Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

L’institut Premià de Mar al XV Fòrum Auriga a Cervera

4 Replies

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Cervera el XV Fòrum Auriga en el marc de Cervera, capital de la Cultura Catalana.

Hem gaudit de la presència de la H. Consellera de cultura Maria Àngela Villalonga.

Les actes d’aquest Fòrum es publicaran en el número 101 de la revista Auriga, perquè el proper número és un especial per celebrar els cents números. L’enhorabona, Montserrat Tudela, i per molts anys!

L’institut Premià de Mar, un any més, ha tingut molta presència en el XV Fòrum Auriga amb la comunicació “Batxillerat filològic a l’institut Premià de Mar. Una manera de preservar el grec a secundària” amb la participació a través d’un vídeo de salutació del director, Salvador Redón; l’exalumne de batxillerat humanístic Arnau Lario Devesa també hi ha presentat comunicació arran de la seva recerca del seu treball final de grau…

Salvador Redón, director de l’institut Premià de Mar, saluda els participants del XV Fòrum Auriga arran del batxillerat filològic a l’institut Premià de Mar:

“La religió com a eina d’integració i diàleg social i polític. Anàlisi d’espais de culte rurals a la Hispania Citerior entre els segles II a.C. i II d.C.” Arnau Lario:

La taula rodona ‘El món clàssic com a punt de trobada en el món intercultural”

Han resultat molt interessants les comunicacions de l’ICE de Clàssiques de la URV “Un any intens” i “Ampliant horitzons en l’ensenyament del grec clàssic: les TIC i el mètode comunicatiu” de David Solé Gimeno i Lorena Rion López que ens han presentat unes noves jornades didàctiques. Hi haurem d’estar a l’aguait.Interessant ha estat l’aportació de Guillem Cintas “La didàctica del llatí a Cervera” sobre el paper cabdal del pare Mir de Cervera tant en la inspiració d’Orberg per a Lingua Latina per se illustrata com per al diccionari Vox de Llatí.

Guillem Cintas al XV Fòrum Auriga

De les comunicacions de patrimoni i arquelogia, m’ha impressionat que la vil·la del Romeral a la Baixa Noguera quedés inacabada i també m’ha agradat molt la idea que ens ha presentat David Castellana Guàrdia del Museu de Guissona “Iesso – Guissona. El llegat arqueològic de la ciutat romana com a fonament per a la construcció de la identitat local”. La procedència dels marbres a “Color i riquesa, la decoració en marbre a la vil·la romana de “Els Munts” (Altafulla) de Laura Galán Palomares i Anna Gutiérrez de l’ICAC.

Esperarem amb candeletes les actes del XV Fòrum Auriga i ens retrobem en el XVI que tindrà lloc a El Vendrell, de franc amb dinar inclòs per als subscriptors.

“Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró

4 Replies

Reflexos. L’obra de Damià Campeny a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró

L’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró fins al 27 d’octubre de 2019 analitza la trajectòria artística de l’il·lustre escultor mataroní i un dels millors escultors europeus, Damià Campeny (1771-1855), com expressió d’una època i d’un ideari estètic. A la vegada, es presenta com un espai de reflexió sobre el valor de l’escultura neoclàssica catalana en l’àmbit internacional, a través de l’anàlisi de materials, processos artístics, temes i models. A aquests propòsits responen els nou àmbits de la mostra que il·lustren la relació de Campeny amb Mataró, la seva formació a l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona i a Roma (destí obligat de pintors i escultors de tota Europa on va viure del 1797 al gener de 1815 i a les aules de la Scuola del Nudo i sota el mestratge d’Antonio Canova, assimilà de manera magistral els principis estètics neoclàssics), el sistema de pensions de les acadèmies d’art, la còpia d’obres de l’antiguitat i el procés creatiu que condueix del dibuix al marbre. Per acabar amb les dues seccions dedicades a interpretar els models que inspiraren la seva representació ideal de la figura femenina, Lucrècia, Cleòpatra o Diana.

