Les nostres plantes de papir (Cyperus papyrus) no són del Nil. Són papirs nascuts, crescuts i tallats a l’institut Premià de Mar. El professor d’educació física del centre, en Ramon Pradas, ens els ha regat fins i tot durant les vacances i ens els ha preservat de les fortes gelades del passat hivern. Ni el mateix Josefet Fuentes, professor de clàssiques de l’institut Can Mas de Ripollet, expert en tallers experimentals de papir, creia que aconseguiríem uns papirs de tija tan robusta i d’un verd tan obscur, per tallar-los a la VIII Magna Celebratio, aixafar les làmines de la tija amb un martell, fer-ne tirades entrecreuades, horitzontals i verticals, premsar-los per deixar anar la saba i deixar-los llestos per escriure amb calamus després de polir-los una mica. A la Magna Celebratio,el taller va tenir molt èxit entre els i les aràcnides i el públic visitant. Vàrem regalar les flors que posades cap per avall en aigua treuen tiges i d’aquí sorgeix una nova planta de papir. A molts instituts i escoles, ja han començat a plantar-los i a regalar-los per fer paper (precisament el seu nom prové del llatí papyrus i aquest del grec πάπυρος) de papir, fins i tot la Teresa Devesa de l’Albéniz s’ha apuntat a aquesta papiromania i la seva flor ja ha tret tiges.
N.B.: Tot el meu agraïment i més a Ramon Pradas i a Josefet Fuentes sense ells no haguéssim aconseguit fer realitat l’experiment de fer papir. Si nosaltres ho hem aconseguit, vosaltres també. Esperem la vostra opinió i els resultats dels vostres tallers experimentals amb planta de papir sembrada, si pot ser, al mateix centre. Ja veieu que és possible!
