Si anem a Arle de Provença no podem deixar de visitar, a més de les termes de Constantí, l‘amfiteatre, el teatre romà,… la mostra “Cèsar, el Roine per a la memòria: 20 anys d’excavacions dins el riu a Arle” al Museu d’Arles antiga, construït damunt l’antic circ romà i amb una de les millors col·leccions de sargòfags romans fora de Roma. Les campanyes d’excavacions subaquàtiques entre la desembocadura del Roine i la ciutat d’Arles han descobert un gran nombre de vestigis romans i els que encara queden per desvetllar. L’exposició que mostra més de 600 d’aquestes troballes es podrà veure fins el 19 de setembre del 2010 i també la podeu veure en línia. Sens dubte la peça més destacada és el bust de Juli Cèsar que ja van tractar a El Fil de les Clàssiques quan es va fer públic a la premsa la seva descoberta el maig del 2008.
La notícia va sortir al Telenotícies de TVC:
Aue! Lida.
Quina pasada, tot el que s’ha trobat al fons del mar.
Que sorprendent que ancará es trobi en perfectes condicions, el que més m’ha impresionat és el detallisme que van tenir els romans.
El bust de Juli Cèsar esta molt detallat, ésta molt ben fet.
La figura de Neptu també es una pasada.
Que bé que gracies al descubriment del bust de Juli Cèsar continuin buscant més objectes i figures romanes.
També gracies a aquestes descubertes podrem sapigue més sobre la vida i la cultura romana, i els seus intercambis comercials.
Vale!
Ho veig difícil que poguem anar-hi com una sortida no? jajaja No estaria malament, no…
És increible la feina tan d’excavació com de restauració! Es diu ràpid, però hauran passat uns 20 segles des de que es van crear aquelles escultures, gerres, eines,… i semblen que siguin actuals! De fet, els anells me’ls posen en una botiga i no seria capaç de dir-te que són tan antics! Quina passada…
Ave lida!!! quina passada els resten que es van trobar,cada vegada estic més convençuda de que els romans van ser els més intel·ligents de tots, a més hem sembla impressionant que les restes es conservin tan bé i es un gust ja que així podem esbrinar més coses d’ells.
Ara Cèsar al Louvre! http://www.lepoint.fr/culture/cesar-au-louvre-26-03-2012-1445203_3.php
Salve!
Jo us parlaré dels amfiteatres, teatres i circs romans:
Un amfiteatre (ve del grec ” ἀμφιθέατρον”, i està format per dues paraules: ἀμφι, que vol dir doble o a ambdós llocs i θέατρον que vol dir lloc per contemplar”), és un edifici oval on s’oferien espectacles violents. Consta de tres parts bàsiques: la pista o arena era on es feien els espectacles i estava cobert de sorra; el soterrani o fossae: sota l’arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres; la graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos. Estava separada de l’arena per un mur d’uns quatre metres anomenat podium. Les tribunes estaven reservades a personatges importants, com el mateix emperador.
A l’amfiteatre se celebraven diverses menes d’espectacles com les lluites de gladiadors, els gladiadors eren condemnats a mort o esclaus castigats pels seus amos o homes lliures que no havien trobat un altre recurs per viure. Eren entrenats en escoles especials. Quan un dels dos lluitadors queia ferit alçava la mà per demanar gràcia; l’emperador o el magistrat que presidia els jocs decidia segons l’opinió del públic: Si havia lluitat bé, la multitud aixecava el polze, en canvi si abaixava el polze, el vencedor matava el vençut i rebia la palma de la victòria.
Un altre espectacle eren les uenationes, eren espectacles amb animals. Incloïen exhibició d’animals exòtics, lluites entre feres, etc.
Es conserven amfiteatres a Empúries, Tàrraco, Segòbriga, Mèrida..
Pel que fa al circ, (circus en llatí) era un edifici d’oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues,quadrigues).
Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balustrada que dividia l’edifici pel centre (spina). Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. A l’Spina hi podia haver de tot, temples, obeliscs, estàtues de dofin (símbol del déu Neptú).A cada extrem de l’Spina hi havia les metae, pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros. Al davant d’unes de les metae es trobaven les carceres, on carros, cavalls quadrigues esperaven el momento de començar la cursa.
Es conserven circs a Tàrraco i Mèrida.
Finalment el teatre, un edifici públic on s’hi representaven tragèdies i comèdies.
Al començament, les obres de teatre eren itinerants i conseqüentment s’entenia que els teatres es muntaven i es desmuntaven a cada ocasió. Es feien de fusta i es destruïen un cop l’esdeveniment acabava.
Moltes de les característiques principals de les construccions per a teatres, a l’antiga Roma, es basaven o derivaven de les del període hel•lenístic de l’arquitectura grega. Els teatres eren de planta semicircular, hi tenien les següents parts: la cauea o gradería, on s’hi accedia per uns passadissos (vomitoria), l’orchestra, una zona semicurcular que es trobava al peu de la gradería; l’scaena o escena, que constava del proscaenium (plataforma on actuaven els actors),el postscaenium (lloc on els actors es vestien i desvestien) i el subscaenium (lloc on hi havia la maquinària, estava sota terra).
Es conserven teatres romans a Mèrida, Tàrraco, Cartagena, Sagunt…
Salve!!
Deixo aquí una mica d’informació sobre amfiteatres, circs, i teatres (pregunta de desenvolupament de la selectivitat 2009, setembre):
Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l’arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra (en llatí arena), el qual estava envoltat per tres nivells de graderies o cavea: els que estaven més aprop de l’arena era pels personatges importants de la comunitat (imma cavea), el segon on seia el poble romà (media cavea), i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones (summa cavea). A més. a sota de l’arena hi havia el soterrani o fossae, que era on hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. L’arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic.
La paraula “amfiteatre” ve del grec ” ἀμφιθέατρον”, i està format per dues paraules: ἀμφι, que vol dir doble o a ambdós llocs i θέατρον que vol dir lloc per contemplar.
A l’amfiteatre se solien representar lluites entre gladiadors, que eren els condemnats a mort o esclaus castigats pels seus amos o homes lliures que no havien trobat un altre recurs per viure.; les uenationes, que eren els espectactles amb les feres, les lluites entre feres i l’execució dels condemnats a mort o els cristians. Molt excepcionalment en alguns amfiteatres també tenien lloc petites batalles navals entre petits vaixells (dites naumaquia) omplint l’arena d’aigua.
Es conserven amfiteatres a Empúries, Tàrraco, Segòbriga, Mèrida..
Pel que fa al circ, (circus en llatí) era un edifici d’oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues,quadrigues).
Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balustrada que dividia l’edifici pel centre (spina). Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. A l’Spina hi podia haver de tot, temples, obeliscs, estàtues de dofin (símbol del déu Neptú).A cada extrem de l’Spina hi havia les metae, pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros. Al davant d’unes de les metae es trobaven les carceres, on carros, cavalls quadrigues esperaven el momento de començar la cursa.
Es conserven circs a Tàrraco i Mèrida.
Finalment el teatre, un edifici públic on s’hi representaven tragèdies i comèdies.
Moltes de les característiques principals de les construccions per a teatres, a l’antiga Roma, es basaven o derivaven de les del període hel•lenístic de l’arquitectura grega. Els teatres eren de planta semicircular, hi tenien les següents parts: la cauea o gradería, on s’hi accedia per uns passadissos (vomitoria), l’orchestra, una zona semicurcular que es trobava al peu de la gradería; l’scaena o escena, que constava del proscaenium (plataforma on actuaven els actors),el postscaenium (lloc on els actors es vestien i desvestien) i el subscaenium (lloc on hi havia la maquinària, estava sota terra). Es conserven teatres romans a Mèrida, Tàrraco, Cartagena, Sagunt…