Cronologia de Damià Campeny

Cronologia de Damià Campeny

De retorn a Barcelona, dedicà la seva vida a l’ensenyament i treballà algunes obres per a la Junta de Comerç, en virtut d’un contracte signat el 1825. Els últims anys de la seva vida els visqué malalt a Sant Gervasi de Cassoles, on morí el 1855.

Mireia Rosich a la conversa sobre Campeny a Ca l’Arenas Centre d’Art

Dissabte 28 de setembre de 2019 en el marc de l’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” Mireia Rosich, directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i molt coneguda pels seus articles al suplement  El Punt Avui, va realitzar la conversa “Mites en tres dimensions. Com Campeny esculpeix els personatges mitològics”. L’artista mataroní  va donar forma, amb la seva alta qualitat tècnica, a molts personatges mitològics. Darrera de cadascuna d’aquestes figures hi ha un mite, una llarga història, sovint plena de símbols. Els mites no són només dades per a erudits, ens parlen de la saviesa de la vida. L’artista ho va congelar en una sola imatge, sobre diversos materials com marbre o bronze, en què cada detall té la seva significació. La Lucrècia de marbre s’exposa actualment,tot i d’accés bastant restringit, a l’edifici de la Llotja, al MNAC la de bronze i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i a l’Escola de Belles Arts d’Olot, dos guixos posteriors. Rosich que és una gran comunicadora ens va fer un passeig molt interessant per totes les Lucrècies de la història de l’art, amb comentaris artístics i textos literaris. Una gran lliçó de tradició clàssica, tot ressaltant la importància d’anar a les fonts dels textos clàssics que han inspirat la creació de l’obra d’art.

Les idees estètiques neoclàssiques són ben emmirallades en l’obra de Damià Campeny. Entre el 1760 i el 1820 els artistes (Canova, Thorvaldsen, Campeny, Solà…) que van treballar a Europa presenten uns trets estilístics que les germanen. Consideraven la civilització grega un exemple de llibertat política i individual, d’igualtat entre ciutadans. Les excavacions de Pompeia i Herculà hi van jugar un paper molt important. Va sorgir un nou interès per l’escultura antiga i van aconseguir copsar la bellesa ideal. Dues obres de Wincklemann són claus per entendre l’estètica neoclàssica: Reflexions sobre la imitació de les obres gregues en la pintura i l’escultura (1755) i la Història de l’Art de l’Antiguitat (1763). “El general i principal segell de les obres mestres gregues és”, segons Wincklemann, “una noble simplicitat i una plàcida grandesa”. De la Lucrècia de Campeny, tota una obra mestra, es podria dir el mateix.

"Reflexos.<brReflexos. L’obra de Damià Campeny

A la vegada, els episodis de món grecorromà evocaven l’heroisme, la virtut i el sacrifici. Eren tot un exemplum virtutis. Recorrien a les obres de Plini, Tit Livi, Plutarc i Valeri Màxim, així com a la Ilíada i l’Odissea d’Homer, l’Eneida de Virgili o les Metamorfosis d’Ovidi pels temes mitològics.

Talia. Campeny

En Campeny hi trobem, a més de l’exemple d’honor de Lucrècia que prefereix la mort abans que el deshonor, el tema de l’amor (Himeneu…), de l’assetjament sexual (Nessos i Deianira), de la continència d’Escipió, la història de Muci Escevola cremant-se la mà…

Amb Mireia Rosich a l'exposició Reflexos. L'obra de Damià Campeny

Margalida Capellà i Mireia Rosich

Visiteu l’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art (Museu de Mataró) fins al 27 d’octubre, que reuneix una trentena d’obres originals de propietaris diversos, sota el comissariat de la historiadora de l’art, experta en Campeny, Anna Riera. No és ben bé una antològica, ja que no s’hi han traslladat les grans escultures de l’artista, sinó que explora el seu mètode de treball. El bronze de Cleòpatra continua lluint al MNAC i el marbre de Lucrècia a la Llotja de Mar, seu de la Cambra de Comerç, que també atresora, al seu Saló Daurat, quatre interessants escultures més d’aquest autor, Diana, Paris, Himeneu i Fe conjugal. A Ca l’Arenas Centre d’Art hi trobareu la seva història i molts referents clàssics. Dissabte per primera vegada em vaig adonar que la Lucrècia seu en un klismós (κλισμός), un tipus de cadira familiar que en l’antiga Grècia trobem sovint en peces de ceràmica i en baixos relleus des de mitjan segle V a.C. i que els neoclàssics van posar de moda i en l’Art Déco va tornar a les seves línies simples. Sempre m’havia fixat en la magistral captació de Campeny en l’instant en què la vida abandona el cos, els membres es relaxen i el cap s’inclina suament cap a un costat. En la perfecció asserenada i ideal de la bellesa femenina, en l’expert treball del drapejat…

