El perquè dels mots és apassionant i avui m’he decidit a escriure sobre l’origen animalesc d’alguns noms propis, els noms de pila i cognoms. Vosaltres n’haureu de trobar més, no sols dels animals següents sinó també d’altres, tot partint del mot llatí corresponent.
Aquest apunt hauria d’anar a Aracne fila i fila, el bloc dels estudiants obert a col·laboracions de temàtica clàssica; però allí encara no es pot escriure en grec (i no sé quan podrem!). M’agradaria que escrivíssiu en grec el mot que ha inspirat a Pepita Castellví aquest poema que anava precedit d’aquesta explicació: “He llegit, Margalida, la paraula Alétheia , m’agradat i aquí tens el resultat”.
PARAULA
Alétheia,
paraula grega,
paraula dolça
com ocell blanc. Alétheia,
mot escrit a l’horitzó,
als espais, a la nit,
a les pedres.
Signes de l’alfabet.
Jeroglífics
sobre foli en blanc.
Llegiré a l’univers de les paraules
i ho explicaré al vent. Alétheia, Aletheia! Alétheia és: VERITAT.
Pepita Castellví
Per cert, quin antropònim femení dóna? Com es diu alétheia en llatí? Quines frases gregues coneixeu sobre aquest mot que no sols ha inspirat la Pepita sinó tot un reguitzell de pensadors, escriptors i artistes?
"El temps salvant la veritat de l'enveja" de François Lemoyne
El llatí també ha deixat una forta petjada en l’anglès, tot i que com sabeu no és una llengua romànica, i no sols en l’escriptura de l’alfabet. Hi ha estudis que estimen aquesta influència en un 28’24 %. De fet, els romans van conquerir la Britànnia l’any 43 en temps de l’emperador Claudi. Després de la caiguda de l’Imperi romà, els anglosaxons la van envair de nou i hi van imposar la seva llengua; però el llatí romangué com a llengua de l’Església. Amb la invasió dels normands en el segle XI, el llatí tornà influir en l’anglès, aquest cop a través del francès, que esdevingué la llengua de la cort i de la noblesa. Durant el Renaixement, la redescoberta dels clàssics fou una altra via d’influència del llatí en l’anglès.
Aleshores, quan en anglès es diu AD 2009, s’utiliza l’expressió llatina Anno Domini “en l’any del Senyor”, és a dir, després de Jesucrist i es col·loca en l’ús llatí davant del número en comptes del darrere Before Christ (abreujat BC o B.C.). A.m. o p.m. no és altra cosa que la respectiva abreviatura de les expressions llatines ante meridiem (“abans del migdia” locució usada per indicar les hores del dia que van de la mitjanit fins al migdia) i post meridiem (“després del migdia”, per indicar les hores del dia que van del migdia fins a la mitjanit); alias (en català, també escrit àlies) per altre nom, sobrenom o pseudònim prové del llatí alias “d’una altra manera”; snob (en català, també esnob) o persona amatent a acollir tota novetat perquè li sembla un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. de snob, possiblement una abreviatura de sine nobilitate “sense noblesa”, que s’aplicava als estudiants d’Oxford sense noblesa; transfer o traspàs d’un jugador per part d’un equip o una federació, de transfert “traspassa” tercera persona del present d’indicatiu del verb llatí transfer, en canvi l’anglès fa servir l’imperatiu. Alguns llatinismes han arribat a la llengua catalana a través de l’anglès, com: ratio de ratio freqüent en els càlculs econòmics, també s’usa per designar el nombre d’alumnes d’una classe o grup; junior, (per tal de distingir entre pare i fill amb el mateix nom o esportista que pertany a la categoria d’edat entre divuit i vint-i-un anys) del comparatiu llatí de iuuenis, iunior; i sir i senior, de senior “més vell”, comparatiu de senex; sponsor “persona o entitat que patrocina una activitat, sovint, esportiva” del llatí sponsor “fiador, garant”; item “qualsevol dels tipus o menes d’elements que componen un conjunt” a partir de l’adverbi llatí item “de la mateixa manera, també”…
La major part dels prefixos tamb´çe són d’origen llatí o bé grec:
Bé acabeu de llegir un petit tastet de la influència del llatí en l’anglès. Què n’opineu? En coneixeu més? Compartiu-los aquí!
També podríeu fer per cap almenys cinc frases catalanes tot emprant aquests llatinismes. Els de segon mireu d’escollir els prescrits per les PAU.
