino,
no le haré esperar.
Siento llegar la oscuridad.
Muero tranquilo, he luchado hasta el final.
Por mi hogar doy la vida.
No puedo dar más.
Mago de Oz-Caballo de Troya
Dicen que en troya una vez
una batalla empezó
forjando así su leyenda
y que diez años pasó.
Sitiada por la ambicion de poseer la ciudad.
Al no poderla invadir los griegos fueron marchando,
pero antes de irse de allí un gran regalo quedó.
Un griego les convenció
que era un regalo de un dios
y de que abrieran las puertas.
Un gran caballo asomó
en su interior una trampa con piel de madera.
En Troya todos creyeron que habían vencido,
pero la noche llegó y el enemigo ganó.
Caballo de Troya
Cabalga en la historia el regalo de un dios
Caballo de Troya
Su piel y su nombre leyenda forjó
Caballo de Troya
Están escondidos dentro en su interior,
esperan la noche para la traición.
Caballo de Troya
Cabalga en la historia el regalo de un dios
Caballo de Troya
Su piel y su nombre leyenda forjó
Caballo de Troya
Están escondidos dentro en su interior,
esperan la noche para la traición.
De nou, un post excel·lent! 😀
Valete!
Pingback: “Calypso”, de Susanne Vega | Aracne fila i fila
Em sorprèn molt com unes cançons d’aquest estil puguin representar un tema com el de la guerra de Troia!
Expliquen que no sempre s’ha de fer servir la força per aconseguir alguna cosa i que la intel·ligència pot arribar a ser més útil i important. Això mateix ho reflexa la guerra de Troia: més que la força, els grecs van utilitzar la seva intel·ligència (mentint) per guanyar la guerra.
Hola.
Buscando algunos datos por la red Google me ha llevado hasta esta página de tu blog. Me ha llamado la atención tu mención a la canción “El caballo de Troya” y que has atribuido erróneamente su autoría al grupo Mägo de Oz. También me sorprende que ninguno de los comentarios precedentes al mío en esta entrada hagan mención a ello.
La canción “El caballo de Troya” pertenece al grupo riojano Tierra Santa y se incluye en su disco “Tierras de leyenda”.
Espero que corrijas la información.
Un cordial saludo.
Muchísimas gracias, Susana. Evidentemente Caballo de Troya es de Tierra Santa como lo tenemos en otro blog de música y referentes clásicos.
Te agradezco muchísimo que me hayas informado del inexplicable error. Saludos cordiales.