Tal com diu Mireia Rosich, moltes gràcies al Museu de Mataró i a la seva directora, Anna Capella, per aquesta exposició sobre Damià Campeny.

Ciceró, l’etern amic d’Àtic

1 Reply

Per saber què és l’amistat? Llegiu L’amistat (Leli) de Ciceró a la Bernat Metge Essencial així com a Adesiara. De Ciceró també podeu llegir els més de 5 volums de la seva obra publicada a la Bernat Metge. Per començar us recomano Ciceró de Stefan Zweig dins Moments estel·lars de la humanitat.

We want to teach Greek. We want to learn Greek #SOSGriego

9 Replies

Neus Gili, alumna de Grec 1 de l’institut Premià de Mar, canta “We want to teach Greek” (a partir de la lletra “We want to break free” de Queen versionada per Montse Bastons de l’escola Aula de Barcelona).

We want to teach Greek x2,
We want to teach Greek or it dies,
we’re so self-satisfied with what we do.
We want to teach Greek.

Zeus knows, Zeus knows Greek it’s useful too.

It’s good for our lives x2,
It’s good for our lives to know the past and each time we can think and contrast,
it’s good for our lives.

Zeus knows, Zeus knows Greek it’s good for us.

It’s strange, but it’s true,
we can learn through all the books of years ago as hymns
poems and songs, ‘cause it’s where we come from.

Oh, we want to teach Greek! x3

And Greeks gave us words, we can’t used to living
without, living without, living without to become wise,
we don’t want to live ignorant.

Zeus knows, we got to make a plan.

So, people, don’t you see?
we want to teach Greek,
we want to teach Greek at the schools
we’re so self-satisfied with what we do.
We want to teach Greek.

Zeus knows, Zeus knows Greek it’s useful too (repeat)

Amb subtítols en anglès:

Amb subtítols en castellà:

Amb subtítols en català:

Amb subtítols en grec modern:

Amb subtítols en italià:

Amb subtítols en francès:

Amb subtítols en alemany:

Tot el meu agraïment a l’alumna de Grec de 1r de batxillerat Neus Gili, al seu pare Joan Gili, a la professora Montse Bastons de l’escola Aula de Barcelona i als alumnes de Grec 1 de l’institut Premià de Mar.

#SOSGriego

Prolegomena:

Dissabte 25 de maig ens veiem a Madrid

#SOSGriego al twitter

Enllaç per seguir la trobada en directe:

Vid. Un clam políglota a favor del grec.

A Tàrraco amb La butlla d’or de Neus Jordi

6 Replies

Dia 24 d’abril, els alumnes de 4t de Cultura Clàssica van tenir la sort de passar una jornada de vuit a vuit a Tarragona, gràcies al programa Argonautes, i guiats per la tarragonina Neus Jordi, autora de La butlla d’or. De Roma a Tàrraco.

Gairebé vuit quilòmetres a peu a la recerca de les petjades de "La butlla d'or" per Tàrraco.

Gairebé vuit quilòmetres a peu a la recerca de les petjades de “La butlla d’or” per Tàrraco

Els alumnes a la tornada han fet diferents exposicions de la seva visió d’aquest passeig literari i arqueològic per Tàrraco.

Natalia, Lucia i Alicia:

Aixa Santamaria, Alanna Lissa, Lucia Herrero, Claudia Muñoz, Natalia Rueda i Fanny Chacón:

Carla B., Carla F. i Laura M.:

Emilsy, Catherine Visita a Tàrraco

Bingo La butlla dor. De Roma a Tàrraco

També hem d’agrair al nostre coordinador pedagògic, en Pep Caballeria, que ens preservés per al record aquestes imatges de la sortida a Tarragona amb la Neus Jordi i la Montserrat Bolaño.