Si anem a Arle de Provença no podem deixar de visitar, a més de les termes de Constantí, l‘amfiteatre, el teatre romà,… la mostra “Cèsar, el Roine per a la memòria: 20 anys d’excavacions dins el riu a Arle” al Museu d’Arles antiga, construït damunt l’antic circ romà i amb una de les millors col·leccions de sargòfags romans fora de Roma. Les campanyes d’excavacions subaquàtiques entre la desembocadura del Roine i la ciutat d’Arles han descobert un gran nombre de vestigis romans i els que encara queden per desvetllar. L’exposició que mostra més de 600 d’aquestes troballes es podrà veure fins el 19 de setembre del 2010 i també la podeu veure en línia. Sens dubte la peça més destacada és el bust de Juli Cèsar que ja van tractar a El Fil de les Clàssiques quan es va fer públic a la premsa la seva descoberta el maig del 2008.
El grec perviu en moltes llengües. A partir del dibuix de la Georgina amb el nom grec a l’inrevés i de llur pervivència lèxica en diferents llengües europees, fàcilment deduireu el mot grec triat:
CATALÀ
ecosistema
ecologia
economia
metec
parròquia
diòcesi
CASTELLÀ
ecosistema
ecología
economia
meteco
parroquia
diócesis
GALLEC
ecosistema
ecoloxía
economía
meteco
parroquia
diócese
BASC
ekosistema
ekologia
ekonomia
parrokia
diozesi
PORTUGUÈS
ecossistema
ecologia
economia
metecos
diocese
FRANCÈS
écosystème
écologie
économie
métèque
paroisse
diocèse
ITALIÀ
ecosistema
ecologia
economia
meteco
parrocchia
diocesi
ANGLÈS
ecosystem
ecology
economy
metic
parroquial
diocese
ALEMANY
Ökosystem
Ökologie
Ökonomie
Metöke
Parroquia
Diözese
Sabríeu definir etimològicament els mots catalans d’aquesta taula multilingüe? A veure si us animeu i feu el mateix amb altres paraules i ens ho presenteu en un apunt en el bloc del vostre Moodle o a Aracne fila i fila.
Per què el tema de l’amor ens interessa tant? L’hem trobat fins i tot a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar en què la saviesa d’Hipàtia desperta l’amor en els seus deixebles. Dimecres vàrem veure que els jardins del Laberint d’Horta estan dissenyats en clau amorosa. Allí vàrem parlar de diferents tipus d’amor: l’origen de l’amor (relleus d’Úranos i Eros, i de Demèter i Zeus dins el jardí dels boixos), els amors divins (rapte d’Europa i d’Amfitrite), l’amor personificat en Eros amb fletxes, amagat dins el laberint de xiprer, el refús amorós personificat per la nimfa Eco a la sortida del laberint tot contrastant amb la sublimació de l’amor (templets de Dànae i Ariadna, més els relleus dels esposos Deucalió i Pirra, i de l’estimada Iris que puja al cel) i l’amor panoràmic i melangiós de la plenitud de la nimfa Egèria. L’amor romàntic que destil·la del paisatge de l’anomenat Jardí Romàntic per passejar-hi amb la parella o trobar-hi l’amor. Amor i bellesa, bellesa i amor!
Què en sabeu de l’amor platònic? Quin és el seu origen? Creieu que avui en dia l’amor platònic encara és vigent?
Per què creieu que l’amor platònic perviu tant en la música, per exemple, Los tucanes de Tijuana:
Sobretot us animo a llegir la teoria platònica de l’amor que trobareu al Banquet (Συμπόσιον) i al Fedre de Plató i potser després sabreu què hem de fer amb l’amor. Segur que Plató ens ensenyarà a saber viure l’amor i il·luminarà els nostres problemes amb la seva complexitat.
Avui celebrem el cinquantè aniversari d’ Astèrix i les llibreries ja fa uns dies (el 22 d’octubre) que han llençat a tot el món un nou àlbum: L’aniversari d’Astèrix i Obèlix: El llibre d’or. Té 56 pàgines i ha sortit a la venda en més de cent idiomes, fins i tot en català. Tot i que René Goscinny va morir l’any 1977, encara l’il·lustrador Albert Uderzo el signa amb el seu nom. Dos immigrants han esdevingut tot un símbol gal!
Uderzo recrea uns herois ja jubilats i amb el rellotge biològic accelarat: bigoti de pèl blanc, vista cansada, flaccidesa…Astèrix viu envoltat dels seus néts i els explica històries de romans; Obèlix ha perdut les ganes de viure ja que no té forces per traslladar menhirs ni menjar porc senglar. De seguida recuperaran la força, però obliden que és el seu aniversari. Sort que els preparen una festa sorpresa amb els protagonistes de les 33 aventures de la col·lecció.