Per acabar, una curiositat:

Moltes gràcies Neus per haver escrit La butlla d’or. De Roma a Tàrraco, una autèntica guia per descobrir l’amor per la cultura i civilització romana a casa nostra, i per fer-nos de guia excepcional i entranyable per la Tàrraco d’en Marc, el protagonista del llibre.

Ciutat Maragda: El llegat de la Grècia clàssica, en llengua i literatura

5 Replies

Ciutat Maragda

David Guzman, Margalida Capellà i Jaume Ripoll Miralda a Ciutat Maragda

A partir del minut 23 del Ciutat Maragda dedicat al llegat de l’antiga Grècia, podreu escoltar la versió troiana del Bella ciao de Neus Jordi de Grec 1. Molt emocionant sentir-la per Catalunya Ràdio!

Empúries. Patrimoni i literatura

1 Reply

Alumnes de Grec i de Llatí de Batxillerat a Empúries

El passat dia 10 d’abril els alumnes de grec i llatí de 1r i 2n de batxillerat de l’IPM vam fer una visita a Empúries, el jaciment arqueològic grecoromà més important de Catalunya i porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península ibèrica. Acompanyats d’un dia esplèndid, vàrem passejar pels seus carrers, places i temples en una visita dramatitzada per conèixer el nostre passat.

Abans de la visita guiada, els alumnes de grec a les restes gregues d’Empòrion no sols van fer una passejada arqueològica i patrimonial sinó també literària, tal com podeu observar en aquest Google maps.

Per als noucentistes, l’antiga Empòrion significava el lligam de Catalunya amb la cultura clàssica. Molts poetes han al·ludit a l’antiguitat i noblesa històrica de la colònia grega, després romanitzada. Els alumnes de grec han fet un treball de recuperació dels textos dels poetes, novel·listes, periodistes… que s’han rendit a la bellesa d’Empúries.

Clarors i esbatanament
-mel i sal de Grècia antiga ta bellesa present
la del passat s’entrelliga.
Maria Perpinyà i Sais (1901-1994)
Poemes, 1931

Empúries és el passat, el present però també el nostre futur. Almenys un cop a la vida tothom hauria de visitar Empúries. La visita física és inigualable, però alhora també pot ser virtual, literària. I amb l’ajut d’aquest Google map farcit de lectures de gèneres literaris diferents , cançons i vídeos enregistrats pels alumnes de grec  per tal d’encoratjar a la seva lectura  in situ i acompanyar la visita arqueològica.

Si comencem llegint La cabra d’or d’Empúries de Maria Novell, de ben segur ens vindran ganes d’escriure i de llegir més textos sobre Empúries:

La Paula no va poder venir a la sortida i ens ha preparat un kahoot i aquesta presentació:

També tenim apunts i kahoot sobre Empúries (Cronologia d’Empúries i La colonització grega i Empúries).

La paraula en el vent

INFORMACIÓ PER A LA VISITA A EMPÚRIES
Vid. L’Esculapi d’Empúries
Empúries a Aracne fila i fila
Principals peces gregues del museu d’Empúries

Sant Jordi 2019: Els clàssics IPM premiats

Leave a reply

Un any més, hem celebrat Sant Jordi a l’IPM i alguns alumnes de Clàssiques també han estat guardonats.

De Cultura Clàssica de 3r Maha. De Cultura Clàssica de 4t Aixa i de Llatí de 4t Natalia R.

Grec 1r de Batxillerat Poesia Aitana i Narrativa Marina

Sant Jordi 2010 Alumnes de 1r de batxillerat IPM premiats

Els alumnes de Grec 2 han rebut els diplomes europeus EGEX d’Euroclassica

Alumnes de Grec IPM

Premis Sant Jordi 2019 2n de Batxillerat


L’enhorabona més sentida als clàssics de l’IPM i feliç Dia de Sant Jordi 2019