Per molts anys Astèrix i Obèlix! Sempre hi haurà qui es resisteixi davant del poder com Astèrix davant Cèsar! Nosaltres el celebrarem a classe de llatí de quart tot llegint cada un un àlbum a la recerca de llatinismes, de la petja de la cultura romana (exèrcit, habitatge, edificis, urbanisme, societat, …) perquè com ja va dir la meva alumna Alba López Luna Astèrix és més que un còmic, estudi que la va fer guanyadora del Premi Núria Tudela i Penya 2005 de la revista Auriga. Divertiu-vos, doncs, amb aquests herois gals i aporteu dades interessants, i no us oblideu dels anacronismes, també poden ser interessants.
Un altre Halloween a la romana! El curs passat vàrem engalanar el nostre institut per celebrar la festa dels difunts a la romana (aquest terrorífic muntatge audiovisual en queda de record i aquest apunt que no us deixeu perdre al bloc, així com aquest altre sobre el lèxic de la mort!). Enguany entre el Simposi de Tarragona de la setmana passada i la sortida al Parc del Laberint d’aquesta, no ens dóna per més; però el món dels morts romà ens serveix la festa en safata. Així que el proper cap de setmana a Barcelona no us podeu perdre la inauguració de la nova museografia del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) a la Via Sepulcral Romana de la Vila de Madrid. A la plaça de la Vila de Madrid a Barcelona (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino dels romans), es van descobrir l’any 1954 algunes de les tombes que formaven part de l’antiga necròpoli romana de Bàrcino i esdevingué in situ un jardí a l’aire lliure, ara s’obrirà de nou al públic com a centre d’interpretació de les vies romanes i del Temple d’August, edifici del segle I destinat a cerimònies religioses que no es feien mai a l’interior sinó al fòrum, just al davant.
Programa de la inauguració de la Via Sepulcral Romana:
Dissabte 31 d’octubre de 2009:
12:00h h. Inauguració i parlaments al nou centre d’interpretació de la Via Sepulcral Romana de la plaça de la Vila de Madrid.
13:00 h. Inici del nou itinerari guiat Bàrcino/BCN, que de la plaça Vila de Madrid passa pel Temple d’August i acaba a la plaça del Rei.
Aquest itinerari es podrà fer de manera gratuïta fins a les 18:00 h de la tarda del dissabte 31 d’octubre i de les 10:00 h del matí fins a les 18:00 h de la tarda del diumenge, dia 1 de novembre.
Bàrcino va ser fundada l’any 15 aC en època de l’emperador August a la plana que s’obre entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs i Llobregat, sobre el traçat de la via Augusta, la via que enllaçava amb Roma tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica.
En aquest nou centre entendrem la funció de les vies romanes com a element de comunicació i de control del territori, fetes en un primer moment perquè l’exèrcit es traslladés ràpidament. Els romans també enterraven els seus morts en els trams d’entrada a la ciutat. Es podrà passejar entre les diferents tombes (les cupa, en forma de bagul i amb sanefes de colors, són les més freqüents) que durant tres segles es van col·locar al llarg dels camins que menaven a les portes de la ciutat, llegir-ne les inscripcions, conèixer els diferents tipus d’enterrament (la incineració i la inhumació) i objectes relacionats amb el món funerari romà pertanyent a classes humils (esclaus i lliberts) tal com han demostrat les recents excavacions, la descoberta d’un collegium funeraticium en què els romans més pobres pagaven unes quotes mensuals durant anys per ser enterrats (a l’estil de les quotes mortuòries de Santa Lucía o Ocaso), el jardí funerari tot recreant les espècies i forma de fa dos mil anys, els àpats funeraris que hi celebraven o la incineració d’animals (cavalls i gossos, sobretot)… També es podrà visualitzar amb audiovisuals que sempre ajuden a fer més proper i entenedor el món romà.
La memòria dels romans i el seu llegat es mereixia amb escreix aquesta remodelació. Potser sigui millor que ho jutgeu vosaltres mateixos a partir d’aquestes imatges d’abandó de la necròpoli, esdevinguda colònia de gats:
Els romans creien que no morien del tot si algú pronunciava el seu nom. Si ens passegem per entre les seves tombes i llegim el nom dels romans (Luci Valeri Frontó, la vella Numitòria, el llibert Aule Coellus, els germans Quintus i Lluci Corneli, entre d’altres) segur que continuaran vivint entre nosaltres.
Per què posaven els romans STTL sobre les seves tombes i què significa?
Visiteu aquesta pàgina i sobretot la Bàrcino romana. Aquest vídeo de ben segur us hi animarà!
